El karren litoral a les illes Balears
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 69-84
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
El karren litoral a lEs illEs BalEars
Lluís GÓMEZ-PUJOL1, 2, 3 , Joan J. FORNÓS 3 i Francesc POMAR 3
abstract

Coastal exokarstic landforms are quite common features at the Balearic Islands, owing to the
presence of extensive coastal limestone outcrops as well as to the suitable hydrodynamic and bio-
climatic environment that promotes the development of karst processes. Pinnacles, basin pools, pits
and notches, among others, can be seen, especially in the south and southeastern coast of Mallorca,
the southern coast of Menorca and all around Formentera. Otherwise the presence of coastal karren
in northern Mallorca, Menorca and Eivissa is less prominent due to lithology. Coastal karren at Bale-
aric Islands are quite remarkable because of their morphological variety and occurrence on different
rock types, but also as a subject of study on the effect of hydrodynamic gradients and the precipitation
and temperature settings or on the biological influence in karst processes. Coastal karren together
with plunging cliffs and Quaternary aeolianites exploited as rock quarries are the foremost represen-
tative feature of Balearic Islands coastline.
resum

Les formes exocàrstiques típiques dels ambients costaners estan molt ben representades a les
Illes Balears, a causa del predomini de les roques calcàries al llarg de la seva línia de costa i també
arran de les condicions hidrodinàmiques i bioclimàtiques que han contribuït a la seva carstificació.
Pinacles, cocons, microalvèols i entalladures, entre d’altres, són presents especialment al Llevant i
Migjorn de Mallorca, al Migjorn de Menorca i a Formentera. La seva presència és menys abassega-
dora per qüestions litològiques al nord de Mallorca i Menorca i en el retall de les costes eivissenques.
El desenvolupament d’aquest particular micromodelat sobre rocams de diferents propietats i edats,
exposicions a l’onatge o zones amb diferent pluviositat i temperatura, ofereix la possibilitat d’estudiar
els gradients hidrodinàmics i el control litològic, a més a més de la influència biològica, sobre la con-
figuració i tipologia dels conjunts de karren litoral. Juntament amb els penya-segats estructurals i les
dunes plio-quaternàries adossades a la línia de costa i la seva explotació en forma de pedreres de
marès, el karren litoral és un dels trets més representatius i característics del litoral de les Balears.
resumen

Las formas exokársticas típicas del medio costero están bien representadas en las Islas Baleares
como consecuencia del predominio de los roquedos calcáreos a lo largo de su línea de costa, así como
de las condiciones hidrodinámicas y bioclimáticas que han contribuido a su karstificación. Pináculos,
pozas, microalveólos y entalladuras, entre otros, aparecen especialmente en el S y SE de Mallorca, el
S de Menorca y el conjunto de Formentera. Su presencia en las costas norte de Mallorca y Menorca
por cuestiones de litología es de menor envergadura y aparecen también a retazos en la costa de
Eivissa. El desarrollo de este micromodelado particular sobre roquedos de diferentes propiedades y
edades, exposición al oleaje y zonas con diferente pluviosidad y temperatura, ofrece la posibilidad de
estudiar los gradientes hidrodinámicos y el control litológico, así como la influencia biológica, sobre
la organización y tipología de conjuntos de karren litoral. Junto con los acantilados estructurales, las
dunas cuaternarias adosadas a la línea de costa y su explotación como canteras, el karren litoral es
uno de los elementos más representativos y característicos del litoral de las Baleares.
introducció
El micromodelat de les costes rocoses carbonata-
l’accepció clàssica d’aquest mot (JENNINGS, 1985).
des resulta de la interacció entre diferents processos i
Així doncs, sota l’epígraf de karren litoral, karren costa-
agents, motiu pel qual les formes que s’hi observen no
ner o a tot estirar karren marí, s’acostuma a agrupar el
sempre tenen una naturalesa estrictament càrstica en
conjunt de microformes d’alteració (de l’ordre mil·limètric
al mètric) que apareixen de la zona interlitoral a la su-
pralitoral de les costes rocoses, i que es perllonguen
1
IMEDEA (CSIC-UIB), Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, Miquel
fins a l’àrea de declivi dels processos marins enfront
Marquès 21, 07190 Esporles
dels pròpiament terrestres i en les quals la dissolució
2
ICTS SOCIB, Balearic Islands Coastal Observing and Forecasting
juga un paper important. Queden, doncs, fora d’aquesta
System, Parc Bit, Edifici Naorte, 07012 Palma
definició, entre d’altres, formes com les marmites, les
3
Karst & Littoral Geomorphology Research Group, Universitat de les
Illes Balears, Cra. Valldemossa km 7.5, 07012 Palma
plataformes litorals o les construccions organògenes.
69

Totes elles, tan estretament lligades als ambients que
2007). L’alçària dels penya-segats varia, localment, de
es consideren. No obstant això, treballs recents (FIOL
3 a 30 m, i es perllonga mar endins entre 3 i 5 m. Als
et al., 1996; MOSES, 2003; VILES, 1995) posen de ma-
afloraments plegats, les plataformes litorals i el karren
nifest la importància dels agents biològics, des de cia-
litoral apareixen a mode de pegats quan l’estructura i la
nobacteris a gastròpodes, en els processos d’alteració
litologia ho permeten (Fig. 1). Quan hi afloren les roques
del rocam calcari, tot parlant de biocarst o de processos
carbonatades del Miocè superior, els penya-segats pre-
biocàrstics o fitocarst (VILES, 1988a). Aquesta situació
senten un perfil esglaonat relacionat, d’una banda, amb
és particularment important a les costes carbonatades
la disposició tabular i geometria dels estrats de les uni-
on la superfície presenta un grau intens de colonització i
tats del Miocè superior, així com de les seves propie-
on l’aportació d’aigua, tant per la pluja com per les ona-
tats geomecàniques (POMAR & WARD, 1999; POMAR
des, no pot ser menystinguda.
et al., 2003) i, d’altra banda, amb les formes heretades
Les costes rocoses són característiques, per no
d’antics nivells marins del Plistocè (BUTZER, 1962). El
dir dominants, del perímetre litoral de les Illes Balears.
tram final d’aquests penya-segats, a tocar de la ribera,
Estan associades a canvis bruscs de la batimetria i po-
cau en vertical amb façanes de 3 a 30 m. Per la seva
ques vegades la isòbata de -20 m es troba a distàncies
banda, les plataformes litorals, tot i que amb una dis-
majors de 500 m respecte de la línia de costa. La for-
tribució discontínua, són més freqüents als afloraments
ma dels penya-segats està relacionada amb la dispo-
de materials postorogènics que no pas als plegats. De
sició i característiques de les unitats morfoestructurals
la mateixa manera, els conjunts o dispositius de karren
de cada illa, condicionades per l’estructuració neògena
litoral, són força comuns en els afloraments carbonatats
distensiva en forma de grans blocs aixecats i enfonsats
del Miocè superior, així com a les eolianites quaternàri-
(horsts i grabens). Els penya-segats aplomats són tí-
es que s’hi adossen (Fig. 1).
pics dels vessants marítims dels horsts, mentre que
En aquestes pàgines es procurarà aportar informa-
els grabens donen redós a albuferes i sistemes platja-
cions sobre les característiques i l’origen del micromode-
duna (GÓMEZ-PUJOL et al., 2007). Els relleus tabulars,
lat de les costes rocoses calcàries de les Balears, des-
adossats als principals horsts i grabens, estan delimitats
prés d’una breu revisió bibliogràfica dels coneixements
per falles lístriques d’edat Miocè superior–Quaternari
disponibles i d’una descripció dels principals grups de
(GELABERT, 1998) que es tradueixen a la línia de cos-
formes que integren aquest tipus de modelat: pinacles,
ta en penya-segats verticals d’altures mitjanes i baixes.
cocons o microalvèols entre d’altres... Juntament amb
Així doncs, a mode d’instantània, les costes rocoses
els comentaris referents a cada un, s’inclouran descrip-
de les Balears presenten perfils aplomats o composts
cions més detallades dels exemples de formes més re-
tallats en materials del Paleozoic fins al Miocè superi-
presentatius i dels cicles evolutius que contribueixen a
or (SERVERA, 1999; ROSSELLÓ, 2004; BALAGUER,
explicar la seva configuració.
Figura 1: Croquis geològic i localització dels sectors de la costa amb
Figure 1: Location inset and geological sketch of Balearic Islands. Dot-
abundants formes de karren litoral a les Illes Balears.
ted line indicates coastline with conspicious coastal karren
features.
70

