Aportaci� al coneixement de les cavitats de la Macaron�sia
ENDINS, 34: 165 - 180
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010
APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DE LES CAVITATS DE
LA MACARONÈSIA
per Miquel TRIAS 1, Juan Carlos RANDO 2 & Josep Antoni ALCOVER 1,3
Resum

En aquest treball descrivim una sèrie de cavitats de la Macaronèsia. Foren topografiades en el
curs de les visites emmarcades a un Projecte de Recerca dirigit a determinar cronologies d’extincions
d’espècies autòctones de vertebrats i d’introduccions d’espècies al·lòctones a illes macaronèsiques i a les
Balears. Hi descrivim 15 cavitats, majorment de l’illa de Fuerteventura i d’altres de Lanzarote i Madeira.
Entre aquestes cavitats presentam la topografia de la Cueva de Villaverde, un tub volcànic de 171 m de
recorregut que hosteja una important estació aborigen de l’illa, així com la de la Sima de las Palomas de
la Montaña de la Arena, on s’hi trobaren restes del la baldrija de la lava, Puffinus olsoni, endèmica de
les Canàries orientals. Descrivim diferents avencs als voltants de la Montaña de l’Arena, on s’ha facilitat
l’accés mitjançant caramulls de pedres en equilibri. Degut a la presència de coloms i baldritges a l’interior
d’aquests avencs, aquestes estructures segurament es varen fer per poder caçar-les. Es descriuen tres
cavitats petites de Madeira.
Abstract

In this paper we describe a series of caves from several Macaronesian islands surveyed in the course
of the field work framed in a research project aimed at determining chronology of extinctions of native spe-
cies of vertebrates and introductions of alien species on the Macaronesian and the Balearic Islands. 15
cavities are described, mostly from the island of Fuerteventura, and others from Lanzarote and Madeira.
Among them, the topography of the Cueva de Villaverde, a volcanic tube of 171 m long that includes an
important aboriginal station on the island, as well as the Sima de las Palomas on the Montaña de la Arena,
containing remains of the extinct endemic Lava shearwater Puffinus olsoni, are presented. Several pot-
holes around the Montaña de la Arena, where their access has been facilitated through rock accumulations
inside them. Due to pigeons and shearwaters breed inside these caves, these structures very probably
were made to allow the access for hunting chick of these birds. Finally, the description of three small cavi-
ties from Madeira completes the paper.
Resumen

En este trabajo describimos una serie de cavidades de la Macaronesia topografiadas en el curso de
las visitas enmarcadas en un Proyecto de Investigación dirigido a determinar cronologías de extinciones
de especies autóctonas e introducciones de especies alóctonas de vertebrados en diferentes islas maca-
ronésicas y en Baleares. Se describen 15 cavidades, principalmente de la isla de Fuerteventura, así como
otras de Lanzarote y Madeira. Entre estas cavidades presentamos la topografía de la Cueva de Villaverde,
un tubo volcánico de 171 m de largo que alberga una importante estación aborigen de la isla, así como la
de la Sima de las Palomas de la Montaña de la Arena, en donde se localizaron por primera vez los restos
de la Pardela del Malpaís, Puffinus olsoni. Se describen diferentes simas en las laderas de la Montaña de
la Arena, cuyo acceso se ha facilitado debido a la existencia de amontonamientos de piedras en su inte-
rior, probablemente construidas para la caza de pollos de palomas y pardelas que anidan en su interior.
Por último, se describen tres pequeñas cavidades de Madeira.

