La cova novella de na llebrona (Manacor, Mallorca)
ENDINS, 36: 51 - 58
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014
LA COVA NOVELLA DE NA LLEBRONA
(Manacor, Mallorca)
per Miquel TRIAS 1, Pere BOVER 1, 2 , Joaquín GINÉS 3 , Francesc GRÀCIA 4 ,
Beatriz PALOMAR 5, Mateo VADELL 3, 6 i Francesc RUIZ 1
Resum
En el present treball es descriu la cova Novella de na Llebrona, una cavitat descoberta
en el terme municipal de Manacor durant les tasques de construcció de la nova carretera
que voreja Portocristo cap al sud. Es tracta d’una cova de dimensions discretes, ja que
tan sols assoleix devers 250 m de desenvolupament. No obstant això, en el seu interior es
varen localitzar restes de ceràmica posttalaiòtica i també de fauna prehumana del Quaternari
de les Balears (Myotragus balearicus i Hypnomys morpheus). Les tasques espeleològiques
efectuades han permès la preservació de la cavitat, sense que es vegi afectada per les obres
de la nova carretera.
Abstract
This paper describes the Cova Novella de Na Llebrona, a cave discovered in the
municipality of Manacor during construction works of a new road along the south of Portocristo
village. It is a cave of discrete dimensions, since only reaches 250 meters of development.
Nevertheless, remains of Posttalaiotic pottery and pre-human fauna from the Quaternary of
the Balearic Islands (Myotragus balearicus and Hypnomys morpheus) were found inside the
cave. The performed speleological tasks have allowed the preservation of the cave, without
being affected by the construction of the new road.
Introducció
La zona de Ca n’Olesa és un territori ric
que vàrem anomenar cova Novella de na
en cavitats naturals, les quals són conegudes
Llebrona venia a sumar-se a les ja esmentades.
almanco des de començaments del segle XX. Les
Les tasques de control arqueològic de les
coves més rellevants són les turístiques coves
obres per a la construcció de la nova carretera
des Hams, encara que altres cavitats com la cova
que voreja Portocristo cap al sud permeteren
de s’Ònix presenten un elevat valor patrimonial
detectar una petita obertura de poc més de 30
que cal preservar. Diverses publicacions donen
cm d’altura i uns 2 m d’amplada, en el talús d’un
compte de les característiques generals de les
promontori situat entre el torrent de na Llebrona i
coves d’aquesta àrea (MAHEU, 1912; VIDAL-
les instal•lacions de les coves des Hams (Figura
ISERN, 1946), i d’altres inclouen informacions
1). Després d’un primer reconeixement del seu
cartogràfiques importants tant del complex de
interior, els arqueòlegs responsables ho posaren
cavitats relacionades amb les coves des Hams
en coneixement dels tècnics de Patrimoni, de
(FAURA Y SANS, 1926) com de la cova de s’Ònix
Medi Ambient i dels espeleòlegs de la FBE que
i altres fenòmens existents a la part de darrere
signen aquest article.
de l’Hotel dels Hams (GINÉS et al., 2007).
D’acord amb els tècnics de les Direccions
A finals de gener de 2011 una nova cavitat
Insulars de Patrimoni, Mediambient, i Carreteres
i la UTE Vias-S’Horta, s’acordà realitzar el seu
1 Speleo Club Mallorca (SCM)
reconeixement espeleològic, biospeleològic i
2 Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB). Carrer Miquel
Marquès, 21. E-07190. Esporles
la realització de la topografia de la cavitat, així
3 Grup Espeleològic EST
com l’excavació arqueològica de l’entrada i una
4 Grup Nord de Mallorca (GNM)
5 Sencelles (Mallorca). Email: bppuebla@gmail.com
prospecció superficial que permeté recuperar
6 Museu Balear de Ciències Naturals (MBCN). Ctra Palma-Port de
restes de Myotragus balearicus i fragments de
Sóller, Km 30, Apartat de correus 55. Sóller-Mallorca (Spain)
E-mail: lithobius@hotmail.es
ceràmica d’època posttalaiòtica.