Estat actual dels coneixements
SChNEIDER, 1976; TRUDGILL, 1976a i 1979; VILES
et al., 2000; LUNDBERG & LAURITZEN, 2002; MOSES,
2003; GÓMEZ-PUJOL & FORNÓS, 2009a; MyLROIE &
L’estudi del micromodelat de les costes calcàries, tot
MyLROIE, 2009).
i que no compta amb una tradició consolidada, no és po-
A les Illes Balears, i en especial a Mallorca, el primer
bre en contribucions. Des dels treballs de WENTWORTh
treball que considera el karren litoral és el de WALTER-
(1939), un dels primers científics que aborden aquestes
LEVy et al. (1958). El seguirien observacions breus de
formes del relleu costaner, l’aproximació a l’estudi del
BUTZER (1962), BUTZER & CUERDA (1962) i GINéS
karren litoral ha canviat significativament en els seus
(2000) en el marc dels seus treballs d’estratigrafia i geo-
continguts i objectius (LUNDBERG, 2009). Així, n’hi ha
cronologia quaternària. El primer article que aborda, en
que centren els seus objectius en la descripció de les
exclusiva, aquest tipus de formes és el de ROSSELLÓ
formes i la seva organització espacial (EMERy, 1946;
(1979), qui intenta avaluar la tipologia i l’organització de
CORBEL, 1952; GUILChER, 1953; DALONGEVI-
les formes, a la vegada que assaja de calcular-ne una
LLE, 1977; MAZZANTI & PAREA, 1979; SANJAUME,
taxa de denudació d’acord amb els treballs previs dels
1985), mentre que d’altres dediquen els seus esforços
quaternaristes. Posteriorment, apareixen altres treballs
a identificar i entendre els processos i els agents que
que posen l’èmfasi en la relació entre les formes del kar-
operen a les costes carbonatades (FOLK et al., 1973;
ren litoral i els processos bioerosius (KELLETAT, 1980,
Figura 2: Alvèols i microalvèols. a i b) Superposició de microalvèols
Figure 2: Pits and micropits. a and b) Coalescent micropits hosting in-
a sobre i dins les concavitats d’alvèols sobre les eolianites
dividuals of Melaraphe neritoides and M. Punctata developed
quaternàries de Cala Blava (Llucmajor, Mallorca) i Son Bauló
on Quaternary aeolianites at Cala Blava (Llucmajor, Mallorca)
(Santa Margalida, Mallorca). Molts dels microalvèols apareixen
and Son Bauló (Santa Margalida). c) Pits and micropits ant
ocupats per exemplars de Melaraphe neritoides i M. punctata.
Cap Salines (Ses Salines, Mallorca). Notice that biofilm colo-
c) Alvèols i microalvèols poc desenvolupats a les eolianites
zination is more intensive at the interior of pits than outside.
quaternàries de Cap Salines (Ses Salines, Mallorca). Es pot
At the same time there are visual evidences of the effect of M.
apreciar com a l’interior dels alvèols la colonització per mi-
neritodies grazing activity. d) Pits related to the texture and
croflora és menor que a l’exterior, a la vegada que també es
algal nature (rodoliths)of Upper Miocene outcrops at Punta de
pot observar una microrugositat del seu fons que coincideix
n’Amer (Sant Llorenç, Mallorca).
amb l’acció brostejadora dels individus de Melaraphe neritoi-
des que apareixen a la fotografia. d) Alvèols relacionats amb
la textura i fàcies de les calcàries algals –rodòlits– del Miocè
superior de la Punta de n’Amer (Sant Llorenç, Mallorca).
71

FORD & WILLIAMS (1989) en el qual la classificació de
les formes descansa en els aspectes de forma, tot i que
incorpora subdivisions arran dels factors genètics. Val
a dir que les classificacions esmentades tracten exclu-
sivament de les morfologies de karren desenvolupades
als ambients no litorals, encara que són d’utilitat per a la
sistematització de les formes que ens ocupen ara. Les
grans classes que en resulten són: formes negatives i
formes positives, tot diferenciant aquelles de planta ar-
rodonida, formes lineals controlades per fractures, for-
mes lineals controlades hidrodinàmicament i un darrer
grup de formes complexes o poligenètiques. Pel que fa
a la terminologia catalana s’han adoptat les recomana-
cions de RIBA (1997), mentre que per als altres idiomes
s’indica la terminologia present a GINéS (1999) i a la
bibliografia citada al text.
ForMEs NEGatiVEs DE PlaNta arroDoNiDa
alvèols, microalvèols – cockling pits, pits, micropits
(ang.); alvéoles, micro–alvéoles, vermiculacions (fr.); al-
Figura 3: Paràmetres morfomètrics dels microalvèols de Punta des Fa-
veólos, microperforaciones, microcáries (cast.).
ralló (Mallorca)
Les formes que concorren sota l’epígraf d’alvèols
Figure 3: Micropits width and depth distributions at Punta des Faralló
són l’exemple més clar d’una forma convergent. Es
(Mallorca)
tracta de petites depressions de planta arrodonida o el-
líptica poc profundes (Fig. 2). Els diàmetres superiors al
centímetre són rars i les profunditats no són majors que
1985). MOSES & SMITh (1994) caracteritzen l’abast es-
la meitat del diàmetre (Fig. 3). S’anomenen microalvè-
pacial del processos inorgànics –alteració per sals i dis-
ols aquelles formes que tenguin un diàmetre inferior al
solució– que actuen a les costes del Migjorn de Mallorca
centímetre i alvèols aquelles que el superin. Es poden
a partir d’observacions de microscopi electrònic de ras-
disposar alineats, seguint diàclasi, en coalescència o de
treig i la difracció de raigs X. De 1998 ençà, hi ha un
forma aïllada, tant sobre superfícies planes com sobre
augment dels treballs que es dediquen a la descripció
superfícies verticals. L’absència d’una orientació prefe-
morfològica i a la identificació del paper dels agents i els
rent d’aquestes formes, la manca d’un control gravitatori
processos, tot integrant les dues tradicions, que confi-
dominant, juntament amb el recobriment de la superfície
guren el karren litoral de Mallorca (GÓMEZ-PUJOL &
de la roca per líquens i/o cianòfits, posa de manifest la
FORNÓS, 2001, 2002 i 2009a; GÓMEZ-PUJOL, 2006)
importància dels agents biològics en la gènesi d’aques-
per passar, amb posterioritat, a contrastar els models a
tes formes. FOLK et al. (1973) classifiquen aquest seguit
les costes menorquines (GÓMEZ-PUJOL & FORNÓS,
de formes com a “fitocarst” en el sentit que són els lí-
2004a, b i c). Val a destacar que les contribucions més
quens i els cianòfits, que tenen la roca com a hàbitat, els
recents han posat l’èmfasi en l’estudi detallat dels parà-
responsables de la gènesi i evolució d’aquestes formes.
metres morfomètrics i els agents i processos involucrats
En la mateixa línia apunten els estudis de DANIN et al.
en el desenvolupament de formes com els microalvèols
(1982) i els treballs, específicament desenvolupats a un
o els microrills (GÓMEZ-PUJOL & FORNÓS, 2009b).
gradient litoral, de JONES (1989) i VILES (1988b).
Pel que fa als processos que contribueixen a l’evo-
lució dels alvèols i microalvèols, en destaca l’acció dels
filaments dels líquens (MOSES & SMITh, 1993; ChEN
Formes i criteris de classificació
et al., 2000) o l’atac químic derivat de l’acció metabòli-
ca tant dels cianobacteris com dels líquens (FIOL et al.,
1996; GEhRMANN et al., 1992; PEyROT-CLAUSADE
No resulta gens senzill agrupar les formes desen-
et al., 1995; POMAR et al., 1975).
volupades sobre el substrat carbonatat de les costes
rocoses, ja que les formes i combinacions d’aquestes
Cocons – solution pans, basin pools (ang.); vasques,
obrin un ventall tan ample de possibilitats que fan que
mares (fr.); cubetas, pozas, tinajitas (cast.).
les classificacions siguin molt diverses. BÖGLI (1980)
Els cocons són depressions de planta el·líptica, poc
defensa una classificació dominada per un criteri genè-
profundes i de fons pla, les dimensions de les quals
tic per tal de simplificar les classes o tipologies morfo-
oscil·len des de l’ordre centimètric al mètric (Fig. 4). Les
lògiques. No obstant això, els clarobscurs que encara
seves parets són abruptes i mantenen un angle proper
existeixen sobre els processos que intervenen en el
als 90° amb la base. Les parets laterals dels cocons so-
desenvolupament de les microformes d’alteració en el
len presentar extraploms i entalladures de pocs centí-
litoral calcari aconsellen un criteri descriptiu de caràcter
metres de profunditat. Es desenvolupen sobre diferents
mixt. Així doncs, a continuació se segueix l’esquema de
litologies carbonatades i són presents a superfícies
72

