Senzilla construcci� d'un carburer d'autopressi�
ENDINS, N.O 4. 1977. Ciutat de Mallorca
SENZILLA CONSTRUCCIO D'U N CARBU RER D'AUTOPRESSIO
per Jaume Damians del SCM
lndubtablement un problema que se pres nta a I'hora d'una exploració subterranea és I'iluminació.
L1experi&ncia demostra que el llum d'acetlé
7 ed superior al llum elbctric.
L'element primordial del llum d'acetilé és el seu generador, el carburer.
El funcionament d'un carburer convencional 6s ben conegut per tothom, es basa en la reacció: car-
bur de calq+ aigua - acetilé + calc; les propietats inflamables del acetilé permeten tenir una font de
l
Ilum.
Perb surt un problema, la pressió d'un carburer corrent n o 6s abastament per pujar I'acetilé a I'altura
1 del cap on s'ha possat I'instalació.
Per solventar aquest problema varen surqir al mercat els carburers de pressió, que aprofiten I'acetilé
format al depbsit de carbur, per formar pressió al depbsit d'aigua. Cosa que permet baixar I'aigua in-
dependentment de la atmbsfera exterior i de la gravetat, poguent ésser, per tant, el carburer hermetic,
b
que aixi té I'avantantge de no banyar al espelebleg, i també dona pressió abastement per solucionar el
problema de la pujada del acetilé a la cervellera.
L'inconvenient d'aquests carburers es el s$u elevat preu i la seva fragilitat davant el mal tracte que
reben durant les exploracions.
Tot aixó m'ha duit a fer un carburer drautopressió senzill i fort. Aquest carburer se fa a partir d'un
carburer corrent amb un parell de modificacions.
Aquest carburer 6s una simplificació del carburer Folch aparegut en el nombre 7 de la publicació
CAVERNAS (19661, i en el nombre 15 de ESPELEOSIE (19741, dissenyat pel col.lega Mario Folch.
CONSTRU CCIO
Materials:
1 -un premsaestopes (5)
2-un tub de Ilautó de 4mm. de diametre interior (6)
3-un pern de 118 amb femella (7 a i 7f)
4-dues juntes de goma (7b i 7d)
I
5-una molla (78)
Com es pot veure tots son materials de fhcil adquisició i de baix preu.
Montatge:
A ) Es fa un forat del dihmetre exterior del tub 6 a la paret que separa el depbsit de I'aigua 3, del depbsit
del carbur 1. Procurant que el forat quedi dedins la protecció 2, perque el tub n o s'embossi amb el car-
bur del depdsit.
Es solda el tub a la paret amb estany, procurant que la superficie a soldar estigui ben neta perque
se soldi bé.
B) Seguidament es col.loca el premsaestopes 5
pbsit 3 quedi
hermhtic.
C) A l tap del depbsit de I'aigua se I'hi fa un for
ontinuació se
monten tots els elements que composen la vhlvula (7).
Aixi queda acabada la vhlvula de seguretat.
>$
Per regular la vhlvula de seguretat, s'estreny el pern o s'afluixa, segons si la vhlvula s'obri amb poca
pressió o no s'obri.
F FU NCIONAMENT
1

El funcionament d'aquest carburer 6s el mateix de tots els d'autopressió.

Obrint la clau de pas de I'aigua, baixa per el seu pes I'aigua del deposit 3, que reacciona amb el car-
bur del depbsit 1, krmant acetilé, una part d;aquest, puja pel tub de sortida de gas, i I'altre part de gas,
puja pel tub comunicant 6, formant pressió en el depbsit de I'aigua, de manera que la caiguda d'aquesta
6s independent de I'atmbsfera exterior i de la gravetat, poguent aixl pasar I'aigua d'un depbsit a I'altre
en qualsevol postura que se trobi el carburer.
Tancant la clau de pas d'aigua minva la pressió, paralelament a la producció d'acetilh.
En el cas de que la pressió augmenti masca, I'acetilb espitja la junta de goma 7b, que per la molla
79, estava tancada, obrint-se, deixant sortir I'acetilé i per tant minva la pressió, que torna a ésser normal.
NOTA: Al graduar la valvula de seguretat es convenient fer-ho de menor a major pressió, i no de
manera contraria.