Cova genovesa (Cala Anguila, Manacor). Noves Galeries terrestres
ENDINS, 36: 113 - 118
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014
COVA GENOVESA (Cala Anguila, Manacor).
NOVES GALERIES TERRESTRES
per José BERMEJO 1, Rafael MINGUILLÓN 1, Gaspar HERRÁEZ 1,
Tomeu MATEU 2, Borja LÓPEZ 2 i Amparo VILLAR 1
Resum
En aquest treball presentem la topografia i descripció de tres noves galeries terrestres
que han aparegut recentment gràcies als treballs d’exploració i de desobstrucció realitzats el
2011 a la cova Genovesa.
Resumen
En este trabajo presentamos la topografía y descripción de tres nuevas galerías terrestres
que han aparecido recientemente gracias a los trabajos de exploración y desobstrucción
realizados el 2011 en la Cova Genovesa.
Abstract
In this paper we present the surveys and descriptions of three new terrestrial passages
that have recently appeared thanks to the exploration and digging works developed during
2011 in Cova Genovesa.
Antecedents
Entorn geològic
La cova Genovesa va ser topografiada per
La cova es troba dins la unitat geomorfològica
primera vegada el 1973 per T. Fortuny, F. Ruiz
de la marina de Llevant (Fig. 1). Es tracta d’una
i M. Trias, de l’Speleo Club Mallorca (SCM);
franja litoral limitada per penya-segats de
aleshores, el recorregut era només d’uns
contorn irregular, de 75 km de recorregut i amb
430 metres. El 1988, els espeleobussejadors
penya-segats de 30 m d’altura màxima.
gal·lesos S. Ainley i O. Clark, del Cwmbran
Correspon a una plataforma progradant
Caving Club (CCC), realitzaren la primera
de caràcter postectònic (RODRÍGUEZ &
immersió en el llac i es varen dirigir fins a la sala
GELABERT, 1998), adossada a les serres
de les Ratapinyades però sense sortir d’aquesta
de Llevant, d’edat Tortoniense-Messiniense
sala (GRÀCIA et al., 2003a). Entre el 2000 i
(Miocè superior, Terciari). L’activitat tectònica
el 2002 els espeleobussejadors F. Gràcia, B.
postmiocena, juntament amb la dinàmica litoral,
Clamor i M.À. Gual completaren la topografia
l’encaixament de la xarxa fluvial i els processos
de la zona submergida; la zona terrestre fou
de dissolució càrstica, han donat lloc a una
topografiada per P. Watkinson, M.A. Dot, a més
costa amb abundants platges, com ara la de
dels abans citats F. Gràcia i B. Clamor.
cala Anguila, a les proximitats de la qual es troba
En la topografia de les tres noves galeries
la cova, i a nombrosos sistemes de cavitats al
que acompanya aquest treball, es pot apreciar la
llarg de tota la costa.
seva situaciò respecte a la zona d’entrada de la
Litològicament parlant, la cova es
cavitat. Aquestes galeries han estat descobertes
desenvolupa al complex escullós, més
recentment gràcies els treballs d’exploració i de
concretament en les fàcies de talús (segons
desobstrucció efectuats per Ramón Martínez
ROBLEDO, 2005), amb presència d’ostreids
l’any 2011.
(talús distal), fragments d’algues vermelles,
1 Grup d’Activitats de Muntanya i Espeleo (G.A.M.E.), Palma de
corals, bivalves, gasteròpodes, equinoderms i
Mallorca.
halimedes (talús proximal).
2 Grup Espeleològic de Llubí (G.E.LL.), Llubí.
113

una rampa de roca ens situa a l’interior de la
dolina, on hi creixen ullastres i figueres. Ens
trobam a una zona de la cavitat condicionada
per la mà de l’home, on es poden apreciar
alguns habitacles aixecats amb parets de pedra
seca (actualment restaurats per l’Ajuntament de
Manacor). El terra sobre el que trepitjam és una
altra modificació antròpica de la dolina. La cova
continua en direcció SO a través d’una rampa
empedrada situada en el centre de l’ampla sala,
fins arribar al llac, darrere del qual continua la
cavitat. Les noves galeries que descriurem es
troben en el costat NE de la dolina.