51

Val a dir que durant la realització de les
dóna pas a una sala que davalla en direcció
tasques descrites i com a conseqüència de
W-SW al llarg d’uns 25 m fins a assolir el nivell
la seva repercussió a la premsa, la cova fou
freàtic (a una fondària de -13 m), on es troba un
objecte de visites per part d’espeleòlegs aliens a
llac poc profund de més de 5 m de diàmetre major;
aquestes feines, els quals fins i tot realitzaren una
aquesta part de la cavitat presenta una alçada
topografia paral·lela, que varen difondre a través
màxima del sòtil de 2-3 m (secció f-g-h-i de la
d’Internet amb el nom de cova de ses Arrels.
topografia). Per altra banda, dos estrets passos,
Aquesta duplicitat de topografies i topònims ha
situats en la paret meridional de la primera sala
estat ocasionada per la coordinació deficient, per
abans descrita, connecten amb una segona
part de la Federació Balear de Espeleologia, de
cambra de majors dimensions planimètriques
les activitats autoritzades en aquesta cavitat.
que s’estén cap al S, al temps que es va
La cova presenta unes característiques
desenvolupant també en direcció E formant una
morfològiques semblants a les veïnes coves
mena de ventall descendent; cap a la seva part
des Hams, emperò unes dimensions més aviat
superior, la sala s’obre a la superfície mitjançant
modestes: un recorregut horitzontal de devers
un foradí molt estret, que ha estat recentment
250 m de sales descendents, de sòtil no massa
eixamplat. L’alçada mitjana d’aquesta segona
elevat, i una fondària màxima de -20 m.
sala se situa entre 1 i 1,5 m (vegeu la secció
Les activitats espeleològiques que ara
a-b-c-d-e de la topografia). Diverses estretors
es presenten han permès una adequada
localitzades a l’extrem SE de la sala permeten
preservació de la cavitat, de tal manera que no
assolir un estret llac (Figura 2), en el que s’han
ha resultat afectada per les obres de la nova
realitzat les prospeccions subaquàtiques que
carretera. El seu accés es troba actualment
més endavant es descriuran.
tancat per una comporta metàl•lica. La seva
La cavitat que ens ocupa es troba excavada
situació correspon a les següents coordenades:
en la seva totalitat en els materials calcarenítics
X=527725, Y=4377415, Z= 13 (datum ETRS89).
del Miocè superior que formen la franja litoral
de la Marina de Manacor. La cova no arriba als
materials mesozoics del basament plegat, fet
Descripció i morfogènesi de la que sí que succeeix a la cova de s’Ònix (GINÉS
cova
et al., 2007) localitzada devers 1 km cap al NW.
L’estructura de les dues sales que integren la
La cova consta de dues parts a bastament
cova és la d’un dom o volta d’esfondrament
diferenciades, les quals arriben a sengles petits
de prop de 50 m de radi màxim que s’estén
llacs d’aigües salabroses. Per una part, l’orifici
en direcció W des de les boques de la cavitat,
principal d’accés (eixamplat pels arqueòlegs
formant una mena de ventall descendent
responsables del seguiment tècnic de les obres)
que abraça en planta més de 180º; és a dir,
Figura 1:
Accés a la cova Novella de na Lle-
brona descobert durant les tasques
de construcció d’una nova carretera.
Foto: F. Gràcia.
Figure 1:
Access to the Cova Novella de Na
Llebrona discovered during the cons-
truction works of a new road. Foto: F.
Gràcia.
52

53

Nº Col.
Descripció
Costat
6260-1
Tíbia-diàfisi (Juvenil)
E
6260-2
Tíbia-fragmentada
D
6260-3
Fèmur-fragment medial
D
6260-4
Fèmur-fragment medial
D
6260-5
Fèmur-fragment proximal
D
6260-6
Metatars-fragmentat
D
6260-7
Crani-fragment (maxil•lar)
E
6260-8
Mandíbula-fragmentada
E
6260-9
Fèmur
D
6260-10
Fèmur-fragment distal
E
Figura 2: Detall de l’estreta entrada al Llac Fondo. Foto: J.
6260-11
Tíbia
E
Ginés.
6260-12
Metacarp
E
Figure 2: Detail of the narrow passage to the Llac Fondo.
6260-13
Costella-fragment
Photo: J. Ginés.
