Contribuci� al coneixement de les mines de coure situades en el permo-trias de Menorca
ENDINS, n* 22. 1998. Palma de Mallorca.
CONTRIBUCIÓ AL CONEIXEMENT DE LES MINES DE COURE
SITUADES EN EL PERMO-TRIAS DE MENORCA
per Damia CRESP~ i Antoni MERINO
Resum
Les mineralitzacions de coure que es troben presents en materials del Permotrias de
Menorca són conegudes des d'antic, i han estat aprofitades en diverses explotacions. Són
mineralitzacions de tipus red-bed en les quals el mineral principal és la calcocita (CUZS), i la
malaquita (Cu2C03(OH)~)
es troba com a mineral secundari. Es presenta la topografia de la
mina Adela, localitzada al Pla de Mar (Ciutadella, Menorca), i també es discuteixen breument
les condicions de formació dels diposits minerals de coure a Menorca, de la mina Adela i del
Toro (es Mercadal, Menorca).
Abstract
The presence of copper ores in Minorca's Permo-Triasic units has been well-known from
long ago and these ores have been mined at various exploitations. These deposits are of red-
bed type, with chalcocite (Cu2.S) being their principal mineral and malachite (Cu2C03(OH)2) their
secondary mineral. In this present paper we present the survey of the Adela mine in the Pla de
Mar, Ciutadella, Menorca, and we briefly discuss the formation environment of these copper
ores on Menorca at the Adela mine and a mine at Toro, es Mercadal.
Introducció
Amb el present treball es pretén donar a coneixer el
cia a I'oest de la mina se situa la muntanya Mala, que
resultat de la campanya que es va fer a Menorca al
domina el sector oest de la costa nord de Menorca.
desembre de 1996, per tal de topografiar i explorar algu-
També es va visitar la mina del Toro, que es localit-
nes mines. També volem posar a I'abast de la gent els
za a uns cent metres de la carretera que puja a la mun-
coneixements sobre les mineralitzacions de coure que
tanya del Toro, (Fig. 2) pero degut al grau de deteriora-
es tenen de les Balears, sobretot de Menorca.
ment que presenta, i a I'elevat contingut de COZ que
És interessant senyalar que, encara que les minera-
trobarem, no es va poder realitzar la topografia.
litzacions de coure del pla de Mar de Menorca no desta-
quen pel seu gran rendiment economic, sí sobresurten
pel s6u valor científic i didactic, ja que en aquesta loca-
Situació geologica
litat t r ~ b a m
un exemple molt clar de jaciment tipus red-
bed que caldria preservar per a les generacions futures.
Segons el mapa geologic de I'ITGE (1 989a) la mina
Adela del pla de Mar esta excavada en materials del
Permia. Més concretament correspondria a la Unitat
Situació geografica
Superior formada per I'alternanqa de gresos i pelites. La
potencia de les capes és variable pero va des de I'ordre
La mina Adela es troba al mig d'un petit penya-segat
decimetric fins al metric. Les capes de gresos poden
costaner, a I'indret conegut com a pla de Mar, a uns 300
tenir la base erosiva i presenten estructures de corrent
m a Iloest de la cala del Pilar, en el terme de Ciutadella
com la laminació encreuada i els ripples (ITGE, 1989a,
de Menorca (Fig. 1, Foto 1). A un quilometre de distan-
BOURROUILH, 1973).
Entre els nivells d'argiles es troben capes poc
extenses de lignits als quals s'associa la mineralització.
1 ~e;ció d'Espeleologia del GEM.
La mina del pla de Mar es troba totalment excavada en
2 Museu Balear de Ciencies Naturals, Sóller.
3 ~ e i c i ó

d'Espeleologia de I'ANEM. '
una capa argilosa, dins de la qual hi ha diversos nivells