planes o subhoritzontals, tant a ambients micromareals
treballs de FELDMAN & DAVy DE VIRVILLE (1933).
com macromareals, sempre i quan hi predominin, a la
Aquests autors, en el marc d’un estudi de la flora de les
zona, els processos d’alteració química. Pel que fa a
costes rocoses, analitzen durant un cicle de 24 hores
les seves dimensions, la llargària, per norma general,
el ph de l’aigua embassada als cocons i detecten oscil-
és major que la profunditat. Les relacions entre aquests
lacions de 8,1 a 10 unitats de ph. Fins aleshores, des
dos paràmetres varien en funció del substrat.
d’un punt de vista geomòrfic, el problema de la gènesi
Els mecanismes genètics implicats en la gènesi
dels cocons resideix en la sobresaturació en carbonat
dels cocons són bàsicament bioquímics i el gros de la
càlcic (CaCO ) de l’aigua de la mar (TRUDGILL, 1976a).
3
seva formació s’atribueix als processos de dissolució
Per tant, es proposava l’aigua d’escolament com la res-
(TRUDGILL, 1987). Les primeres referències respecte
ponsable dels processos de dissolució que afectaven els
del quimisme de les aigües dels cocons es troben als
cocons (WENTWORTh, 1944). No seria fins als estu-
Figura 4: Cocons. a) Cocons interconnectats arran de la intersecció de
Figure 4: Basin pools. a) Coalescence of two basin pools due to the
dues fractures a la contrada de ses Penyes Roges (Calvià,
enlargement of two joins at Upper Miocene calcareous out-
Mallorca) desenvolupats sobre calcàries del Miocè superior. b)
crops from ses Penyes Rotges (Calvià, Mallorca). b) Assem-
Conjunt heteromètric de cocons, els de major desenvolupament
blage of elongated basin pools of different sizes –from 5 to 7
–de 5 a 7 m de llargària– ho fan seguint una alineació de fractu-
m in width– that follow a dominant NE orientation (Llucmajor,
ració dominant de direcció NE, Cala Blava (Llucmajor, Mallorca).
Mallorca). c) Circular plan form basin pools sharing walls on
c) Cocons de planta arrodonida sobre un pegat d’eolianites car-
Quaternary aeolianites at Cala d’en Guixar (Calvià, Mallorca).
bonatades a la Cala d’en Guixar (Calvià, Mallorca). d) Cocons
d) Isolated circular plan form basin pools sharing walls on
aïllats i de planta arrodonida que comparteixen les parets a les
Quaternary aeolianites at Tacàritx (Alcúdia, Mallorca). e) Detail
eolianites de Tacàritx (Alcúdia, Mallorca). e) Detall de les parets
on basin pools walls and their notch profile related to solu-
laterals dels cocons amb entalladures accentuades que són evi-
tion processes on Upper Miocene rock outcrops at s’Algar
dència del domini de processos de dissolució sobre fàcies de
(Menorca). f and g) Large basin pools (> 9 m) developed by
rodòfits del Miocè superior a s’Algar (Menorca). f and g) Cocó
coaslescence of individualized forms at Cala Sant Esteve
de grans dimensions (9 m de llargària), de planta irregular i fons
(Sant Lluís, Menorca). h) Evidences of multiple levels of ba-
pla, format per la coalescència de vàries formes a Cala Sant Es-
sin pool evolution resulting in different notch forms along the
teve (Sant Lluís, Menorca). h) Detall de la imatge anterior on es
basin pool wall. I) Detail of a remnant wall in the middle of a
pot apreciar els microalvèols que apareixen al fons de la depres-
coalescent basin pool at Upper Miocene rock outcrops from
sió i evidències, a les parets laterals de dos nivells, de dissolució
s’Alavern (Llucmajor, Mallorca).
que marquen el reculament de la paret vertical. i) Detall d’una
cresta –antiga paret lateral entre dos cocons– al bell mig d’una
forma de dimensions modestes sobre les calcàries del Miocè
superior a s’Alavern (Llucmajor, Mallorca).
73

Figura 5: Conductes de subsòl al sector més terrestre del perfil de cos-
Figure 5: Soil dissolution tubes or tubules at the landward sectors of the
ta, (a) just acabats de desenterrar a les contrades de Punta
coastal profile. Some of them (a) are recently exhumed at Pun-
Prima (Sant Lluís, Menorca) i (b) més evolucionats a Cala Mu-
ta Prima (Sant Lluís, Menorca), other as those in Cala Murada
rada (Manacor, Mallorca). El rocam d’ambdues localitats són
(Manacor, Mallorca) appear completely free of soil and with a
calcàries algals del Miocè superior.
external fretted surface. Both study sites are characterized by
the outcrop of Upper Miocene calcarenites.
dis d’EMERy (1946), quan s’abordaria el problema des
noderms en l’evolució lateral d’aquestes formes. Tam-
d’una perspectiva analítica. Emery estudià els paràme-
poc no es pot deixar de banda l’alteració mecànica per
tres de temperatura ambiental, temperatura de l’aigua,
l’impacte de l’onatge o de l’alteració per sals, tot i que
ph i alcalinitat de les depressions sobre substrats calca-
amb un paper secundari.
ris reomplertes d’aigua marina de la costa meridional de
Califòrnia (La Jolla). Els seus resultats posaven de ma-
Conductes de subsòl – soil dissolution tubes, tubules,
nifest l’existència de canvis de ph i d’alcalinitat durant el
shafts (ang.); criptolapiaz (cast.).
vespre. SChNEIDER (1976) desenvolupà el seguiment
Els conductes tubulars són formes de planta arro-
més complet de paràmetres físics i químics de l’aigua
donida, de profunditat força més gran que no el radi i
retinguda als cocons a la costa croata. Les corbes d’in-
que evolucionen en sentit gravitatori aprofitant les línies
tensitat de llum, temperatura, concentració d’oxigen,
de debilitat de la roca. Les relacions entre els seus ei-
alcalinitat específica, ph, oxigen dissolt, contingut en
xos són d’1 a 1 per a les dimensions en planta i d’1 a
clorurs, contingut en calci i la relació calci–clorur (Ca/
2 respecte l’eix major i la profunditat. Les dimensions
Cl), permeten plantejar aquells mecanismes pels quals
dels conductes varien de mínims de 4×4×9 cm fins a
s’assimila el bicarbonat, tot descartant com a procés, en
màxims de 26×26×50 cm. La forma vertical del conducte
l’evolució dels cocons, la dissolució inorgànica. Durant
pot ésser sinuosa i, en molts casos, apareix amb sòls
el dia, la flora que entapissa la roca consumeix el CO
originals o d’erosió al seu interior. També es pot donar
2
de l’aigua mitjançant l’acció fotosintètica. En el moment
el cas de trobar-hi una gradació que va des de mate-
que no disposa de llum suficient atura aquest procés i es
rial al·lòcton (restes de Posidonia oceanica, bioclasts)
produeix un increment del contingut en CO a l’aigua, de
a una potència considerable de llims vermells. Les pa-
2
manera que es dissocia el carbonat càlcic i el volum d’ai-
rets són suaus, amb evidents signes d’una dissolució
gua deixa d’estar sobresaturat, fet pel qual disminueix el
homogènia facilitada per la cobertura edàfica (Fig. 5).
ph i s’incrementa el potencial de dissolució. D’altra ban-
FORD & WILLIAMS (1989) i GINéS (1999) identifiquen
da, TRUDGILL (1985) destaca el paper de la dissolució
aquest tipus de forma com el resultat de l’aflorament
diferencial en funció de la mineralogia dels carbonats, ja
de formes subedàfiques arran de l’erosió del sòl. A les
que mentre l’aigua marina està sobresaturada en car-
localitats estudiades (GÓMEZ-PUJOL, 2006) aquestes
bonat càlcic, no ho està en magnèsic. DEBRAT (1974)
formes apareixen als sectors més terrestres de la franja
i MILLER & MASON (1994) també duen a terme segui-
costanera, tot sovint isolades o entre els cocons i a su-
ments de la química de l’aigua dels cocons i, juntament
perfícies planes. és freqüent trobar exemples d’aquesta
amb altres experiències de laboratori (GUILChER &
forma l’exposició de les quals és recent o bé que estan
PONT, 1957; DALONGEVILLE et al., 1994; TRUDGILL,
parcialment desenterrades i encara es pot apreciar el
1979), apunten en la línia dels treballs d’Schneider, tot
sòl original al seu interior.
posant èmfasi en el control de la microflora que habita a
la roca en els processos de dissolució.
Ara bé, la dissolució no és l’únic mecanisme que
ForMEs liNEals CoNtrolaDEs PEr
intervé en el desenvolupament dels cocons. KELLE-
FraCtUrEs
TAT (1997), DALONGEVILLE & LE ChAMPION (1982),
TORUNSKI (1979), TRUDGILL et al. (1987) i el mateix
Microfissures – microfissures (ang.), microfisuras (cast.)
SChNEIDER (1976) destaquen l’acció erosiva física i
Les microfissures són formes lineals rectilínies, la
química dels gastròpodes i, en alguns casos, dels equi-
direcció de les quals està governada per l’estratifica-
74

