Hidrogeologia de les Illes Balears: Les Masses d'aigua c�rstiques
ENDINS, 36: 9 - 26
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014
HIDROGEOLOGIA DE LES ILLES BALEARS:
LES MASSES D’AIGUA CÀRSTIQUES
per Jordi GIMÉNEZ 1, Alfredo BARÓN 1, Margalida COMAS 1, Concepción GONZÁLEZ1,
Joana GARAU 1, Omar BEIDAS 1, Mateu OLIVER 1 i Francesc Xavier NADAL1
Resum
Les aigües subterrànies suposen el 95% dels recursos hídrics de les Illes Balears. Degut a la configuració
litològica de l’arxipèlag, la majoria de les aigües subterrànies es localitzen en aqüífers carbonatats que en gran
part presenten característiques càrstiques més o menys desenvolupades. De fet 64 de les 90 masses d’aigua
subterrànies definides en el Pla Hidrològic de les Illes Balears de 2011 tenen característiques càrstiques.
Aquestes masses d’aigua ocupen el 69% de la superfície a Mallorca, el 68% a Menorca, el 67% a Eivissa i
el 100% a Formentera. Les particularitats dels aqüífers càrstics fan que la seva gestió sigui més complexa
que la dels aqüífers de flux difús. Així degut a que la velocitat d’infiltració i circulació de l’aigua dins d’un
aqüífer càrstic sol ser elevada, quan es vol establir la vulnerabilitat a la contaminació d’un aqüífer càrstic és
recomanable tenir en consideració el desenvolupament del carst. El mateix ocorre amb els perímetres de
protecció de pous de proveïment, el càlcul dels quals s’ha de realitzar amb metodologies diferents a les dels
aqüífers de flux difús. L’explotació dels aqüífers càrstics pot accelerar els processos naturals com l’aparició
de col·lapses. A Mallorca l’explotació intensiva i estacional de l’aqüífer de Crestatx ha provocat l’aparició de
col·lapses que han afectat infraestructures urbanes. D’altra banda a Menorca el descens continuat dels nivells
freàtics a l’aqüífer d’Es Migjorn ha accelerat l’aparició de col·lapses que han afectat la qualitat de les aigües
d’un pou de proveïment de Es Migjorn Gran.
Resumen
Las aguas subterráneas suponen el 95% de los recursos hídricos de las Baleares. Debido a la configuración
litológica del archipiélago, la mayoría de las aguas subterráneas se localizan en acuíferos carbonatados con
características kársticas más o menos desarrolladas. De hecho 64 de las 90 masas de agua subterráneas
definidas en el Plan Hidrológico de las Islas Baleares de 2011 tienen características kársticas. Estas masas
de agua ocupan el 69% de la superficie en Mallorca, el 68% en Menorca, el 67% en Eivissa y el 100% en
Formentera. Las particularidades de los acuíferos kársticos hacen que su gestión sea más compleja que la del
resto de acuíferos. Debido a la elevada velocidad de infiltración y circulación del agua en un acuífero kárstico,
cuando se quiere establecer la vulnerabilidad a la contaminación de este tipo de acuíferos es recomendable
considerar el grado de desarrollo del karst. Lo mismo ocurre con los perímetros de protección de pozos de
abastecimiento, el establecimiento de los cuales debe realizarse con metodologías diferentes a las de los
acuíferos de flujo difuso. La explotación de los acuíferos kársticos puede acelerar procesos naturales como la
aparición de colapsos. En Mallorca la explotación intensiva y estacional del acuífero de Crestatx ha provocado
la aparición de colapsos que han afectado infraestructuras urbanas. En Menorca el descenso generalizado de
los niveles freáticos en el acuífero de Es Migjorn ha acelerado la aparición de colapsos que han afectado la
calidad de las aguas de un pozo de abastecimiento de Es Migjorn Gran.
Abstract
Groundwaters account for 95% of the water resources in the Balearic Islands. Owing to the lithological
configuration of the archipelago, the majority of groundwater aquifers are located in carbonate groundwater
bodies with more or less developed karst features. In fact 64 of the 90 groundwater bodies identified in the
Balearic Islands Hydrological Plan of 2011 have karst properties. These water bodies occupy 69% of the
surface in Mallorca, 68% in Menorca, 67% in Eivissa and 100% in Formentera. The particularities of karst
aquifers makes their management more complex than the other aquifers. Due to the high infiltration rate
and water circulation in karst aquifers, when establishing the contamination vulnerability of these type of
aquifers is recommended to consider the degree of karst development. The same occurs with the protection
perimeters of supply wells, the establishment of which should be done with methods different from the
used for diffuse flux aquifers. The exploitation of karst aquifers can accelerate natural processes such as
the occurrence of collapses. In Mallorca the intensive and seasonal exploitation of the Crestatx aquifer has
caused the appearance of collapses that have affected urban infrastructures. In Menorca the general decline
of groundwater levels in the Migjorn aquifer has accelerated the occurrence of collapses that have affected the
quality of the water from a well supply in Es Migjorn Gran.
1 Servei d’Estudis i Planificació de la Direcció General de Recursos
Hídrics. Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Mobilitat del
Govern de les Illes Balears. C/ Gremi Corredors 10, 07009 Palma.
jgimenez@dgreghid.caib.es
9

Característiques dels aqüífers sigui discontínua, és a dir que sofreix pujades i
càrstics
baixades sobtades que poden ser importants (Fig.
1), que es corresponen amb l’entrada o sortida
Des del punt de vista del seu funcionament
d’aigua a l’aqüífer a través de conductes verticals
es poden diferenciar tres tipus d’aqüífers. En un
o horitzontals de manera sobtada. Aquestes
extrem se situen els aqüífers amb sistemes de
pujades i baixades són les responsables que els
flux difús, que es corresponen bàsicament amb
hidrogrames que es puguin realitzar en aquests
aqüífers de naturalesa granular o detrítica. En
aqüífers tinguin pics de vegades molt pronunciats.
l’altre extrem se situen els aqüífers amb sistemes
Totes aquestes característiques fan que la
de flux per conductes, que es corresponen amb
regulació en els aqüífers càrstics sigui escassa i al
els aqüífers típicament càrstics. El tercer tipus
mateix temps difícil de gestionar.
d’aqüífers es correspondria amb els que tenen
propietats intermèdies entre ambdós extrems,
per tant la frontera entre aquests aqüífers no
està definida sinó que és gradual. A la Taula 1 es
resumeixen les principals diferències entre aquests
aqüífers (IGME, 2003).
Flux per
conductes
Flux difús
(Càrstic s.s.)
Heterogeneïtat
Alta
Baixa
Emmagatzematge Escàs
Elevat
Figura 1: Evolució piezomètrica típica d’un aqüífer Càrstic.
Piezometria
Discontínua
Contínua
Figure 1: Typical piezometric evolution of a karstic aquiferd.
Hidrogrames
Pics
Rectes pendent
± constant
Oscil·lacions
piezomètriques
Importants
Regulars
Circulació
Per conductes Flux difús
Infiltració
Punts
localitzats
Uniforme
Morfologia
càrstica
Abundant
Escassa
Regulació natural Escassa
Elevada
Millora de la
regulació
Difícil
Possible
Figura 2: Evolució piezomètrica d’un aqüífer amb certes
Vulnerabilitat
Alta
Moderada-
Baixa
característiques càrstiques.
Taula 1: Diferències entre aqüífers de flux per conductes
Figure 2: Piezometric evolution of an aquifer with some karstic 
(càrstics) i de flux difús.
characteristics.
Table 1: Differences  between  groundwater  flow  by 
conduits (karst) and diffuse flux aquífers.
Així els aqüífers càrstics ben desenvolupats
es caracteritzen per ser molt heterogenis i amb
un emmagatzematge limitat. La circulació de
l’aigua pel seu interior es du a terme bàsicament
mitjançant conductes preferents que tant poden
ser verticals (avencs) o horitzontals (galeries).
Aquests conductes provenen de la dissolució
preferent seguint les línies de debilitat originals de
la roca, és a dir fractures i/o discontinuïtats d’origen
Figura 3: Evolució piezomètrica d’un aqüífer de flux difús.
sedimentari. Aquestes característiques comporten
que l’evolució piezomètrica d’aquests aqüífers
Figure 3: Piezometric evolution of a diffuse flux aquifer
10