-
Foto 1: Platja de cbdols del pla de Mar. (Foto A. Merino).
Antecedents bibliografics
Les mineralitzacions de coure en materials del
Permotrias a Menorca (HERMITE, 1879, SÁNCHEZ
LOZANO, 1899) i Mallorca (ADAN DE YARZA, 1879,
CUEVAS LÓPEZ, 1958a, b, COLOM, 1975) es coneixen
Figura 1: Situacio de la mina Adela en el pla de Mar,
des d'antic. En tots els casos es descriuen les mineralit-
zacions interestratificades entre gresos i argiles rojos del
Permotrias, que envolten nivells carbonosos rics en res-
tes fossils de plantes. Els minerals més freqüents que
es descriuen són la malaquita (CUZCO~(OH)Z),
l'atzurita
(CU~(CO~)Z(OH)Z)
i la calcocita (CuzS).
Un dels darrers treballs destacables és el de IGME
(1971), en que es localitzen els principals jaciments
minerals de Menorca. També fa analisis d'una serie de
mostres recollides a les mines del Toro i una breu des-
cripció de I'estratigrafia d'aquest jaciment. Els. minerals
principals que es descriuen són calcocita (Cuas), bornita
(Cu5FeS4) i covel.lita (CuS).
Finalment parlarem del treball de MATA PERELLÓ
(1 985) que senyala la presencia de mineralitzacions de
coure a Mallorca i Menorca, cense extendre's en les
seves explicacions.
Figura 2: Situació de la mina del Toro.
Descripció de la mina Adela
La mina Adela esta formada per una galeria princi-
carbonosos discontinus, als quals es troben associades
pal en forma d'ela, dues entrades (Foto 2) i un pou uer-
les mineralitzacions de coure.
tical de ventilació (Foto 3). La galeria principal (Foto 4) té
Des del punt de vista sedimentari, els materials del
una longitud total de 78 m, una alqada d'uns dos metres
Permia entre els quals s'excava la mina Adela correspo-
i una amplada aproximada d'un metre i mig. Adjacents a
nen a materials continentats formats pel desbordament
la galeria principal hi ha algunes cates que penetren poc
de canals fluvials, de ventalls al.luvials de clima humit
dins de la roca. Aquesta galeria es pot dividir en una
(ITGE, 1989a). Els nivells carbonosos, als quals s'asso-
branca horitzontal, que segueix la capa en la seva direc-
cia la mineralització, corresponen a acumulacions de
ció, i una branca ascendent que la segueix en la direcció
materia organilca que varen quedar enterrades en
de maxim cabussament.
alguns dels episodis d'inundació.
Com ja s'ha comentat hi ha dues entrades, una infe-
La mina del Toro, en canvi, esta excavada en mate-
rior que es troba al comenqament de la branca horitzon-
rials del Buntsandstein (ITGE, 1989b). Malgrat aixo, els
tal, i una superior que és al final de la branca ascendent.
materials són molt similars als de la mina Adela. La
Les entrades estan revestides de pedres i al sotil tenen
genesi és la mateixa en les dues mineralitzacions.
un tronc que faria de biga superior.
120

M I N A A D E L A
Clutadella (Menorca)
TopwR<Ia
A. Merino 1 D. Crespi
ANEM - QEM
16-12-86
Foto 31 POLI de ventilació. (Foto D. Crespi).
El pou de ventilació és de planta circular i es troba
molt prop de I'entrada superior.
A més d1aix6, prop de I'entrada inferior de la mina,
es troba I'antiga escombrera. Per les seves petites
dimensions es pot veure que es tragué molt poca quan-
titat de mineral i que l'operació comercial de I'explotació.
degué resultar ruinosa. No obstant aix6, sembla esser
(A. Obrador comunicació personal, 1996) que es va
constituir una societat per a I'explotació d'aquest jaci-
ment.
Foto 2: Entrada inferior de la mina. (Foto A. Merino).

