Les exploracions espeleol�giques a les Illes Balears: El paper de l'espeleo Club Mallorca
ENDINS, 36: 27 - 50
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014
LES EXPLORACIONS ESPELEOLÒGIQUES
A LES ILLES BALEARS:
EL PAPER DE L’SPELEO CLUB MALLORCA
per Antelm GINARD 1, 2, Pere BOVER 1, 3, Damià VICENS 1, 4 i Damià CRESPÍ 1, 5
Resum
Resum de les activitats espeleològiques dutes a terme per l’Speleo Club Mallorca, durant
la primera etapa (1967-1985) i des dels inicis de la segona etapa (2009) fins a l’actualitat. Per
a cada any, es descriuen les tasques dels socis del club relacionades amb les exploracions
espeleològiques i l’estudi del carst; també s’esmenta la relació amb la Federació Balear
d’Espeleologia i amb els altres grups espeleològics. S’inclouen fotografies i 7 topografies
inèdites que es trobaven dipositades a l’arxiu del club.
Abstract
Here we present a summary of the speleological activities undertaken by the Speleo Club
Mallorca during its first stage (1967-1985) and since the beginning of its second stage (2009)
to the present. For each year, we describe the different tasks carried out by the club members
related to speleological explorations and study of karst; we also mention the relationship of
the club with the Balearic Federation of Speleology and with other speleological clubs. We
include photos and 7 unpublished topographic surveys curated at the archives of the club.
Introducció
sortides espeleològiques del club, dels anuaris
de la Federación Española de Espeleología
Diversos grups espeleològics han tingut un
(FEE) i de l’arxiu del club (Fig. 1), actualment
paper important en l’exploració de les coves a les
dipositat a l’Institut Mediterrani d’Estudis
Illes Balears durant la segona meitat del segle
Avançats (IMEDEA). A l’article van apareixent
passat. Cal destacar alguns dels grups pioners,
noms de persones relacionades amb el club, la
com ara, l’Speleo Club Mallorca (SCM), el
primera cita de les quals serà en negreta.
Grup Espeleològic EST (EST), el Grup Nord
El club es creà l’any 1967, desaparegué
de Mallorca (GNM), la Secció Espeleològica
l’any 1985 i restà inactiu fins el 2009, any en què
del Grup Excursionista de Mallorca (GEMse),
es va refundar.
la Secció Espeleològica Associació Nova
Esmenta (ANEM) i el Grup Espeleològic de
Llubí (GELL).
El naixement de l’SCM
En aquest article es descriuen les fites més
L’SCM va néixer l’any 1967, els fundadors
importants de l’SCM. Per a poder fer un recorregut
del qual foren Gregori Jaume i Antoni Artigues.
per les activitats d’aquest club ens hem basat en
També cal citar entre els primers membres
els articles que han anat publicant els seus socis
del club, Miquel Trias, Baltasar Llompart i
durant aquests anys i en entrevistes amb alguns
Àngel Aparicio. Miquel Trias s’encarregà del
dels espeleòlegs de la primera etapa del club.
disseny del logotip (Fig. 2). L’any 1985 es tancà
També s’ha extret informació de les agendes de
la primera etapa del club i fins el 2009 no va
reaparèixer, any en què s’inicià la segona etapa.
1 Speleo Club Mallorca. Palma. Email: speleo.club.mallorca@gmail.com.
Durant la primera etapa, el club tenia la seu al
2 Societat d’Història Natural de les Balears. Margarida Xirgu, 16,
baixos. E 07011. Palma.
Museu de Mallorca, anys en què existia una
3 Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, IMEDEA (CSIC-UIB).
intensa col·laboració entre els socis de l’SCM
Miquel Marquès, 21. E-07190. Esporles.
4 Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Ba-
i els arqueòlegs del Museu, entre els que cal
lears. Carretera de Valldemossa km 7,5. E-07122. Palma.
destacar Guillem Rosselló-Bordoy i Joan
5 Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Carretera Palma-Port
de Sóller, km 30,5. E-07100. Sóller.
Camps.
27

(SBE) (ANUARIO S.E.E., 1979-1981; ANUARIO
F.E.E., 1982-2009). Abans de crear la SBE no
era necessari cap tràmit burocràtic per donar-
se d’alta en un club, la qual cosa facilitava
l’intercanvi d’espeleòlegs entre els diferents
grups i fins i tot la creació de nous grups. Durant
aquests anys, alguns clubs es van crear i van
desaparèixer en pocs temps, com ara, el primer
grup espeleològic mallorquí, l’Equip Mallorquí
d’Espeleologia (EME), que es creà un poc
abans de l’esmentada etapa, l’any 1955, en el si
de la Societat d’Història Natural de les Balears
(SHNB), i que va tenir una durada discreta de
només dos anys (VICENS i PLA, 2001).
Primera etapa
1967

G. Jaume, M. Trias, A. Artigues i B. Llompart
presentaren una comunicació sobre les
exploracions a la cova de Sa Sínia (Manacor),
Figura 1: Arxiu de l’SCM, amb múltiples topografies inèdites,
actualment en fase d’estudi (Foto A. Ginard).
al X Congrés Nacional d’Arqueologia, que es
va celebrar a Maó, les comunicacions del qual
Figure 1: Archive of the SCM, containing a remarkable num-
foren publicades l’any 1969 a Zaragoza (JAUME
ber of unpublished topographic surveys, currently
et al.,
under study (Photo A. Ginard).
1969). Aquesta comunicació suposà el
primer treball signat per membres de l’SCM.
Àngel Ginés (GINÉS, 1993) considera que
Els companys de l’SCM, B. Llompart, Josep
les exploracions espeleològiques a les Illes
Checa i M. Trias exploraren el torrent del Gorg
Balears es poden dividir en quatre etapes: la
Blau i sa Fosca; la primera exploració d’aquest
preespeleologia, els pioners, les campanyes
torrent s’havia fet només dos anys abans per M.
espeleològiques catalanes i l’espeleologia
Oliver, T. Suárez i B. Morell (TRIAS i RAMON,
mallorquina convencional. GINARD et al.
1999).
(2011) proposen afegir una cinquena etapa,
Aquest any, entre altres sortides, es va visitar
l’impacte de l’espeleologia subaquàtica ma-
la cova de sa Sínia (Manacor) (Fig. 3), l’avenc
llorquina.
d’en Corbera (Esporles) (Fig. 4), l’avenc de na
L’SCM es va crear durant l’etapa anomenada
espeleologia mallorquina convencional (1966-
1993), etapa considerada com el moment
culminant de l’espeleologia a Mallorca per la
immensa producció topogràfica, principalment
efectuada pels grups EST, SCM, GNM i el
GEMse. D’aquesta etapa, cal destacar els
espeleotopògrafs Miquel Trias (SCM), Joaquín
Ginés (EST), Àngel Ginés (EST), Francesc Mir
(SCM), José Antonio Encinas (GNM), Tomàs
Fortuny (SCM), Lluís Roca (SCM), Martiniano
Mediavilla (EST), Jaume Ferreres (Grup
Geogràfic de Gràcia, GGG) i Josep Antoni
Alcover (SCM) (GINÉS, 1993; GINÉS i GINÉS,
2002).
Cal recordar que fins l’any 1979 no es va
crear la Sección Española de Espeleología
Figura 2: Logotip de l’Speleo Club Mallorca.
(SEE) i la Secció Balear d’Espeleologia
Figure 2: Logo of the Speleo Club Mallorca.
28

Figura 3: Instants abans d’entrar a la cova de sa Sínia (Ma-
nacor), any 1967 (Foto arxiu M. Trias).
Figure 3: Moments before entering Cova de sa Sínia (Mana-
cor), in 1967 (Photo archive M. Trias).
Boira (Esporles) (Fig. 5 i 6), la cova des Diners
(Manacor), etc. També es va iniciar l’exploració
de l’avenc des Travessets (Artà) (Fig. 7), del
Figura 4: Tot preparant l’entrada a l’avenc d’en Corbera (Es-
porles), l’any 1967 (Foto arxiu M. Trias).
qual es va realitzar un descens parcial.
Figure 4: Preparations for the entrance to Avenc d’en Cor-
1969
bera (Esporles), in 1967 (Photo archive M. Trias).
Lluís Astier i Turró, del grup GES, publicà
Exploraciones en Mallorca. Campaña conjunta
del E.R.E. y S.C.M. a Karst, pàg. 532, Barcelona
(ASTIER I TURRÓ, 1969).
L’SCM col·laborà amb l’Equip de Recerques
Espeleològiques de Barcelona (ERE) per
completar el descens de l’avenc des Travessets
(Artà) i també l’avenc del Pla de les Basses
(Pollença).
1970
À. Aparicio i G. Jaume, publicaren una nota
de les investigacions acomplides sobre els
canvis de nivell del Mediterrani (APARICIO i
JAUME, 1969).
Aquest any es visità la cova Mala (Escorca).
Entre altres topografies realitzades aquest any,
M. Trias, L. Roca i Vicente García-Delgado
topografiaren l’avenc de sa Marineta o de sa
Pedrissa (Deià).
1971
Adolfo Gregorio inicià l’exploració de la font
des Verger (Sóller). A l’any 1971 es realitzaren
les topografies, entre moltes d’altres, de la
cova des Pont (Manacor) (TRIAS i MIR, 1977)
i de la cova de Cornavaques (Pollença), tasca
Figura 5: Avenc de na Boira (Esporles), any 1967 (Foto arxiu
per la qual col·laboraren quatre grups: EST,
M. Trias).
GNM, SCM i Grup Espeleològic FOSQUERS
Figure 5: Avenc de na Boira (Esporles), in 1967 (Photo ar-
(FOSQUERS) (GINÉS et al., 1989).
chive M. Trias).
29

L’any 1972, Francesc Ripoll, s’afegí a
l’exploració de la font des Verger (Sóller), cavitat
que havia començat a explorar un any abans A.
Gregorio.
Durant el mes d’agost, T. Fortuny, B.
Llompart i M. Trias, realitzaren una campanya
a l’arxipèlag de Cabrera, concretament a les
illes de Cabrera i dels Conills, en la que fou
la primera campanya en aquestes illes d’un
grup espeleològic mallorquí. Entre les coves
explorades i topografiades cal destacar la cova
de sa Llumeta i la cova des Burrí (TRIAS, 1974).
Es va explorar i topografiar l’avenc d’Escorca
(Escorca) (-139 m) entre l’EST (À. Ginés) i l’SCM
(Pere González); cal esmentar que es va fer
servir una escala per fer el descens del gran pou
inicial de 117 m. També es topografià l’avenc
de sa Pedra (Esporles), col·laborant l’EST (À.
Ginés i J. Ginés), l’SCM (V. García-Delgado i
L. Roca) i FOSQUERS, avenc que assolí una
fondària de 126 m (GINÉS et al., 1989).
A Barcelona es va celebrar el II Simpòsium
de Metodologia Espeleològica, organitzat
Figura 6: Instal·lació de l’escala enrotllable feta d’electró, a
l’avenc de na Boira (Esporles), l’any 1967 (Foto
arxiu M. Trias).
Figure 6: Installation of the electron rolling ladder, at Avenc
de na Boira (Esporles), in 1967 (Photo archive M.
Trias).
Manuel Montaner, L. Roca i M. Trias
topografiaren l’avenc Corcat (Esporles).
1972
El període entre els anys 1972-1977
resultà molt productiu pel que fa a l’exploració
i topografia de cavitats per part dels membres
de l’SCM. Així, en els corresponents apartats
d’aquest treball, només se citaran algunes de
les tasques realitzades pel grup.
A l’any 1972, de manera independent, l’SCM
i l’Espeleo Club de Gràcia (ECG) del GGG
exploraren la cova de sa Campana (Escorca).
La primera topografia de la cova fou publicada
per l’SCM l’any següent (MIR i TRIAS, 1973) i
hi col·laboraren A. Artigues, T. Fortuny, L. Roca
i M. Trias; amb 304 m, es convertí en la cavitat
més pregona de les Balears.
V. García-Delgado, T. Fortuny i M. Trias
topografiaren l’avenc de sa Coma de Son
Figura 7: Preparatius per a l’exploració de l’avenc des Tra-
Torrella (Escorca). La cova Estreta de Gabellí
vessets (Artà), any 1967 (Foto arxiu M. Trias).
(Campanet) fou topografiada per T. Fortuny, M.
Figure 7: Preparations for the exploration of Avenc des Tra-
Trias i L. Roca.
vessets (Artà), in 1967 (Photo archive M. Trias).
30