6260-14
Húmer-fragmentat
D
6260-15
Húmer-fragment distal
D
es desenvolupa des d’una orientació S-SE,
6260-16
Radi-fragmentat (*)
E
corresponent a la continuació subaquàtica, fins
6260-17
Radi-fragment proximal
D
a una direcció N a l’extrem septentrional de la
6260-18
Tíbia-fragment distal + metatars
D
primera sala, configurant d’aquesta manera
les dues sales juxtaposades que a mode de
6260-19
Mandíbula-fragment distal
D
ventall van davallant cap al W. Aquest tipus de
6260-20
Mandíbula-fragment proximal
E
cavitat d’esfondrament correspondria a una sala
6260-21
Crani-fragment (maxil•lar)
E
de col•lapse de volta baixa (GINÉS & GINÉS,
6260-22
Crani-fragment (maxil•lar)
D
2009), conseqüència del reajustament mecànic
6260-23 Vèrtebra toràcica + fragment costella
de la massa rocosa degut a l’existència de buits
6260-24
Metacarp
D
càrstics desenvolupats en profunditat. La gènesi
del buits inicials que propiciaren l’esfondrament
6260-25
Astràgal
D
cal cercar-la en la dissolució de les roques
6260-26
Radi-ulna
D
carbonatades del Miocè superior, afavorida per
6260-27
Radi-fragment medial
E
l’agressivitat geoquímica resultant de la mescla
6260-28
Tíbia-fragment distal
E
d’aigües subterrànies dolces i aigües marines
6260-29
Vèrtebra toràcica
en aquest aqüífer costaner. Aquests processos
6260-30
Pelvis-fragment
E
de carstificació litoral han tingut lloc de manera
discontinua en un lapse de temps que inclou
6260-31
Costella-fragment
almanco bona part del Pliocè a més de tot el
6260-32
Costella-fragment
Quaternari.
6260-33
Costella-fragment
Pel que fa a la morfologia de detall de
6260-34
Costella-fragment
la cova, predominen les acumulacions de
6260-35
Metacarp
E
materials rocosos relacionats amb el col•lapse i
6260-36
Húmer-fragment distal
D
reajustament mecànic de les voltes de la cavitat,
així com els sediments terrosos relacionats amb
6260-37
Tíbia-fragment distal
E
les obertures a l’exterior. Els dipòsits cristal•lins
6260-38
Radi-fragment distal
E
(estalactites, estalagmites, i espeleotemes en
6260-39
Costella-fragment
general) estan presents arreu de la cova, encara
6260-40
Costella-fragment
que la riquesa de formes no assoleix nivells
6260-41
Vèrtebres lumbars associades (2)
dignes de menció; bona part dels precipitats
6260-42
Metacarp
D
calcaris presenten una acusada degradació
natural, que els dóna una consistència pastosa
6260-43
Fèmur
E
i/o pulverulenta, relacionada probablement amb
6260-44
Tíbia-sense epífisi proximal
D
la proximitat de la superfície i amb l’acusada
6260-45
Húmer-sense epífisi proximal
E
activitat biològica que es deriva d’aquest fet.
6260-46
Pelvis-fragmentada
D
54

6260-47
Pelvis-fragmentada
E
així, un parell de blocs d’uns 70 cm de diàmetre
van ser empesos rodolant rost avall, entre un
6260-48
Pelvis-fragment
D
núvol de sediment que s’alçava al seu pas. Una
6260-49
Omòplat-fragment distal
E
angostura poc recomanable deixava un pas per
6260-50
Mandíbula-fragmentada
D
intentar penetrar amb la configuració de l’equip
6260-51
Costella-fragment
adaptat a aquestes restriccions. La davallada
6260-52
Costella-fragment
prossegueix sota les aigües fins als -6 m, on la
cavitat s’estabilitza i prossegueix un descens
6260-53
Radi-ulna
E
molt més suau. L’amplària està compresa entre
6260-54
Omòplat-fragment distal
D
els 7 i els 13 m. Al llarg de la major part del tram
6260-55
Húmer-fragment medial
D
sotaiguat, l’alçària es troba compresa entre 1 i 2
6260-56
Crani-fragment (maxil•lar)
D
m, encara que són més habituals els 1,5 m. Les
6260-57
dp4
D
morfologies de corrosió de tipus espongiforme,
6260-58
Molariforme-fragment
que penetren poc dins la roca, són freqüents
al sostre i els espeleotemes adquireixen més
Taula 1: Materials osteològics de Myotragus balearicus re-
protagonisme de cap a la zona final practicable
col•lectats a la cova Novella de na Llebrona (Ma-
nacor, Mallorca). (*) Aquest os presenta marques
per a l’home. Enlloc l’estança es tanca per
d’incisives possiblement fetes per Hypnomys. E.
complet, sinó que segueix en davallada. La
Esquerre; D. dret
fondària màxima assolida al terra és de 7 m per
sota la superfície del llac.