Ferrer i Estrades varen practicar la demarcació de les 64
pertinencies de la mina Adela. Aixo ho feren de la forma
següent:
El punto de partida, que es una calicata abierta
en la tanca pla de Mar del predio Furinet, en un
escarpado frente al mar, se relacionó por medio de
tres visuales que partieron desde él: una al eje de la
torre del faro de Caballería en dirección 278" 457
otro al extremo norte de la Isla de los Porros, en
dirección 285" 45' y la otra al corte vertical del

mogote de la Falconera en la de 32" 20'.
A partir del referido punto se midieron 20 m en
dirección norte y se colocó la primera estaca en una
playa de grandes cantos rodados. A 100 m de ella,
en dirección este, se situó la segunda, en el mar: a
100 m de ésta, en dirección sur, se fijó la tercera,
próxima a un escarpado; a 100 m de ésta, en direc-
ción este, la cuarta, en la playa; a 100 m de ésta, en
dirección sur, la quinta en
Fare de Dalt; a 400 m de
ésta en dirección oeste, la sexta, en el pla de Mar; a
200 m de ésta, en dirección norte, la séptima, en el
mismo paraje y a 200 m de ésta, en dirección este
se encontró la primera, quedando así demarcadas

dentro de la designación siete pertenencias, cuya
superficie horizontal es de setenta mil metros cua-
drados; habiendo renunciado al registro de las 57
pertenencias restantes.
Foto 4: Interior de la mina. (Foto A. Merino).
Un cop es va dura terme la demarcacié, es va expe-
dir el títol de propietat de la mina Adela el dia 23 de
Historia de la Mina Adela
febrer de 1901 a favor de la societat La Maquinista Naval
Sociedad Anónima.
A partir de la consulta de la documentació que es
Com a conseqüencia de la manca de perspectives
conserva als arxius de la Direcció General d'lndustria del
economiques en la investigació minera, se sol.licita la
Govern Balear, s'ha pogut fixar I'inici de la historia de la
baixa i la renúncia de la mina el dia 16 d'agost de 1904.
mina Adela al 8 d'agost de 1899. Amb aquesta data el
senyor Pablo Ruiz i Verd, en nom de I'entitat La
Maquinista Naval sol.licita la compra de 64 pertinences
Notes sobre la genesi de la mine-
mineres de mineral de coure, amb el títol dlAdela, situa-
ralització
des en el terme municipal de Ciutadella, i concretament
en el predi dlAlfurinet.
La mineralització del pla de Mar de Menorca és un
En el registre de les pertinences es dessignen de la
típic diposit tipus red-bed (MATA PERELLÓ 1985, IGME
següent manera:
1971). Aquests tipus de diposits són molt comuns. Es
generen en formacions continentals de gresos i argiles
Se tendrá por punto de partida una calicata
roges, entre les quals es troben capes de carbó (Foto 5).
abierta en la tanca pla de Mar de dicho predio.
Aquestes capes de carbó creen un microambient reduc-
Desde él se tomarán, unas a continuación de otras,
tor que actua com a trampa per a atrapar els elements
las dimensiones siguientes: veinte metros al norte,
metal.lics. Generalment els jaciments red-bed solen
quinientos metros al este, ochocientos metros al
donar diposits de coure o d'urani. A les Balears estan
sur, ochocientos metros al oeste, ochocientos
associats als materials del Permia i del Triasic inferior
metros al norte y trescientos metros al este.
(Buntsandstein), que es coneixen genericament com a
Constituyendo un rectángulo de seiscientos cuaren-
Permotrias.
ta mil metros cuadradosde superficie.
En els diagrames Eh-pH es pot veure (Fig. 3) com
els ions dissolts de cu2', quan troben un ambient reduc-
El dia 15 de gener de 1901, I'enginyer en cap
tor, es poden transformar en calcocita, i donen els dipo-
Eugeni Molina, acompanyat de I'auxiliar facultatiu Josep
sits tipus red-bed. En la mina del pla de Mar s'observa

