Arqueologia de les cavernes de les illes Balears
ENDINS, 35 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 17: 317-332
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2011
ARQUEOLOGIA DE LES CAVERNES
DE LES ILLES BALEARS
per Damià RAMIS 1 i Gabriel SANTANDREU
Abstract

A synthesis of the archaeological research in the caves of the Balearic Islands is presented, focused
mainly in the work made during the last two decades. The cave occupation during the Early Bronze is ex-
plained, with special mention to the results obtained at Coval Simó and Cova des Riuets. The topic of cop-
per mining in the beginning of the Mallorcan prehistory is commented, based on the evidence found in rock
shelters of the Serra de Tramuntana. The new excavations and studies on Early and Mid Bronze funerary
caves are explained, being the main features Cova de Can Martorellet among the natural caves and the
monuments of Biniai Nou regarding the hypogea. The excavation of Cova des Mussol and Cova des Càrritx
let establish for the first time the ritual or ceremonial use of some Menorcan caves in the mid 2nd millen-
nium cal BC. With this reference, the same functional interpretation has been given to some caves in East
Mallorca which show an entrance with cyclopean architectonic structures. Otherwise, the mentioned Cova
des Càrritx and Cova des Mussol, together with Cova des Càrritx, have allowed improving significantly the
knowledge about the Late Bronze necropolis in cave. About the Iron Age funerary caves, leaving aside the
reuse of some earlier structures, maybe the most significant new case is the excavation of a new hypogeum
at Cales Coves. In Ibiza, the punic world is characterized by the use of hipogea as tombs and the establish-
ment of rock sanctuaries. Finally, in historic times it is highlighted the use of the caves for water supply and
the Muslim refuges during the Christian conquest in the XIIIth century.
Resum

Es presenta una síntesi de la recerca arqueològica efectuada a les cavitats de les Illes Balears, centrada
sobretot durant les dues darreres dècades. Es tracta l’ocupació de les coves durant el Bronze inicial, amb
especial menció als resultats de les feines realitzades al coval Simó i a la cova des Riuets. S’introdueix el
tema de l’explotació minera del coure durant els inicis de la prehistòria mallorquina, a partir de les troballes
a recers de la serra de Tramuntana. S’expliquen les novetats en el camp de les coves funeràries del Bronze
inicial i mig, on destaquen, entre d’altres, l’excavació de la cova de Can Martorellet entre les cavitats naturals
i els monuments de Biniai Nou entre els hipogeus. L’excavació de les coves des Mussol i des Càrritx varen
suposar la definició per primera vegada de l’ús ritual o cerimonial de determinades cavitats menorquines a
mitjan II mil·lenni cal BC. Amb aquests referents, s’ha realitzat la mateixa interpretació funcional a algunes
grutes del Llevant mallorquí que presenten estructures arquitectòniques ciclòpies a la seva entrada. A més,
les esmentades coves des Càrritx i des Mussol, juntament amb la cova des Pas, han permès una gran mi-
llora del coneixement sobre les necròpolis en cova del Bronze final. Pel que fa als enterraments de l’edat del
Ferro, a més del reaprofitament de cavitats d’època anterior, la novetat més ressenyable és, tal volta, l’exca-
vació d’un nou hipogeu a Cales Coves. A Eivissa, el món púnic suposa l’ús dels hipogeus com a sepulcres i
l’establiment de santuaris rupestres. Finalment, en època històrica es destaquen l’aprofitament de les coves
com a punt d’aiguada i els refugis d’època islàmica durant la conquesta cristiana del segle XIII.
Resumen

Se presenta una síntesis de la investigación arqueológica efectuada en las cavidades de las islas
Baleares, centrada sobre todo en las dos últimas décadas. Se trata la ocupación de las cuevas durante el
Bronce inicial, con especial mención a los resultados de los trabajos realizados en el Coval Simó y en la
Cova des Riuets. Se introduce el tema de la explotación minera del cobre durante los inicios de la prehistoria
mallorquina, a partir de los hallazgos en abrigos de la Serra de Tramuntana. Se explican las novedades en
el campo de las cuevas funerarias del Bronce inicial y medio, donde destacan, entre otros, la excavación
de la Cova de Can Martorellet entre las cavidades naturales y los monumentos de Biniai Nou entre los
hipogeos. La excavación de la Cova des Mussol y la Cova des Càrritx supusieron la definición por primera
vez del uso ritual o ceremonial de determinadas cavidades menorquinas a mediados del II milenio cal BC.
Con estos referentes, se ha realizado la misma interpretación funcional en algunas grutas del Levante
mallorquín que presentan estructuras arquitectónicas ciclópeas en la entrada. Además, las mencionadas
Cova des Càrritx y Cova des Mussol, juntamente con la Cova des Pas, han permitido una gran mejora en el
conocimiento sobre las necrópolis en cueva del Bronce final. En lo referente a los enterramientos de la edad
del Hierro, además del reaprovechamiento de cavidades de época anterior, la novedad más reseñable es,
tal vez, la excavación de un nuevo hipogeo en Cales Coves. En Ibiza, el mundo púnico supone el uso de
hipogeos como sepulcros y el establecimiento de santuarios rupestres. Finalmente, en época histórica se
destacan el aprovechamiento de las cuevas como punto de aguada y los refugios de época islámica durante
la conquista cristiana del siglo XIII.
1
Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB). Margarida Xirgu,
16, baixos. E-07011. Palma.
317

Introducció
diferents estudiosos han seguit propostes molt variades.
De manera molt simplificada, alguns autors segueixen
aplicant la proposta clàssica feta per Guillem Rosselló-
L’any 1995 es publicà l’article Arqueologia de les
Bordoy l’any 1972, dividida en dos grans períodes, el
cavernes de Mallorca (TRIAS, 1995) dins un volum edi-
Pretalaiòtic i el Talaiòtic, cada un d’ells segmentat en
tat per la Federació Balear d’Espeleologia i la Societat
diferents fases (ROSSELLó-BORDOy, 1972). El canvi
d’Història Natural de les Balears. El present treball vol
entre les dues etapes se situa cap a mitjans del II mil-
esser la seva continuació i posada al dia, ampliant el
lenni cal BC.
marc d’estudi al conjunt de les Illes Balears. Per aquest
La segona de les propostes a ressaltar aquí, és
motiu, se centrarà en les noves dades obtingudes du-
l’efectuada l’any 1999 —amb lleugeres modificacions a
rant les dues darreres dècades. Tot i això i fora del citat
publicacions posteriors (LULL et al., 2001)— per Vicent
context cronològic es tractarà, donada la seva singulari-
Lull i els seus col·laboradors (LULL et al., 1999). A
tat, el cas dels hipogeus eivissencs.
aquesta sistematització el món pretalaiòtic queda molt
Així, observant la feina arqueològica realitzada en
més segmentat. Seguint les propostes de WALDREN
els anys recents, s’aprecia com les coves continuen
(1982), es defineix una etapa Campaniforme, seguida
jugant un paper cabdal en la reconstrucció del passat
d’una altra Epicampaniforme. A continuació, es defineix
històric de les illes Balears.
el període anterior al món talaiòtic rescatant el terme
En el transcurs d’aquests anys, s’han excavat jaci-
Naviforme. L’inici del Talaiòtic s’endarrereix fins al canvi
ments d’habitació (coval Simó, cova des Riuets, cova
de mil·lenni i a mitjans del I mil·lenni cal BC se situa un
des Ninot, Son Gallard), coves naturals d’enterrament
altre tall que dóna lloc a l’inici del Posttalaiòtic. Aquesta
(cova des Pas), o d’altres, on a més d’un ús funerari
proposta ha estat adoptada, amb alguns matisos de cai-
s’han documentat pràctiques rituals prehistòriques
re terminològic i cronològic, per altre grups d’investiga-
(cova des Càrritx, cova des Mussol). Altres cavitats in-
dors (e.g. GUERRERO, 2004).
vestigades han tingut diferents usos al llarg del temps
Amb tota la consideració cap a les propostes exis-
(cova des Moro). També s’han realitzat excavacions a
tents, el present treball ha optat per fer servir les deno-
hipogeus prehistòrics (cova de Son Ferrer, hipogeu XXI
minacions tradicionals de les edats del Coure, Bronze i
de Cales Coves).
Ferro.
D’època històrica s’han recuperat materials de pro-
Pel que fa als límits temporals, amb l’excepció d’al-
cedència subaquàtica a la Font de ses Aiguades i s’ha
gunes dades referides als segles finals de la prehistòria
excavat el refugi islàmic de la cova den Xoroi.
que procedeixen de les fonts literàries clàssiques o de la
A més de les excavacions, s’han realitzat projectes
tipologia de materials importats, la informació cronològi-
de prospecció com el cas de l’illa de Cabrera, o el de la
ca deriva eminentment de les anàlisis radiocarbòniques.
zona nord de la serra de Tramuntana per a l’estudi de la
Per tant, aquest mètode de datació és la base de la si-
mineria prehistòrica del coure.
tuació dels diferents períodes aquí establerts. Això plan-
Finalment, també s’han donat a conèixer els resultats
teja una doble incertesa. D’una banda, el grup de les
d’analítiques realitzades sobre materials procedents de
que es poden relacionar amb contextos culturals fiables
jaciments excavats antigament o d’extraccions incontro-
i significatius és molt limitat. En segon lloc, els resultats
lades, com els casos de Son Mulet, Rotana, S’Alblegall.
de les datacions radiocarbòniques consisteixen en inter-
D’acord amb les característiques de tots aquests ja-
vals d’incertesa relativament amplis dins els quals, a un
ciments, i tenint en compte que els resultats de moltes
punt indeterminat, se situa l’antiguitat real de cada una
d’aquestes intervencions es troben encara parcialment
de les mostres datades. A més, la naturalesa d’aquestes
inèdits, el treball s’ha estructurat agrupant les cavitats
mostres també pot condicionar la precisió cronològica.
en els apartats que s’ofereixen a continuació.
Aquesta sistematització de la prehistòria de les
Balears tan sols pretén esser un marc flexible a partir
del qual articular el discurs històric d’aquest treball. En
definitiva, la prehistòria queda dividida en quatre grans
Apunts sobre la periodització de
etapes.
La primera d’elles, el Bronze inicial (c. 2500-
la prehistòria de les Balears
1700/1600), s’iniciaria cronològicament a un moment
indeterminat del III mil·lenni cal BC. Aquí es farà servir
de manera temptativa la fita de c. 2500 cal BC. Aquesta
A l’hora d’estructurar un discurs històric d’ample
fase es correspondria, a grans trets, amb el Pretalaiò-
abast cronològic resulta molt útil segmentar-ho en dife-
tic arcaic, el Calcolític o el Campaniforme-Epicampa-
rents etapes per tal de facilitar l’exposició de les dades
niforme-Dolmènic d’altres sistematitzacions existents.
i la interpretació que se’n fa. En la majoria de casos els
Es defineix com una fase de colonització, a la qual la
límits són molt difosos, on es barregen elements de can-
majoria dels elements culturals dels contextos de les
vi i altres de continuïtat. Així, aquesta divisió en etapes
Balears presenten una relació clara amb les zones con-
ja suposa una interpretació per part dels investigadors,
tinentals d’origen dels primers grups colonitzadors, es-
els quals seleccionen aquelles dades que troben signi-
pecialment amb zones del Pirineu i Languedoc. Ara per
ficatives per al seu discurs i les ubiquen dins unes coor-
ara, no es pot excloure l’existència d’una fase de pobla-
denades temporals determinades.
ment de caràcter neolític tardà o calcolític clàssic des
A la prehistòria de Mallorca, així com a la de Balears
de començaments o mitjans del III mil·lenni cal BC. De
en general, no ha existit un acord sobre aquest tema i els
fet alguns elements materials mallorquins s’adiuen amb
318