Table 1: Osteological material of Myotragus balearicus co-
llected at the Cova Novella de Na Llebrona (Ma-
nacor, Mallorca). (*) This bone displays incisor
gnawing marks possibly from Hypnomys. E. left;
Paleontologia
D. right.
A la cova Novella de na Llebrona s’hi han
Malgrat que la cova que ens ocupa es
localitzat diversos restes de fauna fòssil del
troba relativament a prop de les coves des
Plio-Quaternari Balear. En concret s’han trobat
Hams, és gairebé impossible l’existència d’una
58 ossos de Myotragus balearicus Bate, 1909
comunicació física entre les dues cavitats. La
(Cetartiodactyla, Bovidae, Figura 3) i 3 ossos
formació d’ambdues coves certament obeeix
d’Hypnomys morpheus Bate, 1918 (Rodentia,
als mateixos processos geològics, però cal
Gliridae). Els materials extrets pels arqueòlegs
considerar-les com a cavitats independents
responsables de les obres que han fet possible
des del punt de vista estrictament físic i de
l’estudi de la cova varen ser analitzats a les
possibilitat de penetració humana, encara que
dependències de l’Institut Mediterrani d’Estudis
calgui reconèixer la seva unitat pel que fa a
Avançats (CSIC-UIB) a Esporles. Una vegada
l’espeleogènesi i al funcionament hidrològic de
estudiats, tots els materials es dipositaren al
l’aqüífer càrstic costaner d’aquesta part de l’illa.
Museu de Manacor.
A la Taula 1 s’han llistat els materials de

M. balearicus obtinguts (la sigla 6260 és la
Resultats de la prospecció proporcionada pel Museu de Manacor).
subaquàtica
En general aquests materials estan frag-
mentats i molts d’ells estan recoberts per una
El llac més allunyat de l’entrada de la cavitat,
capa de concrecionament. La seva assignació a
designat com a Llac Fondo, d’unes dimensions
l’espècie M. balearicus és clara gràcies a l’elevat
molt reduïdes, ha estat revisat mitjançant
grau de robustesa dels ossos de l’extremitat
tècniques d’espeleologia subaquàtica utilitzant 2
(especialment fèmur i metàpodes), així com la
tancs de 6 litres de volum cadascú, arnès sense
presència d’una única incisiva de creixement
ales i la resta de material també minimitzat i
continu i d’un únic premolar a les mandíbules.
adaptat per forçar passos molt estrets. Res
Encara que les restes són molt fragmentàries, es
més iniciar la immersió ja es va veure, a menys
pot calcular un nombre mínim d’individus (n.m.i.)
de 2 m de fondària, que el fons del llac estava
de 4-5.
tancat per material del rost de l’esfondrament.
S’han localitzat altres restes òssies de fauna
Una revisió detallada de la paret de blocs que
introduïda, tal com conills (Oryctolagus cuniculus
tancava el pas deixava una petita possibilitat
Linnaeus, 1758) i porcs (Sus scrofa domestica
de moure qualque bloc per intentar passar;
Linnaeus, 1758).
55

Entre els gasteròpodes s’han trobat un fragment informe d’àmfora púnico-ebusitana
nombrosos restes del gènere endèmic Iberellus
associades a escassos ossos de porc domèstic.
Hesse, 1908 així com altres gèneres introduïts
La troballa no permet determinar la naturalesa
com Helix Linnaeus, 1758 i Eobania Hesse,
de l’ocupació, si es tractà d’un habitatge o
1913.
simplement si s’hi feien visites ocasionals, on
la cerca d’aigua podria haver estat clau. No
Arqueologia
obstant, la seva concentració juntament amb les
restes de Myotragus balearicus a la segona sala,
La intervenció arqueològica es va centrar
i la difícil comunicació entre aquesta i la primera
en l’excavació de l’entrada principal i en la
sala, fa pensar en la possibilitat de què el petit
prospecció superficial per a la recuperació del
foradí situat sobre la segona, avui eixamplat
possible material arqueològic que s’hi pogués
artificialment, hagués estat una via d’entrada a
trobar.
la cavitat més practicable en un altre temps.