ció o les diàclasis del substrat. Són molt poc profundes
diàclasis. Aquestes morfologies oscil·len des de pocs
(< 1cm) i la longitud pot ésser d’alguns centímetres. Són
centímetres fins a un parell de metres, tot i que la seva
bàsicament formes de dissolució que aprofiten els plans
amplada i fondària no supera l’ordre centimètric. Quan
de debilitat de la roca per desenvolupar-se. L’aigua que
sobre un substrat s’hi donen vàries famílies de diàclasi,
circula per les microfissures prové, bé de la pluja, bé de
les esquerdes poden formar canals, aparentment, me-
l’onatge (Fig. 6). Les microfissures, com bona part de les
andriformes (Fig. 6). A la dissolució preferent del pla de
formes lineals, són presents al sector més terrestre del
debilitat, també cal afegir-hi altres processos d’alteració,
domini del ruixim (spray).
de caràcter biocàrstic, que contribueixen a l’evolució
d’aquestes formes lineals. Les esquerdes destaquen
Esquerdes – splitkarren, vein-guided solution fissures (ang.)
sobre aquelles superfícies lleugerament inclinades cap
Les esquerdes són depressions estretes, poc pro-
a la mar i allà on els sistemes de cocons no estan ben
fundes i molt allargades que segueixen la direcció de les
desenvolupats.
Figura 6: Formes lineals. a i b) Estries desenvolupades sobre calcareni-
Figure 6: Lineal forms. a and b) rillenkaren developed respectively on
tes del Miocè superior (Cala Murada, Mallorca) i bretxes juràs-
Upper Miocene calcarenites (Cala Murada, Mallorca) and
siques (Cala d’en Guixar, Calvià, Mallorca), respectivament.
Jurassic breccias (Cala d’en Guixar, Mallorca). c) Splitkarren
c) Esquerdes amb longitud d’ordre mètric i amplada d’ordre cm,
with lengths larger than 2 m and widths of few cm contro-
desenvolupades seguint la fracturació a la Punta des Sivinar
lled by fractures at Punta des Sivinar (Santanyí, Mallorca).
(Santanyí, Mallorca). d) Microsolcs trenats presents sobre els
d and e) Microrills developed on fine texture rocks at Cala d’en
clasts d’una bretxa. El clast és d’una textura més fina que no
Guixar (Calvià Mallorca) and Cala Murada (Manacor, Mallorca).
la matriu a Cala d’en Guixar (Calvià, Mallorca). e) Microsolcs
f and g) Microfissures on mesozoic limestones (Punta des
desenvolupats sobre una superfície plana, que comencen a
Faralló, Capdepera, Mallorca) and on jurassic breccia at Cala
ésser desmantellats per petits microalvèols. La textura de la
d’en Guixar (Calvià, Mallorca).
roca és de tipus mudstone. Cala Murada (Manacor, Mallorca).
f i g) Microfissures sobre calcàries mesozoïques i bretxes juràssi-
ques a la Punta des Faralló (Cala Rajada, Capdepera, Mallorca)
i a Cala d’en Guixar (Calvià, Mallorca), respectivament.
75

ForMEs liNEals CoNtrolaDEs PEr
Estries – rillenkarren, solution flutes (ang.), cannelures
HiDroDiNaMisME
(fr.); estrías de lapiaz (cast.)
Les estries són canals de fons arrodonit i parets
Microsolcs – microrills, rillenstein (ang.)
fines organitzades de forma paral·lela que es disposen
Els microsolcs són formes lineals l’amplada dels
des de la cresta d’una roca llisa i disminueixen la seva
quals sol ésser d’1 mm i molt poc profunds. Així com les
profunditat fins a desaparèixer pendent avall (FORD &
microfissures tenen un fons angulós i abrupte, els micro-
LUNDBERG, 1987). Les estries es caracteritzen per
solcs el presenten més suau i arrodonit. Són sinuosos i,
mantenir una amplada més o menys constant a cada
fins i tot, trenats sobre superfícies subhoritzontals que
localitat (entre 1,2 i 2,1 cm a la Serra de Tramuntana
esdevenen rectes amb l’increment del pendent (Fig. 6).
de Mallorca), mentre que la longitud varia en funció
Es localitzen únicament a la zona afectada pel ruixim de
d’un gradient relacionat amb les temperatures i la plu-
l’onatge i sobre superfícies de textura molt fina i homo-
viometria (GINéS, 1999). Els processos que interve-
gènia. FORD & WILLIAMS (1989) atribueixen la gènesi
nen en la seva formació són, bàsicament, la dissolució
d’aquesta morfologia als fluxos d’aigua per capil·laritat
provocada per l’aigua de precipitació i l’acció derivada
i destaquen el paper que puguin tenir les rosades o les
del metabolisme de líquens i cianòfits que entapissen
pel·lícules primes d’aigua com a agents d’alteració. A
la roca (FIOL et al., 1996). No hi ha gaire informació
ambients litorals, aquesta particular morfologia també
sobre el desenvolupament d’aquesta forma en els con-
ha estat identificada per FORD & LUNDBERG (1987)
junts de karren litoral, llevat dels estudis de MILLER &
al supralitoral calcari de l’illa de Vancouver (Canadà) i,
MASON (1994) al sud de Sudàfrica, on s’hi desenvo-
per la seva banda, GINéS (1993) també ha identificat
lupen sobre dipòsits de platja i eolianites quaternàries
aquestes formes a les costes de l’arxipèlag de Cabrera.
(Fig. 6).
Figura 7: Pinacles. a) Pinacles aïllats just a tocar de la plataforma litoral
Figure 7: Pinnacles. a) Isolated pinnacles preceding the shore plat-
i d’altres que encara estan units a les seves bases a Cala
form. Most of their basis remain connected by a flat chain,
Agulla (Capdepera, Mallorca). b) El desenvolupament dels
Cala Agulla (Capdepera, Mallorca). b) The abundance of
pinacles, en aquest cas sobre eolianites quaternàries, dóna
features as pinnacles result in site names as Punta de ses
lloc a topònims com la Punta de ses Punxes (Cala Blava,
Punxes –Spines cape– at Cala Blava (Llucmajor, Mallorca).
Llucmajor, Mallorca). c) Pinacles aïllats a la Punta de Tacàritx
c) Isolated pinnacles at Punta de Tacàritx (Álcudia, Mallorca).
(Alcúdia, Mallorca). d i e) Detall dels microalvèols superposats
d and e) Detail on the pits and micropits superposed to the
a la forma piramidal dels pinacles al Far de Ciutadella i Punta
pinnacle gross morphology (Far de Ciutadella i Punta Prima,
Prima (Menorca). Observi’s la manca d’orientació preferent
Menorca). Notice that micropits do not follow any preferent
dels microalvèols.
orientation.
76

Canals de decantació – solution runnels, wandkarren,
ven un grup de cocons coalescents i que, amb el temps,
wall karren (ang.),
han quedat aïllats deixant un testimoni en forma de pirà-
Aquesta és un morfologia poc comuna en el kar-
mide, de pinacle. TRUDGILL (1979), FOLK et al. (1973)
ren litoral. Es tracta de canals amb una amplada que
i JONES (1989) atribueixen la gènesi dels pinacles a
supera el cm, paral·lels entre ells. Es disposen sobre
l’erosió diferencial i a l’alteració biològica, especialment
l’extraplom de cocons que han aprofitat l’estructura de la
pel que fa al microrelleu superposat a la forma piramidal.
roca per desenvolupar-se, de manera que actuen com a
MOSES (2003) hi lliga l’alteració per sals.
col·lectors de l’aigua cap a l’interior dels cocons.
ForMEs PositiVEs rEMaNENts
l’organització de les formes
Pinacles - spitzkarren, pinnacles (angl., fr.), agujas
(cast.)
El karren litoral presenta una organització i una gra-
Els pinacles són cossos de roca de forma pirami-
dació interna molt acusada. Comptat i debatut, la gra-
dal aïllats els uns dels altres. Les dimensions són força
dació de les formes, la fauna i la flora és una de les
variables i depenen de factors molt locals (LEy, 1979).
característiques més destriables de les costes rocoses
Els pinacles apareixen a la transició entre la zona d’es-
(SPENCER, 1988), que està associada al grau d’hu-
topeig de l’onatge i el domini dels esquits. En general,
midificació derivat de l’onatge i a la forma del perfil de
els pinacles tenen una aparença molt esponjosa perquè
costa (PALMER et al., 2003). En aquest sentit, la Taula
estan completament entapissats per microalvèols sense
I sintetitza la presència de les formes inventariades a
cap tipus d’orientació preferent (Fig. 7). D’altra banda,
cada perfil en termes d’abundància relativa, a la vegada
les seves arestes són molt abruptes. Els pinacles s’ente-
que s’intenta correlacionar la seva distribució amb les
nen com el relleu residual d’una superfície prèvia que ha
zonacions biològiques i hidrodinàmiques del litoral. Els
estat desmantellada per l’alteració física i química du-
termes relatius amb què s’ha dividit cada un dels perfils,
rant la formació dels cocons (MILLER & MASON, 1994;
quan s’hi aborda en conjunt, aboca un gradient on for-
SUNAMURA, 1992). De fet, és molt comú observar a
mes com marmites i alvèols lligats a l’activitat biològica
l’interior dels cocons restes dels nodes que comunica-
dels bogamarins són característiques del domini de la
Taula I: Abundància relativa de les formes que integren el karren litoral
Table I: Summary of relative abundance of coastal karren features and
i altres d’associades a les Illes Balears en funció de la zonació
asssociated forms at Balearic Islands according to the morpho-
morfològica (+++ molt abundants, ++ abundants, + presents, r
logical zonation (+++ very abundant, ++ abundant, + present, r
rares, - absent).
rare, - absent).
77