aquesta tradició. Una tradició emperò que, a les regions
respondria a les fases inicials del Talaiòtic segons les
esmentades, arriba fins al darrer terç del III mil·lenni, ja
formulacions clàssiques, mentre inclouria les fases de
en el trànsit entre la fi del calcolític i l’inici de l’edat del
transició i/o del final de l’època naviforme que les pro-
Bronze.
postes recents solen establir a finals del II mil·lenni, amb
La segona etapa, anomenada aquí edat del Bron-
un inici del Talaiòtic un poc més tardà. Les dades de
ze mig (c. 1700/1600-1300/1200), seria assimilable a
Son Oms, Canyamel, Son Olesa i la naveta occidental
grans trets al Pretalaiòtic d’Apogeu i Final, Naviforme
de s’Hospitalet Vell indiquen l’abandonament d’aques-
o Cultura de les Navetes, segons altres propostes exis-
tes navetes cap al 1200 cal BC, la qual cosa també lliga
tents. En realitat presenta una forta continuïtat respecte
amb dels exemplars menorquins de Clariana i cala Blan-
la fase anterior. Així, l’origen de l’arquitectura ciclòpia
ca, amb un darrer ús datat devers el 1300 cal BC. Es
de caràcter domèstic s’ha de situar ja a la fase inicial
Figueral de Son Real i el nucli central del poblat de s’Illot
del poblament insular. Es poden inferir alguns elements
il·lustren com, de manera sincrònica, es va produint
de canvi, però es tracta sobretot de la consolidació del
l’aglutinament d’habitacions al voltant d’una estructura
poblament de la fase anterior, amb el desenvolupament
en posició dominant, amb la qual cosa es va definint, a
d’una cultura autòctona de l’arxipèlag balear. Això s’ex-
més d’un nou tipus d’assentament, un nou patró de dis-
pressa a la monumentalització de les navetes d’habita-
tribució espacial. Al món funerari s’intueix el final de les
ció i l’agrupació de diversos exemplars als poblats. Els
coves artificials de planta allargada i, encara que els en-
elements de canvi provenen sobretot del món funerari,
terraments d’aquesta nova etapa són molt poc coneguts,
amb la fi de l’ús dels sepulcres megalítics i de les coves
Son Matge documenta l’ús funerari de les cavitats amb
artificials de planta circular a Mallorca, i amb l’aparició i
un tancament ciclopi. Es detecta una certa intensificació
evolució dels monuments funeraris ciclopis a Menorca.
dels contactes amb l’exterior, amb l’arribada de bronze
Sembla que paral·lelament es produeix la generalització
amb altes proporcions d’estany i l’assimilació d’objectes
dels hipogeus de planta allargada. Quant als elements
metàl·lics de tipologia continental. Es produeix un nou
mobles, és a les formes ceràmiques on s’aprecien els
canvi a les formes ceràmiques. En base a la informació
canvis més significatius.
de Son Ferrandell i Son Fornés, sembla que l’aparició
La tercera etapa, el Bronze final i la primera edat
dels talaiots circulars es pot situar als moments inicials
del Ferro (1300/1200-600/500), suposa l’inici i la con-
del I mil·lenni cal BC.
solidació dels canvis més importants que donen lloc a
L’etapa final de la Prehistòria mallorquina, la sego-
la formació de la cultura talaiòtica. A grans trets, cor-
na edat del Ferro i les Colonitzacions (600/500 cal BC-
Figura 1: Vista zenital de la zona d’entrada del coval Simó (Escorca,
Figure 1: View of the entrance area of Coval Simó (Escorca, Mallorca).
Mallorca). És un assentament de muntanya localitzat a uns
It is a mountain settlement placed at a height of 930 m, with a
930 m amb una ocupació documentada cap a finals del III mil-
recorded occupation in the end of the 3rd millennium cal BC.
lenni cal BC. (Foto: Gabriel Santandreu).
(Photo: Biel Santandreu).
319

segle I BC), es caracteritza per un conjunt de canvis
probablement interrelacionats en un ambient de creixent
jerarquització social i influències de les potències que
lluiten pel control de la Mediterrània occidental. Aquesta
etapa quedarà estroncada per la conquesta romana de
l’illa l’any 123 BC. Equivaldria al Talaiòtic final o Post-
talaiòtic d’altres perioditzacions. Les dades de ses Pa-
ïsses i Pou Celat indiquen que, cap el segles VII-VI cal
BC, es produeix l’amuradament dels poblats talaiòtics.
Devers el segle VI cal BC s’infereixen importants canvis
a l’esfera ideològica, amb la destrucció o el fi de l’ús
dels talaiots, i de manera paral·lela possiblement amb
l’aparició dels santuaris. El món funerari evidencia nous
canvis amb una diversificació dels rituals d’enterrament.
Sembla que a aquesta fase s’inscriuen també els enter-
raments en calç, en sarcòfags, reutilitzacions d’hipogeus
pretalaiòtics, entre d’altres. Simultàniament es comença
a observar una presència creixent de les importacions
de materials procedents dels intercanvis amb els pobles
colonitzadors.
L’ocupació humana de les coves
durant el Bronze inicial

A banda dels jaciments a l’aire lliure, la fi del III mil-
lenni evidencia una intensa ocupació de coves i balmes
a la serra de Tramuntana. Tradicionalment ja s’havia
proposat que els habitants mallorquins de les darreries
del III mil·lenni cal BC haurien habitat a coves naturals
i a cabanes a l’aire lliure (e.g., ENSEñAT, 1969; 1971).
Figura 2: Ceràmiques amb decoració incisa del coval Simó (Escorca,
Així, a la zona de la vall de Sóller les cabanes estarien
Mallorca). (Foto: Jaume Coll).
situades a cotes inferiors als 200 m. En canvi, moltes
Figure 2: Pottery sherds with incised decoration coming from Coval
de les coves habitades es troben a la part alta de la
Simó (Escorca, Mallorca). (Photo: Jaume Coll).
Serra, a llocs difícilment habitables a l’hivern. De ma-
nera intuïtiva, aquestes coves foren interpretades com
assentaments estivals relacionats amb un sistema de
Des d’un caire ambiental, les primeres dades pol-
pasturatge mòbil entre les valls i la muntanya. La conti-
líniques i antracològiques revelen l’existència d’un pai-
nuació de la investigació a alguns d’aquests jaciments i
satge vegetal bastant diferent a l’actual. A més de les
el posterior estudi d’altres de nous al conjunt de l’illa han
espècies més comunes actualment a la zona, s’ha do-
anat mantenint, a grans trets, aquest esquema. Resulta
cumentat la presència d’avellaner, rotaboc, boix, roure,
coherent considerar que, a les fases inicials del pobla-
vern i salze. De manera preliminar s’ha plantejat la pos-
ment humà de l’illa, existiria un pasturatge sobre zones
sibilitat que es tractàs d’una representació de la cober-
extenses, probablement a causa d’una escassa pressió
tura arbòria no afectada encara per la intervenció antrò-
demogràfica. En aquest context, les comunitats assen-
pica (COLL, 2010).
tades a l’entorn de la Serra aprofitarien les possibilitats
L’estudi faunístic de les primeres campanyes d’ex-
d’aquest ecosistema per a l’alimentació del ramat durant
cavació (RAMIS, 2006) mostra inicialment l’absència de
l’estiu. Altres grups establerts al Pla podrien haver apro-
restes de Myotragus al context arqueològic. Avui, en-
fitat zones apropiades com a pastures d’estiu, com els
cara no s’han trobat evidències de contacte entre els
barrancs i els torrents, encara que les evidències d’això
humans i aquest endemisme, i la seva coexistència con-
són gairebé inexistents.
tinua essent un misteri. Per contra, les restes faunísti-
El coval Simó (Figura 1) és el principal jaciment que
ques pertanyen a les espècies domèstiques introduïdes
il·lustra aquest tipus d’assentaments muntanyencs. Es
pels primers pobladors, amb una presència gairebé tes-
troba a la cresta de la serra de Cúber, a uns 930 m so-
timonial del bou i el porc i un predomini molt marcat de
bre el nivell de la mar. Aquest recer va ser ocupat per
les cabres i les ovelles. Pel que fa als caprins, destaca
un grup prehistòric en un moment situat dins els segles
la gran mida dels exemplars, de més de 60 cm d’alçada
finals del III mil·lenni cal BC (COLL, 2001; 2010). Durant
a la creu (mentre a l’edat del Ferro de les Balears la talla
l’excavació es va recuperar un important conjunt cerà-
d’aquests animals minvarà per sota dels 50 cm).
mic caracteritzat per la presència de ceràmiques incises
Les dades faunístiques del coval Simó s’adiuen, a
de tradició campaniforme (Figura 2).
grans trets, amb les d’altres jaciments mallorquins con-
320