per l’Escola Catalana d’Espeleologia, en què
1973
els grups mallorquins, com ara, GNM, EST i
SCM, presentaren diverses aportacions, que
Aquest any se celebrà a Mataró el III
suposaren la difusió de les intenses activitats
Simpòsium d’Espeleologia que es dedicà a la
que es desenvolupaven a Mallorca. En aquell
geoespeleologia, en el qual s’hi presentaren
simpòsium es va fer pública la primera relació
algunes comunicacions de grups de Mallorca.
de l’Inventari Espeleològic de Mallorca,
En representació de l’SCM, F. Mir i M. Trias
que contenia un total de 338 cavitats (GINÉS
presentaren un treball en què descriuen la
i TRIAS, 1972); la relació fou presentada al
cova de sa Campana (Escorca), la gènesi i
simpòsium per J. Ginés (EST) i M. Trias (SCM) i
morfologia i, molt especialment, les concrecions
col·laboraren en la redacció del text A. Artigues
excèntriques (MIR i TRIAS, 1973). El seguiment
(SCM), V. García-Delgado (SCM) i À. Ginés
d’aquestes contribucions publicades al sim-
(EST). Les dades que es van fer servir pel primer
pòsium, ens permet destacar un seguit
inventari foren obtingudes dels arxius de l’SCM,
d’espeleòlegs que en representen l’espeleologia
l’EST, el GNM, el Grup Espeleològic Ahlbaida
mallorquina d’aquells moments: José Antonio
(GEAH) i els FOSQUERS.
Encinas, Miquel Llobera, Pere Llobera, José
Cal fer una menció especial a la topografia de
Justo Encinas, J. Ramon Morro i Joan Antoni
la cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia), realitzada
Morro del GNM; Àngel Ginés, Joaquin Ginés i
entre l’EST i l’SCM (GINÉS i GINÉS, 1974);
Bernat Quintana de l’EST; i Miquel Trias, Tomàs
les visites a aquesta cova permetrien iniciar
Fortuny, Lluís Roca, Francesc Mir, Francesc
l’estudi dels paleonivells marins plistocènics,
Ruiz, Antoni Artigues i Baltasar Llompart, de
enregistrats a l’interior d’aquesta magnífica
l’SCM (GINARD et al., 2011).
cavitat, sota la forma de diferents nivells
d’espeleotemes freàtics; els primers resultats de
les investigacions s’exposaren en el II Congrés
Nacional d’Espeleologia, que es va celebrar a
Oviedo el mes d’octubre.
Els espeleobussejadors, G. García i M.
Hidalgo, juntament amb L. Astier i J. Cerdán, tots
ells espeleòlegs catalans, realitzaren l’any 1972
l’exploració i topografia de les continuacions
subaquàtiques de la cova Marina des Pont
(Manacor) (TRIAS i MIR, 1977). En la mateixa
campanya, L. Astier i J. Cerdán realitzaren una
immersió en un dels llacs de les coves del Pirata
(Manacor).
F. Mir i L. Roca topografiaren, durant el mes
de setembre, la cova de ses Espelmes (Alcúdia).
En el mes d’octubre, T. Fortuny i M. Trias
topografiaren la cova Tancada (Alcúdia) i T.
Fortuny, F. Mir, L. Roca i M. Trias topografiaren
la cova Trencada (Alcúdia).
L’SCM i l’EST exploraren algunes cavitats
de sa Coma de Son Torrella (Escorca). De l’SCM
participaren P. González, V. García-Delgado i L.
Roca.
El mes de desembre tingué lloc el primer
Campament Mallorquí d’Espeleologia organitzat
per la Delegació Balear del Comitè Catalano-
Balear d’espeleologia.
Figura 8: Descens amb escala a la cova de ses Sitjoles
El president del club era B. Llompart. A
(Campos), també coneguda com a pou de Can
banda de les persones citades fins ara, també
Carro, any 1973 (Foto arxiu M. Trias).
eren socis del club: Catalina Nadal, Guadalupe
Pulido, Francesc Ruiz, Josep Sitjar i Jaume
Figure 8: Ladder descent at the Cova de ses Sitjoles (Cam-
pos), also known as Pou de Can Carro, in 1973
Xaubet.
(Photo archive M. Trias).
31

Figura 9: Cova d’en León (Ciutadella de Menorca), any 1973
(Foto arxiu M. Trias).
Figure 9: Cova d’en León (Ciutadella de Menorca), in 1973
(Photo archive M. Trias).
Aquest any tingué lloc la III assemblea
espeleològica mallorquina en la qual es va
constituir una comissió per a la creació d’una
publicació espeleològica mallorquina. La
comissió quedà formada per: J.M. Encinas
(GNM), M. Trias (SCM), L. Roca (SCM), F.
Ripoll (SCM), J. Ginés (EST), M. Escudero
(FOSQUERS), Joan Pons-Moyà (Grup
L’SCM va organitzar el segon Campament
Espeleològic Mallorquí, GEM), Joan Soberats
Mallorquí d’Espeleologia, que va tenir lloc
(Grup Espeleològic Orígens, ORÍGENS) i J.
entre els dies 19 al 23 d’abril a la Cova de sa
M. Rodríguez (Organització Espeleològica
Campana, amb una participació molt nombrosa
Mallorquina, OEM).
d’espeleòlegs de tots els grups federats a la
Delegació del CCBE.
1974
F. Mir i G. Pulido, participaren en l’exploració
A l’arxiu Miquel Trias es troba dipositada
i topografia de les cavitats situades a Cap
una agenda (AGENDA, 1974) de les sortides de
Pinar (Alcúdia), treball que publicà un any més
camp de l’SCM de l’any 1974; totes les dades
tard Miquel Escudero (ESCUDERO, 1974)
de l’any 1974, que vénen a continuació, sense
que aquell any encara formava part del grup
referència explícita, s’han extret d’aquesta
FOSQUERS i no s’incorporaria a l’SCM fins
agenda.
l’any 1978.
Devers l’any 1974 les cavitats inèdites
L’SCM començà un estudi de la zona del
començaren a minvar en comparació als anys
barranc d’Algendar (Menorca), estudi que passats (GINÉS et al., 1989). Cal tenir en
abraçarà 3 campanyes durant els anys 1973,
compte que la segona relació, que es publicà
1974 i 1976. En la primera campanya varen
aquest any, al Bolletí de la SHNB, de l’Inventari
participar-hi F. Mir, M. Trias i L. Roca.
Espeleològic de Mallorca (ENCINAS et al.,
Es visità la cova de s’Ònix (Manacor) (Fig.
1974) presentava fins a 545 cavitats, quantitat
9), la cova de ses Sitjoles o Pou de can Carro
que gairebé doblava la de la primera recopilació
(Campos) (Fig. 8) i la cova d’en León (Ciutadella
publicada l’any 1972 (GINÉS i TRIAS, 1972),
de Menorca) (Fig. 9).
inventari que fou publicat per José Antonio
M. Montaner i G. Pulido, topografiaren la
Encinas (GNM), Joaquín Ginés (EST) i Miquel
cova de Betlem (Deià).
Trias (SCM), i en el que també col·laboraren
A la Delegació a Balears del Comitè
Miquel Escudero (FOSQUERS), Pere Llobera
Catalano-Balear d’Espeleologia (CCBE) (GNM), Joan Pons-Moyà (GEM) −aquest
tingueren lloc les primeres eleccions i Miquel
any passarà al grup EST−, i Joan Soberats
Trias Gusó, de l’SCM, en sortí elegit Delegat
(ORÍGENS) (GINÉS et al. 1989).
(GINÉS et al., 1989).
Aquest any es va celebrar a Barcelona
32

el IV Simpòsium d’Espeleologia, dedicat a la
cova, G. Pulido, L. Roca i M. Trias, en van fer
bioespeleologia. F. Mir presentà un treball sobre
una topografia detallada. Encara que només
la cova de sa Guitarreta (Llucmajor) (MIR, 1974);
es realitzà un croquis de l’inici subaquàtic de la
la topografia d’aquesta cova fou realitzada per V.
cova (es va publicar a FORNÓS et al., 1989), si
García-Delgado, F. Mir i M. Trias, l’any 1972.
més no, es va localitzar una gran campana d’aire
L. Roca (SCM) juntament amb J. Pons-
a una vintena de metres de l’entrada (GRÀCIA,
Moyà (EST) publicaren un treball de l’avenc de
2010). Una sala de la cova de sa Gleda, ha
na Corna (Artà), en el que descriviren la troballa
rebut el nom de Sala Francesc Ripoll, en honor
d’una grua fòssil. La cavitat havia estat explorada
d’aquest pioner de l’espeleobusseig (GRÀCIA i
per primera vegada per membres de l’EST un
CLAMOR, 2001; GRÀCIA et al., 2007).
any abans, el 1973 (PONS i ROCA, 1974).
El mes de gener, a la font des Verger (Sóller),
F. Ripoll i L. Roca, de l’SCM publicaren un
L. Roca estudià el cabal i la temperatura. M.
estudi de la font des Verger (Sóller); a les tasques
Trias, J. A. Alcover i F. Mir exploraren la cova de
d’exploració i topografia també havien participat
sa Guitarreta (Llucmajor).
A. Gregorio i T. Fortuny (RIPOLL i ROCA, 1974).
El mes de març, visitaren l’avenc des Gel
F. Ripoll, de l’SCM, va ser un dels pioners
(Escorca): Assumpció Juaneda, L. Roca, L.
de l’espeleobusseig a les Balears. Així, aquest
Mazaira, M. Trias, G. Pulido, Carmen Vázquez i
any es realitzà la topografia i una prospecció
F. Ripoll. Un any abans el grup EST havia visitat
subaquàtica de la cova de sa Gleda (Manacor),
aquest mateix avenc en el qual hi havia trobat
tasca en què participen F. Ripoll, M. Montaner,
un gran dipòsit de gel (GINÉS et al. 1989). L.
Bernat Torres, L. Roca, M. Trias, G. Pulido
Mazaira, L. Roca, M. Trias, T. Fortuny, C.
i Lourdes Mazaira. De la part terrestre de la
Nadal, C. Vázquez, M. Montaner i G. Pulido,
realitzaren una topografia completa de la cova
de Muntanya (Escorca). Diversos grups ja
havien realitzat prèviament algun croquis de la
topografia d’aquesta cova; finalment, l’any 2004
es va presentar la topografia actualitzada (veure
Figura 10: Exploració i topografia a la cova de sa Teula-
da (Santa Margalida), any 1974 (Foto arxiu M.
Trias).
Figure 10: Exploration and surveying tasks at Cova de sa
Teulada (Santa Margalida), in 1974 (Photo archi-
ve M. Trias).
33