plataforma litoral, mentre que els alvèols són molt impor-
l’abast de la rompuda de l’onatge sobre el perfil de cos-
tants a la zona α i disminueixen el seu pes relatiu, així
ta. Aquest abraça des de la part superior del notch o
com avança el sector terrestre. és una tendència lleuge-
de l’esglaó, fins allà on arriben els esquits amb major
rament inversa a la dels cocons, o a la dels conductes
intensitat. hi són presents, amb caràcter dominant, els
de subsòl i les microfissures. Els primers són molt abun-
pinacles amb tot el reguitzell de microalvèols superpo-
dants als sectors intermedis del perfil, mentre que els
sats. Les dimensions dels pinacles oscil·len dels 20 cm
altres dos són abundants als sectors més terrestres. Els
a quasi bé 1 m en alçària. Les formes són variades, en
pinacles queden, també, ben sectorialitzats a l’espai que
funció del nombre de diàclasis i les seves direccions i
delimiten, per una banda, la plataforma litoral i, per l’altra,
la intensitat dels microalvèols que se superposen a la
la presència abundant de cocons. Així doncs, si s’integra
forma piramidal base. El color de la superfície de la roca
la zonació morfològica, la hidrodinàmica i la biològica es
és fosc arran de la intensa colonització per cianòfits i lí-
pot definir una seqüència general pel que toca a l’organit-
quens (Rivularia sp., Pynerocollema sp.). hi comencen a
zació de les formes del karren litoral de les Illes Balears
aparèixer els primers individus de Melaraphe neritoides
en què queden ben definits cinc mòduls (Fig. 8).
o Melaraphe punctata. Les pegellides (Patella rustica i P.
El primer dels mòduls lliga el domini de l’onatge
caerulea) són relativament abundants a les superfícies
amb les comunitats biològiques de plataforma litoral. és
horitzontals entre pinacles, o bé a les parets verticals
el mòdul que queda definit per les plataformes litorals
que s’aixequen just després de la plataforma litoral. El
i les concrecions orgàniques que duen associades. En
patró també és semblant per a Monodonta turbinata.
aquest segment del perfil de costa, que roman quasi
Les esquerdes i fractures eixamplades –splitkarren–,
sempre per sota del nivell marí, és freqüent trobar-hi
que apareixen a la zona α, acostumen a estar intensa-
algunes formes molt característiques d’origen biològic.
ment colonitzades per crustacis filtradors (Chthamalus
Es tracta de les cavitats alveolars que deixen els boga-
depressus i Chthamalus stellatus), especialment quan
marins i que mantenen una relació geomètrica amb la
l’aigua s’hi escola i hi corre. La superfície de la roca és
mida d’aquests individus. La resta de plataforma està
rugosa i durant els episodis secs queda coberta d’eflo-
entapissada per pradells d’algues verdes (majoritària-
rescències salines.
ment Cystoceria sp.), així com també per concrecions
Dellà dels pinacles completament aïllats, i quan es
d’algues calcàries i vermètids. Aquesta coberta actua
comença a donar la transició entre els esquits intensos
com a agent de protecció i evita, en bona part, l’ero-
a l’impacte de les gotes d’aigua, hi dominen les formes
sió mecànica de la plataforma, desplaçant l’onatge i la
de planta arrodonida. En aquest mòdul (zona β), els
seva acció cap a l’interior del perfil. Només quan el per-
pinacles es mantenen units a la seva base per petits
fil subhoritzontal de la plataforma comença a esdevenir
cordons, conformant petites conques que recorden, tot
vertical, ens trobam amb una entalladura (notch), o amb
i que en un altre factor d’escala, els relleus de cockpit
un esglaó a partir del qual comença la zona emergida
tropicals. En aquesta zona els cocons mostren un alt
de la costa rocosa. A grans trets, en ambdós casos, es
grau de connexió, del 70% al 90% dels casos, i la ma-
tracta de superfícies amb abundants microalvèols, com-
joria presenten sobreploms. A la zona β les relacions
pletament recoberts de cianobacteris i, a les zones més
entre els eixos que defineixen la planta dels cocons són
properes al nivell marí, d’algues calcòfiles i bioherms de
d’1,5 a 2. En funció de la litologia s’aprecia un augment
bivalves (Mytilus edulis). Juntament amb els microalvè-
de les dimensions mitjanes de llargària dels cocons (Fig.
ols descrits a l’inventari, és fàcil trobar formes alveolars
9). Les dimensions dels cocons sobre roques molt resis-
creades per gastròpodes com les pegellides (Patella sp.)
tents, i amb una intensa fracturació (i.e. rocams del Ju-
i els poliplacòfors (Chiton sp.).
ràssic i del Cretaci), són menors que les de les localitats
El segon dels mòduls, la zona α, coincideix amb
amb un aflorament de calcarenites del Miocè superior,
Figure 8: Organització de les formes del karren litoral a les Balears.
Figure 8: Morphological, biological and hydrodynamic zonation at coastal
karren systems in Balearic Islands.
78

Figura 9: Paràmetres morfomètrics i
atributs de forma dels cocons
atenent a la zonació geomòr-
fica i al control litològic.
Figure 9: Basin pool morphometrical
and shape parameters ac-
cording to the morpholo-
gical zonation and the rock
control.
o d’eolianites quaternàries. és a dir, són més llargs que
gerament superiors. Aquesta és una característica que
amples, l’eix major és quasi dues vegades l’eix menor
es dóna en tots els tipus de litologies i a gairebé totes les
(Fig. 9). Pel que fa a les relacions entre llargària i fon-
localitats estudiades (GÓMEZ-PUJOL, 2006). No hi ha
dària, les relacions entre eixos abracen mínims de 2 a
diferència pel que fa a les relacions entre llargària i am-
1 i arriben a màxims de 5 a 1, tot i que hi ha casos que
plària respecte de la zona β. Ben al contrari del que pas-
arriben a proporcions de 9 unitats de llargària per 1 de
sa amb les proporcions entre llargària i profunditat, que
fondària. Tot plegat no ve sinó a destacar el fet que es
se situen en quocients de 4 o 6 a 1. En altres paraules,
tracta de depressions somes.
els cocons del mòdul δ són més llargs, igual d’amples,
Ja dins els dominis del ruixim (zona δ), quan l’apor-
i menys profunds que els dels sectors del perfil que el
tació de l’aigua de mar ve en forma d’aerosol, els co-
precedeixen (Fig. 9). Les superfícies entre cocons estan
cons continuen essent les formes més característiques.
microalveolitzades, tot i que, com passa amb la cober-
Aquest cop, però, es troben aïllats els un dels altres (en-
tura de cianòfits, la densitat de microalvèols disminu-
tre el 35% i el 100% de les observacions) i en pocs ca-
eix terra endins. Comencen a aparèixer alguns líquens
sos presenten sobreploms (Fig. 9). Respecte del mòdul
crustacis a la superfície de la roca i el gastròpode Mela-
anterior, les dimensions mitjanes dels cocons són lleu-
raphe neritoides assoleix densitats de 200 a 600 ind·m-2,
79