Pel que fa a l’excavació, no s’hi trobà cap
resta arqueològica ni indici d’activitat humana,
Faunística
mentre que la prospecció revelà que tant les
restes paleontològiques com arqueològiques
El mostreig realitzat sobre la fauna
es concentraven a la segona sala que dóna
invertebrada terrestre ha aportat, de moment,
accés al Llac Fondo, sent la primera sala estèril.
un total de 13 gèneres que pertanyen a 5 ordres
El material trobat fou escàs però indicatiu de
i, actualment, encara hi ha exemplars per
presència humana en època posttalaiòtica, més
determinar.
concretament entre els segles III i I abans de
Els espècimens van ser capturats pel
la nostra era. Es tracta de part d’una olleta de
mètode de recol•lecció directa. El material es
ceràmica a mà amb dues nanses (Figura 4) i
conserva en alcohol al 70 % glicerat, formant
Figura 3: Ossos de Myotragus balearicus
trobats a la cova Novella de na
Llebrona. A. 6260-50, mandíbula
dreta, norma labial; B. 6260-35,
metacarp dret, norma dorsal; C.
6260-9, fèmur dret, norma cranial.
Escala 5 cm. Foto: IMEDEA.
Figure 3: Myotragus balearicus bones found
at the Cova Novella de Na Lle-
brona. A. 6260-50, left mandible,
labial view; B. 6260-35, right me-
tacarpal, dorsal view; C. 6260-9,
right femur, cranial view. Scale bar
5 cm. Photo: IMEDEA.
56

Figure 4: Olleta posttalaiòtica de ceràmica a mà trobada a la segona sala. Dibuix: Beatriz Palomar.
Figure 4: Posttalaiotic hand-made pot found in the second chamber. Drawing: Beatriz Palomar.
part de la col•lecció de Mateo Vadell dipositada
marcat caràcter antropòfil i amb una distribució
en el Museu Balear de Ciències Naturals (CMV).
cosmopolita. A les nostres cavitats és rela-
Les mesures ambientals de la cavitat preses
tivament comú observar-la a les entrades, així
el 13-II-2011 en els llocs on es recol•lectaven els
com a l’interior (VADELL, 2010; VADELL &
espècimens han aportat unes mitjanes de 14,4º
MARTÍNEZ, 2011). Una altra espècie que podem
C de temperatura de la superfície de roca (TS),
observar és Lithobius piceus tabacarui Negrea &
16,1º C de temperatura ambiental de l’aire (TA)
Matic 1973, subespècie endèmica balear, que es
i 70% d’humitat relativa (HR) a les sales més
pot observar amb certa freqüència a les cavitats
properes de l’entrada. En la sala del primer llac
de l’illa de Mallorca i que la podem considerar
es van enregistrar 14,8º C de TS, 16,8º C de TA
com troglòfila.
i 77% de HR de mitjana i dins la sala del segon
Dels isòpodes observats a la cavitat cal
llac es varen anotar unes mitjanes de 15,6º C de
destacar Anaphiloscia simoni Racovitza, 1907,
TS, 16,8 de TA i 89% de HR.
espècie anoftalma, humícola i endogea que s’ha
L’espècie més comuna que podem trobar
trobat a diferents cavitats de les Gimnèsies.
dins d’aquesta cavitat és l’aranya Loxosceles
En diferents punts de la cavitat es va poder
rufescens Dufour, 1820, espècie lucífuga de
observar i recollir cert nombre d’espècimens
biotops lapidícoles i litoclàsics, molt coneguda a
juvenils de Gryllomorpha dalmatina (Ocskay,
les cavitats de les nostres illes. Com a curiositat,
1832). Aquesta és una espècie obscurícola i
esmentar que es va veure una femella de gran
higròfila que ha estat observada en diferents
mida d’aquesta espècie, devorant un exemplar
cavitats del Sud i Sud-Est de l’illa de Mallorca
adult de l’escorpí endèmic Euscorpius balearicus
(Obs. Pers. Mateo Vadell).
Coporiacco, 1950 (Obs. Pers. Mateo Vadell).