temporanis (RAMIS, 2006). En canvi, aquesta realitat
contrasta de manera molt forta amb les primeres informa-
cions sobre l’excavació de la cova des Riuets (Formen-
tera) (Figura 3), que va ser habitada a començaments
del II mil·lenni cal BC (MARLASCA, 2008). L’economia
d’aquest grup humà de Formentera estava basada de
manera important, a més de la ramaderia, en la pesca
(MARLASCA, 2008), la recol·lecció de mol·luscs marins
(MARLASCA, 2010) i la captura d’aus marines (RAMIS
et al., 2011) (Figura 4).
A Mallorca, a més del coval Simó, les excavacions
d’aquestes darreres dècades han permès documentar
l’habitació de cavitats durant la fi del III i començaments
del II mil·lenni cal BC a estacions com la cova des Moro
(Manacor) (Figura 5) (CALVO et al., 2001; RAMIS et al.,
2005c), la cova del Ninot (Pollença) o la cova de sa Tos-
Figura 4: Coracoide de Puffinus mauretanicus amb marques de carnis-
sa Alta (Escorca) (CALVO et al., 2000; VALENZUELA
seria procedent de la cova des Riuets (Formentera). (Foto:
Damià Ramis).
et al., 2010).
D’altra banda, a diferents indrets de Cabrera, so-
Figure 4: Puffinus balearicus coracoids with cutmarks coming from
bretot en coves, s’han trobat fragments de ceràmica
Cova des Riuets (Formentera). (Photo: Damià Ramis).
que són característics d’aquesta primera fase cultural
coneguda a les Balears i que podrien datar-se fa uns
quatre mil anys. A més, també s’han trobat altres restes
cació probablement s’han de relacionar amb la recollida
ceràmiques que a Mallorca i Menorca se situen al final
d’aigua dolça. En general, aquests fragments pertanyen
de l’edat del Bronze, fa uns tres mil anys (TRIAS et al.,
a contenidors de gran mida i han estat trobats a coves
2009). La tipologia d’aquestes ceràmiques i la seva ubi-
amb degotissos o fins i tot a basses situades a l’aire
lliure. Més enllà d’això, és molt poc el que sabem sobre
l’ocupació prehistòrica de Cabrera.
Finalment, s’ha de destacar la publicació dels resul-
tats d’analítiques procedents de contextos ja excavats
antigament, els quals ajuden a conèixer la funcionalitat
d’alguns d’aquests assentaments en coves a Mallorca i
Menorca. Així, s’han obtingut evidències d’estabulació
ramadera a les balmes de Son Matge (Valldemossa)
(BERGADÀ et al., 2005) i de Son Gallard (Deià) (ALBERT
& PORTILLO, 2005) i a la cova de Mongofre Nou (Maó)
(BERGADÀ & DE NICOLÀS, 2005), a partir dels estudis
de sedimentologia i de fitòlits.
L’explotació prehistòrica del
mineral de coure a la Serra

Durant els darrers anys s’han realitzat prospeccions
a diferents zones de la serra de Tramuntana amb l’ob-
jectiu d’aprofundir en el coneixement de l’explotació de
minerals cuprífers durant la prehistòria. Els resultats han
estat la localització d’aproximadament una seixantena
de llocs amb presència d’unes escòries molt caracterís-
tiques (RAMIS et al., 2005a, 2005c; ALCOVER et al.,
2007). Són cristal·lines, negres, de vegades amb tona-
litats vermelloses, ocres o blaves, i sovint s’assemblen
molt a l’obsidiana. Es tracta de concentracions de mida
molt variable, des d’uns pocs fragments fins a altres molt
més voluminoses. Altres evidències que apareixen a un
grup significatiu dels jaciments són les agrupacions de
Figura 3: Interior de la cova des Riuets (Formentera). Vista de l’excava-
cocons de mida regular, que han estat interpretats com
ció de l’any 2002. (Foto: Ricard Marlasca).
murters per a capolar el mineral cuprífer. De manera
Figure 3: Interior of Cova des Riuets (Formentera). View of the excavati-
molt singular, en alguna de les balmes s’ha pogut docu-
on held in 2002. (Photo: Ricard Marlasca).
mentar encara la presència d’un fornal de reducció.
321

Figura 5: Interior de la cova des Moro (Manacor, Mallorca). Tasques
Figure 5: Interior of Cova des Moro (Manacor, Mallorca). Excavation
d’excavació al Sector 3 en el transcurs de la campanya ar-
works in the Sector 3 during the archaeological survey held in
queològica de l’any 2001. (Foto: Gabriel Santandreu).
2001. (Photo: Biel Santandreu).
Si bé en alguns casos les concentracions se situ-
en a l’aire lliure, també s’han documentat acumulacions
d’aquestes escòries a un grup molt nombrós de cavitats
de la Serra. En aquest darrer grup, és sorprenent que
una part important d’aquestes coves i balmes se situa a
llocs marginals i de difícil accés. Es tracta d’un element
ara per ara de difícil explicació. És possible que les loca-
litzacions estiguin relacionades amb àrees de descans
de pastors itinerants que es dedicassin a la reducció de
mineral cuprífer com activitat complementària. També
es pot plantejar una tria intencionada d’aquests llocs re-
lativament ben amagats a causa d’algun motiu de caire
social o ideològic.
El principal problema d’aquestes evidències és la
seva cronologia, ja que es tracta de troballes superficials
sovint sense altres restes arqueològiques associades.
Actualment, l’única referència cronològica prové del co-
val Simó, on s’han documentat aquestes escòries en
un context estratigràfic tancat, associades a materials
arqueològics del Bronze inicial i a datacions radiocar-
bòniques situades ca. 2300-2050 cal BC. Per tant, es
demostra que aquestes pràctiques mineres i metal-
lúrgiques tenen el seu origen al III mil·lenni cal BC, però
es desconeix quina és la seva perduració en el temps.
A Menorca, recentment també s’han documentat
indicis de l’explotació en època prehistòrica de minerals
cuprífers a l’illa den Colom (SALVÀ et al., 2010).
Figura 6: Cova de Can Martorellet (Pollença, Mallorca). Vista de l’in-
terior de la sala coneguda com a cambra dels ossos. (Foto:
Gabriel Pons).
Figure 6: Cova de Can Martorellet (Pollença, Mallorca). Inner view of the
so-called “bone chamber”. (Photo: Gabriel Pons).
322

Les coves funeràries del Bronze
Les pràctiques d’enterrament consisteixen en inhuma-
inicial i mig
cions de caràcter col·lectiu. Els llocs utilitzats són bà-
sicament les coves naturals, les coves artificials i els
sepulcres megalítics. La successió d’enterraments a
Actualment, les dates fiables més antigues de la
aquests llocs provoca sovint la reubicació de les restes
prehistòria de les Balears procedeixen de les datacions
esquelètiques més antigues, amb la qual cosa el resultat
radiocarbòniqes de diferents restes humanes, amb re-
que documenten els arqueòlegs és el d’una ossera en el
sultats que se situen a la segona meitat del III mil·lenni
que és difícil observar restes articulades.
cal BC. Exceptuant la mostra procedent del sepulcre
COLL (1993) havia reunit les dades antropològi-
megalític menorquí de Biniai Nou (PLANTALAMOR &
ques disponibles per a contextos “pretalaiòtics” mallor-
MARQUÈS, 2001), les altres procedeixen de diferents
quins, que es podrien situar aquí, d’una manera molt
cavitats: la cova de Muleta (Sóller) (VAN STRyDONCK
laxa, com anteriors al darrer quart del II mil·lenni cal BC.
et al., 2005), la cova des Moro (Manacor) (GUERRE-
Es tractava de 15 cranis procedents de coves, com les
RO & CALVO, 2008) i l’avenc des Pouàs (Sant Antoni
des Tossals Verds, sa Mata Grossa, Solleric, Son Puig,
de Portmany) (ALCOVER, 2008). Segons els coneixe-
Son Mosson i Son Gallard, i que havien estat analitzats
ments disponibles aquests ossos humans tan arcaics
en uns moments en què els estudis antropològics se so-
no formen part d’un gran depòsit funerari, sinó que es
lien centrar en aquesta part del cos i els altres ossos es
tracta de restes esquelètiques molt parcials pertanyents
descartaven. Globalment, tots els individus eren adults,
a escassos individus (o a un tan sols), que aporten una
quasi tots amb edats compreses entre els 25 i els 50
informació antropològica molt limitada.
anys, i pràcticament no hi havia individus senils. En 13
Des de començaments del II mil·lenni cal BC hi ha
dels casos s’havia pogut determinar el sexe, distribuïts
documentació relativament abundant sobre el món fu-
en 9 homes i 4 dones.
nerari. En general, les manifestacions funeràries durant
Pel que fa a les coves naturals, el principal jaciment
els inicis de la prehistòria de les Balears presenten un alt
funerari del Bronze inicial donat a conèixer en aques-
grau d’homogeneïtat pel que fa als rituals documentats
tes dues darreres dècades és el de la cova de Can
i una limitada variabilitat quant als llocs d’enterrament.
Martorellet, Pollença (PONS, 1999; 2009-10) (Figura 6).
Figura 7: Cova de Can Martorellet (Pollença, Mallorca). Mostra de cerà-
Figure 7: Cova de Can Martorellet (Pollença, Mallorca). Prehistoric pot-
mica prehistòrica, amb diverses olles globulars amb diferents
tery sample, with several globular pots showing different rim
tipologies de vora i elements de suspensió. (Foto: Gabriel
typologies and handles. (Photo: Gabriel Pons).
Pons).
323