TRIAS i SANTANDREU, 2004, per a més detalls
topografia en la qual participaren M. Escudero,
sobre la cova).
L. Mazaira, G. Pulido, F. Ripoll, M. Trias i A.
Durant el mes d’abril, es realitzà un estudi
Juaneda.
de les ratapinyades per part d’alguns membres
El mes de juliol, F. Mir i M. Trias topografiaren
del club, F. Mir, J.A. Alcover i M. Trias, a la cova
el Clot de Cendrar (Manacor) i F. Comas i L. Roca
de sa Guitarreta (Llucmajor) i a la cova de ses
topografiaren la cova dets Estudiants (Sóller). A
Ratapinyades (Inca). Aquest mateix mes, un
finals d’aquest mateix mes, s’inicià la topografia
grup format per Francesca Comas, G. Pulido,
de sa cova de sa Teulada (Santa Margalida)
F. Mir i M. Trias, localitzaren, exploraren i
(Fig. 10) en la que participaren M. Escudero, F.
topografiaren es Secret des Moix (Manacor). Un
Ripoll, L. Roca, M. Trias i Francesc Moll. Aquest
altre grup, format per L. Roca, M. Montaner, P.
mateix mes, tingué lloc una campanya a Eivissa i
González i C. Vázquez i amb la col·laboració del
Formentera, en la que participaren T. Fortuny, M.
GNM (J.A. Encinas, M.L. Redondo i B. Torres)
Montaner, C. Nadal, L. Roca i M. Trias de l’SCM
topografiaren Es Bufador de Solleric (Alaró).
juntament amb Margalida Guilabert i Miquel
El grup format per L. Mazaira, L. Roca, C.
Àngel Femenias, campanya en la que es van
Nadal, M. Trias i G. Pulido topografiaren durant
explorar i topografiar diverses cavitats, com ara,
un cap de setmana de maig l’avenc des Picarol
cova de Santa Agnès (Sant Antoni), cova de sa
Gros (Selva). Aquest mateix mes de maig, també
Baixada (Formentera), cova de sa Mà Peluda
es topografià l’avenc d’en Pintat (Fornalutx) per
(Formentera), cova des Riuets (Formentera),
P. González, M. Montaner i F. Ripoll.
cova de sa Fresca (Formentera), cova de ses
El mes de juny, M. Montaner, F. Ripoll, B.
Mamelles (Formentera) i la cova des Forçats
Torres i M. Trias, exploraren i topografiaren el
(Formentera); en particular a Formentera,
Sestador des Moscards (Bunyola). En aquest
exploraren diverses cavernes a La Mola. Les
mateix mes, visitaren i iniciaren la topografia
topografies de les diverses coves explorades
de l’avenc del Pla de les Basses (Pollença): M.
i les importants troballes arqueològiques
Montaner, C. Nadal, B. Torres i M. Trias. També
realitzades en aquesta campanya es publicaren
es topografià la cova des Serral (Manacor),
l’any 1975 (TRIAS i ROCA, 1975).
34

En el mes d’agost es realitzaren dues visites
a la cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia), a les que
assistiren els companys B. Llompart, M. Trias, L.
Roca i C. Nadal, juntament amb J. A. Encinas del
GNM, tots ells acompanyant a John S. Kopper i
C. Young de la Columbia University of New York
per a recollir mostres d’arena i d’Hypnomys.
D’altra banda, T. Fortuny, G. Pulido, L. Roca,
M. Trias i Joan Seguí, van fer una sessió de
fotografia a les coves des Pont i des Pirata
(Manacor). Es visità Formentera durant tres dies
per explorar i revisar topografies, a càrrec de
M. Trias i L. Roca. Es realitzà una campanya a
l’illa de Menorca, Campanya Algendar 74, en la
qual participaren F. Mir, G. Pulido, L. Roca i M.
Trias amb la col·laboració de Lluís Plantalamor,
campanya en què s’exploraren i topografiaren,
entre d’altres, l’avenc d’Algendar (Ferreries), cova
den Curt (Ferreries), cova Na Llarga (Ciutadella
de Menorca), coves de Son Angladó (Ciutadella
de Menorca), cova de sa Rata (Ferreries) i cova
de sa Punta des Barco (Ferreries) i juntament
amb altres coves topografiades l’any 1973, com
ara, la cova Murada (Ciutadella de Menorca),
es publicaren en dos treballs signats per F. Mir
(MIR, 1976, 1979).
Durant el mes de setembre, F. Comas, G.
Pulido, M. Montaner i F. Mir, topografiaren la cova
(Palma). Finalment, durant aquest mateix mes
Vella de Son Lluís (Porreres). També exploraren
es varen visitar Ses Coves Petites (Capdepera)
la cova Estreta de Gabellí (Campanet), de la
i es va recollir material paleontològic de l’avenc
qual es varen collir ossos, amb la participació de
de na Corna (Artà), tasques en què participaren
F. Mir, M. Montaner i M. Trias. Més endavant, F.
F. Mir, M. Trias, G. Pulido, J. Pons-Moyà i M.
Mir i M. Trias, revisaren la topografia i recolliren
Muntaner.
ossos de Myotragus de l’avenc de na Donzella
En el mes d’octubre J. S. Kopper va
(Escorca); també, L. Mazaira, F. Mir i M. Trias,
treure mostres de sediments de la cova de sa
varen revisar la topografia de la cova de Son Maiol
Campana (Escorca), amb l’ajuda de G. Pulido,
Figura 11: Cova de na Mitjana
(Capdepera), any 1975 (Foto arxiu
M. Trias).
Figure 11: Cova de na Mitjana
(Capdepera), in 1975 (Photo archi-
ve M. Trias).
35

C. Nadal i M. Escudero, visitaren l’avenc de ses
Papallones (Bunyola). També en el mateix mes,
s’explorà la cova de s’Arena (Inca), on s’inicià la
topografia. A final de mes, es visità la cova de
Can Sion (Pollença) i es van realitzar tasques
de topografia i biologia, tasques en las quals
participaren F. Comas, B. Llompart i M. Trias.
Per acabar aquest mes es va realitzar una tasca
de biologia a l’avenc d’en Corbera (Esporles),
en la qual participaren F. Comas, C. Nadal i M.
Trias.Durant el mes de desembre, es realitzaren
Figura 12: Cova Figuera (Manacor), any 1977 (Foto arxiu
diverses sortides bioespeleològiques a l’avenc
M. Trias).
d’en Corbera (Esporles), en les quals participaren
F. Comas, C. Nadal, B. Torres, G. Pulido, F.
Figure 12: Cova Figuera (Manacor), in 1977 (Photo archive
Pons, L. Mazaira, L. Roca, C. Vázquez i M.
M. Trias).
Solanes. Es realitzà, també, una visita turística
B. Llompart, M. Trias, L. Roca, F. Mir, Francesca
entre l’SCM i el GNM, amb la participació de J.
Pons, F. Comas i L. Mazaira. Es va visitar la
Encinas, M. Llobera, M. Trias, M. Montaner, C.
cova des Pas de Vallgornera (Llucmajor) per a
Nadal, M. Escudero i L. Roca, a la cova de la
avaluar el possible aprofitament turístic, visita en
Base (Pollença), amb recollida d’Hypnomys.
la que participaren F. Mir, M. Muntaner, M. Trias
A Madrid es va celebrar el III Congrés Nacional
i B. Torres. Visitaren la cova de sa Bassa Blanca
d’Espeleologia. Aquest any, 1974, va aparèixer
(Alcúdia), els companys F. Comas, C. Nadal, B.
el número 1 de la publicació Endins, mitjà que
Torres i M. Montaner.
permetrà donar a conèixer les activitats dels
En el mes de novembre, M. Trias, L. Roca,
espeleòlegs balears; dissenyaren el logotip de la
revista, M. Trias i L. Roca (PLA i VICENS, 2000).
36

Roca, T. Fortuny i J. Seguí, activitat que es tornà a
repetir uns dies més tard i a la qual s’hi afegiren L.
Mazaira, F. Comas i C. Vázquez. Més endavant,
M. Trias, L. Roca i F. Pons recolliren material
paleontològic a la cova des Moro (Manacor).
També es recollí material paleontològic a la
cova marina des Pont (Manacor), la cova des
Fumassos (Manacor) i la Pedrera de s’Ònix
(Manacor), per M. Trias, L. Roca i F. Pons. Es
realitzà la topografia i recollida de ceràmica de la
cova Mala (Escorca) per G. Pulido, C. Vázquez,
F. Comas i L. Mazaira. M. Trias topografià Es
Portalot (Calvià) i el Forat des Jaç (Calvià),
topografies que varen ser publicades l’any 2010
Figura 13: Cova de Can Bordils o dets Amagatalls (Mana-
(CRESPÍ et al., 2010).
cor), any 1980 (Foto arxiu M. Trias).
En el mes de febrer, es visità i s’acabà la
Figure 13: Cova de Can Bordils o dets Amagatalls (Mana-
topografia de l’avenc del Pla de les Basses
cor), in 1980 (Photo archive M. Trias).
(Pollença), que fou realitzada per M. Trias,
Aquest any, el nombre de socis del club era de
F. Pons, L. Roca, F. Comas i P. González,
16.
conjuntament amb espeleòlegs del grup EST (J.
Ginés, J. Pons-Moyà i J. Oliver). Visitaren la cova
1975
Estreta de Gabellí (Campanet), F. Pons, L. Roca
i M. Trias, on es recolliren ossos. Visitaren la
A l’arxiu Miquel Trias es troba dipositada
cova de Muleta (Sóller), L. Mazaira, C. Vázquez,
una agenda (AGENDA, 1975) de les sortides de
M. Solanas, L. Plantalamor i F. Comas. Visitaren
camp de l’SCM de l’any 1975; totes les dades
de l’any 1975, que vénen a continuació, sense
referència explícita, s’han extret d’aquesta
agenda.
J.S. Kopper, amb l’ajuda d’alguns com-
ponents de l’SCM, recollí mostres de sediments
de dues cavitats mallorquines, cova de Canet
(Esporles) i cova de sa Campana (Escorca), que
feren palesa una inversió del camp magnètic
terrestre (KOPPER, 1975).
Es creà el Comitè Balear d’Espeleologia
(CBE), desvinculant-se de l’antic CCBE. Miquel
Trias sortí elegit president del nou comitè. Es
publicà el número 2 de l’Endins.
A Huelva, se celebrà el XIII Congrés
Nacional d’Arqueologia, en el que M. Trias
presentà una comunicació sobre dues cavitats
del Barranc d’Algendar: cova Murada i cova
d’en León, ambdues a Ciutadella de Menorca
(TRIAS, 1975).
Durant el mes de gener, F. Mir, B. Llompart,
F. Pons i C. Vázquez, exploraren i topografiaren
la cova de sa Lletrada (Valldemossa). F. Mir,
J.A. Alcover, C. Vázquez i L. Mazaira visitaren
les coves de Son Bauçà (Palma) i de Son Mallol
(Establiments). Es realitzà la topografia i la
recollida de restes paleontològiques a l’avenc
de l’Hospital (Santa Maria del Camí), tasca
realitzada per F. Pons, P. González, M. Trias, L.
37