encara que sobre les eolianites quaternàries pot arribar
i el ruixim de les onades. A la vegada, la textura rugosa
a 1.700 ind·m-2. En aquesta zona del perfil, s’hi poden
dels líquens crustacis afavoreix una major retenció de
localitzar microsolcs quan apareixen pegats de roca de
les pel·lícules d’aigua, que contribueixen d’una manera
textura fina i homogènia, així com conductes de subsòl
homogènia i gradual a l’alteració química de la roca. El
desenterrats i lleugerament remanegats.
biofilm també desenvolupa la seva pròpia acció fisico-
Rere el domini del ruixim, allà on l’acció dels proces-
química (ChEN et al., 2000; VILES, 1987).
sos marins és més confosa (zona Ω), encara s’hi troben
Els cocons també es consideren com a formes típi-
alguns cocons. Això sí, apareixen aïllats (com a mínim
ques de dissolució (TRUDGILL, 1987), tot i que cal fer-
un 85% dels casos) i tenen un aspecte més suau, amb
ne alguns matisos. Encara que aquestes depressions
parets i fons arrodonits. Una densitat de cocons menor
poden, en algunes ocasions, estar reomplertes d’aigua
permet apreciar sobre les superfícies subhoritzontals un
de precipitació o bé d’escolament, amb prou agressivitat
seguit de formes lineals controlades per la fracturació.
química per iniciar la dissolució del rocam carbonatat,
Dins aquestes esquerdes o a les parets dels cocons, hi
aquesta no és la situació més habitual. En la majoria
trobam poblacions considerables de Melaraphe neritoi-
de les ocasions, els cocons recullen aigua marina que
des, de 271 a 897 ind·m-2. La superfície entre cocons és
per composició està sobresaturada de carbonat càlcic.
menys rugosa que en el mòdul anterior i arriben a donar-
Per tant, no és possible que es produeixi la dissolució,
se aparences suaus o arrodonides quan els líquens hi
en termes clàssics, de la roca. SChNEIDER (1976) i
són presents (especialment Verrucaria sp.). Els micro-
TRUDGILL (1979) posen de manifest que durant el ves-
solcs continuen apareixent de forma intermitent, quan
pre, amb la foscor, l’aigua marina retinguda als cocons
la textura de la roca ho permet. En funció de la forma
experimenta un procés de desaturació respecte del car-
i exposició del perfil, l’erosió dels sòls permet avaluar,
bonat càlcic. L’activitat fisiològica del biofilm que habita
en aquesta zona, la transició dels conductes de subsòl
sobre i dins la roca, n’és la responsable. Durant el dia, el
a formes del karren litoral. Amb l’aparició dels primers
biofilm consumeix CO arran de la seva activitat fotosin-
2
Limonium sp. es deixa enrere el domini marí per passar
tètica fins que disminueix la intensitat de la llum, fins al
al pròpiament terrestre.
punt que no hi ha els nivells suficients per realitzar la fo-
tosíntesi; llavors, el contingut en CO de l’aigua retingu-
2
da al cocó augmenta, de manera que l’aigua deixa d’es-
tar sobresaturada de CaCO i n’augmenta la capacitat
3
Processos, zonació i evolució
agressiva. Així doncs, la dissolució inorgànica –entesa
com la solució dels carbonats estrictament per la reacció
del karren litoral
amb aigua dolça– s’ha de descartar com a mecanisme
genètic dels cocons litorals. El procés de dissolució és
bioinduït, té una marcada component biològica, i també
Les evidències de formes “clàssiques” de dissolució
és el responsable de la formació de microalvèols, alvè-
al rocam carbonatat dels litorals de les Balears es res-
ols i pinacles, tot i que no es pot menysprear l’acció de
tringeixen a les superfícies d’aparença suau i als con-
l’alteració per sals (MOSES, 2003; MOSES & SMITh,
ductes de subsòl. Aquestes formes estan relacionades
1994) i el propi atac bioquímic dels cianòfits (JONES,
amb la dissolució estrictament química que es produeix
1989). A les zones properes al mar on s’han registrat
per sota de la cobertora edàfica (GINéS, 1999). Arran
les majors densitats i accions erosives associades als
de l’erosió del sòl, aquestes formes queden exposades
macroorganismes brostejadors, l’acció bioerosiva i bio-
a l’acció dels agents d’alteració subaèria que, a poc a
corrosiva juga un paper prou important que, juntament
poc, accentuen la rugositat de la superfície (p.e. des-
amb l’acció física de les onades, contribueix a l’erosió
envolupament de microrills, microalvèols). A partir del
del rocam.
moment en què la superfície de la roca s’ha exhumat,
Així doncs, un mínim de quatre vectors d’alteració
llavors s’inicia la colonització per líquens, fongs i cianò-
i/o d’erosió poden diferenciar-se sobre els sistemes del
fits, que arriben a entapissar la roca i a protegir-la de
karren litoral, en funció de la distribució de les formes (a
l’acció física de les gotes d’aigua de pluja, o dels esquits
meso, micro i nanoescala) i el control de l’estructura, la
Figure 10: Abast espacial dels proces-
sos actius als perfils amb
karren litoral de Balears.
DIN: Dissolució inorgànica,
MB: alteració biològica o
induïda pels organismes,
MS: Alteració per sals, BE:
Bioerosió.
Figure 10: Spatial domain of the dif-
ferent processes operating
in coastal karren at Balearic
Islands: DIN: inorganic so-
lution; MB: bioweathering
or weathering induced by
organisms; MS: salt weat-
hering; BE: bioerosion.
80

història geològica i el gradient hidrodinàmic (Fig. 10). El
bioinduïda és el segon vector i el procés d’alteració més
primer vector es correspon a la dissolució entesa com a
important en el karren litoral, bé pel control de l’agressi-
procés estrictament inorgànic. Aquesta component dis-
vitat de l’aigua retinguda als cocons, bé per l’atac químic
minueix de terra cap a mar i té la seva expressió més
directe sobre la roca de cianòfits i organismes broste-
important en els conductes de subsòl exhumats i en al-
jadors. Aquest vector és especialment important a les
gunes depressions de subsòl que un cop retreballades
zones morfològiques α i β. A la zona δ disminueix. En
passaran a funcionar com a cocons. La dissolució inor-
aquesta mateixa línia, el tercer vector considera l’acció
gànica és especialment important a la zona Ω i en menor
bioerosiva desenvolupada pels organismes brosteja-
mesura a la zona δ. L’alteració biològica o la dissolució
dors que, en termes absoluts, és transcendental a la
Figure 11: Model evolutiu proposat pel karren litoral a les Illes Balears.
Figure 11: Evolution model for coastal karren landforms in Balearic Is-
lands.
81

plataforma litoral i a la zona α, i disminueix progressiva-
fia. La plataforma litoral s’eixampla a favor de la mossa
ment terra endins. Finalment, el quart vector, l’alteració
del notch, perquè la comunitat d’algues i la pàtina de
per sals, juntament amb l’acció mecànica de l’aigua són
concrecions calcàries que l’entapissa, a la vegada que
importants a la zona α i disminueixen progressivament
redueix l’energia de les onades, les desplaça cap a l’in-
d’acord amb l’extensió dels dominis hidrodinàmics dels
terior del perfil.
esquits i del ruixim.
El cinquè estadi (Fig. 11 T5) coincideix amb el tren-
A partir del conjunt de localitats estudiades, de les
cament del notch i la caiguda del seu sostre. Aquest fet
observacions a diferents escales i de la consideració
implica, d’alguna manera, l’augment de l’amplària de la
dels controls sobre les formes, es pot establir una distri-
plataforma i el desplaçament de la influència dels agents
bució general dels processos sobre el perfil i un model
marins terra endins. A partir d’aquest punt, l’evolució del
evolutiu per al karren litoral de Balears.
karren litoral segueix una estructura cíclica en què es re-
El primer estadi del model evolutiu es correspondria
prenen situacions com les descrites per a l’estadi segon
amb un escenari on la superfície de la roca no es veuria
o tercer. No és gens senzill considerar quina és la posi-
afectada pels agents i processos marins. A partir de la
ció temporal de l’estadi primer. Per a la costa meridional
presència de paleoformes de subsòl entre els cocons
de Mallorca, FORNÓS et al. (2005) daten la formació del
als perfils actuals, s’infereix el retrocés d’una cobertura
penya-segat, arran d’una falla normal, entre el Plistocè
edàfica que augmentaria la superfície de rocam expo-
mitjà i el superior (275 a 40 ka). El nivell marí ha estat
sada a l’acció dels agents marins i l’alteració subaèria a
força mudadís fins a 6.000 anys enrere (TUCCIMEI et
l’estadi primigeni (Fig. 11 T1).
al., 2006). Si per als afloraments corresponents a les
El segon estadi el representaria el desenvolupa-
eolianites quaternàries, la fita dels 6.000 anys serviria
ment dels cocons, aprofitant les debilitats litològiques i
per recolzar l’estadi inicial per a les localitats llavorades
estructurals de la roca, a partir de l’acció conjunta de la
a les calcàries del Miocè o als afloraments plegats me-
dissolució inorgànica i la bioinduïda per la microflora que
sozoics, la presència de marmites, cocons i notchs fos-
colonitzaria la roca. Els processos marins guanyen pro-
silitzats en dificultaria acotar l’inici del desenvolupament
tagonisme i, aprofitant les línies de debilitat de la roca,
del sistema, perquè entre d’altres raons TUCCIMEI et
amb la contribució de la bioerosió, es començaria a llavo-
al. (2006) descriuen posicions del nivell marí similars a
rar un notch a la façana del penya-segat. (Fig. 11 T2).
l’actual per a diferents estadis isotòpics.
El tercer estadi ja implicaria una organització com-

pleta del perfil de karren litoral. El sòl segueix retrocedint
i deixa nous espais per a la colonització biològica i el
remanegament de les formes de subsòl que poden re-
algunes observacions
tenir l’aigua aportada pels esquits i el ruixim. A la vega-
da, s’eixamplarien els antics cocons, tornarien més pro-
a mode de conclusió
funds i, en alguns casos, arribarien a compartir envans
arran del seu eixamplament. Els més propers a la vo-
rera de mar patirien l’estopeig de les onades durant les
A mode de conclusió, cal destacar dos aspectes del
tempestes i podrien arribar a trencar-se les seves parets
model proposat arran de la combinació de la zonació
més primes. En funció de la densitat de la fracturació
morfològica i els controls sobre el karren litoral a dife-
i les propietats de les roques, alguns envans dels co-
rents escales:
cons són més resistents, no es desmantellen amb l’atac
El primer aspecte és el fet que els pinacles i el seu
de l’onatge i romanen com a cossos piramidals que su-
desenvolupament no són una forma o un element, sen-
posen l’inici de la presència dels pinacles al perfil (Fig.
su stricto, del karren litoral perquè resulten del desman-
11 T3). Les superfícies més properes al mar presenten
tellament dels cocons. De fet, són l’única forma de relleu
una colonització més important de cianòfits que alteren
positiva de les descrites a l’inventari de formes associa-
la roca augmentant-ne la microrugositat que, juntament
des al microrelleu dels litorals calcaris.
amb la meteorització per sals, donarien als pinacles una
El segon dels aspectes per considerar està relacio-
aparença esponjosa. Es començaria a desenvolupar
nat amb el paper de la biologia en l’evolució i organitza-
una plataforma litoral sobre la qual s’hi instal·laria una
ció del karren litoral. De fet, tot i els controls relatius a la
comunitat de macroalgues i algues coral·lines que enta-
història geològica, al control estructural i a la forma del
pissarien la seva superfície. Els bogamarins brostejari-
perfil, el karren litoral s’organitza d’acord amb la combina-
en aquesta comunitat per sobre i perforarien la roca per
ció d’un gradient biològic i un d’hidrodinàmic, per tant en
instal·lar-s’hi i romandre protegits de les onades.
funció d’una zonació ecològica. L’ecosistema o els eco-
El quart estadi (Fig. 11 T4) correspondria amb l’ei-
sistemes presents al llarg del perfil controlen, arran de la
xamplament dels cocons de la zona β fins al punt de
seva etologia, el desenvolupament de les formes d’alte-
convertir-se en pinacles aïllats. Aquells cocons que
ració del rocam a diferents escales i ordres de magnitud,
inicialment estaven aïllats i tancats, ara comparteixen
bé com a agents en el canvi del quimisme de l’aigua dels
envans i els més propers al mar són desventrats. La co-
cocons que en permet l’eixamplament per dissolució, bé
alescència és dominant i les plantes el·líptiques inicials
per l’erosió dels grans i el ciment de la roca, o per la
esdevenen més complexes. Terra endins els cocons
fatiga a què està sotmesa la roca arran de la perforació
isolats s’eixamplen. El sòl retrocedeix fins a permetre
de cavitats i galeries que ofereixen una superfície major
la interferència entre les formes de subsòl i les marines.
d’atac a processos, com l’acció mecànica de les onades
Els antics pinacles han estat parcialment desmante-
o l’alteració per sals; així com també a l’acció de la dis-
llats i ara apareixen com a irregularitats en la topogra-
solució química. Així doncs, el karren litoral no es pot
82