Nosaltres a vjsu només poguérem reconeixer la cal-
cocita, com a mineral principal, i la malaquita, com a
secundari. Cal emprar altres tecniques per a detectar la
presencia d'altres minerals.
Conclusions
La mina del pla de Mar és una mina excavada en
materials del Permia, que presenten una alternanga de
gresos i argiles, amb alguns nivells de lignits intercalats
als quals estan associades les mineralitzacions de coure
que es pretenien explotar. El jaciment del pla de Mar és
de tipus red-bed, format per la reducció del cu2+,
que era
transportat en dissolucid per aigües segurament mqteo-
riques, en presencia de la materia organica que forma
actualment els lignits.
Aquesta mina té unes dimensions modestes, el que
ens indica que la seva explotació fou ruinosa des del
punt de vista economic.
Foto 5: Detall de la mineralització. (Foto D. Crespi).
La importancia d'aquesta mineralització es fona-
menta en la claredat amb que es veu la seva formació,
cosa que li dóna un alt valor científic i didactic. Caldria
pensar en la possibilitat que aquest jaciment és pre-
servas com a element geologic singular de I'illa de
Menorca.
Agrai'ments
S'agraeix a n'Antoni Obrador de la Universitat
Autonoma de Barcelona la informació que va facilitat per
a I'elaboració d'aquest treball.
Bibliografia
ADAN DE YARZA, R. (1879): Examem microscópico de vanas muestras
de rocas eruptivas recogidas en la isla de Mallorca por Vidal (L.M.).
Boletin de la Comisión del Mapa Geológico de España, 6: 23-28.
BOURROUILH, R. (1 973): Stratigraphie, sédimentologie e l tectonlque de
I'ille de Minoraue e l du NE de Majorque (Baléares). (Tesi Doctoral).
Universitat de' Paris VI, 2 vols.
COLOM, G. (1975): Geología de Mallorca. Instituto de Estudios
Baleáricos. 2 Toms, 522 pp. Palma de Mallorca.
CUEVAS LÓPEZ, F. (1 958a): Informe geológico y minero de los yaci-
mientos de cobre de Banyalbufar y Estallencs, Mallorca. 36 pp.
CUEVAS LOPEZ, F. (1958b): Informe geológico y minero de los yaci-
mientos de cobre de Banyalbufar y Valdemosa, Mallorca. 25 pp.
GARRELS, R.M. & CHRIST, C.L. (1965): Solutions, Minerals, and
Equilibna. Ed. Freeman, Cooper and Co., 450 pp. San Francisco.
HERMITE, H. (1879): Études géologiques sur les iles Baléares. (Tesi
Doctoral). Paris.
HURLBUT, C. & KLEIN, C. (1985): Manual de Mineralogía de Dana. Ed.
Reverté, 564 pp. Barcelona.
Figura 3: Diagrama d'estabilitat d'alguns dels minerals de coure més
IGME (1971): Mapa Metalogenético de España. E. 1:200.000. Fulls 49-
corrents en medis d'enriquiment supergenic en el sistema Cu-
65. Menorca, Ibiza-Formentera. Madrid.
HPO-OZ-S402 a 25°C y 1 atmosfera de pressió (extret de
ITGE (1989a): Mapa Geológico de España. E. 1:25.000. Fulls
HURLBUT & KLEIN, 1985; adaptat de GARRELS & CHRIST,
617bisl618. Cap Menorca i Ciutadella. Madrid.
1965)
ITGE (1989b): Mapa Geológico de España. E. 1:25.000. Fulls
645bisl646. Cala En Brut i Alaior. Madrid.
que les mineralitzacions de calcocita estan associades
MATA PERELLO, J.M. (1 985): Historia Natural dels PaTsos Catalans. v.
als nivells de carbó. En general la calcocita es troba alte-
3, Recursos Geologics i Sols. Cap. 2, Els Jaciments Minerals i les
rada a malaquita, el que dóna una coloració verdosa a
Pedreres. pp. 57-137.
SÁNCHEZ LOZANO, R. (1899): Criaderos sedimentanos de cobre en
les capes mineralitzades. Aquest color verdós és un bon
Menorca y Granada. Boletin de la Comisión del Mapa Geológico de
indici prospectiu.
España, 26.