(Pollença), cova de l’Aigua (Pollença), Engolidor
dels Ous (Pollença) i avenc del Naviforme
(Pollença). Recolliren material paleontològic i
estratigrafia a la Pedrera de s’Ònix (Manacor),
J.A. Alcover, F. Mir i L. Roca. També van realitzar
una visita paleontològica i fotografies de la cova
de ses Meravelles (Orient), en aquest cas per T.
Fortuny, L. Roca, J. Seguí i F. Pons.
El mes d’abril començà amb una visita
paleontològica (F. Mir, F. Pons i L. Roca) a la cova
de ses Sitjoles o Pou de Can Carro (Campos). F.
Pons, L. Roca i M. Trias, assisteixen, per part de
l’SCM, a la reunió de constitució del CBE, a cala
Torta. L. Mazaira i M. Trias, realitzaren una visita
paleontològica a la cova de la Mort (Palma). El
mes acaba amb una visita de reconeixement i
topografia de la cova de s’Illot (Sant Llorenç des
Cardassar), amb els companys L. Mazaira i M.
Trias.Durant el mes de maig, G. Pulido, L. Roca,
F. Pons i M. Trias, visitaren i fotografiaren Es
Bufador de Solleric (Alaró).
El mes de juny, es va realitzar una visita
paleontològica a la cova des Mirador (Escorca),
Figura 14: Avenc d’en Corbera (Esporles), any 1977 (Foto
arxiu M. Trias).
Figure 14: Avenc d’en Corbera (Esporles), in 1977 (Photo
archive M. Trias).
i recolliren ossos de l’avenc de sa Marineta o
de sa Pedrissa (Deià), F. Pons, L. Roca i M.
Trias. Es va realitzar una sessió de fotografia i
també la recollida d’ossos a la cova de can Millo
(Santa Maria del Camí), visita que comptà amb
els companys L. Mazaira, L. Roca, J. Seguí i M.
Trias.A principis del mes de març es va fer una
sortida paleontològica a la cova del Corral des
Porcs (Lloseta), amb la participació de F. Comas,
C. Nadal, F. Pons i M. Trias. Els companys L.
Mazaira, F. Pons i L. Roca, realitzaren un tall
estratigràfic a la Pedrera de s’Ònix (Manacor).
M. Trias, L. Roca, F. Pons, J. Seguí, F. Comas,
L. Mazaira, M. Montaner, G. Pulido, T. Fortuny
i M. Adrover, exploraren l’avenc des Mamuts
(Escorca). També es recolliren sediments i es
realitzaren fotografies, en una sortida amb la
Figura 15: Carnets d’espeleòleg dels anys 1981 i 1982 de
que participaren L. Mazaira, J. Seguí i M. Trias,
Francesc Gràcia, un dels socis de la primera eta-
de la cova de Canet (Esporles). L. Roca, B.
pa de l’SCM i actualment director de l’Endins.
Llompart, F. Pons, M. Trias i F. Comas, visitaren
Figure 15: Federative caver cards of the years 1981 and
l’avenc de sa Trobada (Escorca). F. Mir i M. Trias
1982 of Francesc Gràcia, one of the members of
exploraren: avenc de les Cireretes de Pastor
the first stage of the SCM and currently director
of Endins.
38

amb F. Comas, F. Pons, L. Roca, J. Seguí i M.
Trias.El mes de juliol, F. Mir i A. Ros, visitaren la
cova de sa Guitarreta (Llucmajor) i varen anar
al torrent de sa Fosca en sortida pel torrent
de Pareis. També es van recollir mostres de
marès i de Hypnomys a la cova de ses Sitjoles
(Campos), tasca realitzada entre J.A. Alcover,
F. Mir i A. Ros. Els companys F. Mir, A. Ros i
M. Trias, visitaren, topografiaren i recolliren
mostres a la cova de na Mitjana (Capdepera)
(Fig. 11) i visitaren la cova des Pont (Manacor).
F. Mir, A. Ros i Josep Maria Palou, visitaren la
cova de sa Campana (Escorca).
Durant el mes d’agost, es van visitar les
coves de cala Varques (Manacor) i la cova Marina
des Pont (Manacor), visita que comptà amb F.
Comas, F. Mir i V. García-Delgado. Es realitzà
l’exploració subaquàtica de la font des Verger
(Sóller), per F. Ripoll, V. García-Delgado i A.
Gregorio. Amb l’expedició Pirineus-75, V. García-
Delgado, M. Trias, B. Alomar i F. Mir, visitaren
Ordesa, la vall d’Añisclo i la cova Casteret. Es
va topografiar la cova de sa Figuera a La Vileta
(Palma), topografia realitzada per J.A. Alcover,
F. Comas i F. Mir. També s’explorà i fotografià la
cova des Torrent de Cúber (Escorca), en aquest
Figura 16: Avenc de sa Moneda (Calvià), any 1987 (Foto
cas per F. Comas, V. García-Delgado i M. Trias.
arxiu M. Trias).
Recolliren material bioespeleològic, F. Comas i
J.A. Alcover, de l’avenc d’en Corbera (Esporles).
Figure 16: Avenc de sa Moneda (Calvià), in 1987 (Photo ar-
Finalment, F. Mir, F. Comas i M. Trias, van
chive M. Trias).
topografiar i van recollir ceràmica de la cova des
Magraner (Manacor) i també van visitar la cova
de cala Varques A (Manacor) i la cova Marina
des Pont (Manacor).
Figura 17: Exploració a la cova
de sa Campana (Escorca), l’any
1987 (Foto arxiu M. Trias).
Figure 17: Exploration of Cova
de sa Campana (Escorca), in
1987 (Photo archive M. Trias).
39

organitzat per l’Escola Catalana d’Espeleologia i
que es va dedicar aquesta vegada a la temàtica
del Quaternari; l’SCM presentà un treball de
paleontologia, a càrrec de J.A. Alcover i L. Roca
(ALCOVER i ROCA, 1975). Les comunicacions
d’aquest simpòsium foren publicades a la
monografia número 1 de la publicació Speleon.
1976
A l’arxiu Miquel Trias es troba dipositada
una agenda (AGENDA, 1976) de les sortides de
Figura 18: Cova de les Rodes (Pollença), any 1987 (Foto
camp de l’SCM de l’any 1976; totes les dades
arxiu M. Trias).
de l’any 1976, que vénen a continuació, sense
referència explícita, s’han extret d’aquesta
Figure 18: Cova de les Rodes (Pollença), in 1987 (Photo ar-
agenda.
chive M. Trias).
Francesc Mir, de l’SCM, l’any 1976, acabà
El mes de setembre començà amb la
un estudi que va a dur a terme els anys 1973,
topografia, realitzada per F. Mir i J.A. Alcover,
1974 i 1976, en què va descriure les formes
de la cova Triangular (Escorca). Aquest mes
hipogees del barranc d’Algendar (Menorca)
va tenir lloc l’assemblea d’espeleologia, (MIR, 1976). Participaren a la darrera campanya
amb l’assistència de G. Pulido i M. Trias, de
F. Mir, Dolors Juan i F. Comas.
l’SCM. Per acabar aquest mes es va explorar,
M. Trias, publicà una bibliografia espeleo-
topografiar i es varen recollir ossos de l’avenc
arqueològica de les Illes Balears (TRIAS, 1976).
Vistable (Selva), per F. Comas i M. Trias.
A principis d’any, visitaren l’avenc del Pla de
Durant el mes d’octubre, M. Trias i M.
les Basses (Pollença), B. Llompart i M. Trias,
Escudero, juntament amb membres de l’EST,
juntament amb uns companys irlandesos. R.
realitzaren una prospecció a l’avenc Petit de
Canet, F. Mir i M. Trias, visitaren la cova de
Femenia (Escorca). Més endavant, G. Pulido i
sa Campana (Escorca), juntament amb altres
M. Trias, realitzaren prospeccions a l’avenc del
companys irlandesos. Es realitzà una visita a
Lapiaz (Escorca) i l’avenc de Fra Rafel (Escorca).
la cova de Can Bajoca (Mancor de la Vall), per
Es va visitar l’avenc des Gel (Escorca), pels
G. Pulido i M. Trias, juntament amb el company
companys B. Llompart, M. Escudero, G. Pulido i
de l’EST, J. Pons-Moyà. Es recolliren ossos,
M. Trias, visita amb la qual es va poder constatar
un crani humà i un quilòpode a l’avenc de sa
que no hi havia gel a l’avenc. T. Fortuny, J. Seguí
Font des Vidre (Lloseta), per M. Trias, amb els
i M. Trias, visitaren les coves de Campanet
companys de l’EST, À. Ginés i J. Pons-Moyà.
(Campanet) i les coves de ses Barrequetes
En el mes de febrer, T. Fortuny, L. Roca i
(Llubí). R. Canet, G. Pulido i M. Trias, visitaren
la cova de Cal Pesso (Pollença). Es realitzaren
unes jornades de bioespeleologia, organitzades
per la SHNB i la Fundació Dragan durant les
quals es visitaren les coves del Drac (Manacor)
i la cova de sa Gleda (Manacor), jornades a les
quals participaren B. Llompart, F. Pons, L. Roca
i M. Trias.
Ja en el mes de desembre, B. Llompart, M.
Gual, M. Trias, F. Pons, T. Fortuny i L. Roca,
visitaren l’avenc de l’Hospital (Santa Maria
del Camí). M. Trias visità la cova de Son Joan
Jaume (Manacor). Finalment, B. Llompart, F.
Mir, F. Comas i M. Trias, juntament amb uns
Figura 19: Restes d’un ase a la cova de sa Torre (Sant Llo-
renç des Cardassar), any 1987 (Foto arxiu M.
companys irlandesos, visiten la cova de les
Trias).
Rodes (Pollença).
A Barcelona, durant el mes de desembre,
Figure 19: Skeletal remains of a donkey at Cova de sa Torre
se celebrà el V Simpòsium d’Espeleologia,
(Sant Llorenç des Cardassar), in 1987 (Photo ar-
chive M. Trias).
40