entendre com un tipus de modelat exocàrstic “clàssic”,
FORD, D.C. & WILLIAMS, P.W. (1989): Karst Geomorphology
perquè la dissolució, tot i ser el procés dominant sobre
and hydrology. Unwin hyman. London.
el rocam carbonatat, es pot considerar en la seva major
FORNÓS, J.J., BALAGUER, P., GELABERT, B. & GÓMEZ-
PUJOL, L. (2005): Pleistocene formation, evolution, retre-
part bioinduïda. Per tant, el karren litoral cal que sigui
at rates and processes in carbonate coastal cliff (Mallorca
considerat com un exemple complex de biocarst d’acord
Is., Western Mediterranean). Journal of Coastal Research.
amb la definició de VILES (1984).
Special Issue., 49: 15-21.
GEhRMANN, C.K.; KRUMBEIN, W.E. & PETERSEN, K. (1992):
Endolithic lichens and the corrosion of carbonate rocks, a
study of biopiting. International Journal of Mycology and
agraïments
Lichenology, 5: 37-48.
GELABERT, B. (1998): La Estructura Geológica de la Mitad
Occidental de la Isla de Mallorca. ITGE. Madrid.
GINéS, A. (1993): Morfologías exocársticas. In ALCOVER,
El present treball és una contribució al projecte de
J.A., BALLESTEROS, E. & FORNÓS, J.J. (eds.): Història
recerca finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación
natural de l’arxipèlag de Cabrera: 153-160. CSIC, Societat
CGL2010-18616/BTE.
d’història Natural, Moll. Palma.
GINéS, A. (1999): Morfología kárstica y vegetación en la Serra
de Tramuntana. Una aproximación ecológica. Tesi Docto-
ral. Departament de Biologia. Universitat de les Illes Bale-
ars. Palma.
GINéS, J. (2000): El karst litoral en el levante de Mallorca: una
Bibliografia
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cro-
nología. Tesi doctoral. Departament de Ciències de la Ter-
ra. Universitat de les Illes Balears.
BALAGUER, P. (2007): Inventari quantitatiu de les costes roco-
GÓMEZ-PUJOL, L. (2006): Patrons, taxes i formes d’erosió a
ses de Mallorca. In: PONS, G.X. & VICENS, D. (ed.). Geo-
les costes rocoses carbonatades de Mallorca. Departa-
morfologia Litoral i Quaternari. Homenatge a Joan Cuerda
ment de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes Ba-
Barceló. Mon. Soc. hist. Nat. Balears, 15: 201-230.
lears.
BÖGLI, A. (1980): Karst hydrology and physical speleology.
GÓMEZ-PUJOL, L. & FORNÓS, J.J. (2001): Les microformes
Berlin. Springer.
de meteorització del litoral calcari de Mallorca: aproxima-
BUTZER, K.W. & CUERDA, J. (1962): Coastal stratigraphy of
ció a la seva sistematització. Endins, 24: 169-185.
southern Mallorca and its implications for the Pleistocene
GÓMEZ-PUJOL, L. & FORNÓS, J.J. (2004a): Forma, pro-
chronology of the Mediterranean Sea. Journal of Geology,
cesos y zonación en el lapiaz –karren- litoral del sur de
70: 398-416.
Menorca, 1: aproximación morfométrica. In BENITO, G. &
CORBEL, J. (1952): Les lapiaz marins. Revue Géographique
DíEZ hERRERO, A. (eds):Contribuciones recientes sobre
de Lyon, 37: 379-380.
Geomorfología: 347-355. Sociedad Española de Geomor-
ChEN, J.; BLUME, h.P. & BEyER, L. (2000): Weathering of
fología – Centro superior de Invesitgaciones Científicas.
rocks induced by lichen colonization, a review. Catena, 39:
Madrid.
121-146.
GÓMEZ-PUJOL, L. & FORNÓS, J.J. (2004b): Forma, procesos
DALONGEVILLE, M. (1977). Formes littorales de corrosion
y zonación en el lapiaz –karren- litoral del sur de Menorca,
dans les roches carbonatees au Liban. Etude morphologi-
2: observaciones mediante microscopía electrónica de bar-
que. Mediterranée, 3: 21-33.
rido (SEM). In BENITO, G. & DíEZ hERRERO, A. (eds):
DALONGEVILLE, R. & LE CAMPION, Th. (1982): Aperçu sur
Contribuciones recientes sobre Geomorfología: 357-364.
l’erosion littorale en roches carbonatées. L’exemple de la
Sociedad Española de Geomorfología – Centro superior
Méditterranée. Bull. Lab. Rhod. de Géom., 11-12: 3-12.
de Invesitgaciones Científicas. Madrid.
DALONGEVILLE, R.; LE CAMPION, Th. & FONTAINE, M.F.
GÓMEZ-PUJOL, L. & FORNÓS, J.J. (2009a): Coastal Karren
(1994): Bilan bioconstruction-biodestruction dans les
in the Balearic Islands. In GINéS, A., KNEZ, M., SLABE,
roches carbonatées en mer Méditerranée: étude expéri-
T., DREyBRODT, W. (eds.): Karst rock features – Karren
mentale et implications géomorphologiques. Zeitschrift für
sculpturing: 487-502. ZRC Publishing. Ljubljana.
Geomorphologie N.F., 38: 457-474.
GÓMEZ-PUJOL, L. & FORNÓS, J.J. (2009b): Microrills. In GI-
DANIN, A. (1983): Weathering of limestone in Jerusalem by
NéS, A., KNEZ, M., SLABE, T., DREyBRODT, W. (eds.):
cyanobacteria. Zeitschrift für Geomorphologie N.F.,, 27:
Karst rock features – Karren sculpturing: 73-84. ZRC Pu-
413-421.
blishing. Ljubljana.
DEBRAT, J.M. (1974): Etude d’un karst calcaire littoral méditer-
GÓMEZ-PUJOL, L.; BALAGUER, P. & FORNÓS, J.J. (2007):
raneen. Exemple du littoral de Nice a Menton. Méditerra-
El litoral de Mallorca. síntesis geomórfica. In FORNÓS,
née, 2: 63-85.
J.J.; GINéS, J. & GÓMEZ-PUJOL, L. (eds.): Geomorfolo-
EMERy, K.O. (1946). Marine solution basins. Journal of Geo-
gía Litoral: Migjorn y Llevant de Mallorca: 17-37. Soc. hist.
logy, .: 209-228.
Nat. Balears. Palma.
FELDMANN, J. & DAVy DE VIRVILLE, A. (1933): Les conditi-
GÓMEZ-PUJOL, L.; BALAGUER, P.; BALDO, M.; FORNÓS,
ons physiques et la végétation des flaques litorales de la
J.J.; PONS, G.X. & VILLANUEVA, G. (2002a): Patrones y
côte des Albères. Rev. Gén. de Botanique, 45: 621-654.
tasas de erosión de Melaraphe neritoides (Linneo, 1875)
FIOL, L.; FORNÓS, J.J. & GINéS, A. (1996): Effect of biokarstic
en el litoral rocoso de Mallorca: resultados preliminares.
processes on the development of solutional rillenkarren in
In PéREZ-GONZáLEZ, A.; VEGAS, J. & MAChADO, M.
limestone rocks. Earth Surface Processes and Landforms,
(eds): Aportaciones a la Geomorfología de España en el
21: 447-452.
Inicio del Tercer Milenio: 351-354. ITGME. Madrid.
FOLK, R.L.; ROBERTS, h.h. & MOORE, C.h. (1973): Black
GUILChER, A. (1953): Essai sur la zonation et la distribution
phytokarst from hell, Cayman Islands, British West Indies.
des formes littorales de dissolution du calcaire. Annales de
Geological Society of America Bulletin, 84: 2351-2360.
Géographie, 331: 161-179.
FORD, D.C. & LUNDBERG, J.C. (1987): A review of dissolu-
GUILChER, A. & PONT, P. (1957) étude expérimentale de la
tional rills in limestone and other soluble rocks. Catena
corrosion littorale des calcaires. Bull. Assoc. Géogr. Franç.,
Supplement, 8: 119-140.
265-266: 48-62.
83