Summario

Neste trabalho descrevemos uma série de cavidades topografiades da Macaronésia, feitas no decur-
so dum projecto de investigação com vista a determinar a cronologia de extinções de espécies nativas de
animais vertebrados i d’introduccions de espécies exóticas nas ilhas Macaronesias e as ilhas Baleares.
15 cavidades são descritas, principalmente de Fuerteventura e outras de Lanzarote e Madeira. Apresen-
tam a topografia da Cueva de Villaverde, um tubo vulcânico de 171 m de comprimento, que abriga uma
importante estação aborígene na ilha, bem como a Sima de las Palomas na Montaña de la Arena, onde
encontraram restos do Puffinus olsoni. Descrevemos vários buracos ao lado da Montanha da Areia, onde
o acesso foi facilitado através de acúmulos de rocha. Devido a presencia de pombos e cagarras dentro
destas cavernas, essas estruturas muito provavelmente foram feitas para permitir o acesso de caça des-
sas aves.Finalmente, descrevemos três pequenas furnas da Madeira
1
Speleo Club Mallorca
3
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB), Cta de Vallde-
2
Departamento de Biología Animal (UDI Zoología), Universidad de
mossa km 7,5, 07122 Palma de Mallorca
La Laguna E-38206 La Laguna, Tenerife - Canary Islands (Spain).

e-mail: canariomys@yahoo.es
165

Introducció
Des de l’any 1989 membres de l’Imedea, de la
aquestes espècies també incloíem descripcions i/o to-
Universidad de La Laguna, de la Federació Balear
pografies de les cavitats on trobàrem les seves restes.
d’Espeleologia i de la Universitat de Montpeller II han
Més endavant hem descrit noves espècies d’ocells, tals
realitzat campanyes de prospecció a diferents illes de
com Emberiza alcoveri i Carduelis aurelioi (RANDO et
la Macaronèsia sota la cobertura de diferents Projectes
al., 1999, 2010).
de Recerca. La Macaronèsia inclou arxipèlags atlàntics
L’objectiu principal de les campanyes realitzades a
d’origen volcànic (Canàries, Madeira, Açores, Cabo Ver-
partir del 2005 ha consistit en tractar d’establir cronolo-
de), molt distants entre sí però que comparteixen carac-
gies precises que documentessin la darrera presència
terístiques biogeogràfiques, zoològiques i botàniques.
coneguda de diferents espècies endèmiques actualment
Les campanyes inicials permeteren descriure algunes
extingides i la presència més antiga coneguda d’espècies
espècies noves per a la ciència d’aus recentment extin-
introduïdes pels humans. A la Macaronèsia hem obtin-
gides, com ara Carduelis triasi, Puffinus olsoni i Coturnix
gut dades radiocarbòniques que han subministrat infor-
gomerae (ALCOVER & FLORIT, 1987; McMINN et al.,
macions rellevants sobre la cronologia de l’extinció de
1990; JAUME et al., 1993). Als treballs on descrivírem
Puffinus olsoni, Puffinus holeae, Malpaisomys insula-
Figura 1: Situació geogràfica de la Macaronèsia i ubicació de les caver-
Figure 1: Geographic situation of Macaronesian archipelagos and lo-
nes descrites en el present treball: 1) Cueva de Villaverde, 2)
cation of the caves described in this paper: 1) Cueva de Villa-
Sima de las Palomas, 3) P1, 4) P2, 5) P3-Palomas hornito, 6)
verde, 2) Sima de las Palomas, 3) P1, 4) P2, 5) P3-Palomas
P4, 7) P5, 8) Cueva de las Corujas, 9) Cueva del Medio, 10)
hornito, 6) P4, 7) P5, 8) Cueva de las Corujas, 9) Cueva del
Cueva de la Puerta, 11) Cueva de las Moscas, 12) Cueva del
Medio, 10) Cueva de la Puerta, 11) Cueva de las Moscas, 12)
Lagar, 13) Furna Feia, 14) Furna dos Pessegueiros, 15) Gruta
Cueva del Lagar, 13) Furna Feia, 14) Furna dos Pesseguei-
de São Vicente 2.
ros, 15) Gruta de São Vicente 2.
166