topografiar la cova del Dimoni (Manacor).
Durant el mes de juny es va visitar la cova de
sa Llumeta (Illa des Conills), amb els companys
B. Llompart, M. Trias i F. Estarellas.
En el mes de juliol, F. Mir explorà la cova
des Vell Marí (Deià). En aquest mes, tingué
lloc una campanya a l’illa de Menorca: es va
topografiar la cova des Badaluc i la cova de na
Llarga, ambdues a Ciutadella de Menorca, tasca
que realitzaren F. Comas, F. Mir, V. García-
Delgado, M. Trias i G. Pulido. Es va topografiar
i es va recollir material a la cova des Coloms i a
Figura 20: Cova des Jai Mora o des Gegant (Alaró), any
la cova Polida, ambdues a Mercadal; en aquest
1987 (Foto arxiu M. Trias).
cas la tasca la realitzaren J.A. Alcover, F. Mir, F.
Comas, G. Pulido, F. Ripoll, T. Fortuny, M. Trias
Figure 20: Cova des Jai Mora o des Gegant (Alaró), in 1987
(Photo archive M. Trias).
i D. Juan. També es va explorar i topografiar la
font de sa Vall (Mercadal), per J.A. Alcover, F.
M. Trias, varen explorar i topografiar els avencs
Mir, F. Comas, G. Pulido, F. Ripoll, D. Juan, T.
d’en Malonda 1 i 2 (Escorca). En aquest mes, va
Fortuny i M. Trias; també visitaren, F. Mir i D.
tenir lloc l’assemblea de l’SCM. També s’explorà,
Juan, la cova de sa Pleta Fonda (Ferreries); i es
topografià i es recollí material paleontològic, al
va topografiar el pou de Na Patarrà (Alaior), per
Coval de Montaura (Mancor), per M. Trias, F.
D. Juan i M. Trias.
Ripoll, L. Roca, M. Escudero i L. Canal.
Durant el mes d’agost, F. Mir i J.A. Alcover,
El mes de març començà amb una sortida
van visitar i hi van recollir material paleontològic
per Artà, on es va topografiar Sa Coveta (Artà),
a la cova des Corral des Porcs (Lloseta). F.
cavitat de la qual es recolliren ossos, es visità
Mir acompanyà un grup català de la Secció
la cova de s’Algar (Artà) i s’explorà la cova de
d’Investigació i Recerca Espeleològica de la
No-Res (Artà), per M. Escudero, M. Trias i L.
Unió Excursionista de Catalunya (SIRE-UEC)
Canal. Els companys M. Trias i Margalida Tomàs
a la cova de sa Campana (Escorca). Aquest
visitaren amb un grup d’alumnes, la cova des
mateix mes, F. Mir i J.A. Alcover, juntament amb
Coloms (Artà), una gran balma d’origen càrstic
un grup holandès de paleontòlegs, visitaren i
amb una galeria i una part del pis amb bretxa,
hi recolliren material paleontològic la cova des
sense ossos visibles.
Moro i la cova Marina des Pont, ambdues a
Durant el mes d’abril s’explorà, s’inicià
Manacor. F. Mir acabà la topografia de la cova
la topografia i també es recolliren ossos a
Triangular (Escorca). F. Ripoll explorà la font
l’avenc de ses Papallones (Bunyola), per T.
des Verger (Sóller). F. Mir i M. Trias exploraren
Fortuny, M. Escudero, G. Pulido, F. Pons, L.
Roca, M. Quetglas, M. Trias, B. Llompart i C.
Paris. Visita a la cova des Perduts (Escorca)
de F. Mir, M. Montaner, J.A. Alcover i F.
Comas. Sortida de F. Mir amb els companys
À. Ginés, de l’EST, i J.M. Victoria de la Secció
d’Investigacions Espeleològiques (SIE) del
Centre Excursionista Àliga (CEA) a diverses
cavitats: cova Nova de Son Lluís (Porreres),
cova Vella de Son Lluís (Porreres), cova de sa
Guitarreta (Llucmajor) i cova de ses Sitjoles
(Campos). F. Mir i M. Montaner visitaren la cova
de s’Alzinota (Escorca) i també l’avenc des
Conillons (Fornalutx).
Figura 21: Cova des Xots (Manacor), amb el nivell de l’ai-
A principis del mes de maig, M. Trias,
gua 11 m per sobre del que és habitual, any 1989
juntament amb companys de l’EST, exploraren
(Foto arxiu M. Trias).
la cova de s’Olla (Andratx) on van recollir
Figure 21: Cova des Xots (Manacor), with the water level 11
quilòpodes, Hypnomys i Myotragus. T. Fortuny,
m above the usual one, in 1989 (Photo archive
B. Llompart, D. Juan, B. Llull i M. Trias, van
M. Trias).
41

Figura 22: Asplenium scolopendrium,
al clot des Sero (Calvià), any 1988
(Foto arxiu M. Trias).
Figure 22: Asplenium scolopendrium,
at Clot des Sero (Calvià), in 1988
(Photo archive M. Trias).
i topografiaren la cova des Sòtil (Manacor) i
també topografiaren la cova de s’Illot (Manacor).
En el mes de setembre, J.A. Alcover, F.
Comas i F. Mir, visitaren la cova des Vell Marí
(Deià). En el mes de desembre, M. Trias, T.
Fortuny i F. Mir, exploraren la cova des Pins
(Manacor).
Aquest any el nombre de federats a l’SCM
era de 22 i el president era B. Llompart.
Es publicà l’Endins número 3.
1977
L’SCM publicà un treball sobre les coves
de la zona de can Frasquet i cala Varques
(Manacor), a càrrec de M. Trias i F. Mir (TRIAS
i MIR, 1977), treball on descrivien una sèrie de
cavitats de Manacor; a banda de M.Trias i F.
Mir, participaren en les topografies F. Comas, V.
García-Delgado, T. Fortuny, Cristòfol Payeras,
G. Pulido, A. Artigues, Javier Metola, Jaume
Damians, L. Mazaira, L. Roca, J. Xiviell, F.
Ripoll i també alguns espeleòlegs del Grup
Espeleològic EST, com ara, J. Ginés, À. Ginés,
A. Alonso i O. de Bobes.
M. Trias, de l’SCM, documentà la troballa
d’uns materials prehistòrics, document signi-
ficatiu de la presència de l’home prepúnic a
Eivissa, a la cova Xives (Eivissa) (TRIAS, 1977);
la topografia de la cova Xives fou realitzada per F.
Comas, F. Mir i C. Payeras. El grup també visità
les cavernes del cap de Barbaria (Formentera)
(TRIAS, 1983).
J. Damians, de l’SCM, documentà una
troballa arqueològica a la cova de Son Ganyada,
Figura 23: Exploració a la cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia)
a Sencelles (DAMIANS, 1977); a més de J.
any 1992 (Foto arxiu M. Trias).
Damians, també participaren a la topografia, J.
Figure 23: Exploration of Cova de sa Bassa Blanca (Alcúdia)
Metola, C. Payeras i Cristian Ruiz.
in 1992 (Photo archive M. Trias).
42

Jaume Rosselló i M. Trias descobriren a
la cova des Fum (Sant Llorenç des Cardassar)
uns ossos que posteriorment s’atribuiran a M.
antiquus (MOYÀ-SOLÀ i PONS-MOYÀ, 1979).
L’SCM visità la cova Figuera (Manacor) (Fig.
12) i l’avenc d’en Corbera (Esporles) (Fig. 14).
El mes de març, el Comité Nacional
de Espeleología (CNE), que depenia de la
Federación Española de Montañismo (FEM),
legalitzà els primers estatuts de l’SCM.
A banda de les persones citades fins ara,
també eren socis del club: Bartomeu Carbonell,
Fernando Cerdà, Carlos Fernández, Joan
Ferrer, Vicenç Ferrer, Javier Mazaira, Antoni
Figura 24:Inauguració de les Jornades El carst, patrimoni
Pujol i Vicenç Sastre.
natural de les Illes Balears. D’esquerra a dreta,
Francesc Gràcia, vicepresident de la FBE; Miquel
Aquest any, a Eivissa, es creà el Grup
J. Deyà, Director General d’Universitats, Recerca i
Espeleològic de les Pitiüses (GEP) i a
Transferència del Coneixement; Montserrat Casas,
Mallorca es creà també la secció d’espeleologia
rectora de la UIB; Antoni M. Grau, president de la
de l’Organización Juvenil Española (Voltors-
SHNB; i Pere Bover, president de l’SCM (Foto D.
Vicens).
OJE). S’edità l’Endins número 4.
Figure 24: Inauguration of the Conference The karst, natural
heritage of the Balearic Islands. From left to right:
1978
Francesc Gràcia, Vice-president of the FBE; Miquel
J. Deyà, General Director of Universities, Research
T. Fortuny i M. Trias exploraren i acabaren
and Knowledge Transfer; Montserrat Casas, Chan-
la topografia de l’avenc de ses Papallones
cellor of the UIB; Antoni M. Grau, President of the
SHNB; and Pere Bover, President of the SCM (Pho-
(Bunyola), de 142 m de fondària, la descripció del
to D. Vicens).
qual es va publicar a l’Endins núm. 5-6 (TRIAS,
1979a). Es realitzaren altres topografies, com
ara, de la cova de sa Germaneria (Calvià), de
l’avenc d’Alcanella (Escorca), de la cova de
l’Estació i la cova dels Moscards (Pollença) i
la cova de sa Torre i l’avenc de la Gruta (Sant
Llorenç).
S’incorporaren al club: Gabriel Sánchez
i Margarita Sánchez. Aquest any, també
s’incorporà Miquel Escudero, procedent del grup
FOSQUERS.
1979
J. Ginés de l’EST i M. Trias de l’SCM,
topografiaren l’avenc Cremat (-86,5 m), que
resultà l’avenc de més fondària de Puigpunyent
(GINÉS et al., 1989).
Aquest any es publicà una nova recopilació
de l’Inventari Espeleològic de les Balears, que
aquesta vegada es va fer extensiu a Menorca,
Eivissa i Formentera (TRIAS et al., 1979), i en
el que s’hi podien trobar un total de 883 cavitats.
F. Mir presentà un treball a l’Endins (MIR,
1979), en què descriu onze cavitats de la zona
sud-occidental de Menorca. Per aquest treball,
Figura 25: Logotip de les Jornades El carst, patrimoni natural
que es va realitzar durant les campanyes dels
de les Illes Balears.
anys 1973, 1974 i 1976, a més de F. Mir, també
hi participaren F. Comas, G. Pulido, M. Trias, L.
Figure 25: Logo of the Conference The karst, natural herita-
Roca, T. Fortuny.
ge of the Balearic Islands.
43

El President de l’SCM era Francesc Ruiz i el
nombre de socis del club era de 27 (ANUARIO
S.E.E., 1980). Un dels socis era Francesc
Gràcia, actual director de l’Endins, el carnet del
qual podem veure a la Fig. 15. També formaven
part del club: Alfonso Barba, Antoni Escudero,
Isabel Frade, Joana Lliteras, José Martínez,
Josep Francesc Ramos, Margalida Maria
Roca, Bernadí Roig i Jaume Ripoll.
Durant el mes de febrer de 1980, es feren
eleccions a la Secció Balear d’Espeleologia, de
les quals en resultà elegit President Joaquín
Ginés Gracia, del grup EST. Es creà, l’Escola
Balear d’Espeleologia (EBE). S’edità el número
7 de l’Endins.
1981
En aquest any, Josep Antoni Alcover (soci de
l’SCM), Salvador Moyà-Solà i Joan Pons-Moyà
publicaren el llibre Les Quimeres del Passat
(ALCOVER et al., 1981), obra que reunia els
coneixements disponibles sobre els vertebrats
plio-quaternaris de les nostres Illes, emprant,
entre d’altres, material recol·lectat per l’SCM.
M. Trias i J.A. Alcover, membres de l’SCM,
Figura 26: Disseny de les camisetes de l’SCM, amb motiu
i S. Moyà, de l’EST, realitzaren una campanya
del 45è aniversari de la seva fundació (1967-
a Eivissa amb l’objecte de prospectar jaciments
2012).
càrstics capaços d’aportar restes fòssils
Figure 26: Design of the SCM T-shirts to celebrate the 45th
de vertebrats. Quant a la paleontologia de
anniversary of its foundation (1967-2012).
vertebrats, els resultats de la campanya foren
ben fecunds i Eivissa va deixar de ser l’illa sense
J. Ginés i À. Ginés publicaren un treball
fauna vertebrada plioplistocènica (NOTICIARI,
sobre l’avenc Fonda (Pollença) en la topografia
1981).
del qual hi col·laborà P. González, membre de
M. Trias publicà una notícia sobre el
l’SCM (GINÉS i GINÉS, 1979).
jaciment islàmic de la cova de Can Bordils o
M. Trias presentà una nota sobre les
dets Amagatalls (Manacor) (TRIAS, 1981), a la
ceràmiques de la cova des Diners (Manacor)
topografia de la cova, col·laboraren també G.
(TRIAS, 1979b).
Rosselló, J. Rosselló i F. Ruiz.
El President de l’SCM era Francesc Ruiz i el
El President de l’SCM era Francesc Ruiz i
club comptava amb 30 socis (ANUARIO S.E.E.,
el nombre de socis del club era 23 (ANUARIO
1979). A més dels socis citats, també formaven
S.E.E., 1981). També eren socis del club:
part del club: Joan Amengual, Joana Barrera,
Sebastià Ambrós, Catalina Luis, Miquel
Ramiro Carbonell, Guillem Mesquida, Isabel
Pascual i Josep Torres.
Ramis i Francesca Simó.
La SBE tornà a fer eleccions, en sortí
S’edità el número 5-6 de l’Endins.
reelegit President en Joaquín Ginés. Es publicà
el número 8 de l’Endins.
1980
M. Trias publicà un estudi sobre el Pou de
1982
na Patarrà (TRIAS, 1980), topografia que es va
Finalment es pogué crear la FEE i la SBE
realitzar l’any 1976 juntament amb D. Juan.
es convertí en una federació esportiva territorial.
Es visità la cova de Can Bordils o dets
Com a conseqüència d’això, se celebraren
Amagatalls (Manacor) (Fig. 13).
eleccions en el si de la Federació Balear
J. Damians topografià l’avenc de Bini Petit
d’Espeleologia (FBE), de les quals en resultà
(Escorca).
reelegit l’anterior President, Joaquín Ginés. Es
44