Per contra els aqüífers no càrstics o poc
Al mateix temps la gran majoria dels aqüífers
carstificats presenten una saturació important
de les Balears son de naturalesa carbonatada
dels porus o fissures de la roca important. La
i una bona part d’ells tenen un funcionament
connexió entre aquests porus permet que l’aigua
càrstic. De fet els únics aqüífers pròpiament no
discorri d’una manera més homogènia i gradual,
càrstics són els que es troben a les conques
per la qual cosa en aquests tipus d’aqüífers
sedimentàries terciàries i quaternàries. En
l’emmagatzematge és més important. Aquest
aquest sentit l’estudi dels aqüífers càrstics és
flux difús permet que la recàrrega i descarrega
necessari a les Balears.
de l’aqüífer sigui lenta en comparació a la dels
aqüífers típicament càrstics, per la qual cosa
les gràfiques d’evolució piezomètrica son més
Característiques dels aqüífers
suaus i regulars (Figs. 2 i 3).
Aquestes circumstàncies comporten que
de les Balears
la gestió dels aqüífers càrstics sigui més
complicada ja que bàsicament l’aigua discorre
Des del punt de vista geològic, les Illes
en el seu interior amb una major velocitat.
Balears són la part emergida del promontori
Aquesta alta velocitat fa complicat utilitzar
Balear el qual constitueix la prolongació nord-
aquest tipus d’aqüífers com a reservoris ja que
oriental de l’arc orogènic Bètic. Al mateix temps
l’aigua es “perd” o se’n va de l’aqüífer. Una de les
el promontori Balear està subdividit en dos blocs
solucions per poder aprofitar aquests recursos
separats pel canal de Mallorca, quedant un bloc
és la captació o derivació de les surgències o
septentrional format per les illes de Mallorca
fonts, tal i com s’ha dut a terme en moltes zones
i Menorca, i un bloc meridional format per les
de les Balears.
illes Pitiüses. Els materials que afloren a les
Illes Balears són en gran part de naturalesa
carbonatada, ja que a part dels carbonats
Els recursos hídrics a les Illes
pròpiament dits, gran part de les roques
Balears
detrítiques tenen una composició carbonatada
ja que provenen de l’erosió de calcàries. De
Les aigües subterrànies constitueixen la
fet, a part de les roques del Triàsic Inferior que
quasi totalitat dels recursos hídrics de les Illes
afloren a Mallorca i sobretot a Menorca (fàcies
Balears. De fet les aigües per a consum humà
Buntsandstein), les roques del Paleozoic (que
provenen en el 95% de les aigües subterrànies.
bàsicament afloren a Menorca), i els guixos i
Tal i com s’observa a la Taula 2, del conjunt
argiles del Triàsic Superior (fàcies Keuper), la
de les aigües distribuïdes a la població de les
resta de roques que afloren a les Balears tenen
Balears l’any 2006 sols el 4,5% prové de les
una composició predominantment carbonatada.
aigües superficials recollides als embassaments
Aquest predomini de les roques carbon-
de la Serra de Tramuntana de Mallorca (SEP,
atades implica que la naturalesa química
2011). Així, quasi el 70% de les aigües prové de
de les aigües subterrànies de les Balears
l’extracció de pous d’aigua dolça, el 7% de fonts,
és bàsicament bicarbonatada - càlcica. Així
que es correspon amb aigües subterrànies
mateix gran part dels aqüífers de les Balears
aflorades de manera natural, i el 18% prové de
es poden considerar com aqüífers càrstics, tot
les dessaladores, les quals produeixen aigua a
i que amb diferents graus de carstificació. De
partir de l’extracció d’aigua salada dels aqüífers
fet, exceptuant els aqüífers localitzats a les
costaners.
conques sedimentàries postalpines (del Miocè a
l’actualitat), la gran majoria d’aqüífers d’interès
Taula 2: Origen de l’aig
Illa
ua de
Aqüífers F o n t s Embassaments Dessaladores
proveïment urbà a les
(hm3)
(hm3)
(hm3)
(hm3)
TOTAL
Balears a l’any 2006 (SEP,
2011).
Mallorca
75,15
9,96
6,19
20,25
111,55
Menorca
14,18
-
-
-
14,18
Table 2.  Origin  of  the  urban  water 
supply  in  the  Balearic  Eivissa
7,60
-
-
4,74
12,34
Formentera
Islands in 2006 (SEP,
-
-
-
0,47
0,47
2011).
TOTAL
96,93
9,96
6,19
25,46
138,53
%
69,97
9,96
4,47
18,37
100
11

Figura 4: (Superior) Masses d’aigua subterrània definides en
base als criteris de la DMA a l’illa de Mallorca, amb
indicació dels materials aflorants i agrupats per la
seva permeabilitat.
Figure 4: (Top)  Water  bodies  defined  in  Mallorca  according 
to  WMD.  Main  rock  materials  are  also  indicated 
according to its permeability.
Figura 5: (Izquierda) Masses d’aigua subterrània definides
en base a la DMA a Menorca, amb indicació dels
materials aflorants i agrupats per la seva permeabilitat.
Figure 5: (Left)  Water  bodies  defined  in  Menorca  according 
to  WMD.  Main  rock  materials  are  also  indicated 
according to its permeability.
Figura 6: (Derecha) Masses d’aigua subterrània definides en base als criteris de la DMA a les Pitiüses, amb indicació dels
materials aflorants i agrupats per la seva permeabilitat.
Figure 6: (Right) Water bodies defined in Pitiusas islands according to WMD. Main rock materials are also indicated according 
to its permeability.
12

de les Balears tenen una naturalesa càrstica
de Llevant, durant el Miocè superior s’instal·laren
més o menys desenvolupada.
unitats esculloses que avui en dia conformen
Les Figures 4, 5 i 6 mostren els esquemes
les Marines (Marina de Llucmajor, de Llevant i
geològics de les diferents illes en els quals s’han
Marineta). Exceptuant els aqüífers localitzats
diferenciat els terrenys aflorants en base a la
a les depressions terciàries, a la resta de
seva permeabilitat. En aquestes figures també
regions geològiques hi predominen els aqüífers
es mostra la divisió hidrogeològica duta a terme
formats en roques carbonatades els quals en
per a l’elaboració del Pla Hidrològic de les Illes
la majoria dels casos presenten processos de
Balears (PHIB) en base a la Directiva Marc de
carstificació. Algunes de les masses d’aigua
l’Aigua (DMA). La DMA, entre altres aspectes,
càrstiques que s’han explotat intensament o
índica que s’han de diferenciar els cossos o
més representatives de Mallorca es mostren a
masses d’aigua amb propietats semblants que
la Taula 3.
poden ser aprofitats per l’home. De fet 45 de
A la Serra de Tramuntana s’han definit 33
les 65 masses d’aigua definides a Mallorca es
masses d’aigua subterrània, de les quals 25 són
poden considerar com aqüífers càrstics ja que
càrstiques i ocupen el 77% de l’àrea de la Serra.
estan formades en la seva gran majoria per
Els aqüífers càrstics de la Serra de Tramuntana
calcàries o dolomies massives o fissurades
es desenvolupen majoritàriament sobre les
(bàsicament Triàsic superior i Juràssic inferior) i
calcàries del Juràssic Inferior (Liàsic) que
calcarenites o calcàries esculloses (bàsicament
presenten potències que poden assolir els 300m
del Miocè superior i Pliocè). La superfície
i s’estructuren en diversos plecs i en làmines
aflorant d’aquestes 45 masses ocupa el 69 % de
encavalcants. La Serra de Tramuntana està
l’àrea de Mallorca. Pel que fa a l’illa de Menorca
formada bàsicament per plecs i encavalcaments
5 de les 6 masses definides es poden considerar
vergents al NO, per la qual cosa la majoria
càrstiques, la superfície de les quals representa
d’estructures tenen un cabussament cap al SE.
el 68 % de l’àrea de l’illa de Menorca. Igual que
Les aigües de pluja que s’infiltren en superfície
a Mallorca, a Menorca els aqüífers càrstics
van assolint profunditat fins que topen amb
també es desenvolupen en calcàries i dolomies
els nivells impermeables, que majoritàriament
massives o fissurades del Triàsic superior
són les argiles, guixos i margues del Triàsic
o Juràssic inferior, i en calcàries esculloses
Superior (fàcies Keuper). L’estructuració dels
del Miocè superior. A l’illa d’Eivissa es poden
materials implica que la majoria de circulacions
identificar 11 masses amb característiques
subterrànies i de descàrregues tenen lloc a favor
càrstiques més o menys desenvolupades del cabussament dominant, és a dir cap al SE. Tot
d’entre les 16 masses definides. Aquestes 11
i així, a la banda NO de la Serra de Tramuntana
masses suposen una superfície del 67 % de
també hi ha descàrregues que poden tenir certa
l’extensió de l’illa. A Eivissa, però, els aqüífers
importància. Moltes de les masses subterrànies
càrstics es desenvolupen en les calcàries i
càrstiques de la serra s’exploten intensament,
dolomies del Triàsic superior i Juràssic inferior,
per aquesta raó aquelles que estan en contacte
i en els carbonats massius Cretàcics presents
amb el mar han sofert processos d’intrusió
en algunes zones d’aquesta illa. A l’illa de
marina, mentre que les que estan aïllades
Formentera les 3 masses d’aigua definides es
del mar han registrat descensos dels nivells
poden considerar aqüífers càrstics i tots ells es
piezomètrics importants.
desenvolupen en calcàries escullose.
A la Taula 3 s’observa que les masses
d’aigua subterrània de la Serra de Tramuntana
més explotades han estat aquelles que estan
Els aqüífers càrstics de Mallorca
més properes a Palma, com la de La Vileta (part
de la Unitat Hidrogeològica de Na Burgesa)
A l’illa de Mallorca es poden diferenciar
de la qual l’any 2006 se n’extragueren 5,1
diverses regions geològiques condicionades per
hm3/any dels 5,9 que hi entren de mitjana, la
l’estructuració postalpina. Aquesta estructuració
d’Esporles de la que s’aprofitaren 9,3 hm3/any
configurà l’illa en tres àrees muntanyoses (Serra
dels 9,6 que hi entren, i la de Bunyola (part de
de Tramuntana, Serres Centrals i Serres de
la Unitat Hidrogeològica de S’Estremera) de la
Llevant) que limiten dues conques sedimentàries
que s’extragueren 6,0 dels 9,1 hm3/any que hi
o depressions (conca de Palma - Inca - Sa Pobla
entren de mitjana (SEP, 2011). És destacable
i conca de Campos - Manacor). Així mateix,
també la massa de Crestatx (part de la Unitat
encerclant gran part de les Serres Centrals i les
Hidrogeològica d’Inca-Sa Pobla) de la qual
13