Figura 8: Inhumacions prehistòriques a la cova de Can Martorellet
Figura 9: Vista de l’obertura d’accés a la cova des Càrritx (Ciutadella,
(Pollença, Mallorca) on s’han pogut documentar pràctiques
Menorca), on s’aprecia el mur de tancament ciclopi. (Foto:
funeràries del Bronze inicial . (Foto: Gabriel Pons).
Grup d’Arqueoecologia Social Mediterrània - Universitat Autò-
noma de Barcelona).
Figure 8: Prehistoric inhumations in Cova de Can Martorellet (Pollença,
Mallorca), where funerary rites from the early Bronze have
Figure 9: View of the entrance to Cova des Càrritx (Ciutadella, Menorca),
been recorded (Photo: Gabriel Pons).
closed by a cyclopean wall. (Photo: Grup d’Arqueoecologia
Social Mediterrània - Universitat Autònoma de Barcelona).
Les dates radiocarbòniques del jaciment mostren que
espai tornà a ser usat amb finalitats funeràries. Així, s’ha
va estar en ús sobretot durant la primera meitat del II
de tenir en compte la incertesa que introdueixen aquests
mil·lenni cal BC. Una datació lleugerament posterior és
factors. A la coveta de Rotana, es va identificar un mí-
interpretada com un ús funerari més esporàdic d’aquest
nim de 42 individus inhumats. Per edats, es repartien de
lloc durant el darrer quart del II mil·lenni cal BC. S’ha es-
la següent manera: 4 menors de 5 anys, 11 d’entre 5 i 14
timat la presència d’un número mínim de 149 individus.
anys, 4 d’entre 15 i 19 anys i 23 adults. A diferència del
Els objectes que acompanyaven les restes humanes es-
sepulcre megalític de s’Aigua Dolça, aquí els individus
tan formats sobretot per ceràmica, amb més de 430 va-
immadurs són molt nombrosos. La mortalitat infantil és
sos recuperats. També s’han documentat elements d’os
elevada, amb un 35,7%, semblant a la de les poblacions
(botons i penjolls), metall (punxons, alenes, ganivets i
antigues. Quant als trets físics d’aquesta població, les
una daga) i fusta (pintes).
mides dels ossos han permès calcular una alçada mitja-
La immensa majoria de les ceràmiques de Can
na de 168,4 cm per als homes i 154,3 cm per a les do-
Martorellet corresponen a olles globulars, de vora recta
nes. A més, s’ha observat l’alt grau de desenvolupament
o oberta i, en alguns casos, amb anses de suspensió
de les insercions musculars en els ossos de les cames
(Figura 7). També hi ha una representació d’escudelles
i els braços, fins i tot en casos d’individus infantils. L’au-
i d’olles bitroncocòniques. Segons la interpretació preli-
tor de l’estudi interpreta aquest fet com la conseqüència
minar d’aquests materials, una part correspondria prò-
de freqüents esforços relacionats amb el moviment de
piament a les ofrenes funeràries mentre altres objectes
grans pesos (GóMEZ, 2005).
formarien part dels rituals d’enterrament practicats per la
Les coves artificials d’enterrament pertanyents al
comunitat prehistòrica de Can Martorellet (PONS, 2009-
Bronze antic i mig són desconegudes a les Pitiüses i
10) (Figura 8).
tenen una escassa implantació a Menorca. En canvi,
Pel que fa a les coves artificials, l’estudi de VENy
a aquesta darrera il a, és l’única on es documenta una
(1968) continua plenament vigent per a l’estudi dels
estructura mixta entre l’hipogeu i el sepulcre megalític.
hipogeus pretalaiòtics. Quant a les noves aportacions
Es tracta de l’hipogeu de planta circular amb façana
d’aquestes darreres dècades, es pot destacar la realit-
megalítica, dels quals s’han excavat els dos exemplars
zació de datacions radiocarbòniques sobre restes huma-
de Biniai Nou (Maó) (PLANTALAMOR & MARQUÈS,
nes procedents dels hipogeus de Son Mulet (Llucmajor)
2001) i el de Sant Tomàs (Es Migjorn Gran) (PLANTA-
i Rotana (Manacor) (GóMEZ & RUBINOS, 2005). La
LAMOR et al., 2004). A més, prèviament també s’havia
dada més rellevant és que s’ha documentat que la cova
intervingut a les coves 11 i 12 de la necròpolis de cala
de Son Mulet ja es trobava en ús durant el primer quart
Morel (Ciutadel a) (JUAN & PLANTALAMOR, 1996),
del segon mil·lenni cal BC.
que es troben incloses en la mateixa tipologia que les
Recentment s’ha publicat l’estudi de les restes hu-
anteriors.
manes de la cova de Rotana (Manacor), que foren re-
El monument 1 de Biniai ha oferit dades cronolò-
cuperades després de l’espoli d’aquest jaciment, és a
giques que es trobava en ús a finals del III mil·lenni cal
dir, que no són producte d’una excavació arqueològica
BC. D’altra banda, el monument 2 presenta una crono-
sistemàtica. D’altra banda, les datacions radiocarbòni-
logia d’ús que avarca gairebé tot el segon mil·lenni cal
ques efectuades donen com a resultat dues fases d’ús
BC. L’estudi antropològic del monument 2 de Biniai Nou
funerari. La primera, datada entre el començament i
(GóMEZ, 2001), realitzat a partir de 8 mil restes òssies,
mitjan del II mil·lenni cal BC, seria pròpia d’aquest tipus
va donar com a resultat la presència d’un mínim de 81
d’hipogeu i de l’aixovar recuperat. Posteriorment, durant
individus. D’ells, aproximadament la meitat tenien una
gairebé la segona meitat del I mil·lenni cal BC, aquest
edat inferior als 10 anys.
324

S’ha de tenir en compte que les coves ofereixen una
visió parcial del coneixement antropològic i funerari de
l’edat del Bronze. Els jaciments referits a aquest apartat
s’han de posar en relació amb els resultats de les exca-
vacions dels sepulcres a l’aire lliure que s’han donat a
conèixer aquestes darreres dècades a Mallorca —s’Ai-
gua Dolça— i, sobretot, a Menorca —Son Oliveret, Al-
caidús, ses Arenes.
L’ús ritual de les coves durantla
segona meitat del II mil·lenni cal
BC

Figura 10: Corredor d’entrada a la cova des Moro (Manacor, Mallorca)
bastit amb tècnica ciclòpia. (Foto: Gabriel Santandreu).
Figure 10: Entrance corridor to Cova des Moro (Manacor, Mallorca),
Els treballs dels espeleòlegs Pere Arnau i Josep
built with cyclopean technique. (Photo: Gabriel Santandreu).
Márquez varen donar com a fruit el descobriment, a
mitjans dels anys 90, de dues cavitats de gran interès
arqueològic al terme municipal de Ciutadella, la cova
des Mussol i la cova des Càrritx (Figura 9). La seva ex-
cavació ha suposat uns resultats de primer ordre per al
coneixement de l’edat del Bronze a les Balears (LULL
et al., 1999). A ambdues cavitats es va documentar una
primera fase d’ús de caràcter ritual, datada a mitjans del
II mil·lenni cal BC.
La cova des Mussol és una cavitat de difícil accés
situada als penya-segats de la costa nord de Ciutade-
lla. Les evidències d’aquestes pràctiques rituals tan ar-
caiques es documentaren a la primera sala d’aquesta
cavitat. S’hi va identificar una petita foganya, feta sobre
una base de fragments ceràmics, on s’hi havien cremat
plantes de propietats aromàtiques, tal com es desprèn
dels estudis del pol·len i els carbons. A més, els estudis
de micromorfologia del sediment indicaren que la sala
havia estat freqüentada en tres ocasions. D’altra banda,
es trobaren les restes de dos exemplars (sempre un im-
madur i un adult) d’ovella, de cabra, de porc i de bou; els
quals no havien estat consumits i probablement havien
estat depositats a manera d’ofrena. L’altre element que
cridà l’atenció dels arqueòlegs va ser la presència de
conjunts d’estalactites col·locats intencionadament a la
foganya i a zones properes. Des d’aquesta sala s’havien
visitat altres punts més interiors de la cova, on es troba-
ren fragments ceràmics que tipològicament es relacio-
naren amb aquesta fase de freqüentació.
Paral·lelament, la cova des Càrritx (Ciutadella),
abans de convertir-se en necròpolis, també és objecte
d’una primera fase de visites relacionades amb pràcti-
ques rituals. Aquesta cavitat es troba a una de les pa-
rets del barranc d’Algendar, amb la boca a uns 30 m
d’alçada. Així, a les sales més allunyades de l’entrada
Figura 11: Mostra de formes ceràmiques pròpies del Bronze final proce-
es varen localitzar les evidències d’aquestes cerimònies
dents de la cova des Moro (Manacor, Mallorca).
subterrànies. A una de les sales hi havia una foganya de
Figure 11: Sample of pottery styles from the late Bronze in Cova des
dimensions modestes relacionada novament amb agru-
Moro (Manacor, Mallorca).
pacions d’estalactites i amb restes de fauna domèstica
que no havia estat cuinada ni consumida. Als voltants
també es varen recollir fragments de vasos ceràmics, al-
guns de gran mida, cosa que va fer plantejar la interpre-
la cova des Càrritx arribaren als punts més allunyats de
tació que el seu contingut formava part de les ofrenes
l’entrada, en un recorregut d’uns 170 m. Així es docu-
rituals juntament amb els animals domèstics. Però, du-
mentà una nova foganya, algunes ceràmiques, petites
rant aquesta fase, els grups humans que freqüentaren
acumulacions d’estalactites i d’ossos humans i, entre
325

aquests darrers, una composició esquemàtica d’una mà
la troballa, formant part d’aquest context, de dos discs
feta amb quatre metapodis (3 d’ells metatarsos d’un ma-
d’ivori (elaborats sobre ullal d’elefant) en un estat defi-
teix peu) alineats sobre el sòl.
cient de conservació (LULL et al., 1999)
Després d’un lapse de més de dos segles sense
La definició d’un ús ritual de les coves durant el II mil-
evidències arqueològiques, la cova des Mussol és ob-
lenni cal BC a Menorca ha suposat un element totalment
jecte d’una segona fase de freqüentació de caràcter ce-
nou d’anàlisi de les comunitats prehistòriques de l’illa. A
rimonial a final del II mil·lenni cal BC. A zones més inte-
més, això ha permès rastrejar alguns possibles paral-
riors de la cova es trobaren les noves evidències. Entre
lels a Mallorca que fins ara resultaven de difícil interpre-
elles s’han de destacar dues talles sobre fusta d’ullastre
tació. Així, a la marina de Llevant, en una franja d’uns 10
representant un cap humà i un altre de caràcter zooan-
km de la costa de Manacor i Sant Llorenç, es coneixen
tropomorf, els quals formaven part d’un conjunt de 17
4 exemples de cavitats amb construccions ciclòpies. A
objectes de fusta (MICó, 2005). A les sales es trobaren
tots aquests casos s’evidencia una gran inversió de tre-
petits vasos ceràmics propis del Bronze final que havien
ball que no es relaciona amb pràctiques habitacionals o
servit per a la il·luminació.
funeràries i es pot plantejar el seu significat ideològic per
A començament del I mil·lenni cal BC, la primera
a les comunitats de la zona durant la segona meitat del
sala de la cova des Mussol és habilitada com espai fu-
II mil·lenni cal BC.
nerari però, paral·lelament, els espais més recòndits de
La cova des Moro n’és el cas situat més al sud. A la
la cavitat continuen dotats d’un significat ritual. Aquest
seva entrada es troba un corredor ciclopi (Figura 10) així
és manifesta per la deposició intencionada de 9 útils de
com una filada de grans blocs que obstrueixen una altra
bronze a aquesta àrea, especialment a punts de difícil
obertura allargada situada just a devora l’anterior. No es
accés. El més singular és un mirall, trobat directament
disposa de cap element directe de datació d’aquestes
sobre el sòl, i també es poden destacar un ganivet trian-
construccions, però la tècnica ciclòpia juntament amb
gular amb peduncle, una escarpra i una punta de llança
els materials ceràmics recuperats a l’interior han fet
serrada. Finalment, a més dels metalls, s’ha d’esmentar
plantejar que poden relacionar-se amb la fase d’apogeu
Figura 12: Cova Genovesa (Manacor, Mallorca). A: Rampa empedrada
Figure 12: Cova Genovesa (Manacor, Mallorca). A: Stone-made ramp
que descendeix des de l’enfonsament d’entrada de la cavitat
which connects the entrance with the pool placed in the
al llac de la primera sala. B: Mur de factura ciclòpia paral·lel a
first chamber. B: Cyclopean wall parallel to the ramp (Photo:
la rampa descendent. (Foto: Robert Landreth).
Robert Landreth).
326