ris (RANDO & ALCOVER, 2008, 2010, RANDO et al.,
Generalitats
2008), i Canariomys (dades no publicades), així com da-
des radiocarbòniques que no han resultat tan rellevants
per a l’establiment de la cronologia de l’extinció d’altres
Les coves volcàniques són formacions singenè-
espècies (e.g., RANDO et al., 2010). També hem obtin-
tiques creades a la vegada que la roca encaixant; se
gut dades d’interès per a l’establiment de la cronologia
solen generar a colades basàltiques fluides de tipus
de l’arribada dels humans i de la seva fauna acompan-
“pahoehoe”. Quan, degut a una erupció, es produeix
yant (ALCOVER et al., 2009). L’obtenció d’evidències
un flux de lava que avença sobre un pendent mode-
de darrera presència d’espècies autòctones i primera
rat, l’exterior de la colada làvica es refreda, mentre que
presència d’espècies introduïdes ha comportat la pros-
l’interior és conserva calent, de manera que la lava con-
pecció de diferents cavitats susceptibles de contenir res-
tinua circulant deixant buits: tubs volcànics o galeries.
tes de les espècies objecte dels nostres estudis.
Dins els fenòmens de convergència de formes amb fenò-
Tanmateix, les activitats de prospecció no s’han re-
mens fluvials hipogeus trobam les terrasses laterals dels
duït a la simple visita de coves, recol·lecció d’ossos i a
tubs volcànics, antics nivells de la lava que s’escolava;
determinació d’espècies. Seguint els protocols dels tre-
els estafilits, degotissos de lava solidificats abans de
balls anteriors, hem cregut important donar un caire una
caure del sostre del tub a la manera d’estalactites, ge-
mica interdisciplinari a la nostra tasca, amb la descripció
neralment de poca mida. Els edificis volcànics són poc
del context en que s’han trobat les restes estudiades i
resistents a l’erosió i tenen poca estabilitat mecànica,
de contexts explorats amb la intenció de trobar-hi restes
per aquesta causa les coves s’esfondren en poc temps,
fòssils d’interès per al nostre Projecte que han resultat
sobretot a les illes més plujoses de manera que les illes
estèrils. Dintre de l’àmbit de la descripció del contexts,
més antigues són pobres en coves.
la topografia de les cavitats on s’ha treballat resulta fo-
Els sostres tenen tendència a esfondrar-se creant
namental. En aquest treball presentam diferents topo-
un forat subcircular anomenat jameo a Canàries, de gè-
grafies i descripcions inèdites de cavitats de Canàries i
nesi semblant als nostres abissaments i als cenotes del
de Madeira que creiem són dignes publicar, baldament
Yucatan. De vegades es pot esfondrar gran part del sos-
sigui per contribuir a incrementar el catàleg de cavitats
tre seguint una galeria formant-se un canal làvic. D’altra
de la Macaronèsia i posar-les a l’abast dels possibles
banda, l’acció dels gasos dins la colada calenta provoca
interessats i de la comunitat científica en general.
violentes obertures a la superfície, que generen unes
estructures anomenades hornitos.
Les cavitats volcàniques poden assolir dimensions
importants com el sistema Kazumura-Olaa a Hawaii de
Antiguitat de les illes
65 Km de recorregut i 1100 m de desnivell. La cavitat
més important de la Macaronèsia és els sistema Viento-
Sobrado a l’illa de Tenerife amb 18 km de recorregut i
La gènesi dels diferents arxipèlags de la Macaronè-
480 m de desnivell, amb diferents boques.
sia ha estat un procés complex. Són, tots, conjunts d’illes
d’origen volcànic, muntanyes gegantines que a diferents
moments varen emergir de les fondàries de l’oceà At-
làntic. Les Canàries presenten un patró d’emersió on les
Fuerteventura
illes més antigues són les orientals, i les més modernes
les més occidentals. A aquest arxipèlag, les illes que
primer varen emergir foren Fuerteventura i Lanzarote,
Com hem vist més amunt, Fuerteventura és una illa
que ho varen fer fa més de 20 milions d’anys (COELLO
molt antiga, la més antiga de tot el conjunt de la Maca-
et al. 1992). Aquestes dues illes han constituït una úni-
ronèsia. La seva extensió és de 1658 km2, amb el punt
ca illa durant gran part de la seva història, una illa que
més alt, la Montaña de la Arena a 420 d’altitud. Malgrat
els biogeògrafs han batiat com a “Mahan”, i que alguns
l’antiguitat citada, algunes zones han sofert activitat vol-
moments feia més de 5000 km2 (GACÍA-TALAVERA,
cànica molt després de la seva formació com a illa és a
1997). Les illes més recents de l’arxipèlag canari són La
dir de la seva emersió del mantell oceànic, creant camps
Palma, emergida fa 1,7 ± 0,2 milions d’anys (GUILLOU
de lava recents coneguts a l’illa com a “malpaíses” entre
et al., 2001), i El Hierro emergida fa 1,1 ± 0,02 milio-
d’altres el Malpaís Grande i el Malpaís Chico procedents
ns d’anys (GUILLOU et al., 1996). Entre aquests dos
de la caldera de Gairia (DÓNIZ-PÁEZ, 2009). Al nord de
grups es troben Gran Canaria, amb una edat estimada
l’illa els terrenys més recents es troben als voltants de
de 14,5 Ma (HOERNLE et al., 1991), La Gomera, emer-
la Montaña de la Arena, que amb una antiguitat pro-
gida fa més de 10,2 ± 0,5 Ma; i Tenerife, amb roques
bablement de menys de 10.000 anys (CRIADO, 1991)
emergides ja des de fa 11,6 ± 0,2 Ma (ANCOCHEA et
presenta un bon mostrari de fenòmens volcànics super-
al., 1990). Pel que fa l’arxipèlag de Madeira, constituït
ficials i subterranis. Les colades formen un malpaís de
per dues illes principals i algunes de secundàries. Porto
12 km2. En principi les laves eren molt fluides on es for-
Santo és l’illa més antiga, amb una edat de fa més de 14
mares tubs i les morfologies epígones. Part d’aquestes
milions d’anys. Madeira és una illa més recent, de fa uns
laves es recobriren amb laves escorianes. Aquí s’han
4,6 milions d’anys (GELDMACHER et al., 2000).
localitzat bon nombre de cavitats.
167