s’extragueren l’any 2006 2,3 hm3/any dels
alimenta a Palma, des de la posada en marxa
2,6 que hi entren de mitjana (SEP, 2011). La
de la captació de la font des Verger l’any 2010.
resta de masses han estat relativament poc
A les Serres de Llevant, 9 de les 13 masses
explotades degut sobretot al seu aïllament
d’aigua definides tenen un comportament més
geogràfic. És destacable que la massa de Sa
o menys càrstic, ja que estan formades en la
Costera ha passat a ser una de les masses que
seva gran majoria pels materials carbonatats
2 )
Codi
Nom
(km
3 /any)
3 /any
3 /any)
3 /any)
3 /any)
3 /any)
3 /any)
(hm
(hm
(hm
(hm
(hm
Total usos (hm
Àrea permeable
Infiltració pluja
Suma entrades
Sortida fonts (hm
Extracció ús urbà
Altres extraccions
Fonts captades
18.02-M2
Banyalbufar
30,5
4,8
5,1
0,2
0,1
4,4
1,1 1,4
18.02-M3
Valldemossa
32,8
4,8
4,9
0,2
0,1
3,2
0,3 0,7
18.03-M2
Lluc
70,0 16,3 16,3
0,0
0,2
3,1
0,4 0,6
18.04-M1
Ternelles
31,6
4,0
4,3
0,5
0,2
1,6
0,3 1,0
18.05-M2
Aixartell
13,3
2,3
7,8
0,3
0,5
6,0
0,0 0,8
18.06-M1
S’Olla
41,5
8,0
8,3
0,3
0,0
4,2
1,6 1,9
18.06-M2
Sa Costera
24,8
7,4
7,4
0,0
0,0
6,7
6,0 6,0
18.07-M1
Esporles
69,1
8,1
9,6
0,3
1,0
8,0
8,0 9,3
Tramuntana)
18.08-M1
Bunyola
(S’Estremera)
44,2
8,0
9,1
5,8
0,3
0,2
0,0 6,0
18.08-M2
Massanella
17,1
4,3
5,6
0,0
0,0
2,5
0,1 0,1
18.10-M1
Caimari (Ufanes)
44,0 14,3 16,5
0,4
0,0 13,0
0,0 0,4
Calcàries massives Liàsiques (Serra de
18.11-M5
Crestatx
5,1
1,0
2,6
2,2
0,2
0,0
0,0 2,3
18.13-M1
La Vileta
17,8
2,4
5,9
3,7
1,5
0,0
0,0 5,1
18.17-M1
Capdepera
36,6
5,0
7,2
3,1
1,0
0,3
0,1 4,2
18.17-M2
Son Servera
10,5
2,5
4,0
2,7
0,6
0,0
0,0 3,3
Calcàries massives i fissurades (Serres de Llevant) 18.19-M1
Sant Salvador
69,5
5,4
6,3
4,3
0,9
0,0
0,0 5,3
18.11-M2
Llubí
89,1 17,5 21,5
7,8
2,6
0,0
0,0 10,4
18.14-M1
Xorrigo
122,8 10,2 12,9
3,5
1,8
0,0
0,0 5,3
18.14-M3
Pont d’Inca
103,7
8,1 18,2
9,3
4,8
0,0
0,0 14,1
18.16-M2
Son Real
129,0 12,9 15,4
1,9
0,5
0,0
0,0 2,3
18.20-M1
Santanyí
49,1
6,9
7,7
0,9
0,2
0,0
0,0 1,1
18.20-M2
Cala d’Or
40,5
5,3
7,3
0,7
0,3
0,0
0,0 1,0
18.21-M1 Marina de Llucmajor 294,8 20,2 21,2
1,1
3,6
0,0
0,0 4,7
Calcàries Esculloses i
Migjorn, Marineta, i altres)
18.21-M2
Pla de Campos
253,0 15,7 18,7
0,6
4,8
0,0
0,0 5,4
Calcarenites (Marines de Llevant,
18.21-M3
Son Mesquida
61,7
4,1
5,1
1,2
2,4
0,0
0,0 3,6
Taula 3: Balanç hídric resumit d’algunes de les masses subterrànies amb comportament més o menys càrstic de Mallorca. Les
extraccions urbanes indicades es corresponen a dades de l’any 2006 (excepte per la massa de Sa Costera que indica
la mitjana que es preveu captar), mentre que les entrades i infiltració s’han obtingut en base a la permeabilitat del
terreny, la pluviometria mitjana històrica i la transferència entre masses subterrànies (SEP, 2011).
Table 3: Summarised water balance of some of the groundwater bodies with a more or less karst behavior in Mallorca. The 
indicated urban extraction corresponds to 2006 year data (except for Sa Costera body where the average expected 
catchment is indicated). Inputs and infiltration were obtained based on terrain permeability, average historical rainfall 
and mass transfer between bodies (SEP, 2011).
14