publicà el catàleg de les Pitiüses (TRIAS, 1983).
El President de l’SCM era Josep Antoni
Alcover i el nombre de socis del club era 7
(ANUARIO S.E.E., 1983).
1984
L’SCM realitzà dues campanyes a l’illa de
Menorca, la principal tasca de les quals era
recollir dades sobre els quiròpters cavernícoles;
tasca que també va abastar l’arqueologia i la
paleontologia. Participaren a les campanyes M.
Trias, J. A. Alcover, F. Comas, L. Plantalamor.
Figura 27:Josep Antoni Alcover, a l’esquerra, abans de l’ini-
D’aquestes campanyes, M. Trias publicà els
ci de la conferència impartida al Club Diario de
resultats (TRIAS, 1985b).
Mallorca, organitzada per l’SCM i el Diario de
El President de l’SCM era Josep Antoni
Mallorca. Vicenç Pla, a la dreta, s’encarregà de
presentar-lo (Foto A. Ginard).
Alcover i el nombre de socis del club era 7
(ANUARIO S.E.E., 1983). Antoni Trias també
Figure 27:Josep Antoni Alcover, on the left, just before the
formava part del club.
beginning of the lecture given at Club Diario de
S’edità el número 10-11 de l’Endins.
Mallorca, organized by SCM and Diario de Mallor-
ca. Vicenç Pla, on the right, who introduced the
speaker to the audience (Photo A. Ginard).
1985
M. Trias publicà en nom de l’SCM un dels
creà novament el grup Voltors-OJE (ANUARIO
darrers treballs de la primera etapa, el glossari
S.E.E., 1982).
de terminologia espeleològica i càrstica (TRIAS,
Els membres de l’SCM, M. Trias i J.A.
1985c).
Alcover, realitzaren una campanya d’exploració
i topografia a Eivissa i Formentera. D’aquesta
Anys de transició
campanya M. Trias en publicà un article (TRIAS,
1982a).
L’any 1985 l’SCM desaparegué com a club
F. Comas, F. Ruiz i M. Trias topografiaren
espeleològic; si més no, els pocs membres que
i descriviren la cova de ses Gerres (Escorca) i
quedaven al club continuaren en actiu però es
d’aquesta exploració M. Trias publicà un article
repartiren entre diferents grups, com ara, el
(TRIAS, 1982b).
GEMse o l’EST. El grup no va reaparèixer fins
M. Trias publicà un altre article, en aquest
el 2009.
cas sobre el jaciment islàmic de la cova de Can
En el moment de la desaparició, alguns
Bordils o dets Amagatalls (Manacor) (TRIAS,
dels integrants de l’SCM continuaren en actiu,
1982c).
com ara, M. Trias, J.A. Alcover i F. Comas,
El President de l’SCM era Francesc Ruiz; el
en el GEMse. Alguns d’aquests espeleòlegs
nombre de socis del club continuava minvant i ja
tornaren a l’SCM, l’any 2009, moment de la
només era de 14 (ANUARIO S.E.E., 1982).
reaparició. Durant aquests anys en què no existí
Aquest any es publicà el número 9 de l’Endins.
l’SCM, aquests autors continuaren la seva tasca
espeleològica (Fig. 17 a 23).
1983
M. Trias i J.A. Alcover descriviren i
Nova etapa
topografiaren la cova d’en Jaume Orat (Parròquia
2009
d’Albarca, Sant Antoni, Eivissa) i el resultat no es
publicà fins dos anys més tard (TRIAS, 1985a).
A finals del 2009, sis espeleòlegs, en aquells
Del 30 de març al 5 d’abril, membres de
moments federats en dos grups diferents,
l’SCM realitzaren una campanya a Sardenya
refunden l’SCM: Pere Bover, Antelm Ginard,
(Itàlia), centrada a la zona d’Oliena, de la
Mateu Vadell i Miquel Àngel Barceló, del grup
qual n’obtingueren abundants materials EST, i Damià Crespí i Damià Vicens, del grup
paleontològics, especialment a la Grotta de Su
GEMse. Els membres fundadors també formaren
Guanu (ANUARIO S.E.E., 1983). Miquel Trias
la primera junta directiva d’aquesta nova
45

on destacà la cova-avenc de na Boira (CRESPÍ
et al., 2010). El GNM juntament amb l’SCM (M.
Trias) aportà noves dades sobre les cavitats
litorals de cala Falcó-cala Varques (Manacor)
(GRÀCIA et al., 2010). M. Trias i J. A. Alcover, de
l’SCM, juntament amb Juan C. Rando estudiaren
una sèrie de cavitats de la Macaronèsia (TRIAS
et al., 2010). L’IMEDEA, mitjançant Pere Bover
(aleshores president de l’SCM) com a director
de l’excavació, i altres paleontòlegs de l’IMEDEA
excavaren a la cova des Pas de Vallgornera
amb l’ajuda logística d’un equip de la Federació
Balear d’Espeleologia. J.A. Alcover i M. Trias,
juntament amb altres espeleòlegs i arqueòlegs,
publicaren un estudi de la cova de sa Tossa Alta
(Escorca) (VALENZUELA et al., 2010).
El nombre de socis de l’SCM era de 12
federats i 1 no federat. Francesc Ruiz, consoci
de l’SCM, formava part de la Junta Directiva de
la FBE, com a vocal de biblioteca.
S’edità el número 34 de l’Endins.
2011
A principi d’any, es va substituir el vocal del
etapa: Pere Bover (President), Damià Crespí
club, càrrec que passà a ocupar Vicenç Pla.
(Vicepresident), Antelm Ginard (Secretari),
Durant el 2011, l’equip de treball de na
Damià Vicens (Tresorer) i Mateu Vadell (Vocal).
Burguesa (P. Bover, D. Crespí, A. Ginard, F.
Alguns dels membres de la primera etapa de
Ruiz, D. Vicens) continuà l’exploració i topografia
l’SCM tornen a integrar-se al club, com ara, M.
d’aquesta zona.
Trias, A. Artigues, F. Ripoll, F. Mir, J. A. Alcover,
L’SCM (P. Bover, D. Crespí, A. Ginard, F.
Damià Jaume i F. Ruiz; alguns d’ells provenen
Ruiz, D. Vicens) explorà i topografià els litorals
d’altres clubs i altres, en canvi, no estaven
de Llucmajor, Santanyí i Manacor, juntament amb
federats a cap club.
el GNM.
S’edità el número 33 de l’Endins.
A finals de l’any 2011 la UIB acollí les Jornades
El carst, patrimoni natural de les Illes Balears (Fig.
2010
24), a l’organització de les quals va participar
l’SCM, juntament amb la SHNB, la UIB i la FBE.
Durant aquest any continuà l’exploració i
Les Jornades constaren de 21 conferències, 1
topografia de la serra de na Burguesa, per un
documental, una taula rodona sobre protecció i
equip d’espeleòlegs que a partir d’ara formaran
conservació de cavitats i la visita a tres cavitats
part del mateix grup espeleològic, SCM. Aquests
del Llevant de Mallorca: cova Genovesa, coves
espeleòlegs, M. À. Barceló, P. Bover, D. Crespí,
del Pirata i cova des Pont. Els membres de l’SCM
A. Ginard, M. Vadell i D. Vicens, juntament amb
presentaren 5 treballs: GINARD et al. (2011),
altres integrants d’altres grups (EST, GNM,
VICENS et al. (2011b), GRÀCIA i JAUME (2011),
GEMse), exploren la serra de na Burguesa
VICENS i PONS (2011) i BOVER (2011). Els
des de l’any 1992 (VICENS, 2011a). Alguns
continguts de les conferències de les Jornades
d’aquests espeleòlegs (A. Ginard, D. Vicens, V.
es varen publicar al número 35 de l’Endins, que
Pla, D. Crespí, M.À. Barceló i P. Bover) juntament
és un monogràfic sobre aquestes Jornades. El
amb altres naturalistes presentaren un treball
logotip (Fig. 25) de les Jornades va ser dissenyat
sobre els pteridòfits i briòfits de la serra de na
pel nostre consoci M. Trias.
Burguesa (GINARD et al., 2010). L’SCM (D.
En aquest any l’SCM comptava amb 19
Crespí, P. Bover, A. Ginard, D. Vicens, M. Vadell
socis, 17 dels quals estaven federats a la FBE.
i M.À. Barceló) i el GNM acabaren la campanya
Francesc Ruiz formava part de la Junta Directiva
espeleològica a Son Boronat-L’Hostalet (Calvià),
de la FBE, com a vocal de biblioteca.
46