Cal destacar la presència dins d’aquesta
Altres aràcnids que podem trobar en aquesta
cavitat del homòpter Cixius pallipes Fieber, 1876,
cavitat són Eidmanella pallida (Emerton, 1875),
espècie epigea amb una distribució mediterrània
espècie epigea d’Amèrica central, importada
oriental i que sembla tenir certa predilecció, a
sens dubte per via antropocòrica a les Balears
les nostres illes, cap al medi subterrani. Amb
(BELLÉS, 1987) i que ha estat observada a
anterioritat aquesta espècie va ser trobada en la
diferents cavitats de les Gimnèsies, i Leptoneta
cova des Coll (Felanitx) (VADELL & ZARAGOZA,
infuscata Simon, 1872, espècie troglòfila que
2005) i va suposar una primera cita per a la
ha estat observada amb més freqüència a les
fauna espanyola (VADELL & HOCH, 2009). Amb
cavitats de la Serra de Tramuntana que a les
aquesta troballa es dóna una segona cita per a
Serres de Llevant.
la geografia espanyola.
La fauna de quilòpodes està representada,
en aquesta cavitat, per Scutigera coleoptrata
(Linnaeus, 1758), una espècie termòfila, de
57

Agraïments
Bibliografía
BELLÉS, X. (1987): Fauna cavernícola i intersticial de la Península
Volem agrair a Helena Inglada del Consell de
Ibèrica i les Illes Balears. Monografies Científiques, 4. CSIC –
Mallorca la seva ajuda, així com a les Direccions
Ed. Moll. 207 pàgs. Palma.
Insulars de Patrimoni, Mediambient, i Carreteres
FAURA Y SANS, M. (1926): Cuevas de Mallorca. XIV Cong. Geol.
Intern., Inst. Geol. España, Gráficas Reunidas, S.A. 78 pàgs.
i la UTE Vias-S’Horta per les facilitats oferides
Madrid.
a l’hora de realitzar els treballs d’exploració i
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2009): Proposta d’una nova classificació
morfogenètica de les cavitats càrstiques de l’illa de Mallorca.
topografia de la cavitat. A Miquel Àngel Barceló,
Endins, 33: 5-18. Palma.
del MBCN, per la seva inestimable ajuda a l’hora
GINÉS, J.; FORNÓS, J.J.; TRIAS, M.; GINÉS, A. & SANTANDREU,
G. (2007): Els fenòmens endocàrstics de la zona de Ca n’Olesa:
de capturar els espècimens i prendre les mesures
la Cova de s’Ònix i altres cavitats veïnes (Manacor, Mallorca).
de temperatura i humitat. Agrair al Dr. Hannelore
Endins, 31: 5-30. Palma.
Hoch la confirmació sobre la classificació dels
MAHEU, J. (1912): Exploration et flore souterraine des cavernes de
Catalogne et des Iles Baléares. Spelunca, 8 (67-68): 1-108.
exemplars de Cixius pallipes.
París.
Els invertebrats terrestres han estat VADELL, M. (2010): Scutigera coleoptrata. A: Bioatles. Palma:
Conselleria de Medi Ambient. 5a edició. Govern de les Illes
recol•lectats amb l’autorització CAP01/2011
Balears.
de la Conselleria de Medi Ambient i Mobilitat;
VADELL, M. & HOCH, H. (2009): Cixius (Ceratoxicius) pallipes
Fieber, 1876 (Homoptera: Fulgoroidea: Cixiidae) first record for
cal agrair a Ivan Ramos per la gestió d’aquest
Spain. Bolletí de la Societat d’Historia Natural de les Balears,
permís.
52: 123-128. Palma.
VADELL, M. & MARTÍNEZ, M. 2011. Sobre algunos quilópodos de
Son Real (Santa Margarita, Mallorca). Bolletí de la Societat
d’Historia Natural de les Balears, 54: 75-84. Palma.
VADELL, M. & ZARAGOZA, J.A. (2005): Estudio preliminar de la
fauna invertebrada terrestre de la Cova des Coll (Felanitx,
Mallorca). Endins, 27: 187-204. Palma.
VIDAL-ISERN, J. (1946): Cuevas dels Hams (Manacor, Mallorca).
Tipografía Nueva Balear. 20 pàgs. + 12 làms. Palma.
.
58