del Triàsic superior i Juràssic inferior. Cal
sistemes de galeries solen estar doncs orientats
indicar però que el funcionament d’aquestes
en direccions preferents i poden tenir longituds
masses no és tant càrstic com el dels aqüífers
quilomètriques com en el cas de la cova des Pas
de la Serra de Tramuntana. D’entre les
de Vallgornera, a Llucmajor.
masses amb característiques càrstiques de les
Pel seu grau d’explotació, d’entre les
Serres de Llevant es poden destacar, pel seu
masses conformades per materials calcaris
grau d’explotació les masses de Capdepera
del Miocè superior i Pliocè a Mallorca es pot
(l’any 2006 se n’extragueren 4,2 hm3 dels 7,2
destacar la massa de Llubí, de la qual l’any 2006
que hi entren de mitjana), Son Servera (se
se n’extragueren 10,4 hm3, i la massa de Pont
n’extragueren 3,3 hm3 dels 4,0 que hi entren) i
d’Inca, de la qual se n’extragueren 14,1 hm3 (SEP,
Sant Salvador (s’extragueren 5,3 hm3 dels 6,3
2011). La transmissivitat elevada d’aquestes
que hi entren) (SEP, 2011). Les masses de les
masses i el fet que totes elles estan connectades
Serres de Llevant també han sofert descensos
amb el mar fan que la seva explotació sigui molt
de nivells importants en els casos en els que no
delicada. Aquesta circumstància, juntament
hi ha connexió amb el mar, i intrusió salina en
amb l’explotació intensiva d’alguns sectors
els casos en que hi ha connexió amb el mar.
d’aquestes masses contingudes en els materials
La resta de masses amb comportaments
de les plataformes neògenes, han provocat que
o característiques càrstiques de Mallorca moltes d’elles estiguin afectades per processos
es localitzen bàsicament a les plataformes
d’intrusió marina.
carbonatades miocenes (Marines) que encerclen
.
les Serres Centrals i les Serres de Llevant.
En aquestes masses s’hi ha desenvolupat un
Els aqüífers càrstics de Menorca
carst que és visible en superfície mitjançant
.
macroformes de relleu com poden ser canyons
A l’illa de Menorca es distingeixen dues
càrstics i àrees deprimides endorreiques. grans unitats geomorfològiques: Tramuntana
També s’hi han desenvolupat importants
i Migjorn. A la regió de Tramuntana hi trobem
sistemes càrstics subterranis que bàsicament
materials paleozoics i Mesozoics deformats
aprofiten la porositat primària dels materials, al
durant l’orogènia Alpina, mentre que la regió
temps que segueixen els sistemes de fractures
de Migjorn està formada per materials Miocens
i les discontinuïtats sedimentàries. Aquests
i Quaternaris disposats en una situació quasi
2 )
Codi
Nom
(km
3 /any)
3 /any
3 /any)
3 /any)
3 /any)
3 /any)
3 /any)
(hm
(hm
(hm
(hm
(hm
Total usos (hm
Àrea permeable
Infiltració pluja
Suma entrades
Sortida fonts (hm
Extracció ús urbà
Altres extraccions
Fonts captades
19.01-M1
Maó
116,7
18,9
22,0
5,5
2,5
0,0
0,0 8,0
19.01-M2 Migjorn Gran
110,4
12,1
13,6
1,9
0,8
0,0
0,0 2,8
Calcàries Esculloses (Migjorn)
19.01-M3
Ciutadella
156,6
25,9
29,0
5,1
3,8
0,0
0,0 8,9
19.02-M1
Sa Roca
58,4
4,5
4,7
1,5
0,8
0,7
0,5 2,7
Calcàries Trias i Lias (Tramuntana)
Taula 4: Balanç hídric resumit d’algunes de les masses subterrànies amb comportament més o menys càrstic de Menorca. Les
extraccions urbanes indicades es corresponen a dades de l’any 2006, mentre que les entrades i infiltració s’han obtingut
en base a la permeabilitat del terreny, la pluviometria mitjana històrica i la transferència entre masses subterrànies
(SEP, 2011).
Table 4: Summarised water balance of some of the groundwater bodies with a more or less karst behavior in Menorca. The 
indicated  urban  extraction  corresponds  to  2006  year  data.  Inputs  and  infiltration  were  obtained  based  on  terrain 
permeability, average historical rainfall and mass transfer between bodies (SEP, 2011).
15

Figura 7: Perfil de tomografia elèctrica a Ciutadella on s’observen zones d’alta resistivitat (colors vermells) amb formes més o
menys cilíndriques que es relacionen amb cavitats horitzontals buides o conductes.
Figure 7: Electric tomography profile realized in Ciutadella. High resistivity cilindric shapes (red zones) are related to horizontal 
karstic caves.
horitzontal. En la divisió hidrogeològica realitzada
per a l’adaptació del PHIB a la DMA una gran
part de Tramuntana s’ha classificat com una “no
massa”, ja que els materials que constitueixen
aquesta zona no permeten l’existència d’aqüífers
d’importància econòmica o aprofitables. Així, a
Tramuntana s’han definit tres masses d’aigua,
de les quals sols la massa de Sa Roca és de
certa importància (veure Taula 4).
La massa de Sa Roca està formada en la
seva gran majoria per carbonats del Triàsic
Superior i del Juràssic Inferior, fissurats i plegats
durant l’orogènia Alpina. En aquesta massa
el carst no està ben desenvolupat tot i que
Figura 8: Imatge aèria de la zona central del Migjorn de
existeixen evidències de carst en superfície. Es
Menorca on s’observa el desenvolupament dels
tracta, però d’una massa estratègica a Menorca
canyons càrstics damunt materials calcarenítics
del Miocè Superior. Les traces sinusoides dels
ja que és la única massa d’importància que no
barrancs no han de ser atribuides a meandres sinó
està connectada amb el mar i presenta una
que s’atribueixen a la presència de dues lineacions
transmissivitat bona.
dominants: fracturació (NNE-SSO) i estructures
La regió del Migjorn, està formada gairebé
sedimentaries (ONO-ESE).
en la seva totalitat per formacions esculloses
Figure 8: Aerial image of the central Migjorn area of Menorca 
del Miocè Superior (calcàries i calcarenites) en
where one can observe the development of karst 
disposició subhoritzontal. En aquesta regió s’han
canyons  on  the  Miocene  reef  carbonates.  The 
diferenciat tres masses d’aigua en les quals
sinusoïdal  course  of  canyons  should  not  be 
assigned  to  river  meanders  but  attributed  to  the 
trobem la gran majoria de pous de proveïment
presence  of  two  dominant  lineations:  fracturing 
urbà de Menorca.
(NNE-SSW)  and  sedimentary  structures  (WNW-
Les masses del Migjorn de Menorca
ESE).
presenten un comportament semblant a les
de les masses de les Marines de Mallorca. En
la roca (Fig. 8). Les masses del Migjorn de
aquest sentit el carst desenvolupat en elles és
Menorca són i han estat els principals aqüífers
visible en les formes de relleu en superfície
de l’illa ja que d’elles s’extreu gairebé el 90%
(conques endorreiques, canyons càrstics, ...)
de l’aigua subterrània a Menorca. Aquesta
a part de la presència de coves i galeries (Fig.
intensa explotació ha donat lloc a un descens
7) que, com en el cas de Mallorca, presenten
generalitzat dels nivells a les parts més interiors
unes direccions preferents dominades per la
de l’illa i a una intrusió marina en les zones
fracturació i les estructures sedimentàries de
costaneres.
16

Els aqüífers càrstics de les
Pitiüses
Les Pitiüses es poden considerar com un sol
domini geomorfològic format per l’illa d’Eivissa al
Nord, formada bàsicament per materials plegats
durant l’orogènia Alpina, i els illots del canal
de Formentera i l’illa de Formentera al sud on
dominen els materials postorogènics d’origen
escullós disposats de manera subhoritzontal.
A l’illa d’Eivissa es poden diferenciar dues
zones muntanyoses (Ets Amunts - Serra de Sant
Vicent al Nord, i S’Atalaia de Sant Josep - Serra
Grossa al Sud) separades per una depressió
orientada en direcció SO-NE (depressió de Sant
Antoni - Santa Eulària). Les zones muntanyoses
estan formades en la seva gran majoria per
carbonats massius del Juràssic Inferior i del
Cretaci Mitjà i Superior, mentre que a la depressió
central hi afloren bàsicament turbidites del
Miocè Inferior i materials del Quaternari d’origen
al·luvial, col·luvial i eòlic. Per la seva banda
l’illa de Formentera està formada en la seva
pràctica totalitat per calcàries esculloses del
Miocè Superior disposades subhoritzontalment,
damunt les quals hi trobem sediments eòlics i
al·luvials del Quaternari.
A les dues zones muntanyoses d’Eivis-
sa hi trobem aqüífers càrstics amb un desen-
Figura 9: Imatge aèria i Model Digital del Terreny (MDT)
de la zona central dets Amunts d’Eivissa on
volupament important. Així a la zona dets
destaquen els pòlies de Corona i Albarca. La forma
Amunts trobem els pòlies de Santa Agnès de
circular d’aquestes depressions, l’endorreisme i
Corona i de Sant Mateu d’Albarca (Fig. 9), o
l’existència d’argiles vermelles en elles corrobora
surgències amb comportaments càrstics com
l’origen càrstic d’aquestes depressions.
es Broll de Buscastell. A les serres meridionals
Figure 9: Aerial  view  and  Digital  Elevation  Model  (DEM) 
també s’observen processos de carstificació en
of central Amunts zone in Eivissa where Corona 
superfície, però sense donar lloc a formes del
and Albarca poljes can be identified. The circular 
relleu importants.
shape, the endorreic functioning and the existence 
of red clay in them confirms the karstic origin of 
La compartimentació geològica és molt
these depressions.
important a l’illa d’Eivissa; per aquesta raó
no hi ha cap aqüífer de gran importància. En
de les Balears desenvolupades damunt de
l’actualitat l’illa d’Eivissa es proveeix en gran part
materials carbonatats d’origen escullós. Per tant
amb aigua dessalada, però fins proveeix en gran
els conductes càrstics i altres manifestacions
part amb aigua dessalada, però fins a la posada
associades a la fracturació i porositat primària
en marxa de les dessaladores alguns dels
d’aquests materials hi són abundants. Les petites
aqüífers d’Eivissa es van explotar intensament,
dimensions de Formentera comporten que els
fet que va provocar intrusió salina en ells.
aqüífers d’aquesta illa siguin de dimensions
Aquesta circumstància es produïa sobretot a la
reduïdes, i la naturalesa dels materials i la
massa de Serra Grossa, que proveeix a Vila, i
connexió amb el mar impliquen que l’explotació
en menor mesura a la massa de Santa Agnès
d’aquestes masses sigui molt delicada. De fet
que proveeix a Sant Antoni. Aquesta intrusió
en l’actualitat la pràctica totalitat de l’aigua de
ha estat més eficient gràcies a la fracturació i
consum humà d’aquesta illa és aigua produïda
carstificació de les masses carbonatades.
per la dessaladora, tot i això les masses
Les masses d’aigua de Formentera tenen un
continuen tenint una important intrusió del mar i
comportament equivalent a la resta de masses
per tant una baixa qualitat química.
17