del món de les navetes (Figura 11). En aquest sentit, la
mil restes òssies humanes que varen ser objecte d’un
cova des Moro ha estat definida com a santuari i relacio-
estudi monogràfic (RIHUETE, 2000). Només es varen
nada amb els paral·lels menorquins de la cova des Mus-
documentar tres cossos parcialment en connexió ana-
sol i la cova des Càrritx. El caràcter ritual d’aquesta ocu-
tòmica. Tota la resta d’ossos es trobaven completament
pació s’infereix, entre d’altres elements, per la presència
desarticulats, formant una ossera. Es va estimar un nú-
d’àrees de combustió poc intenses situades a llocs de
mero mínim de 210 individus inhumats.
difícil accés o a les sales més interiors sense il·luminació
Als moments inicials de la necròpolis, el sistema
natural. A més, a l’interior de l’escletxa d’una columna
d’enterrament consistia en depositar directament sobre
estalagmítica es va localitzar una daga de bronze que
el sòl de la cova els cossos recollits en diferents posi-
tipològicament i tecnològicament se situa al Bronze final
cions dins una peça de roba. A començament del I mil-
(CALVO et al., 2001; RAMIS et al., 2005b).
lenni cal BC es documenta la pràctica de la deposició
Seguint cap al nord es coneix en primer lloc la cova
secundària de cranis. La primera sala de la cavitat era
Genovesa. Aquí s’han documentat diversos elements
el lloc de deposició inicial dels cossos en el procés de
arquitectònics, alguns d’ells realitzats amb tècnica ciclò-
descomposició dels teixits tous. L’atenció preferent als
pia. Destaquen una rampa empedrada (Figura 12) que
cranis, amb paral·lels a altres necròpolis mallorquines i
descendeix des de l’entrada fins al llac de la cova, una
menorquines, es posa en relació amb canvis sociocul-
passera submergida dins aquest llac que comunica amb
turals durant aquests moments
la zona eixuta de l’interior i un mur ciclopi paral·lel a la
Per edats, no hi ha individus d’edat inferior als tres
rampa. La ceràmica prehistòrica procedent de troballes
mesos. S’interpreta que són exclosos intencionadament.
casuals i d’extraccions clandestines es molt homogènia
Aproximadament un terç dels individus moriren en edat
culturalment i es pot enquadrar a la fase final de la cultu-
infantil. L’esperança de vida se situa globalment entre
ra de les navetes (GRÀCIA et al., 2003).
35 i 45 anys. Per sexes, la dels mascles és lleugerament
A més, es coneixen altres dos exemples propers que
superior. Hi ha un predomini d’individus de sexe masculí
es poden relacionar amb les estructures esmentades de
en una proporció de 1,38/1. L’estatura ofereix un promig
la cova des Moro i la cova Genovesa. Així, seguint cap al
d’1,51 m per a les dones i 1,64 m per als homes.
nord es troba en primer lloc el corredor ciclopi a l’interior
Quant a l’alimentació, els resultats combinats de les
de les coves del Drac, a prop de l’entrada natural d’aques-
patologies bucals i dels elements traça descarten l’exis-
ta gruta (FONT, 1978; GINÉS & GINÉS, 1994). I, final-
tència d’una dieta basada en una agricultura especialit-
ment, s’ha d’esmentar un altre corredor ciclopi a la cova
zada en el conreu de cereals. Pel contrari, els productes
localitzada sota el monument central del poblat talaiòtic
ramaders tenen un fort protagonisme en l’alimentació,
de s’Illot (ROSSELLó & FREy, 1966). El nivell inferior
la qual es completa amb una gamma àmplia de produc-
d’aquest monument s’havia datat aproximadament entre
tes vegetals, especialment fruits (PÉREZ-PÉREZ et al.,
1500 i 1100 cal BC, a partir d’una mostra de carbons.
1999; RIHUETE, 2000).
El depòsit funerari incloïa al voltant d’uns 50 vasos
ceràmics de diferents tipologies, destacant les conques,
les olles carenades i globulars i els vasos troncocònics.
Les necròpolis menorquines
Pel que fa als metalls, a més d’objectes de bronze, la
cova des Càrritx presenta alguns dels objectes de plom
del Bronze final
i ferro més antics de les Balears. També es recuperaren
exemplars d’indústria lítica i òssia. Es tracta d’elements
relacionats amb l’ornament personal, sigui a la roba o
A Mallorca el coneixement del funerari durant el
al cos.
Bronze final i els moments inicials de l’edat del Ferro,
A banda de l’ossera, la troballa a una de les sales
amb la formació i consolidació de la cultura talaiòtica,
interiors, a uns 80 m de l’entrada, d’un conjunt d’objec-
és encara molt limitat. S’interpreta que covals com el
tes guardats intencionadament (Figura 15) a un clot del
de Son Cós (Figura 13) podrien pertànyer a aquest
pis de la cavitat ha permès realitzar una reconstrucció
context. En contrast, a Menorca, gràcies als descobri-
dels rituals funeraris relacionats amb aquests enterra-
ments d’aquestes dues darreres dècades efectuats pels
ments. Aquest depòsit estava format per tubs cilíndrics
espeleòlegs, es disposa de les troballes en un excep-
fets de banya de bou o de fusta, els quals es trobaven
cional estat de conservació de les coves des Càrritx i
farcits de cabells humans i tapats als dos costats per
des Mussol (Ciutadella) i, més recentment, de la cova
discs circulars de fusta o altres materials. Els cabells es
des Pas (Ferreries). Aquests tres jaciments —juntament
trobaven tenyits amb un to vermellós i es va poder de-
amb dades més puntuals procedents d’altres contextos
terminar que havien estat tallats poc després de la mort
funeraris, com el de Mongofre Nou (BERGADÀ & DE
dels individus. Sembla que la preparació dels cabells es
NICOLÀS, 2005)— permeten conèixer les poblacions
va realitzar amb l’ajut d’uns recipients de ceràmica i de
d’aquest moment i els seus rituals d’enterrament.
fusta, i de bastonets i culleres fets d’aquest darrer mate-
La primera sala de la cova des Càrritx (Figura 14).
rials, que també es varen trobar al mateix amagatall.
va ser utilitzada com a necròpolis durant un període
A començaments del I mil·lenni cal BC la cova des
aproximat de sis segles, entre ca. 1400 i ca. 800 cal BC.
Mussol passa a convertir-se en lloc d’enterrament, però
Al llarg d’aquest període, malgrat la documentació de
sense perdre el seu caràcter ritual, com ja s’ha comen-
canvis, el tipus de rituals practicats i el tractament dels
tat. S’han documentat restes humanes d’un mínim de
difunts presenten un caràcter col·lectiu.
cinc adults (tres dones i dos homes) i d’un infant. L’ai-
A la cova des Càrritx es varen recuperar prop de 35
xovar associat als difunts consistia en petits objectes de
327

Figura 13: Fragment de volta de crani humà amb trepanacions i mate-
Figure 13: Fragment of a human skull with trepanation holes and
rials arqueològics recuperats al coval de Son Cós (Marratxí,
archaeological materials recovered from Coval de Son Cós
Mallorca). (Foto: Gabriel Santandreu).
(Marratxí, Mallorca). (Photo: Gabriel Santandreu).
bronze depositats a enfonyalls de la paret de la sala.
Els enterraments en coves
Entre ells destaquen una punta de sageta, una escarpra
i una dena bicònica.
durant l’edat del Ferro
La cova des Pas (Ferreries) està situada a una de
les parets del barranc de Trebalúger, a uns 15 m d’alça-
Durant l’edat del Ferro s’assisteix a una important
da. Es tracta d’una cavitat natural de petites dimensions
diversificació dels llocs d’enterrament, i també dels ritu-
que, per les seves condicions ambientals, ha permès la
als funeraris. COLL (1995) va realitzar una sistematitza-
conservació de teixits orgànics tous. S’hi han comptabi-
ció de les estructures funeràries del I mil·lenni cal BC a
litzat més de setanta individus inhumats, quasi la meitat
Mallorca que, amb molt poques variacions, també resul-
dels quals moriren abans d’arribar a adults. Predominen
ta aplicable a Menorca. Una part significativa dels llocs
les inhumacions primàries en posició fetal. En alguns
d’enterrament eren a l’aire lliure. Pel que fa a les coves
casos es trobaven embolicats en una mortalla elabora-
funeràries, en primer lloc continuen en ús estructures
da amb pells d’animals. També s’hi ha trobat evidències
procedents de períodes anteriors. És el cas de les cavi-
de rituals relacionats amb la manipulació dels cabells,
tats naturals, algunes d’elles amb tancament ciclopi de
semblants a les descrites a la cova des Càrritx (FULLO-
la boca. També es continua inhumant a coves naturals
LA et al., 2008). Les datacions radiocarbòniques situen
amb murs o marjades internes, del tipus de l’avenc de la
aquests enterraments en un període màxim d’aproxima-
Punta (Pollença) o la cometa des Morts (Escorca).
dament un segle, entre 900 i 800 cal BC. Això ha fet
D’altra banda, es documenta la reutilització d’estruc-
plantejar la hipòtesi que aquests enterraments respon-
tures artificials d’èpoques anteriors. Algunes d’elles són
guin a algun episodi de mortalitat extraordinària (VAN
construccions a l’aire lliure, però també es donen casos
STRyDONCK et al., 2010). Però la major part de la infor-
de coves artificials o naturals amb tancament. I és aquest
mació d’aquest jaciment es troba encara inèdita. L’estu-
grup on el registre arqueològic ha fet les aportacions més
di pol·línic de mostres de sediment en contacte amb tres
significatives d’aquestes darreres dècades. Així, alguns
de les inhumacions de la cova des Pas ha revelat l’exis-
dels jaciments funeraris exposats anteriorment presen-
tència d’ofrenes florals, amb la presència d’almenys 33
ten nous enterraments de caràcter més o menys espo-
espècies diferents (RIERA et al., 2008). D’altra banda,
ràdic durant l’edat del Ferro, com la cova des Càrritx, o
l’estudi de les restes de fusta, documenta la presència
el monument 2 de Biniai Nou. Altres presenten una reu-
de diverses civeres destinades al transport i inhumació
tilització més intensa com els hipogeus de Sant Tomàs,
dels cadàvers (PICORNELL et al., 2008).
Rotana o el de Son Ferrer, el cas més exagerat, on tot el
328