1.— CUEVA DE VILLAVERDE
paral·leles per confluir fins al final transitable de la cova.
La primera part és un tub d’amplada constant de 5 m i
La Oliva, Coordenades UTM: 28R 607531W-
una alçada de 2 m. la zona final és baixa de sostre —de-
3168290N fus 28 datum WGS 84
vers 1 m— i ampla de 10 m, les seccions són arrodoni-
Després de la propera Cueva del Llano és la cavi-
des amb poca presència d’estafilits, cosa que indica un
tat de més desenvolupament i més interessant de l’illa.
cert mecanisme d’enderrocament del sostre. El pis és
Està situada en el nucli urbà de Villaverde, municipi de
de sediments terrosos amb una potència mínima de 1 m
La Oliva, cosa que crea prou problemes per a la conser-
i alguna intercalació de material piroclàstic. La primera
vació. Aproximadament a la seva meitat —vid secció
meitat presenta un pis i sostre descendents en pendent
JJ’ de la topografia— per un clivell al costat NE hi ha
suau arribant a assolir una fondària de 9,25 m, la sego-
una filtració d’aigües brutes, que han de provenir d’un
na meitat és ben horitzontal.
pou negre de les cases de la vila. No és l’única afectació
La cova va servir d’habitatge en època indetermina-
de les estructures urbanes a la cova: ben al centre de
da: hi podem apreciar uns closos o rotlles de barraca de
la galeria, poc després del final de la zona arqueològica
pedra irregular d’entre un metre i mig i els dos metres
trobam un pou excavat amb finalitat desconeguda i sen-
de diàmetre. També va servir d’enterrament després de
se emissions de cap classe.
l’època en què va servir d’habitatge: s’hi han trobat ossos
Abans del 1979 la cavitat era completament invisi-
de dos individus, dissortadament no varen sobreviure a
ble des de l’exterior, fou descoberta el 1979 quan hom
la curiositat pels primers visitants (BLANCO, 1984).
rompia el terreny amb barrobins (BLANCO, 1984), re-
bentant el sostre just a la zona arqueològica segurament
prop d’on devia esser l’entrada original.
2.— SIMA DE LAS PALOMAS
Els barrobins crearen una entrada baixa per on
podem accedir a la branca nord de la cova. Malgrat
28R 604421W/316348N
l’excavació de l’exterior, al costat sud no hem trobat
Aquesta i les cavitats següents de nom “P seguit
l’entrada original.
d’nombre” estan situades al coster de la Montaña de la
La cova és un tub que s’allarga uns 171 m, tot i
Arena en un espai reduït. Ens trobam davant un gran
que el desenvolupament topogràfic real assoleix els
esfondrament dins la colada de bon rost —20°— que
320 m. A 50 m del final se subdivideix en dues galeries
davalla del volcà de la Montaña de la Arena. És un gran
Foto 1: Cueva de Villaverde, prop de l’entrada.
Photo 1: Cueva de Villaverde, near the entrance.
168