Taula 5: Balanç hídric resumit
d’algunes de les masses
subterrànies amb comportament
2 )
més o menys càrstic de les
Codi
Nom
(km
3 /any)
3 /any)
3 /any)
3 /any)
3 /any)
Pitiüses. Les extraccions indicades
(hm
(hm
(hm
(hm
es corresponen a dades de l’any
Total usos (hm 2006, mentre que les entrades i
Àrea permeable
Infiltració pluja
Suma entrades
Extracció ús urbà
Altres extraccions
infiltració s’han obtingut en base
a la permeabilitat del terreny, la
20.02-M1 Santa Agnès
35,8 2,5 2,7 0,5 0,3 0,8
pluviometria mitjana històrica i
la transferència entre masses
subterrànies (SEP, 2011).
20.03-M1 Cala Llonga
19,8 1,5 2,5 1,3 0,8 2,1
Table 5: Summarised water balance 
20.04-M2
Es Canar
30,3 1,6 2,0 0,5 0,8 1,3
of some of the groundwater bodies
with a more or less karst behavior 
20.05-M1
Cala Tarida
42,2 2,0 2,5 0,4 0,3 0,7
in  Pitiüses  islands.  The  indicated 
Cretaci) Eivissa
urban  extraction  corresponds 
to  2006  year  data.  Inputs  and 
Calcàries massives i fissurades (Jurassic i
20.06-M3 Serra Grossa
49,6 2,8 3,0 1,6 0,1 1,7
infiltration  were  obtained  based 
on  terrain  permeability,  average 
21.01-M1
La Mola
15,33 1,10 1,16 0,00 0,03 0,03 historical rainfall and mass transfer 
between bodies (SEP, 2011).
21.01-M2 Cap de Berberia 21,18 1,30 1,55 0,00 0,04 0,04
Calcàries esculloses i calcarenites (Formentera) 21.01-M3 La Savina 39,67 1,88 2,25 0,00 0,08 0,08
Protecció i gestió dels aqüífers que estableix la importància o influència d’aquest
càrstics
factor damunt la vulnerabilitat. Així, l’índex
DRASTIC d’una zona concreta es determina
mitjançant la següent expressió:
Tal i com s’ha indicat abans els aqüífers
DRASTIC = 5D + 4R + 3A + 2S + T + 5I + 3C
càrstics, per les seves especials característiques,
Per tant aquest mètode considera que els
tenen una gestió més complexa que no els
factors més determinants per al càlcul de la
aqüífers amb un flux de tipus difús. A part
vulnerabilitat són la profunditat i la naturalesa
de l’escassa capacitat de regulació natural i
de la zona no saturada. Així, quan la profunditat
d’emmagatzematge d’aquests tipus d’aqüífers,
de l’aigua és inferior a 1,5 metres D té un
un dels seus aspectes més problemàtics és la
valor de 10, mentre que quan la profunditat és
seva alta vulnerabilitat a la contaminació. La
superior a 30 m el valor és 1. Així mateix, quan
vulnerabilitat d’un aqüífer es pot definir com la
la zona no saturada es correspon amb argiles
facilitat amb la qual un contaminant aplicat a la
o llims al paràmetre I se li assigna un valor
superfície del terreny arriba o afecta a l’aqüífer
de 2, mentre que quan es tracta de carbonats
subjacent. Per tant aquells aqüífers molt
carstificats se li assigna un valor de 10. D’altra
vulnerables són els que poden ser més fàcilment
banda, el pendent natural del terreny i el tipus
“atacats” per un contaminant. La metodologia
de sòl són els paràmetres menys determinants.
clàssica per a la determinació de la vulnerabilitat
Si es determina l’índex DRASTIC a un territori
a la contaminació d’un aqüífer ha estat ideada
s’obtindrà un valor característic per a cada àrea
per a aqüífers de flux difús, per aquesta raó ha
que ens permetrà determinar quines zones
estat necessari proposar mètodes específics per
són les més vulnerables (índex DRASTIC més
a zones càrstiques (IGME, 2003).
alt) i quines són les menys vulnerables (índex
Un mètode àmpliament utilitzat per al càlcul
DRASTIC baix).
de la vulnerabilitat d’un aqüífer és el DRASTIC
Una altra metodologia àmpliament utilitzada
(ALLER et al., 1987). Aquest mètode té en
és el mètode GOD (FOSTER, 1987). Aquest
consideració 7 variables que permeten establir
mètode sols considera 3 paràmetres i sol ser
un nivell de vulnerabilitat: D (Profunditat de
utilitzat en indrets en els quals no es té un bon
l’aigua), R (Recàrrega neta), A (Litologia de
coneixement del medi. Aquesta metodologia
l’aqüífer), S (Tipus de sòl), T (Pendent del
permet, doncs, fer una primera determinació
terreny), I (Naturalesa de la zona no saturada), i C
o aproximació a la vulnerabilitat de cada àrea
(Conductivitat hidràulica). A cadascun d’aquests
d’un territori. Els paràmetres considerats són:
paràmetres se li assigna un índex de ponderació
G: Tipus d’aqüífer. Es poden considerar 5
18

tipus diferents: inexistent, sorgent, confinat,
litologia) ens dona el factor O. Els valors elevats
semiconfinat o lliure. Aquest paràmetre pot
d’O indicaran una protecció de l’aqüífer alta, i
tenir valors entre 0 (no existeix cap aqüífer)
per tant una vulnerabilitat baixa.
i 1 (aqüífer lliure). O: Litologia de la zona no
El factor P es relaciona amb la influència
saturada. Es correspon amb la naturalesa
de la precipitació i la intensitat d’aquesta.
i el grau de consolidació de la zona no
Aquest mètode considera que la intensitat de
saturada, i per tant té en compte la porositat i
la pluja, obtinguda mitjançant la relació entre
permeabilitat d’aquesta. A aquest paràmetre
la precipitació anual i el número de dies en els
se li assignen valors entre 0,4 (argiles sense
que es concentra aquesta pluja, incrementa la
consolidar) y 1 (calitxos i calcàries fissurades).
vulnerabilitat de l’aqüífer.
D: Profunditat de l’aigua subterrània. A aquest
Un altre mètode per al càlcul de la
paràmetre se li assignen valors entre 0,4
vulnerabilitat desenvolupat per aqüífers
(profunditats superiors a 100 m) i 1 (profunditats
càrstics és el mètode EPIK (OFEFP, 1998),
inferiors a 2 metres). Multiplicant aquests
desenvolupat per DOERFLINGER & ZWAHLEN
tres paràmetres s’obté una valoració de la
(1998). Aquest mètode es basa en quatre
vulnerabilitat de l’aqüífer. Quan el valor és 0
paràmetres: E, característiques de la zona
indica que no hi ha aqüífer, de tal manera que
superficial (epikarst); P, cobertora de protecció;
els valors propers a 0 tindran una vulnerabilitat
I condicions d’infiltració; K, desenvolupament de
molt baixa i els propers a 1 una vulnerabilitat
la xarxa càrstica.
molt alta.
Aquest mètode defineix el factor de protecció
Aquestes dues metodologies estan ideades
de l’aqüífer, així valors baixos indicaran una
per a aqüífers amb flux difús, per tant la seva
protecció baixa i per tant una vulnerabilitat
aplicació a zones càrstiques pot induir a
elevada. Aquest índex (V) s’obté al sumar els
l’obtenció de vulnerabilitats poc reals. Degut a
quatre factors considerats amb una ponderació
que els aqüífers càrstics són força abundants
establerta de la següent manera: V = (3E) + (P)
s’han desenvolupat mètodes específics per
+ (3I) + (2K)
a aquests aqüífers, entre els que es poden
La variable E permet assignar un valor a
destacar el mètode COP i el mètode EPIK.
la part superficial de l’aqüífer i la zona propera
L’índex COP (VIAS et al., 2004) s’obté al
a la superfície. Aquesta variable tindrà el valor
multiplicar tres factors: C, Concentració de flux;
1 quan existeixi una xarxa càrstica típica ben
O, Estrats suprajacents, i P, Precipitació. El factor
desenvolupada amb dolines, coves i resta
C es relaciona amb com i amb quina rapidesa
d’elements. El valor serà 3 quan hi hagi una
les aigües superficials s’infiltren fins a l’aqüífer.
absència de morfologia epicàrstica, i E serà
Per a calcular aquest factor es diferencien
2 quan existeixin evidències de carst a la
aquelles àrees en que hi ha recàrrega mitjançant
superfície però no estigui ben desenvolupat.
engolidors de la resta d’àrees. En aquelles àrees
La variable P permet definir quin tipus de
on hi ha engolidors, C dependrà de la distància
als engolidors. A la resta de zones, C dependrà
bàsicament del grau de desenvolupament del
carst. Valors baixos d’aquest factor ens indicaran
vulnerabilitats altes.
El factor O dóna idea de la capacitat de la
zona no saturada per a filtrar els contaminants.
Per a l’obtenció d’aquest factor es considera
l’existència o no de sòl, i la naturalesa i potència
d’aquest. Si existeix un sol argilós i potent
tindrà un factor elevat, mentre que si és un sòl
poc potent i arenós se li assignarà un factor
baix. Aquest factor també avalua la litologia de
les roques de la zona no saturada i el fet que
l’aqüífer sigui lliure, confinat o semiconfinat. Les
Figura 10: Mapa de la vulnerabilitat a la contaminació a
roques argiloses i llimoses tenen valors elevats,
Mallorca realitzat amb el mètode DRASTIC.
mentre que les roques carstificades els tenen
Figure 10: Figura 10: Vulnerability map of Mallorca obtained 
baixos. La suma d’aquests dos factors (sòl i
with DRASTIC method.
19