depòsit original va ser buidat i substituït per un altre de
finals de l’edat del Ferro (CALVO et al., 2006).
Paral·lelament apareixen necròpolis en coves artifi-
cials de nova tipologia. Es combinen exemples de planta
simple i altres polilobulades. Un element molt caracte-
rístic de molts d’aquests hipogeus seran les columnes
excavades. A Menorca el principal element distintiu són
l’alta concentració d’hipogeus, formant les grans ne-
cròpolis de coves artificials situades a les parets dels
penya-segats costaners. Els principals exemples són
Cales Coves, cala Morell i cap de Forma.
VENy (1982) va realitzar una sistematització de les
cavitats artificials de Cales Coves. En resum, va definir
dues tipologies principals. La primera estava formada
per coves de planta senzilla (circular o ovalada), els ma-
terials se situaven a començaments del I mil·lenni cal
BC i el ritual documentat era el d’inhumació col·lectiva.
En segon lloc, es distingia un altre grup format per
coves amb una porta d’entrada rectangular. En elles
s’anaven combinant tota una sèrie d’elements arquitec-
tònics absents a les de planta senzilla: pati d’entrada,
façana, portes i finestres, nínxols o lòbuls, pilars i pi-
lastres. Els aixovars d’aquestes cavitats eren propis de
l’edat de Ferro i, per tant, es varen datar cap a la segona
meitat I mil·lenni cal BC. A més es va documentar una
major varietat de rituals, incloent la presència de calç en
alguns casos.
A aquest segon grup pertany l’exemple de la ne-
Figura 14: Cova des Càrritx (Ciutadella, Menorca). A: Vista general de
cròpolis excavada més recentment, l’hipogeu XXI. És
l’ossera de la Sala 1; s’aprecia l’obertura d’accés a la Sala
de cambra de tendència trapezoïdal amb un gran pilar
2. B: Conjunt de cranis de la mateixa sala. (Foto: Grup d’Ar-
exempt a la part interior de la cavitat. Las datacions si-
queoecologia Social Mediterrània - Universitat Autònoma de
Barcelona).
tuen l’ús aproximadament durant el segon quart del I
mil·lenni cal BC, lleugerament anterior al marc crono-
Figure 14: Cova des Càrritx (Ciutadella, Menorca). A: General view of
lògic proposat prèviament. Els rituals d’enterrament in-
the human bones assemblage in the Chamber 1; the en-
trance to the Chamber 2 can be seen. B: Skulls assemblage
clouen la presència de restes de civeres i de taüts de
found in the same chamber. (Photo: Grup d’Arqueoecologia
fusta. Formant part de l’aixovar, a més de la ceràmica,
Social Mediterrània - Universitat Autònoma de Barcelona).
es documenten objectes de bronze i ferro. Es pot desta-
car la presència de gran quantitat de vèrtebres caudals
de boví, mostrant el significat de les cues de bou com
ofrena funerària. Pel que fa a les restes humanes, s’ha
avançat la presència d’un mínim de 186 individus (GOR-
NÉS et al., 2006).
L’ocupació humana de les coves
en època històrica

Als finals del segon mil·lenni BC es fa palesa la pre-
sència de navegants procedents de l’Est del Mediterrani
a la conca occidental d’aquest mar. Tot i que no es té
Figura 15: Depòsit de la Sala 5 de la cova des Càrritx (Ciutadella,
constància al registre arqueològic Balear, es pot intuir
Menorca). Estat en el moment del descobriment. S’apreci-
que les cultures balears, es desenvoluparen en un con-
en els restes ceràmics, els contenidors tubulars, els vasos
de fusta i els objectes de bronze. (Foto: Consell Insular de
text d’intensificació de la presència egea a aigües del
Menorca).
Mediterrani Central i Occidental.
Aquest rastre fou el que sembla que seguiren els
Figura 15: Deposit found in the Chamber 5 of Cova des Càrritx (Ciu-
tadella, Menorca) including ceramic pottery, tubular contai-
navegants fenicis, quan s’accepten el subministrament
ners, wood vases and bronze objects. (Photo: Grup d’Ar-
de materials ibèrics o el control de la ruta de l‘estany
queoecologia Social Mediterrània - Universitat Autònoma de
com a objectius primordials d’aquests moviments co-
Barcelona).
lonitzadors. De totes maneres no es poden obviar les
condicions geogràfiques que oferiren les Pitiüses per
329

als navegants fenicis, que les convertien en un territori
assentaments de caràcter rural cap a terres de l’interior.
estratègicament situat a les rutes occidentals, dotades
Als anys finals del s. VI BC s’evidencien importants can-
d’uns trets geogràfics òptims pel que fa a les possibili-
vis econòmics i socials a la societat púnica-ebusitana.
tats de fondeig i resguard als seus ports i embarcadors
La necròpoli de Puig de Molins, n’és testimoni quan es
naturals.
documenta la introducció del ritual d’inhumació, l’enri-
La colonització d’Eivissa es pot situar en el context
quiment dels aixovars funeraris o l’augment de la vari-
del procés d’expansió fenícia pel Mediterrani occidental,
etat tipològica d’enterraments. De la mateixa manera,
perseguint a ben segur l’objectiu d’establir un assenta-
el notori augment del nombre de sepultures testimonia
ment orientat a servir com a punt d’operacions comerci-
l’impacte demogràfic dels nous pobladors (FERNÁN-
als a aquest sector de l’àrea mediterrània.
DEZ, 1983).
D’aquesta manera, el procés colonitzador eivissenc
A la necròpoli de puig des Molins destacarà la intro-
es durà a terme en dues etapes, situant el moment ini-
ducció d’un nou tipus de sepultura; els hipogeus. Des-
cial a la segona meitat del s. VII BC. Aquest es centra
taquen tant per la gran quantitat i densitat així com per
principalment a dos indrets de l’illa, destacant la badia
la seva complexitat estructural. Es tracta de cambres
d’Eivissa. La primera ocupació es constata amb l’exis-
subterrànies excavades a la roca, connectades amb
tència d’un assentament arcaic a la zona del puig de
l’exterior per pous verticals. En alguns d’aquests pous
Vila i es documenta arqueològicament a la necròpoli del
s’han documentat sistemes de tancament amb morter i
puig des Molins.
l’existència de monuments exteriors. Les cambres inte-
El puig des Molins es situa a ponent del puig de Vila,
riors són majoritàriament de planta quadrangular i és on
no molt enfora de la badia d’Eivissa, assentament que
s’hi localitzen els sarcòfags i aixovars funeraris (COSTA
correspon a la primitiva fundació fenícia. A la necròpoli
& FERNÁNDEZ, 2003).
del Puig des Molins es documenta la primera onada co-
Cronològicament es comencen a emprar cap al s. V
lonitzadora i la seva cultura funerària que es manifesta
BC –coincidint amb l’apogeu d’Ebussus i el seu esclafit
en una variada tipològica d’enterraments. El cementiri
demogràfic–, i es perllonguen fins el s. I a. C. Al llarg
inicial té una extensió que es pot situar als voltants dels
d’aquest dilatat període d’ús, seran freqüents les reuti-
10.000 m2 i una quantitat de sepultures que supera les
litzacions, ampliacions i modificacions que es produiran
3.000. Sembla que la pràctica més estesa correspondria
fins a època romana.
a la incineració, tot i que enterraments de caràcter pri-
Al NE de l’illa d’Eivissa a la parròquia de Sant Vicenç
mari i secundari també es documenten. Així la variada
de sa Cala, es localitza la cova des Culleram. Es trac-
tipologia mostra foses de planta rectangular llises o amb
ta d’una cavitat natural de desenvolupament horitzontal
ressalts laterals, petites cavitats circulars excavades a
amb una planta interior configurada per diverses estan-
la roca, o l’aprofitament de cavitats naturals, algunes de
ces, resultat d’un important aparell clàstic. Els diversos
les quals apareixen retocades antròpicament.
espais han estat interpretats dins el context ritual de l’in-
A començaments del segle VI BC es constata al
dret com un santuari rupestre de estructura tripartita.
Mediterrani una certa pèrdua de hegemonia dels as-
L’ocupació prehistòrica de la cova ha quedat de-
sentaments fenicis. Aquesta circumstància es posa en
mostrada per un discret registre ceràmic atribuïble a un
relació amb el declivi i caiguda de la ciutat de Tir, tot i
moment indeterminat de l’Edat de Bronze (VIVES,1917;
s’hi han d’afegir una sèrie d’esdeveniments econòmics
ALMAGRO GORBEA 1971; RAMóN, 1985).
i socials que s’estenen pel Mediterrani fins a les costes
El jaciment era conegut a l’àmbit popular per la
peninsulars. Conseqüència d’aquest context és l’inici de
gran quantitat de materials ceràmics, tot i que la primera
l’expansió de la metròpoli nord-africana de Cartago, ciu-
aproximació científica es produí a principis del s.XX. Des
tat que arribarà a consolidar la seva hegemonia a l’àmbit
d’ençà i en el transcurs de diverses campanyes arque-
occidental (COSTA & FERNÁNDEZ, 1992).
ològiques i d’adequació del jaciment, s’han recuperat
És aquest ambient el que marca el segon moment
prop de sis-centes figueres de terrissa de caràcter an-
colonitzador. És tracta d’un segon corrent colonial que
tropomòrfic –en la majoria representacions de la deesa
introduirà de ple a les Pitiüses a l’òrbita de Cartago, sent
cartaginesa, Tanit– i fragments d’unes mil cinc-centes
els protagonistes els púnics de la Mediterrània central i
més. Materials que constitueixen una de les col·leccions
àrea nord africana. Aquesta segona onada es produirà
més importants de terracotes púniques dels segles III
a partir de la segona meitat del s. VI BC —en tot cas no
al II BC.
amb anterioritat al 550 BC.
La cova des Culleram es considera un santuari tro-
L’assentament de la badia d’Eivissa i el seu port
glodític que entronca amb la tradició fenici-púnica de
es converteixen en important focus centralitzador d’in-
sacralitzar determinats espais subterranis posats en re-
tercanvis i distribució de mercaderies entre els nuclis
lació amb el domini de les divinitats del subsòl. És possi-
fenicis del Mediterrani central i la Península Ibèrica.
ble trobar-ne paral·lels a la cova-santuari de Sid-Tanit a
Plenament integrada a l’entramat comercial, Eivissa es
Tunisia, a Grotta Regina a Palerm o a la Gorham’s cave
convertirà en un indret productor i exportador de produc-
a Gibraltar (FERNÁNDEZ, 2007). Però el fet que indivi-
tes propis de l’illa a les darreries del VI BC (GóMEZ &
dualitza la cova eivissenca és la gran quantitat de exvots
COSTA, 1990).
recuperats. Aquestes figures de fang cuit d’uns 10-20
Paral·lelament es manifesta la arribada d’un nou
cm s’agrupen en formes acampanades (Tanits) i planes
contingent poblacional, que es mesclarà amb el subs-
(Deméters). Són precisament les figures acampanades
trat fenici-ebusità arribat un segle abans. Començà un
les que defineixen el jaciment. Es tracta de representaci-
intens procés d’expansió cap a nous assentaments que
ons femenines de terracota de mig cos, tocades amb una
els durà a establir-se a nuclis propers a la ciutat o en
espècie de tiara o “Kalathos”, buides, fetes amb motllos
330