Aquest any es creà un nou grup
El nombre de socis era de 21, dels quals 19
d’espeleologia, el Grup d’Activitats de Muntanya
estaven federats a la FBE.
i Espeleologia (GAME).
El nostre consoci Francesc Ruiz formava
part de la FBE, com a vocal de biblioteca.
2012
Pere Bover, per motius professionals (va
2013
anar a treballar a fora de Mallorca) va dimitir
Continua l’exploració i catalogació
de les seves funcions com a president; la qual
espeleològica de la serra de na Burguesa, en
cosa va provocar la convocatòria d’eleccions
la qual participen D. Crespí, A. Ginard, F. Ruiz i
per formar una nova Junta Directiva. Només
D. Vicens.
hi hagué una candidatura que s’elegí per
Els litorals de Llucmajor, Manacor, Santanyí i
unanimitat i la nova junta quedà constituïda de
Ses Salines continuen sent objecte d’exploració;
la següent manera: Damià Crespí (President),
en aquest any han participat D. Crespí, A.
Damià Vicens (Vicepresident), Antelm Ginard
Ginard, F. Ruiz i D. Vicens.
(Secretari), Vicenç Pla (Tresorer) i Francesc
L’any 2013 s’ha creat un nou grup, el Club
Ruiz (Vocal).
Esportiu Dimonis Muntanyers (CEDM), que té la
M. Trias, P. Bover i F. Ruiz, conjuntament amb
seu a Manacor.
membres dels grups EST i GNM, topografiaren,
David García, publicà un article sobre
descriviren i estudiaren diferents aspectes
el Rhinolophus ferrumequinum a la revista
de la cavitat anomenada cova Novella de na
Barbastella (GARCÍA et al., 2013).
Llebrona (Manacor), cavitat que es va descobrir
El 13 de juny, Josep Antoni Alcover va
a conseqüència de les obres dutes a terme a la
impartir una conferència, amb el títol Una breu
carretera de Portocristo.
història dels darrers 6 milions d’anys a les
Alguns membres del club, D. Crespí,
Balears, al Club Diario de Mallorca, a Palma,
A. Ginard, F. Ruiz i D. Vicens, continuaren
organitzada per l’SCM i el Diario de Mallorca,
les tasques d’exploració de na Burguesa.
conferència que tractà sobre la fauna vertebrada
El Divendres Sant, D. Vicens, D. Crespí i A.
abans de l’arribada del humans (Fig. 27).
Ginard, realitzaren una troballa paleontològica,
Recentment, el mes d’octubre, alguns
el jaciment Na Burguesa 1, jaciment d’origen
membres de l’SCM han presentat comunicacions
càrstic amb fòssils de mamífers, rèptils, amfibis,
relacionades amb les seves recerques (veure
etc., de finals del Miocè. La informació que pugui
BOVER et al., 2013; GINARD et al., 2013;
aportar aquest jaciment serà de vital importància
VICENS et al., 2013a, 2013b, 2013c i 2013d)
per conèixer la fauna que va arribar a les nostres
a les VI Jornades de Medi Ambient de les Illes
illes durant la dessecació de la Mediterrània a
Balears, organitzades per la SHNB.
causa de la crisi Messiniana (VICENS et al.,
El 13 de desembre, D. García, impartí
2013c).
la conferència titulada Les ratapinyades
A l’estiu continuà l’exploració de la zona
cavernícoles, organitzada per la FBE.
costanera de Llucmajor, concretament de la
El nombre de socis actual és de 15, dels
zona de s’Estelella, en què participaren D.
quals 14 estan federats a la FBE.
Crespí, A. Ginard i D. Vicens.
L’SCM col·laborà amb el GNM en les
tasques d’exploració i topografia del litoral
La Federació Balear
de Manacor, Santanyí i també de Ses
Salines. D’aquest darrer municipi, per la seva
d’Espeleologia
importància, cal destacar es Dolç, cavitat litoral
amb influències hipogèniques excavada als
L’SCM (igualment que l’EST i el GNM) ha
materials plio-quaternaris i que té un recorregut
estat un dels clubs que va entrar a formar part,
d’uns 4 km (GRÀCIA et al., 2013a; 2013b).
des de l’any 1972, de les primeres estructures
A. Ginard i D. Vicens, topografiaren les tres
federatives existents a les Illes Balears: la
entrades de la cavitat i una més que es trobava
Delegació Balear del CCBE, el CBE, la SBE i la
obstruïda.
FBE. A la Taula 1 es poden veure els diferents
El club confeccionà unes camisetes, amb el
presidents des de l’any 1972, any en què es
motiu SCM 1967-2012 (Fig. 26), disseny de M.
va crear la Delegació a Balears del Comitè
Trias.
Catalano-Balear d’Espeleologia.
47

Annex
Any
Estruc. Federativa
Presicent
Club
Acrònims que s’han fet servir a l’article:
1972
CCBE
Àngel Ginés
EST
1973
CCBE
Miquel Trias
SCM
ANEM
Secció Espeleològica Associó Nova Esmenta
1975
CBE
Miquel Trias
SCM
CBE
Comitè Balear d’Espeleologia
1980
SBE
Joaquin Ginés
EST
CCBE
Comitè Catalano-Balear d'Espeleologia
1981
SBE
Joaquin Ginés
EST
CEA
Centre Excursionista Àliga
1982
FBE
Joaquin Ginés
EST
CEDM
Club Esportiu Dimonis Muntanyers
1985 Comissio Gestora Josep F. Ramos
EST
CNE
Comité Nacional de Espeleología
1985
FBE
Joaquin Ginés
EST
EBE
Escola Balear d’Espeleologia
1988
FBE
Joaquin Ginés
EST
ECG
Espeleo Club de Gràcia
1992
FBE
Antoni Merino
EST
EME
Equip Mallorquí d’Espeleologia
1996
FBE
Antoni Merino
ANEM
ERE
Equip de Recerques Espeleològiques
2000
FBE
Antoni Merino
ANEM
EST
Grup Espeleològic EST (Euntes Sub Terram)
2004
FBE
Julián Vega
GEP
FBE
Federació Balear d'Espeleologia
2008
FBE
Guillem Mulet
GELL
FEE
Federación Española de Espeleología
2012
FBE
Guillem Mulet
GELL
FEM
Federación Española de Montañismo
Taula 1: Presidents de la Federació Balear d’Espeleologia.
FOSQUERS
Grup Espeleològic Fosquers
GAME
Grup d’Activitats de Muntanya i Espeleologia
Table 1: Presidents of the Federació Balear d’Espeleologia.
GEAH
Grup Espeleològic Ahlbaida
GELL
Grup Espeleològic de Llubí
L’SCM va estar federat des de l’any 1979,
any en què es va crear la SEE i la SBE, fins
GEM
Grup Espeleològic Mallorquí
a l’any 1984, any que va marcar el final de la
GEMse
Secció Espeleològica del Grup Excursionista
primera etapa del grup, etapa en la qual va ser
de Mallorca
un dels clubs més actius de les Balears; a finals
GEP
Grup Espeleològic de les Pitiüses
del 2009 es va refundar el grup, iniciant així la
GGG
Grup Geogràfic de Gràcia
segona etapa.
GNM
Grup Nord de Mallorca
IMEDEA
Institut Mediterrani d'Estudis Avançats
Agraïments
OEM
Organització Espeleològica Mallorquina
Els autors volem agrair a les persones
ORÍGENS
Grup Espeleològic Orígens
que han col·laborat en la redacció d’aquest
SBE
Secció Balear d'Espeleologia
article, molt especialment a Miquel Trias, Àngel
SCM
Speleo Club Mallorca
Ginés i Joaquín Ginés. També volem agrair la
SEE
Sección Española de Espeleología
col·laboració de Josep Antoni Alcover, Francesc
SHNB
Societat d’Història Natural de les Balears
Gràcia, Agustina Janés, Guillem X. Pons i
SIE
Secció d’Investigacions Espeleològiques
Francesc Ruiz.
SIRE-UEC Secció d’Investigació i Recerca Espeleolò-
gica-Unió Excursionista de Catalunya
Dedicatòria
UIB
Universitat de les Illes Balears
Voltors-OJE Grup Espeleològic Voltors-Organización
Volem dedicar aquest article als socis i
Juvenil Española
col·laboradors de l’SCM, que durant aquests
anys ens han deixat: Joan Pons-Moyà, Jaume
Damians, Lluís Roca i Lourdes Mazaira.
48