cobertora o sòl està present. Es diferencien
càrstics i no càrstics és més convenient utilitzar
quatre possibilitats. Quan hi ha absència de
un mètode genèric o clàssic, tot i que subestimi
capa protectora (P=1). Si existeix una cobertora
la vulnerabilitat a les zones amb carstificació
de poc gruix (P=2). Quan la cobertora és de
desenvolupada. S’ha de considerar també que
gruix mitjà (P=3). En el cas que la cobertora
per a poder aplicar els mètodes específics per
estigui formada per argiles, el valor de P serà
a aqüífers càrstics és necessari disposar d’un
4. La variable I permet estimar la facilitat per
bon coneixement del desenvolupament del
a la infiltració o recàrrega. El valor d’I serà 1
carst en cada zona. A la Figura 10 es presenta
quan es tracti de zones amb vies accessibles
la vulnerabilitat a la contaminació a l’illa de
per a la infiltració, serà 2 quan el terreny tingui
Mallorca, en la qual s’observa que els valors de
pendents moderats, i serà màxim (3) quan la
més alta vulnerabilitat es localitzen a les àrees
zona presenti pendents del terreny elevats. La
dominades per roques carbonatades i a les
variable K es refereix al desenvolupament de la
zones on la profunditat del nivell freàtic és baixa.
xarxa cárstica. Quan existeix una xarxa càrstica
A mode d’exemple, a la Figura 11 es
ben desenvolupada el valor serà 1. Quan la
presenten dues imatges aèries de terrenys
carstificació és relativament pobre el valor serà
amb un bon desenvolupament càrstic a
2, i quan l’aqüífer té un comportament proper a
Mallorca. En aquestes s’observen àrees amb
un aqüífer detrític o isòtrop el valor serà 3.
una intensa fraturació i presència de camps
Un cop s’han estimat cadascun dels de dolines com poden ser l’àrea propera al
paràmetres, s’obté el factor de protecció de
Torrent de Pareis (a) o la zona del massis de
l’aqüífer que podrà oscil·lar entre 9 (màxima
vulnerabilitat) i 34 (mínima vulnerabilitat). Els
aqüífers amb valors entre 9 i 19 es consideren
de vulnerabilitat alta, els que es situen entre 20
i 25 tenen una vulnerabilitat moderada, i als que
assoleixen valors entre 26 i 34 se’ls assigna un
grau de vulnerabilitat baix. Els autors d’aquest
mètode afegeixen la categoria de vulnerabilitat
molt baixa quan existeix un sòl o cobertora
formada per materials de baixa conductivitat
hidràulica (argiles) de com a mínim 8 metres de
gruix.En resum els mètodes “clàssics” per a
l’obtenció de la vulnerabilitat a la contaminació
d’un aqüífer consideren que la profunditat del
nivell piezomètric i el tipus de roca present a
la zona no saturada són els dos paràmetres
més determinants. A les zones c àrstiques
ben desenvolupades però, algun d’aquests
paràmetres poden ser relativament poc
importants. Així, en les àrees on existeix un
sistema d’avencs o engolidors ben desenvolupat
la profunditat del nivell freàtic pot ser poc
determinant, ja que l’aigua d’infiltració discorre
molt ràpidament fins a profunditats que poden
superar el centenar de metres. Per aquesta
raó els mètodes ideats per a aqüífers càrstics
Figura 11: Imatges aèries de zones amb un bon
consideren com a factors determinants de la
desenvolupament càrstic a Mallorca (Torrent de
vulnerabilitat l’existència d’un sistema càrstic i
Pareis (a) i Massis de Sa Costera (b)). En base al
métode EPIK en aquestes zones la vulnerabilitat
fins a quin punt està desenvolupat, considerant-
ha de ser màxima.
se tant l’existència d’una morfologia càrstica
en superfície com l’existència d’un carst Figure 11: Aerial  images  of  areas  with  a  good  karst 
desenvolupat en profunditat. S’ha d’indicar,
development in Mallorca (Torrent de Pareis (a) 
and Sa Costera zone (b)). If we apply the EPIK 
però, que si es vol fer una estimació de la
method the vulnerability of these areas should be 
vulnerabilitat d’un territori on hi ha aqüífers
maximum.
20

Sa Costera (b). Si apliquessim el mètode EPIK
per conductes, l’establiment d’un perímetre de
en aquests sectors obtindríem valors propers
protecció amb aquest tipus de metodologia pot
a 9 (màxima vulnerabilitat). Així, en aquestes
aportar resultats irreals. En aquest sentit hi ha
dues zones E serà 1 (existeix xarxa càrstica
altres metodologies que ens permeten fer una
típica ben desenvolupada amb dolines, cavitats
millor estimació dels perímetres de protecció.
subterrànies i resta d’elements); P serà 1 ja
Un mètode utilitzat és fer ús de traçadors.
que pràcticament no hi ha capa protectora;
Aquest mètode consisteix en abocar una
I serà també 1, ja que és una zona amb vies
substància innòcua per a l’aqüífer a una zona
accessibles per a la infiltració; i K serà 1 ja que
i determinar el temps que triga en aparèixer
existeix una xarxa càrstica ben desenvolupada.
a la captació en qüestió. D’aquesta manera
Un altre aspecte relacionat amb la gestió
s’obtenen amb bona precisió les velocitats i
dels aqüífers és el referent a la protecció de
direccions del flux subterrani. Una altra opció que
les captacions de proveïment urbà. Els pous
permetrà determinar el perímetre de restriccions
de proveïment disposen d’uns perímetres és fer un bon estudi hidrogeològic que permeti
de protecció que tenen l’objectiu d’evitar determinar les direccions de flux en cada zona.
l’arribada de contaminants al pou en qüestió. La
En les àrees càrstiques a més serà necessari
contaminació considerada pot ser bacteriològica
conèixer la fracturació que afecta a les roques
o química. En el cas de la contaminació
carbonatades, ja que les cavitats i per tant els
bacteriològica s’ha d’establir una zona de trànsit
conductes per on circularà l’aigua subterrània
al voltant del pou que permeti assegurar que
seguiran aquestes línies preferents. En resum,
un microorganisme no sobreviurà, per la qual
degut a l’anisotropia dels aqüífers càrstics, per
cosa el temps de trànsit sol estar entre 10 i 100
a determinar els perímetres de protecció dels
dies. En el cas de la contaminació química el
pous en aquestes zones és necessari disposar
temps de trànsit que sol considerar-se és d’entre
d’una major informació del subsòl, en especial
5 i 10 anys, que és el temps que es considera
per a la determinació de velocitats i direccions
necessari per a diluir un possible contaminant
de flux preferents.
que ha entrat a l’aqüífer. Les envolvents que
defineixen aquests temps de trànsit entre un
punt del territori i el pou de proveïment son els
anomenats perímetres de protecció.
Per a la determinació de la distància
cartogràfica al voltant del pou que es correspon
amb el temps de trànsit, es poden utilitzar
diverses metodologies (IGME, 2003). De la
mateixa manera que per a l’obtenció de la
vulnerabilitat d’un aqüífer, els mètodes clàssics
per a determinar aquests temps de trànsit així
com els radis d’influència o zona de captació d’un
pou estan ideats per a aqüífers amb flux difús.
Aquests mètodes es basen en les equacions de
Figura 12: Evolució piezomètrica del pou de proveïment
flux de l’aigua subterrània i en els paràmetres
urbà número 2 de Crestatx (xarxa de l’IGME)
hidrodinàmics, variables que són vàlides per a
situat a pocs metres de la zona afectada per
aqüífers isòtrops. En aqüífers no isòtrops com
col·lapses. La figura representa també la cota
els càrstics l’ús d’aquestes variables pot induir
topogràfica del terreny del pou (25 metres sobre
el nivell del mar) i el nivell de base de les cavitats
a errors.
(5 metres sota el nivell del mar) (figura adaptada
Les variables que es consideren per establir
a partir de GARCIA-MORENO, I. & MATEOS,
els temps de trànsit i en conseqüència els
R.M., 2011).
perímetres de protecció són la transmissivitat,
Figure 12: Figure 12: Evolution of the water table at the urban 
el cabal de bombament, el gruix saturat de
supply well of Crestatx number 2 (IGME control 
l’aqüífer, el gradient hidràulic i la porositat. A
network) located a few meters from the affected 
partir d’aquests paràmetres s’obté l’envolvent
area  by  collapsing.  The  figure  also  represents 
o perímetre al voltant del pou, que tindrà una
the topographic elevation of the land of the well 
(25 meters above sea level) and the base level 
forma més o menys el·líptica en funció del
of the cavities (5 meters below sea level) (figure 
gradient hidràulic de la zona. Degut a que en els
adapted from GARCIA-MORENO, I. & MATEOS, 
aqüífers càrstics l’aigua circula preferentment
RM, 2011).
21