GALERIA DES PERFUM DE SA FIGUERA
Data de localització: 14/04/2011
Data d’exploració i topografia: 23/04/2011
Participants: José Bermejo, Gaspar Herráez, Tomeu
Mateu i Amparo Villar.
Un petit forat, desobstruït a mà devora la
paret de la dolina, dóna accés a una gatera amb
una inclinació pròxima als 45º. L’entrada d’un
metre per uns cinquanta centímetres d’ample, fa
Figura 1: Mapa geològic de la Marina de Llevant (ROBLEDO,
que l’accés a l’interior de la cavitat, per l’estreta
2005).
gatera, no generi cap perill en els dos metres i
Figure 1: Geological map of the Marina de Llevant coast
mig que té. El sòl és la roca mare que tanca la
(ROBLEDO, 2005).
cavitat; un petit salt d’un poc més d’un metre,
ens situarà en un estret replà sempre i quan el
Des d’un punt de vista genètic, l’endocarst
descens es faci per el costat dret, ja que si ens
de la marina de Llevant està clarament relacionat
desviam un poc cap a l’esquerra existeix el risc
amb les oscil·lacions eustàtiques que varen tenir
de precipitar-nos fins al fons, tres metres més a
lloc durant el Pliocè i el Quaternari, a causa de
baix. És per això que es recomana la instal·lació
l’alternància d’etapes glacials i interglacials
d’una corda per ajudar, al manco al primer que
(GINÉS & GINÉS, 1987; 1992; GINÉS 2001;
realitza el descens. El replà mencionat sembla
GRACIA et al., 2003b, 2006; GINÉS et al., 2008).
tenir continuïtat, però només s’endinsa uns pocs
A la visita a la cova es va poder constatar
metres. El descens dels tres metres pròxims
la presència dins la roca de fòssils d’ostreids,
no presenta dificultat, sempre i quan es posi
bivalves i pectínids de gran mida, gasterópodes
esment al que se està fent. Per a la descripció
i d’abundants equinoderms, entre els quals
d’aquesta galeria es distingiran els quatre àmbits
hi destacaven exemplars excepcionals de següents:
Clypeaster.
Vestíbul o Sala dels Fòssils
Descripció de les noves galeries
Les dimensions d’aquesta petita sala són
de 12 x 4 m i està formada per l’esfondrament
d’uns grans blocs encaixats uns damunt els
A tan sols uns pocs metres del carrer de
altres, contrastant el color blanc del material
Leonardo da Vinci de l’urbanització de Cala
del que estan formats amb el vermell intens
Anguila, davant uns apartaments de nova
de la terra. El paviment, igualment, es troba
construcció, es troba la dolina on es localitza
recobert de blocs i terra que el fan transitable.
la cova. L’accés es realitza per un petit caminoi
A l’extrem E de la petita sala es troba una
visible entre la vegetació. Un petit descens per
paret de pedra seca, la qual cosa indica que
114

115

no som nosaltres les primeres persones que
Sala dels Sediments
visitam aquest lloc i que, possiblement de
forma intencionada es tapà l’accés. Fragments
Es troba a la zona més profunda de la galeria
de diferents tipus de ceràmica escampats
a -12 m, amb unes dimensions de 20 x 6 m. És
pel terra varen fer que donéssim part a les
completament plana i recoberta en la seva majoria
autoritats pertinents a través de la FBE perquè
pels sediments que l’aigua arrossega fins a ella,
puguin ser estudiats.
formant polígons de retracció (Fig. 2) formats
A diferents parets de la sala són visibles
per estrets i poc profunds cruis; a l’extrem E, un
alguns fòssils. Es pot observar la closca
lloc molt estret i inaccessible pareix que fa les
d’alguns bivalves sense identificar, equinoderms
funcions d’engolidor. En aquesta sala es troba la
i alguns exemplars d’ostreids. A altres llocs de la
major concentració de formacions, tot destacant
cavitat, fora d’aquesta galeria, també hem pogut
a la meitat de la sala dos grans massissos
contemplar diversos fòssils, com ara pectínids
estalagmítics, separats l’un de l’altre per uns
i un nombre considerable de Clypeaster, tipus
pocs centímetres, però que no impedeixen que
d’equinoderm que aparegué fa uns 40 milions
es pugui travessar a l’altre costat, sent el costat
d’anys, tot i que tingué la seva major expansió
dret el més còmode. Del sòtil surten boniques
en el Miocè, fa 10 milions d’anys. En l’actualitat
i finíssimes estalactites fistuloses (macarrons);
encara segueixen vivint algunes espècies a
a la paret occidental, si ho miram amb atenció
mars càlids.
descobrirem bonics espeleotemes, entres els
quals es troben algunes excèntriques.