Bibliografia
GINÉS, J. i TRIAS, M. (1972): Primera relación del inventario
espeleológico de Mallorca. 2º Simpósium de Metodología
AGENDA DE L’SPELEO CLUB MALLORCA (1974).
Espeleológica. Barcelona.
AGENDA DE L’SPELEO CLUB MALLORCA (1975).
GRÀCIA, F. (2010): Les cavitats subaquàtiques de les zones
AGENDA DE L’SPELEO CLUB MALLORCA (1976).
costaneres del llevant i migjorn de Mallorca (Mediterrània
ALCOVER, J.A.; MOYÀ-SOLÀ, S. i PONS-MOYÀ, J. (1981): Les
occidental). Els exemples de la cova de sa Gleda (Manacor)
quimeres del passat. Els vertebrats fòssils del Plio-Quaternari de
i de la cova des Coll (Felanitx). Memòria d’Investigació. UIB.
les Balears i Pitiüses. Editorial Moll. Monografies Científiques,
254 pp.
1. 261 pàgs. Palma.
GRÀCIA, F. i CLAMOR, B. (2001): La cova de sa Gleda. Subterránea,
ALCOVER, J. A. i ROCA, L. (1975): Noves aportacions al
16: 24-34.
coneixement del gènere Hypnomis BATE 1918 i dels seus
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GAMUNDÍ, P.; CIRER, A.; FERNÁNDEZ,
jaciments. Speleon, Monografia 1: 81-102.
J.F.; FORNÓS, J.J.; URIZ, M.J.; VICENS, D.; GINARD, A.;
ANUARIO DE LA SECCIÓN ESPAÑOLA DE ESPELEOLOGÍA
BETTON, N.; VIVES, M.À.; PERELLÓ, M.À.; JAUME, D. i MAS,
(1979-1981). Versió impresa. Gràfiques Valls. Terrassa.
G. (2013a): Es Dolç: una cavitat sorprenent. In: Pons, G. X.,
ANUARIO DE LA FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE ESPELEOLOGÍA
Ginard, A., i Vicens, D. (edit.). VI Jornades de Medi Ambient de
(1982-2009). Versions impreses i digitals.
les Illes Balears. Ponències i Resums. Soc. Hist. Nat. Balears.
APARICIO, A. i JAUME, G. (1969): Nota sobre las investigaciones
24-25.
que se están efectuando sobre los cambios del nivel del
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GAMUNDÍ, P.; CIRER, A.; FERNÁNDEZ,
Mediterráneo. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 15: 160.
J.F.; FORNÓS, J.J.; VICENS, D.; GINARD, A.; BETTON, N.;
ASTIER Y TURRÓ, L. (1969): Exploraciones en Mallorca. Campaña
VIVES, M.À.; PERELLÓ, M.À. i MAS, G. (2013b): Es dolç:
conjunta del E.R.E. y del S.C.M. Geol. y Biol “Karst”, 20-21:
cavitat d’origen hipogènic i de la zona de mescla litoral als
532.
materials plio-quaternaris (Colònia de Sant Jordi, ses Salines,
BOVER, P. (2011): La paleontologia de vertebrats insulars de les
Mallorca). In: PONS, G. X., GINARD, A., i VICENS D. (edit.).
Balears: la contribució de les excavacions recents. Endins, 35 /
VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 299-316.
Resums. Soc. Hist. Nat. Balears.124-125.
BOVER, P.; GINARD, A.; CRESPÍ, D.; PONS, G.X i VICENS, D.
GRÀCIA, F.; FORNÓS, J.J.; CLAMOR, B.; FEBRER, M. i GAMUNDÍ,
(2013): Els fòssils de vertebrats pleistocens procedents de la
P. (2007): La cova de sa Gleda I. Sector Clàssic, Sector de
cova des Coral·loides de la serra de na Burguesa al MNIB-
Ponent i Sector Cinc-Cents (Manacor, Mallorca): geomorfologia,
SHNB. In: Pons, G. X., Ginard, A., i Vicens, D. (edit.). VI
espeleogènesi, sedimentologia i hidrologia. Endins, 31: 43-96.
Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i
GRÀCIA, F.; GAMUNDÍ, P.; CLAMOR, B.; TRIAS, M.; FORNÓS, J.J.;
Resums. Soc. Hist. Nat. Balears. 450-451.
FEBRER, M. i POCOVÍ, J. (2010): Noves aportacions a l’estudi
CRESPÍ, D.; BOVER, P.; GINARD, A., VICENS, D.; VADELL, M.;
de les cavitats de cala Falcó-cala Varques (Manacor, Mallorca).
BARCELÓ, M.À. i GRÀCIA, F. (2010): Les cavitats de la serra
Endins, 34: 141-154.
de na Burguesa. Zona 9: Son Boronat-L’Hostalet (3a part)
GRÀCIA, F. i JAUME, D. (2011): La fauna aquàtica dels hàbitats
(Calvià, Mallorca). Endins, 34: 125-140.
anquihalins i dolçaquícoles de les cavitats balears. Endins, 35 /
DAMIANS, J. (1977): Troballa arqueològica a Sencelles. Endins, 4:
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 257-268.
53-56.
JAUME, G.; TRIAS, M.; ARTIGUES, A. i LLOMPART, B. (1969):
ENCINAS, J.A.; GINÉS, J. i TRIAS, M. (1974): Inventario
Exploraciones a Sa Sínia (Manacor). X Congreso Nacional de
espeleológico de Mallorca. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 19:
Arqueología: 96-102. Maó.
29-49.
KOPPER, J. S. (1975): Preliminary note on the paleomagnetic
ESCUDERO, M. (1974): Exploración y topografía de las cavidades
reversal record obtained from two Mallorcan caves. Endins, 2:
situadas en el Cabo Pinar (Alcudia). Endins, 1: 27-28.
7-8.
FORNÓS, J.J.; PRETUS, J.L. i TRIAS, M. (1989): La Cova de sa
MIR, F. (1974): La cova de sa Guitarreta (Llucmajor, Mallorca) i la
Gleda (Manacor, Mallorca), aspectes geològics i biològics.
importància de les seves condicions faunístiques. 4t Simpòsium
Endins, 14-15: 53-59.
d’Espeleologia: 103-106. Barcelona.
GARCÍA, D.; CAPELLÀ, L. i QUETGLAS, J. (2013): Nuevo dato
MIR, F. (1976): Les formes hipogees del barranc d’Algendar
sobre la longevidad del murciélago grande de herradura
(Menorca). Endins, 3: 27-39.
Rhinolophus ferrumequinum (Schreber, 1774) en las islas
MIR, F. (1979): Noves aportacions al coneixement de les coves de
Baleares. Barbastella, 6 (1): 60-63.
Menorca. Endins, 5-6: 19-28.
GINARD, A.; BOVER, P.; CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; GUAL, M.À.;
MIR, F. i TRIAS, M. (1973): Sobre el karst de la cova de sa
BALAGUER, P. i VICENS, D. (2013): Les coves litorals de la
Campana i les seves concrecions excèntriques. 3r Simpòsium
franja costanera entre es Racó des Llobets i cala Esglesieta
d’Espeleologia. 53-70: Mataró.
(Llucmajor, Illa de Mallorca). In: PONS, G. X.; GINARD, A. i
MOYÀ-SOLÀ, S. i PONS-MOYÀ J. (1979): Catálogo de los
VICENS, D. (edit.). VI Jornades de Medi Ambient de les Illes
yacimientos con fauna de vertebrados del Plioceno, Pleistoceno
Balears. Ponències i Resums. Soc. Hist. Nat. Balears. 35-36.
y Holoceno de las Baleares. Endins, 5-6: 59-74.
GINARD, A.; GINÉS, À. i VICENS, D. (2011): Les exploracions
NOTICIARI (1981). Endins, 8: 95-96.
espeleològiques a les Illes Balears. La Federació Balear
PLA, V. i VICENS, D. (2000): 25 anys d’Endins, revista de la
d’Espeleologia. Endins, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17:
Federació Balear d’Espeleologia. Endins, 23: 155-186.
11-36.
PONS, J. i ROCA, L. (1974): Restos de grulla fósil en el Avenc de na
GINARD, A.; VICENS, D.; ROSSELLÓ, J.A.; PONS, G.X.; MIR-
Corna (Artà). Endins, 1: 17-20.
GUAL, M.; PLA, V.; CRESPÍ, D.; BARCELÓ, M.À. i BOVER,
RIPOLL, F. i ROCA, L. (1974): Algunas observaciones sobre Sa Font
P. (2010): Pteridòfits i briòfits de les cavitats de la serra de na
des Verger y su funcionamiento hidrológico. Endins, 1: 21-24.
Burguesa (Serra de Tramuntana, Mallorca). Endins, 34: 69-86.
TRIAS, M. (1974): Una campanya a les illes de Cabrera. Endins, 1:
GINÉS, À. (1993): El conocimiento espeleo-topográfico de las
33-39.
cavidades baleares (1862-1992). Endins, 19: 55-70.
TRIAS, M. (1975): Sobre dos cavidades del Barranc d’Algendar: Cova
GINÉS, À. i GINÉS, J. (1974): Consideraciones sobre los mecanismos
Murada y Cova den Leon (Menorca). In: Actas XIII Congreso
de fosilización de la Cova de Sa Bassa Blanca y su paralelismo
Nacional de Arqueología, Huelva, 1973. 365-376. Zaragoza.
con formaciones marinas del cuaternario. Boll. Soc. Hist. Nat.
TRIAS, M. (1976): Bibliografia espeleoarqueològica de les Illes
Balears, 19: 11-28.
Balears. Endins, 3: 67-69.
GINÉS, A. i GINÉS, J. (2002): Estado actual del conocimiento
TRIAS, M. (1977): Cova Xives: troballes prehistòriques a Eivissa.
científico del karst y de las cuevas de las islas Baleares / Estat
Endins, 4: 49-52.
actual del coneixement científic del carst i de les coves de les
TRIAS, M. (1979a): L’avenc de ses Papallones. Endins, 5-6: 29-31.
Illes Balears. Boletín SEDECK, 3: 26-45. Madrid.
TRIAS, M. (1979b): Nota prèvia a l’estudi de les ceràmiques de la
GINÉS, J.; BORRÀS, C. i GINÉS, À. (1989): Grup Espeleològic EST:
cova des Diners. Endins, 5-6: 75-80.
1968-1988. Vint anys d’espeleologia mallorquina. Endins, 14-
TRIAS, M. (1980): Aportació a l’estudi de na Patarrà. Endins, 7: 63-
15: 101-116.
67.
GINÉS, J. i GINÉS, À. (1979): L’avenc Fonda (Pollença, Mallorca).
TRIAS, M. (1981): Notícia preliminar del jaciment islàmic de la cova
Endins, 5-6: 39-42.
dets Amagatalls. Endins, 8: 59-74.
49

TRIAS, M. (1982a): Noves dades sobre les cavernes Pitiüses.
VICENS, D.; GINARD, A.; CRESPÍ, D. i BOVER, P. (2013a):
Endins, 9: 15-27.
Activitats mineres a la serra de na Burguesa (Illa de Mallorca):
TRIAS, M. (1982b): Consideracions sobre les formes epifreàtiques
pedreres d’àrids, pedreres de roques ornamentals, obtenció de
de la cova de ses Gerres (Escorca, Mallorca). Endins, 9: 29-36.
calç i extracció d’aigua. In: Pons, G. X., Ginard, A., i Vicens,
TRIAS, M. (1982c): Notícia preliminar del jaciment islàmic de la cova
D. (edit.). VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears.
dets Amagatalls. Quaderns de Ca la Gran Cristiana, 1.
Ponències i Resums. Soc. Hist. Nat. Balears. 37.
TRIAS, M. (1983): Espeleologia de les Pitiüses. Institut d’Estudis
VICENS, D.; GINARD, A.; CRESPÍ, D. i BOVER, P. (2013b): Els
Eivissencs, Estudis breus, 2: 59 pàgs.
dipòsits del Pleistocè superior de la franja costanera situada
TRIAS, M. (1985a): La cova d’en Jaume Orat (Parròquia d’Albarca,
entre es Racó des Llobets i cala Esglesieta (Llucmajor). In:
Sant Antoni, Eivissa). Endins, 10-11: 21-25.
Pons, G. X., Ginard, A., i Vicens, D. (edit.). VI Jornades de Medi
TRIAS, M. (1985b): Les campanyes espeleològiques del 84 a
Ambient de les Illes Balears. Ponències i Resums. Soc. Hist.
Menorca. Endins, 10-11: 3-12.
Nat. Balears. 38-39.
TRIAS, M. (1985c): Glossari de terminologia espeleològica i càrstica.
VICENS, D.; GINARD, A.; CRESPÍ, D. i BOVER, P. (2013c): Treballs
Endins, 10-11: 71-76.
relacionats amb l’estudi del carst, realitzats entre 2009 i 2013
TRIAS, M. i MIR, F (1977): Les coves de la zona de can Frasquet –
per l’Speleo Club Mallorca, a la serra de na Burguesa (Serra
cala Varques. Endins, 4: 21-42.
de Tramuntana, Mallorca). In: Pons, G. X., Ginard, A., i Vicens,
TRIAS, M.; PAYERAS, C. i GINÉS, J. (1979): Inventari espeleològic
D. (edit.). VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears.
de les Balears. Endins, 5-6: 89-108.
Ponències i Resums. Soc. Hist. Nat. Balears. 40-41.
TRIAS, M. i RAMON, F. (1999): Els torrents clàssics de la serra de
VICENS, D.; GINARD, A.; CRESPÍ, D. i BOVER, P. (2013d):
Tramuntana. Miquel Font, Editor. Mallorca passa a passa, 2.
Catalogació del patrimoni de la mineria de guix a la serra de
149 pàgs. Palma.
na Burguesa. In: Pons, G. X., Ginard, A., i Vicens, D. (edit.).
TRIAS, M.; RANDO, J.C. i ALCOVER, J.A. (2010): Aportació al
VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears. Ponències i
coneixement de les cavitats de la Macaronèsia. Endins, 34:
Resums. Soc. Hist. Nat. Balears. 75-76.
165-180.
VICENS, D.; GRÀCIA, F.; BALAGUER, P.; GINARD, A.; CRESPÍ, D. i
TRIAS, M. i ROCA, L. (1975): Noves aportacions al coneixement
BOVER, P. (2011b): Cavitats litorals de gènesi marina a les Illes
de les coves de sa Mola (Formentera) i de la seva importància
Balears. Endins, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 227-236.
arqueològica. Endins, 2: 15-33.
VICENS, D. i PLA, V. (2001): L’equip mallorquí d’espeleologia (EME):
TRIAS, M. i SANTANDREU, G. (2004): La cova de Muntanya
primer grup espeleològic mallorquí. Endins, 24: 113-127.
(Escorca, Mallorca). Endins, 26: 45-52.
VICENS, D. i PONS, G.X. (2011): Els invertebrats terrestres fòssils
VALENZUELA, A.; BONNIN, M.; BARTOLOMÉ, J.; ALCOVER,
als jaciments d’origen càrstic de les Illes Balears. Endins, 35 /
J.A. i TRIAS, M. (2010): La cova de sa Tossa Alta (Escorca,
Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 283-298.
Mallorca): una estació prehistòrica remota a la serra de

Tramuntana. Endins, 34: 19-34.
VICENS, D.; CRESPÍ, D.; GINARD, A.; VADELL, M.; BARCELÓ,
M.À.; GRÀCIA, F.; RUIZ, F. i BOVER, P. (2011a): 20 años de
exploración, topografía, y documentación del endokarst de la
Serra de Na Burguesa (Mallorca, Illes Balears). Subterránea,
33: 30-35.
50