bivalves, de base acampanada i secció el·líptica i sovint
Bibliografia
policromades. La seva funció d’exvots, les convertia en
representacions destinades a reemplaçar a la deessa
ALBERT, R.M. & PORTILLO, M. (2005): Estudios de los restos ve-
com a ofrenes en el culte. És precisament aquest fet el
getales de diversas muestras procedentes del abrigo de Son
que defineix l’indret com a lloc de culte consagrat a la
Gallard-Son Marroig: el resultado de los análisis de fitolitos.
deesa d’origen oriental Tanit. Culte que es testifica per
Mayurqa, 30: 141-151.
ALCOVER, J.A. (2008): The first Mallorcans: prehistoric colonization
la inscripció desxifrada d’una plaqueta metàl·lica on es
in the western Mediterranean. Journal of World Prehistory, 21:
manifesta la consagració a la citada divinitat.
19-84.
Un altre tipus menys nombrós de figures ceràmi-
ALCOVER, J.A. ; TRIAS, M. & ROVIRA, S. (2007). Noves balmes
ques planes interpretades com a deesses gregues Dé-
metal·lúrgiques a les muntanyes d’Escorca i de Pollença. Endins,
31: 161-178.
meter i Koré; deixen en entredit un possible culte a tals
ALMAGRO GORBEA, Mª J. (1971): Excavaciones en la cueva de es
divinitats. Aquestes, d’influència siciliota, s’han pogut
Cuyeram (Ibiza). Noticiario Arqueológico Hispánico 13-14: 7-35.
documentar a altres jaciments eivissencs com el de puig
AUBET, Mª E. (1982): El santuario de Es Cuieram. Eivissa: Trabajos
del Museo Arqueológico de Ibiza, 8.
des Molins (AUBET, 1982).
BERGADÀ, M.M.; GUERRERO, V.M. & ENSENyAT, J. (2005): Prime-
L’ús de la cavitat com a lloc de culte correspon a
ras evidencias de estabulación en el yacimiento de Son Matge
la presència púnica i es pot datar el començament dels
(Serra de Tramuntana, Mallorca) a través del registro sedimenta-
rituals regularitzats cap al final del s.V BC o inicis del
rio. Mayurqa, 30: 153-180.
BERGADÀ, M.M. & DE NICOLÁS, J.C. (2005): Aportación de la micro-
IV BC. L’apogeu del santuari data dels segles III-II BC
morfología al conocimiento de las prácticas pastoriles de finales
–com així ho demostren la majoria de materials arqueo-
de la Edad de Bronce en el yacimiento de la Cova des Morts
lògics–, i el seu declivi es situaria a finals del s. II BC o
(Mongofre Nou, Maó, Menorca). Mayurqa, 30: 181-202.
primer anys del I BC.
BERNAT, M. & SERRA, J. (2001): “Les coves on los moros estaven”:
els darrers nuclis de resistència dels vençuts (1230-1242). Bolletí
Tot i això les freqüentacions posteriors des de
de la Societat Arqueològica Lul·liana, 57: 29-48.
l’abandó del lloc perllonguen el registre del jaciment fins
CALVO, M.; GARCIA, J.; FORNÉS, J.; GUERRERO, V.M.; RAMIS, D.
entrat el s. III, període en el que les illes ja es troben de
& SALVÀ, B. (2000): La Cova de sa Bassa (Escorca, Mallorca).
In GUERRERO, V.M. & GORNÉS, S. (coord.), Colonització hu-
ple en el procés de romanització.
mana en ambients insulars. Interacció amb el medi i adaptació
En època històrica, i deixant el món púnic de banda,
cultural. Palma: Universitat de les Illes Balears: 401-416.
es pot destacar també l’aprofitament de les coves com a
CALVO, M.; GARCIA, J.; IGLESIAS, M.A. & JUNCOSA, E. (2006): La
punt de recollida d’aigua. Es tracta d’una estratègia que
necrópolis del Bronce Antiguo de Can Vairet / Son Ferrer (Calvià,
Mallorca). Mayurqa, 31: 57-82.
es remunta als mateixos inicis de la presència humana a
CALVO, M.; GUERRERO, V.M. & SALVÀ, B. (2001): La cova des Moro
les Balears. Ja s’ha comentat, per exemple, com moltes
(Manacor, Mallorca). Campanyes d’excavacions arqueològiques
de les ceràmiques prehistòriques recollides a Cabrera
1995-1998. Palma: Consell de Mallorca, Departament de Cultura
semblen tenir aquesta funció. El fet que el depòsit més
i Joventut, Col·lecció Quaderns de Patrimoni Cultural, 4.
COLL, J. (1993): Aproximación a la arqueología funeraria de las cultu-
espectacular d’aquest tipus localitzat fins ara, la font de
ras iniciales de la prehistoria de Mallorca. Pyrenae, 24: 93-114.
ses Aiguades (Alcúdia) (GRÀCIA et al., 2001), no inclou
COLL, J. (1995): Aproximación a la sistematización y cronología de
material prehistòric és el motiu pel qual aquesta tipolo-
las estructuras funerarias de la cultura talaiótica en Mallorca. In
WALDREN, W.H.; ENSENyAT, J.A. & KENNARD, R.C. (eds.),
gia de cavitats s’ha inclòs a aquest darrer apartat. Els
Ritual, Rites and Religion in Prehistory. IIIrd Deya International
contenidors ceràmics de la font de ses Aiguades no han
Conference of Prehistory. Oxford: BAR International Series, 611:
estat estudiats, però es coneix la presència d’àmfores
296-310.
de diferent cronologia i de gerres islàmiques. Una altra
COLL, J. (2001): Primeres datacions absolutes del jaciment de coval
Simó. Endins, 24: 161-168.
gruta on s’ha documentat aquesta mateixa pràctica és la
COLL, J. (2010): Memòria preliminar de les d’excavacions arqueolò-
cova des Drac des Rafal des Porcs (Santanyí).
giques del coval Simó (Escorca). Resultats generals (2008). In
Finalment s’han d’esmentar les novetats pel que
TUGORES, F.; LOZANO, A. & ANDREU, C. (ed.), Memòria del
fa a les noves evidències a Mallorca del refugi de mu-
Patrimoni Cultural. MPC08. Palma: Departament de Cultura i Pa-
trimoni, Consell de Mallorca (Edició en DVD).
sulmans durant la conquesta cristiana de Jaume I (e.g.
COSTA, B. & FERNÁNDEZ, H. J. (1992): Les illes pitiüses de la Pre-
BERNAT & SERRA, 2001). A més de les dades obtin-
història a la fi de l’època Púnica. Jornades d’Estudis Històrics
gudes a la cova des Moro (RIERA, 2001), destaca l’ex-
locals (10ª. 1991. Palma de Mallorca): La Prehistòria de les illes
de la Mediterrània occidental. Homenatge a G. Rosselló Bordoy.
cepcional troballa de la cova den Xoroi (Artà), si bé els
Palma: 277-355.
resultats de l’excavació romanen encara inèdits.
COSTA, B. & FERNÁNDEZ, H. J. (2003): El puig de Molins (Eivissa),

un siglo de investigaciones. Eivissa: Misceláneas de arqueología
ebusitana II. Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formen-
tera, 52.
ENSEñAT, B. (1969): Aportación al conocimiento de los primitivos po-
Agraïments
bladores de Mallorca. In X Congreso Nacional de Arqueología
(Mahón, 1967). Zaragoza: Secretaría General de los Congresos
Arqueológicos Nacionales: 67-74.
ENSEñAT, B. (1971): Historia primitiva de Mallorca. In MASCARó, J.
Al Dr. Jaume Coll per les imatges del Coval Simó.
(dir.): Historia de Mallorca. Palma: 289-352.
Al Dr. Gabriel Pons per les imatges de la cova de Can
FERNÁNDEZ, J.H. (1983): Guia del Museo monográfico del Puig de
Martorellet. Al Grup d’Arqueoecologia Social Mediter-
Molins. Eivissa: Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.
FERNÁNDEZ, J.H. (coord.) (2007): Es Culleram. 100 anys. Eivissa:
rània (Universitat Autònoma de Barcelona), i a la Dra.
Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.
Cristina Rihuete en representació seva, per les imatges
FONT, B. (1978): Mallorca protohistórica. In MASCARó, J. (coord.),
de la cova des Càrritx. Al Consell Insular de Menorca, i a
Historia de Mallorca, Tomo I. Palma: Vicente Colom Rosselló
Simó Gornés en representació seva, per la cessió de la
Editor: 353-416.
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1994): Coves del Drac. In FERNÁNDEZ RU-
imatge del dipòsit votiu de la cova des Càrritx.
BIO, R., Mundo subterráneo. Madrid: Enresa: 74-80.
331