Problemàtica dels aqüífers
càrstics
A part de la problemàtica que comporta
l’existència d’un exocarst ben desenvolupat,
ja que implica que l’aigua d’infiltració
assoleixi l’aqüífer amb rapidesa, una de
les problemàtiques més acusades en els
aqüífers càrstics és el desenvolupament de
formes subterrànies o endocarst. La formació
i desenvolupament d’aquestes formes està
condicionada en gran mesura per la circulació
de les aigües subterrànies, per la qual cosa
la modificació d’aquesta circulació pot induir i
potenciar processos de dissolució o precipitació.
En aquest sentit la gestió dels aqüífers càrstics
ha de tenir en consideració que l’explotació de
l’aqüífer pot provocar o accelerar processos
càrstics.
Un exemple d’aquest problema ha ocorregut
a la massa de Crestatx (GARCIA-MORENO &
MATEOS, 2011). Aquesta massa d’aigua que
proveeix la badia d’Alcúdia ha estat intensament
explotada, de fet s’estima que 2,3 dels 2,6 hm3
Figura 14: Dos dels col·lapses que s’han obert a la
urbanització de Crestatx. A la imatge superior
s’observa un gran col·lapse que afecta a una
zona de conreu. A la imatge inferior es mostra
un col·lapse de més petites dimensions però que
afecta a una infraestructura de la urbanització
(carretera) i que es localitza a poca distància dels
habitatges.
Figure 14: Two of the collapses that have occurred in the 
urbanization of Crestatx. The upper image shows 
a large collapse affecting a cultivated area. The 
lower image shows a smaller collapse affecting 
an  infrastructure  of  the  urbanization  (road)  and 
located at a short distance from inhabited houses.
anuals que hi entren s’extreuen mitjançant pous
(Taula 3). Aquest intensa explotació es produeix
bàsicament a l’època estival, període en el qual
el nivell piezomètric pot descendir fins a quasi
90 m per sota del nivell del mar. D’altra banda a
l’època hivernal els nivells es recuperen a cotes
positives. A la Figura 12 es presenta l’evolució
piezomètrica d’un dels pous de Crestatx entre
1993 i 2009. En aquesta figura s’ha representat
també la superfície del terreny (cota del pou) i
Figura 13: Imatge aèria de la zona de Crestatx on es mostra
el nivell de base de les cavitats presumptament
la localització dels grups de col·lapses i els
produïdes pels processos de dissolució de la
principals pous de la zona.
zona (profunditat mitjana d’aquestes). De la
Figure 13: Aerial  image  of  the  Crestatx  area  showing  the 
figura podem destacar les següents qüestions:
collapse location and the main wells in the area.
el nivell de base de les cavitats coincideix amb
22

Figura 15: Imatge aèria del nucli
urbà d’Es Migjorn Gran
(Menorca) i del barranc
que discorre per l’oest
d’aquest nucli. A la imat-
ge s’indica la localitza-
ció de l’engolidor i dels
col·lapses apareguts al
llarg del segle XXI.
Figure 15: Aerial view of Es Migjorn 
Gran  village  (Menorca) 
and  the  karstic  ravine 
that  runs  through  the 
west of townlet. The ima-
ge shows the location of 
the  collapses  appeared 
throughout the XXI cen-
tury.
la cota topogràfica del nivell piezomètric durant
dels col·lapses es pot relacionar amb dues
les èpoques plujoses i sense extracció (hiverns),
direccions preferents: direcció NO-SE i direcció
és a dir amb els nivells piezomètrics màxims; els
NE-SO. Aquestes dues direccions concorden
descensos entre hivern i estiu arriben a ser de
amb les direccions preferents de les estructures
60 metres (de cota +10 m s.n.m. a cota -50 m
tectòniques a la Serra de Tramuntana i gran part
s.n.m.) en els anys 90, mentre que en el primer
de Mallorca. Al mateix temps la direcció NO-
deceni del segle XXI es redueixen a uns 30
SE concorda amb la traça d’una sèrie de mines
metres degut a la menor recàrrega de l’aqüífer;
d’aigua que en l’actualitat estan abandonades i
les importants pluges de 2008 i 2009 permeten
que servien per a conduir l’aigua de les zones
una recuperació espectacular de l’aqüífer altes de Crestatx cap a les zones baixes, és
arribant a superar els registres històrics.
a dir en direcció sud-est. En les èpoques en
A finals dels anys 90 es va detectar l’aparició
que aquestes mines estaven en funcionament
d’enfonsaments associats a col·lapses càrstics,
l’aigua de Crestatx s’utilitzava per al reg dels
que entre els anys 2008 i 2010 varen accelerar-
camps de cultiu i no per a l’abastament de la
se amb les intenses pluges d’aquells anys.
població. Aquestes direccions preferents o
A la Figura 13 es mostra una imatge aèria de
alineacions dels col·lapses detectats indiquen
la urbanització de Crestatx amb la localització
que la distribució d’aquests no és aleatòria sino
dels pous inventariats i la indicació de les zones
que està relacionada amb elements preexistents
afectades pels col·lapses. La distribució espacial
que poden tenir un origen antròpic (mines
23

d’aigua) o estructural (fracturació i estructures
geològiques). En qualsevol cas l’aparició
d’aquests col·lapses sembla poder-se relacionar
directament amb l’explotació de l’aqüífer. Així,
les importants oscil·lacions piezomètriques que
han tingut lloc a la zona degut a les intenses
extraccions de les èpoques estivals i a la
recàrrega natural que té lloc a les èpoques
hivernals, poden haver ajudat a incrementar la
grandària dels conductes càrstics de la zona i han
permès l’arrossegament dels materials fins que
omplien les cavitats més superficials cap a zones
Figura 16: Imatge del col·lapse que va aparèixer al mig del
més profundes o interiors. El fet que aquestes
barranc occidental d’Es Migjorn Gran l’any 2005.
oscil·lacions hagin arribat al nivell de base de les
A la imatge s’observa com el forat va ser reblert
cavitats o carst, ha provocat l’acceleració d’un
pel pagès per pedres provinents d’una paret
seca propera, abocant-hi un total de 40 metres
procés que de per si es produeix de manera
lineals de paret.
natural a les zones càrstiques. Les intenses
plujes dels anys 2008 i 2009 han estat les que
Figure 16: Picture of the collapse that appeared in the mi-
ddle of the western gorge of Es Migjorn Gran in 
han acabat d’accelerar el procés d’obertura dels
2005. The picture shows how the hole was filled 
col·lapses ja que han provocat un ràpid rentat
by the farmer with rocks from a nearby stone-wa-
dels sediments fins dipositats a les cavitats i per
ll, throwing in them a total of 40 linear meters of 
tant la pèrdua de sustentament de les parets
wall. 
i sostres de les coves. En l’actualitat alguns
d’aquests col·lapses, que tenen diàmetres de
Figura 17: Perfils de tomografia elèctrica realitzats a Es Migjorn Gran per a determinar l’existència de estructures càrstiques
en profunditat.
Figure 17: Electric tomography profiles set up near Es Migjorn Gran to determine the possible existence of karstic structures at 
depth.
24