Rampa de les Arrels
Sala Final
Una vegada abandonada la Sala dels Fòssils,
La Sala Final (Fig.3), és la prolongació de
iniciam un suau descens, primer a través d’un
la Sala dels Sediments. Per accedir-hi hem de
terra entapissat de pedres. Una altra vegada
superar, trepant, una altura d’un poc més de
trobam una petita paret a l’extrem esquerre que
metre i mig; tan sols a un racó podem recuperar la
sembla un petit mur de contenció; un poc més a
verticalitat. El terra es troba ple de blocs caiguts
baix, al terra, es troben petites arrels recobertes
del sòtil, les formacions són poques i la continuïtat
de calcita i també algun espeleotema en forma
de la cova es fa impossible. Cal destacar els
d’ou fregit, inici del naixement d’una estalagmita.
dos gravats trobats a la paret, realitzats amb un
Els degoteigs en aquest lloc són intensos,
objecte punxant en una época desconeguda i que
sobretot a l’hivern, i no trobam res semblant a la
apareixen representats en el treball topogràfic.
resta de la galeria
Un dels gravats té forma de coet i l’altre, de mides
.
similars, és de difícil interpretació.
Figura 2: Polígons de retracció
a la Sala dels Sediments (Foto J.
Bermejo).
Figure 2: Shrinking polygons in the
Sala dels Sediments chamber (Photo
J. Bermejo).
116

Sala Inferior
Descendim uns metres fins a situar-nos
damunt un dipòsit d’enderrocs, que segurament
va dividir el petit llac en dos de més petits.
Existeix la possibilitat que el llac occidental (Fig.
4) connecti amb la resta de la part subaquàtica
de la cova. Les dimensions d’aquesta sala són
d’uns 26 x 5 m. Per acostar-nos a l’extrem més
lluny de la sala, hem de trepar per una colada
al costat del llac occidental i caminar acotats
paral·lels a ell; tot el costat esquerre es troba
ple de blocs encaixats, uns contra els altres, que
Figura 3: Col·lapse a la part final de la Sala de ses Arrels
suporten la Sala Superior.
(Foto J. Bermejo).
El descens a la Sala Inferior s’ha de
Figure 3: Collapse at the far end of the Sala de ses Arrels
realitzar utilitzant l’equip de progressió vertical.
(Photo J. Bermejo).
La instal·lació no té cap dificultat, ja que a les
proximitats del pou de quatre metres es troben
GALERIA DES POU MARRÓ
ancoratges naturals que ens permetran instal·lar
la corda d’uns deu metres a una columna, per a
Data de localització: 28/03/2011
continuació seguir amb un passamans fins una
Data d’exploració i topografia: 30/04/2011 i 08/05/2011
estalagmita amb la mateixa corda per fraccionar.
Participants: José Bermejo, Rafael Minguillón,
Recomenam col·locar un protector en una aresta
Amparo Villar i Ramón Martínez.
evident.
Altra vegada, l’entrada a aquesta galeria
es troba amagada darrere d’una pedra, que un
pic retirada permet entrar fent un bot d’un poc
més d’un metre, per un pou molt estret, en el
que el cos s’ha de contornejar per superar-lo.
Es distingeixen dos àmbits ben diferenciats,
superior i inferior respectivament.
Sala Superior
Per a l’accés a la Sala Superior, no fa falta
cap equip, només recordar que es tracta d’un
petit forat d’aproximadament un metre i mig de
profunditat, que només té alguna dificultat en el
moment de la sortida.