FULLOLA, J.M.; GUERRERO, V.M.; PETIT, M.A.; CALVO, M.; MAL-
Talaiòtic I de Mallorca. Palma: Consell de Mallorca, Col·lecció La
GOSA, A.; ARMENTANO, N.; ARNAU, P.; CHO, S.; ESTEVE, X.;
Deixa, 2.
FADRIQUE, T.; GALTÉS, I.; GARCIA, E.; FORNÉS, J.; JORDANA,
PONS, G. (2009-10): Les pràctiques funeràries a la necròpolis de Can
X.; PEDRO, M.; RIERA, J.; SINTES, E. & ZUBILLAGA, M. (2008):
Martorellet. Mayurqa, 33: 27-45.
La Cova des Pas (Ferreries, Menorca): un jaciment cabdal en la
RAMIS, D. (2006): Estudio faunístico de las fases iniciales de la Prehis-
prehistòria de les Balears. Unicum, 7: 10-20.
toria de Mallorca. Madrid: Universidad Nacional de Educación a
GóMEZ BELLARD, C. & COSTA, B. (1990): La colonización fenicia de
Distancia (Tesi doctoral).
la isla de Ibiza. Excavaciones arqueológicas en Espanya, 157: 203-
RAMIS, D.; HAUPTMANN, A. & COLL, J. (2005a): Réduction du mineral
209.
de cuivre dans la Préhistoire de Majorque. In AMBERT, P. & VA-
GóMEZ, J.L. (2001): Estudi antropològic del monument núm. 2 de Bini-
QUER, J. (dir.), Colloque International, La première métallurgie en
ai Nou. Maó – Menorca. In PLANTALAMOR, L. & MARQUÈS, J.
France et dans les pays limitrophes (Carcassonne, 28-30 Septem-
(coord.), Biniai Nou. El megalitisme mediterrani a Menorca. Maó:
bre 2002). París: Societé Préhistorique de France: 217-224.
Treballs del Museu de Menorca, 24: 141-153.
RAMIS, D.; LóPEZ-GARÍ, J.M.; MCMINN, M.; MARTÍNEZ, J.A. & QUIN-
GóMEZ, J.L. (2005): Estudio de los restos humanos hallados en la Co-
TANA, J. (2011): Els mamífers i les aus del jaciment arqueològic de
veta de Rotana (Manacor, Mallorca). Mayurqa, 30: 341-358.
la cova des Riuets (Formentera). Eivissa: Consell Insular d’Eivissa
GóMEZ, J.L. & RUBINOS, A. (2005): Informe de la datación del material
(informe inèdit).
óseo procedente de dos yacimientos prehistóricos mallorquines.
RAMIS, D.; SANTANDREU, G. & CARRERAS, J. (2005b): Resultats
Mayurqa, 30: 359-367.
preliminars de l’excavació arqueològica a la cova des Moro entre
GORNÉS, S.; GUAL, J.M. & GóMEZ, J.L. (2006): Avanç dels contexts
1999 i 2002. In III Jornades d’Estudis Locals de Manacor 2004.
arqueològics i de la cronologia absoluta de l’hipogeu XXI de Calas-
Espai, fet urbà i societats (21 i 22 de maig de 2004). Manacor:
coves. Mayurqa, 31: 165-181.
Ajuntament de Manacor: 127-142.
GRÀCIA, F.; CLAMOR, B.; GRÀCIA, P.; MERINO, A.; VEGA, P. & MU-
RAMIS, D.; TRIAS, M.; HAUPTMANN, A. & ALCOVER, J.A. (2005c):
LET, G. (2001): Notícia preliminar del jaciment arqueològic de la
Metal·lúrgia prehistòrica del coure a les muntanyes d’Escorca-
font de ses Aiguades (Alcúdia, Mallorca). Endins, 24: 59-73.
Pollença (Mallorca). Endins, 27: 19-46.
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNóS, J.J.; BOVER, P.; VA-
RAMóN, J. (1985) : Es Cuieram, 1981. Noticiario Arqueológico Hispa-
DELL, M.; CLAMOR, B. & GUAL, M.A. (2003): Les coves de cala
no, 20: 225-253.
Anguila (Manacor, Mallorca). II: La cova Genovesa o cova d’en
RIERA, M.M. (2001): Els materials “andalusins” de la cova des Moro
Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentolo-
(Manacor). In AA.DD., Manacor, cultura i territori. I jornades d’es-
gia, fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25:
tudis locals de Manacor (5 i 6 de maig de 2000). Manacor: Ajunta-
43-86.
ment de Manacor: 89-97.
GUERRERO, V.M. (dir.) (2004): Volum I. De la Prehistòria i l’Antiguitat al
RIERA, S.; MIRAS, y. & SERVERA, G. (2008): Anàlisis pol·líniques a
Món Clàssic. In BELENGUER, E. (dir.) (2004): Història de les Illes
la Cova des Pas: l’ús de les plantes en les pràctiques funeràries.
Balears. Barcelona: Edicions 62.
Unicum, 7: 26-29.
GUERRERO, V.M. & CALVO, M. (2008): Resolviendo incertidumbres.
RIHUETE, C. (2000): Dimensiones bio-arqueológicas de los contextos
Nuevos datos sobre las primeras ocupaciones humanas de las Ba-
funerarios. Estudio de los restos humanos de la necrópolis pre-
leares. In HERNÁNDEZ, M.; SOLER, J.A. & LóPEZ , J.A. (eds.),
histórica de la Cova des Cárritx (Ciutadella, Menorca). Bellaterra:
Actas del IV Congreso del Neolítico Peninsular (Alicante, 27 al 30
Universitat Autònoma de Barcelona (Tesi doctoral).
noviembre 2006). Tomo II. Alicante: Museo Arqueológico de Ali-
ROSSELLó-BORDOy, G. (1972): La prehistoria de Mallorca. Rectifica-
cante: 331-339.
ciones y nuevos enfoques al problema. Mayurqa, 7, 115-56.
HERNÁNDEZ, J.H. (coord.) (2007): Es Culleram. 100 anys. Eivissa: Mu-
ROSSELLó, G. & FREy, O.H. (1966): Levantamiento planimétrico de
seu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.
“S’Illot” (San Lorenzo-Mallorca). Madrid: Excavaciones Arqueoló-
JUAN, G. & PLANTALAMOR, L. (1996): Les coves 11 i 12 de Cala Morell
gicas en España, 48.
(Ciutadella-Menorca). Maó: Treballs del Museu de Menorca, 16.
SALVÀ, B.; LLULL, B.; PERELLó, L. & ROVIRA, S. (2010): Aproxima-
LULL, V.; MICó, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (1999): La Cova des
ción a la metalurgia prehistórica de las Baleares: estudio analítico
Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y sociedad en la prehistoria
de minerales cupríferos de Menorca. In M.E. Saiz, R. López, M.A.
de Menorca. Barcelona: Consell Insular de Menorca.
Cano and J.C. Calvo (ed.), VIII Congreso Ibérico de Arqueometría.
LULL, V.; MICó, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (2001): La prehistòria
Teruel, 19-21 de octubre de 2009, 183-96. Teruel: Seminario de
de les Illes Balears i el jaciment de Son Fornés (Montuïri, Mallorca).
Arqueología y Etnología Turolense.
Montuïri: Fundació Son Fornés.
TRIAS, M. (1995): Arqueologia de les cavernes de Mallorca. In AA.DD.,
MARLASCA, R. (2008): Ictiofaunas de la cova des Riuets (La Mola, For-
El carst i les coves de Mallorca. Palma: Endins, 20/ Monografies de
mentera, Baleares). In BÉAREZ, P.; GROUARD, S. & CLAVEL,
la Societat d’Història Natural de les Balears, 3: 171-190.
B. (ed.), Archéologie du poisson. 30 ans d’archéo-ichtyologie au
TRIAS, M.; RAMIS, D.; RIERA, M.; LLOVERA, P.; SALOM. J. & RIERA,
CNRS. Hommage aux travaux de Jean Desse et Nathalie Desse-
M.M. (2009): Noves aportacions al coneixement de la Cabrera pre-
Berset, XXVIIIe rencontres internationales d’archéologie et d’his-
històrica (Illes Balears). Endins, 33: 125-138.
toire d’Antibes / XIVth ICAZ Fish remains working group meeting,
VALENZUELA, A.; BONNÍN, M.; BARTOLOMÉ, J.; ALCOVER, J.A. &
341-46. Antibes: Éditions APDCA.
TRIAS, M. (2010): La cova de sa Tossa Alta (Escorca, Mallorca):
MARLASCA, R. (2010): El consumo de moluscos marinos por los pri-
una estació prehistòrica remota a la serra de Tramuntana. Endins,
meros pobladores de las Pitiusas. In I Reunión Científica de Ar-
34: 19-34.
queomalacología de la Península Ibérica. León, 20-21 de mayo de
VAN STRyDONCK, M.; BOUDIN, M.; GUERRERO, V.M.; CALVO, M.;
2010. Férvedes, 6: 9-15. Lugo: Museo de Prehistoria e Arqueoloxía
FULLOLA, J.M. & PETIT, M.A. (2010): The necessity of sample
de Vilalba.
quality assessment in 14C AMS dating: The case of Cova des Pas
MICó, R. (2005): Towards a definition of politico-ideological practices in
(Menorca – Spain). Nuclear Instruments and Methods in Physics
the prehistory of Minorca (the Balearic islands). The wooden car-
Research B, 268: 990-994.
vings from Mussol Cave. Journal of Social Archaeology, 5: 276-
VAN STRyDONCK, M.; BOUDIN, M. & ERVyNCK, A. (2005): Humans
299.
and Myotragus : the issue of sample integrity in radiocarbon dating.
PÉREZ-PÉREZ, A.; FERNÁNDEZ, E. & TURBóN, D. (1999): Análisis
In ALCOVER, J.A. & BOVER, P. (eds.), International Symposium.
de oligoelementos sobre restos humanos de la Cova des Càrritx.
Insular Vertebrate Evolution. The palaeontological approach (Sep-
In LULL, V.; MICó, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (1999): La Cova
tember 16-19, 2003, Mallorca). Palma: Monografies de la Societat
des Càrritx y la Cova des Mussol. Ideología y sociedad en la pre-
d’Història Natural de les Balears, 12: 369-376.
historia de Menorca. Barcelona: Consell Insular de Menorca: 557-
VENy, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronce antiguo de Mallorca.
566.
Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Biblioteca
PICORNELL, L.; SOLÉ, A. & ALLUÉ, E. (2008): Estudi arqueobotànic i
Praehistorica Hispana IX.
tecnològic de les restes de fusta, carbó i fibres vegetals de la Cova
VENy, C. (1982): La necrópolis protohistórica de Cales Coves. Menorca.
des Pas (Ferreries, Menorca). Unicum, 7: 22-25.
Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Bibliothe-
PLANTALAMOR, L. & MARQUÈS, J. (2001): Biniai Nou. El megalitisme
ca Praehistorica Hispana XX.
mediterrani a Menorca. Maó: Treballs del Museu de Menorca, 24.
VIVES ESCUDERO, A. (1917): Estudios de Arqueología Cartaginesa. La
PLANTALAMOR, L.; MARQUÈS, J.; GARCÍA, F. & PUERTAS, A. (2001):
Necrópoli de Ibiza. Madrid.
Sant Tomàs (Es Migjorn Gran). L’hipogeu amb façana megalítica.
WALDREN, W.H. (1982): Balearic Prehistoric Ecology and Culture. The
Maó: Treballs del Museu de Menorca, 28.
Excavation of Certain Caves, Rock Shelters and Settlements. Ox-
PONS, G. (1999): Anàlisi espacial del poblament al Pretalaiòtic final i al
ford: BAR International Series 149.
332