fins a 15 metres i profunditats de 7 m, afecten
una urbanització i la seva solució no és gens
fàcil (Fig. 14).
Un altre exemple d’obertura de col·lapses
en zones càrstiques a les Balears el trobem a la
massa d’aigua subterrània de Es Migjorn Gran
a Menorca. En aquesta massa, en el barranc
occidental del nucli d’Es Migjorn Gran, hi ha una
zona que rep el topònim de l’Engolidor. Aquesta
zona es localitza a la part central del barranc en
una àrea deprimida topogràficament respecte de
la resta del barranc (Fig. 15). Per la part central
d’aquest barranc hi discorre un petit canal de
Figure 18: Imatge del col·lapse que va aparèixer l’any 2009
pedra que permet evacuar l’aigua en èpoques
uns 400 metres al nord del col·lapse aparegut
l’any 2005. A la imatge s’observa que aquest
de pluja. L’any 2005 a uns 400 m aigües amunt
col·lapse provoca una depressió d’un metre en
del citat engolidor es va obrir un col·lapse d’uns 7
una àrea de forma circular amb un diàmetre de
metres de diàmetre i 5 metres de profunditat que
5 metres.
va afectar aquest canal i a les terres circumdants
Figure 18: Picture  of  the  collapse  that  occurred  in  2009 
(Figs. 15 i 16). Un estudi de tomografia elèctrica
about 400 meters north from the collapse appea-
realitzat a la zona (Fig. 17) va posar de manifest
red in 2005. The picture shows that this collapse 
que la cobertora de material al·luvial que
causes a depression one meter deep in a circular 
recobreix el fons del barranc (en colors blaus) té
area with a diameter of 5 meters
una potència mitjana de l’ordre dels 10 metres i
que no reposa sobre un substrat horitzontal. Així
col·lapse i els pous (OSO-ENE) podria tractar-se
en els perfils s’observa com el substrat rocallós,
d’una estructura sedimentària.
format per calcarenites miocenes (colors grocs i
L’aparició dels col·lapses a les proximitats
vermells), presenta moltes irregularitats i en ell
del nucli d’Es Migjorn Gran no sembla tenir el
s’hi observen estructures horitzontals i verticals
mateix origen que a la zona de Crestatx, és a
que estan reblerts per materials més conductors
dir deguda a un ascens i descens dels nivells
que les calcarenites (colors blavosos).
piezomètrics de manera estacional. En el
S’observa també l’existència d’anomalies o
cas de Menorca, l’origen probablement està
zones més resistives (colors vermells i grocs)
condicionat pel descens continuat que han
dins la cobertora quaternària que se situen a
sofert els nivells piezomètrics en aquesta àrea
profunditats d’entre 2 i 5 metres i que presenten
en els darrers 30 anys. De fet des dels anys
formes arrodonides o ovalades que podrien
80 del segle XX fins a principis del segle XXI
associar-se amb cavitats horitzontals o forats
la profunditat de l’aigua ha descendit entre 10 i
dins la cobertora.
20 metres en aquesta part del Migjorn, arribant-
L’obertura d’aquest col·lapse, però, no va
se a descensos de 30 metres (Fig. 19). Aquest
provocar més danys que la pèrdua d’una petita
descens pot haver provocat un canvi en les
zona de conreu a l’amo dels terrenys, a part de
condicions dels materials de la zona vadosa que
la inutilització de la síquia. No va ser fins uns 4
ha facilitat l’aparició dels col·lapses. Així mateix,
anys més tard (any 2009) que el problema es va
si substituïm l’aigua emmagatzemada als porus
accentuar, ja que es va obrir un nou col·lapse
de la roca en els primers 30 metres per aire
uns 400 m aigües amunt de l’anterior (Figs. 15 i
provoquem també un canvi en les condicions
18). En aquest cas aquest col·lapse no va ser de
de la roca. La major compressibilitat de l’aire
tanta profunditat com el primer, però va coincidir
en front de l’aigua permet que el conjunt de la
amb una aparició de sediments fins a un dels
roca porosa pugui canviar de volum amb més
pous de proveïment del nucli des Migjorn, situat
facilitat. D’altra banda, les pluges dels anys 2008
uns 250 metres a l’est del col·lapse. Així doncs,
i 2009 poden també haver ajudat a l’aparició del
és probable que existeixi una connexió entre el
col·lapse més septentrional.
darrer dels col·lapses i els pous de Son Xua que
S’ha de recordar, però que els col·lapses
proveeixen al nucli d’Es Migjorn Gran. Aquesta
càrstics són un dels elements que caracteritzen
connexió podria ser una galeria subterrània que
les zones carstificades, i que l’efecte de l’home
aprofités una estructura de la roca miocena
és en aquests casos un factor que accelera un
preexistent. Basant-nos en la direcció entre el
procés que tard o d’hora s’acaba produint.
25

Figura 19: Evolució piezomè-
trica a un dels pous de pro-
veïment del nucli d’Es Migjorn
Gran.
Figura 19: Piezometric evolu-
tion in a urban supply well in 
Es Migjorn Gran.
Conclusions
Bibliografia
Les roques que conformen els terrenys
ALLER, L., BENNET, T., LEHR, J. H., PETTY, R.J., & HACKETT G.,
aflorants a les Illes Balears són en la seva gran
(1987): DRASTIC: A standardized system for evaluating ground
water pollution potential using hydrogeologic settings. NWWA/
majoria de tipus carbonatat. Aquestes roques
EPA Series, EPA-600/2-87-035.
carbonatades estan afectades en molts casos
DOERFLINGER, N. & ZWAHLEN F. (1998): Practical guide,
per processos càrstics. A les Balears la pràctica
groundwater vulnerability mapping in karstic regions (EPIK).
Swiss  Agency  for  the  Environment,  Forests  and  Landscape 
totalitat dels recursos hídrics provenen de les
(SAEFL), 56 pp.
aigües subterrànies, per tant és necessari tenir
FOSTER, S.S.D. (1987): Fundamental concepts in aquifer
vulnerability, pollution risk and protection strategy. Vulnerability
un bon coneixement dels aqüífers càrstics.
of Soil and Groundwater to pollutants. TNO  Committee  on 
Degut a que el comportament dels aqüífers
Hydrological Research Information 38: 69-86.
GARCIA-MORENO, I. & MATEOS R.M. (2011): Sinkholes related
càrstics és diferent al dels aqüífers de flux difús
to discontinuous pumping: Susceptibility mapping based on
la gestió dels recursos hídrics a les Balears ha
geophysical studies The case of Crestatx (Majorca, Spain).
de tenir en consideració l’existència d’aquest
Environmental Earth Sciences, 64 (2): 523-537.
IGME (2003). Perímetros de protección para captaciones de agua
fenomen. En aquest sentit és necessari que
subterránea destinada al consumo humano. Metodología
es duguin a terme estudis encaminats al millor
y aplicación al territorio. Serie:  Hidrogeología  y  Aguas 
Subterráneas. 273 pp.
coneixement del carst a les Balears. Aquest
Office Féderal de l’environnement, des forêts et du paysage (OFEFP)
millor coneixement ha de permetre poder establir
(1998): Guide  practique.  Cartographie  de  la  vulnérabilité  en 
regions karstiques (EPIK). 57 pp.
la vulnerabilitat dels aqüífers, les velocitats i les
Servei d’Estudis i Planificació de la DG de Recursos Hídrics
direccions de circulació dels fluxos subterranis.
(2011): Memòria del Pla Hidrològic de les Illes Balears.
Així mateix, l’explotació dels aqüífers càrstics de
490 pp. (http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.
do?ctrl=MCRST259ZI95153&id=95153)
les Balears s’ha de dur a terme considerant els
VIAS, J.M.; ANDREO, B.; PERLES, M.J.; CARRASCO, F.; VADILLO,
canvis que aquesta explotació pot causar en el
I. & JIMENEZ, P. (2004): The COP method. In: Vulnerability and
risk mapping for the protection of carbonate (karst) aquifers,
funcionament dels sistemes càrstics. Aquests
Final Report of COST Action 620. European Commission,
canvis de funcionament poden provocar
Directorate-General XII Science, Research and Development.
pèrdues econòmiques de certa importància, ja
163-172.
que poden induir col·lapses o subsidències, raó
per la qual és necessari fer una estimació de les
conseqüències que poden anar associades a la
sobreexplotació d’un aqüífer.
26