Es tracta d’una petita sala de 15 x 10 m, un
poc coberta de terra per la mà de l’home quan va
condicionar la dolina per el seu ús. El sòtil, per
tant, és baix en el qual només podem estar drets
a les proximitats del pou, que el comunica amb la
Sala Inferior. A pesar de la seva grandària, la sala
es troba completament concrecionada, abundant
les columnes de diferents formes; no falten
les estalagmites i estalactites, entre aquestes
darreres moltes d’elles fistuloses, així com
banderoles i colades parietals. Les arrels també
s’estenen pel sòl d’aquesta sala. Alguns ossos,
Figura 4: Llac occidental a la sala inferior de la galeria del
suposadament de rates, es poden trobar per la
Pou Marró (Foto J. Bermejo).
sala; també abunden les closques dels caragols,
Figure 4: Western lake at the lower chamber of the Pou
que en el seu dia els van servir d’aliment.
Marró passage (Photo J. Bermejo).
117

GALERIA DES SOFRIMENT
Bibliografia
Data de localització: 08/10/2011
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1987): Características espeleológicas del karst
Data d’exploració i topografia: 22/10/2011
de Mallorca. Endins, 13: 3-19.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1992): Las Coves del Drac (Manacor, Mallorca).
Participants: José Bermejo, Gaspar Herráez, Ramón
Apuntes Históricos y espeleogenéticos. Endins, 17-18: 5-20.
Martínez i Antonio Rubia.
GINÉS, J. (2001): El karst litoral en el levante de Malloca: una
aproximación al conocimiento de su morfogénesis y cronología.
Endins, 24: 143-154.
La intenció de Ramón Martínez d’intentar GINÉS, J.; GINÉS, A.; FORNÓS, J.J.; GRÀCIA, F. & MERINO, A.
ajuntar la galeria des Perfum de sa Figuera amb
(2008): Noves observacions sobre l’espeleogènesi en el Migjorn
de Mallorca: els condicionants litològics en alguns grans sistemes
la galeria des Pou Marró, donà el seu fruit dia 8
subterranis litorals. Endins, 32: 49-79
d’octubre de 2011, desprès d’un gran i delicat GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; FORNÓS, J.J.; JAUME, D. & FEBRER, M.
treball de desobstrucció. Els treballs començaren
(2006): El sistema Pirata - Pont - Piqueta (Manacor, Mallorca):
geomorfologia, espeleogènesi, hidrologia, sedimentologia i fauna.
per la galeria des Pou Marró, concretament a
Endins, 29: 25-64.
la Sala Inferior, connectant amb la galeria des GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GUAL, M.A.; WATKINSON, P. & DOT,
M.A. (2003a): Les coves de Cala Anguila (Manacor, Mallorca). I:
Perfum de sa Figuera, mitjançant una estretíssima
Descripció de les cavitats i història de les exploracions. Endins,
galeria/gatera horitzontal, amb una alçada que en
25: 23-42.
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.;
molts de trams no supera els 30 cm. A tot això,
CLAMOR, B.; GUAL, M.A. & VADELL, M. (2003b): Les coves
cal afegir el perill de despreniments de pedres
de Cala Anguila (Manacor, Mallorca). II: La Cova Genovesa o
que poden bloquejar al sofert espeleòleg. No hi
Cova d’en Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia,
sedimentologia, fauna, paleontologia, arqueologia i conservació.
ha molt que afegir sobre la galeria des Sofriment,
Endins, 25: 43-86.
ja que manca d’interès, excepte el fet de la unió ROBLEDO, P. (2005): Los paleocolapsos kársticos en las plataformas
carbonatadas del Mioceno superior de Mallorca: análisis
de les dues galeries.
geográfico, geológico, genético y evolutivo. Departament de
Ciéncies de la Terra. Universitat de les Illes Balears.
RODRIGUEZ, A. & GELABERT, B. (1998): Geología de Mallorca. In:
Agraïments
FORNÓS, J.J. (ed.) Aspectes geològics de les Balears. Universitat
de les Illes Balears. 10-38. Palma de Mallorca.
Volem agrair especialment la col·laboració
de Cati Gelabert, que ha traduït el treball a la
llengua catalana. A Deborah Ann Thompson per
la traducció a l’anglès i a Margalida Tur pels seus
consells. També volem donar les gràcies a Ramón
Martínez que ens va acompanyar a la visita a la
galeria des Pou Marró, i es va armar de paciència
mentre realitzàvem la topografia del lloc.
118