JENNINGS, J.N. (1985): Karst geomorphology. Blackwell. Oxford.
RIBA, O. (Dir). (1997): Diccionari de Geologia. Enciclopèdia
JONES, B. (1989): The role of microorganisms in phytokarst de-
Catalana, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona.
velopment on dolostones and limestones, Grand Cayman,
ROSSELLÓ, V.M. (1979): Algunas formas kársticas litorales de
British West Indies. Canadian Journal of Earth Sciences,
Mallorca. In BARCELÓ, B. (ed.), Actas del VI Coloquio de
26: 2204-2213.
Geografía: 115-121. AGE. Palma de Mallorca.
KELLETAT, D.h. (1980): Formenschatz und prozessgefüge
ROSSELLÓ, V.M. (2004): El litoral i les cales. In FORNÓS, J.J.,
des “Biokarstes” and der küeste von Nordost-Mallorca
OBRADOR, A. & ROSSELLÓ, V.M. (eds.): Història Natural
(Cala Guya). Berliner Geographische Studien, 7: 99-113.
del Migjorn de Menorca. Mon. Soc. hist. Nat. Balears, 16:
KELLETAT, D.h. (1985): Bio-destruktive und bio-konstructive
177-200.
formelemente an den spanichen mittelmeerküsten. Ge-
SANJAUME, E. (1985): Las Costas Valencianas. Sedimento-
oökodynamic, 6: 1-20.
logía y Morfología. Universitat de València. València. 505
KELLETAT, D.h. (1997): Mediterranean coastal bioge-
pp.
ormorphology: processes, forms and sea levels indicators.
SChNEIDER, J. (1976): Biological and inorganic factors in the
Bulletin de l’Institute Ocenaographique de Monaco, 18:
destruction of limestones coasts. Contribution to Sedi-
209-225.
mentology, 6: 1-112.
LEy, R.G. (1979): The development of marine karren along the
SERVERA, J. (1999): Principals trets fisiogràfics i climàtics de
Bristol channels coastline. Z. Geomorph. N.F. Suppl. Bd.,
les Pitiüses. Territoris, 2: 9-37.
32: 75-89.
SPENCER, T. (1988): Limestone coastal geomorphology: the
LUNDBERG, J. (2009): Coastal Karren. In GINéS, A., KNEZ, M.,
biological contribution. Progress in Physical Geography,
SLABE, T., DREyBRODT, W. (eds.): Karst rock features
12: 66-101.
– Karren sculpturing: 249-266. ZRC Publishing. Ljubljana.
SUNAMURA, T. (1992): Geomorphology of Rocky Coasts. Wi-
LUNDBERG, J. & LAURITZEN, S.E. (2002): The search for an
ley. Chichester.
artic coastal karren model in Norway and Spitzbergen. In
TORUNSKI, h. (1979): Biological erosion and its significance
K. hEWITTT ET AL. (eds.), Landscapes of Transition, 185-
for the morphogenesis of limestone coasts and for nears-
203. Kluwer Academic Publishers. Netherlands.
hore sedimentation (Northern Adriatic). Senckenbergiana
MAZZANTI, R. & PAREA, G.C. (1979). Erosione della “panchi-
Maritima, 11: 193-265.
na” sui littorali di Livorno e di Rosignano. Bolletino Società
TRUDGILL, S.T. (1976a): The marine erosion of limestone on
Geologica Italiana, 96: 457-489.
Aldabra atoll, Indian Ocean. Zeitschrift für Geomorpholo-
MILLER, W.R. & MASON, T.R. (1994): Erosional features of
gie N.F. Suppl. Bd., 26: 164-200.
coastal beachrock and aeolianite outcroups in Natal and
TRUDGILL, S.T. (1979): Spitzkarren on calcarenites, Aldabra
Zululand, South Africa. Journal of Coastal Research, 10:
Atoll, Indian Ocean. Zeitschrift für Geomorphologie N.F.,
374-394.
Suppl. Bd., 32: 67-74.
MOSES, C.A. (2003): Observations on coastal biokarst, hells
TRUDGILL, S.T. (1985): Limestone Geomorphology. Long-
Gate, Lord howe Island, Australia.. Zeitschrift für Geo-
man. London.
morphologue N.F., 47: 83-100.
TRUDGILL, S.T. (1987): Bioerosion on intertidal limestone, Co.
MOSES, C.A. & SMITh, B.J. (1993): A note on the role of the
Clare, Eire — 3: zonation, process and form. Marine Geo-
lichen Collema Auriforma in solution basin developmenton
logy, 74: 85-89.
a carboniferous limestone substrate. Earth Surface Pro-
TRUDGILL, S.T.; SMART, P.L.; FRIEDERICh, h. & CRAB-
cesses and Landforms, 18: 363-368.
TREE, R.W. (1987): Bioerosion of intertidal limestone, Co.
MOSES, C.A. & SMITh, B.J. (1994): Limestone weathering in
Clare, Eire – 1: Paracentrotus lividus. Marine Geology, 74:
the supra-tidal zones: an example from Mallorca. In RO-
85-98.
BINSON, D.A. & WILLIAMS, R.B.G. (eds.), Rock weathe-
TUCCIMEI, P.; GINéS, J.; DELITALA, C.; GINéS, A.; GRÀ-
ring and landfom evolution: 433-451. Wiley.
CIA, F.; FORNÓS, J. J. & TADDEUCCI, A. (2006): Last
MyLROIE, J.E. & MyLROIE, J.R. (2009): Coastal eogenetic
interglacial sea level changes in Mallorca island (Western
karren of San Salvador island. In GINéS, A., KNEZ, M.,
Mediterranean). high precision U-series data from phreatic
SLABE, T., DREyBRODT, W. (eds.): Karst rock features
overgrowths on speleothems. Zeitschrift für Geomorpho-
– Karren sculpturing: 475-486. ZRC Publishing. Ljubljana.
logie, 50 (1): 1-21.
PALMER, M.; FORNÓS, J.J.; BALAGUER, P.;GÓMEZ-PUJOL,
VILES, h.A. (1984): Biokarst: review and prospect. Progress in
L.; PONS, G. X. & VILLANUEVA, G. (2003): Spatial and
Physical Geography, 8: 523-542.
seasonal variability of the macro-invertebrate community
VILES, h.A. (1988a): Cyanobacterial and other biological influ-
of a rocky coast in Mallorca (Balearic Islands): implications
ence on terrestrial limestone weathering on Aldabra: im-
for bioerosion. Hydrobiologia, 501: 13-21.
plications for landform development. Biological Society of
PEyROT-CLAUSADE, M.;LE CAMPION-ALSUMARD, T.;
Washington Bulletin, 8: 5-13.
hARMELIN-VIVIEN, M.; ROMANO, J.D.; ChAZOTTES,
VILES, h.A. (1988b): Organisms and karst geomorphology.
V.; PARI, N. & LE CAMPION, J. (1995): La bioérosion
In VILES, h.A. (ed.), Biogeomorphology: 319-350. Basil
dans le cycle des carbonates: essais de quantification des
Blackman. Oxford.
processus en Polynésie française. Bulletin Societé Géolo-
VILES, h.A. (1995): Ecological perspectives on rock surface
gique de France, 166: 85-94.
weathering: towards a conceptual model. Geomorpholo-
POMAR, L. & WARD, W.C. (1999): Reservoir-scale heteroge-
gy, 13: 21-35.
neity in depositional packages and diagenetic patterns on
VILES, h.A.; SPENCER, T.; TELEKI, K. & COX, C. (2000): Ob-
a reef-rimmed platform, Upper Miocene, Mallorca, Spain.
servations on 16 years of microfloral recolonization from
American Association of Petroleum Geologist Bulletin, 83:
limestone surfaces, Aldabra Atoll, Indian Ocean: Implica-
1579-1773.
tions for biological weathering. Earth Surface Processes
POMAR, L.; ESTEBAN, M.; LLIMONA, X. & FONTARNAU, R.
and Landforms, 25: 1355-1370.
(1975): Acción de líquenes, algas y hongos en la telodia-
WALTER-LEVy, L.; FRéCAUT, R. & STRAUSS, R. (1958):
génesis de las rocas carbonatadas de la zona litoral preli-
Contribution à l’étude de la zone littorale des îles Baléares.
toral Catalana. Instituto de Investigaciones Geológicas de
Biologie et chimie des algues calcaires. Formes du relief
Barcelona, 30: 83-117.
qui leur sont liées. Revue algologique, 3: 202-228.
POMAR, L.; OBRADOR, A. & WESTPhAL, h. (2002): Sub-wa-
WENTWORTh, C.K. (1939): Marine bench-forming processes
vebase cross-bedded grainstones on a distally steepened
II, solution benching. Journal of Geomorphology, 2: 3-25.
carbonate ramp, Upper Miocene, Menorca, Spain. Sedi-
mentology, 49: 139-169.
84