169

buit de forma acampanada amb algunes subdivisions
3.— P1.
causades pels enderrocs que cobreixen tot el pis. La
boca és ovalada amb uns eixos major i menor de 10 m
La Oliva, 28R 604616W/3168357N
per 7 m respectivament. La inclinació del terreny motiva
És un pou cilindroide d’un amplada de 10 m per 7 m
un fort desnivell dels seus dos llavis: 8 m en direcció
quasi constant a tota la seva caiguda. Tanmateix a la
NO-S. En aquesta direcció els extrems de la boca estan
part inferior les parets s’eixamplen, potser indici de la
separats 21 m. El desenvolupament topogràfic real és
presència d’un tub, l’esfondrament del sostre del qual
de 97 m i la fondària és de 26,25 m. Els abundants en-
hauria estat origen de la comunicació de la cavitat amb
derrocs ens informen que es tracta d’una cavitat bastant
l’exterior.
evolucionada en el temps. Al costat NE de la boca hi ha
un caramull piramidal de pedres per accedir-hi; el lloc
ha estat triat perquè aquí la paret —tot i que és més
alta que a d’altres indrets— és vertical, mentre que a la
resta fa balma; no és agosarat suposar que hom dava-
llava la part superior a braó amb una corda i s’ajudava
amb la “piràmide” per baixar el darrer tros. Val a dir que
aquestes piràmides són molt inestables degut a que les
pedres no són gaire grans ni feixugues i a més n’hi ha
moltes d’arrodonides.
Foto 2: Exterior de la Sima de las Palomas al coster del volcà de La
Foto 3: Sima de las Palomas, al fons del pou d’entrada. S’hi veu clara-
Arena.
ment la piràmide —no gaire estable— de pedres que en facilita
l’accés amb mitjans precaris.
Photo 2: Exterior of Sima de las Palomas, at the slope of La Arena vol-
cano.
Photo 3: Sima de las Palomas, at the bottom of the pit. A pyramid of
stones that facilitates the entrance is clearly visible.
170

4.— P 2.
La Oliva, 28R 604591W/3168399N
Pou acampanat de 9 m de fondo, la boca és rodona
de 2 m de diàmetre, la planta del fons cobert d’enderrocs
és de 8 m per 5 m. Per l’aspecte creiem que es tracta
d’un hornito, conducte vertical generat per una bombolla
de gas que ha rebentat el sostre d’una bossa de mag-
ma. Aquí també trobam una piràmide de pedres per fa-
cilitar-ne l’accés.
5.— P 3. PALOMAS HORNITO
La Oliva, 28R 604345W/3168421N
La seva entrada —un pou de 7 m de fondària— és
fàcil de veure als peus d’una piràmide de lava en un
terreny pla; el pou comunica amb un galeria de 34 m de
llargada i planta divagant, bàsicament en direcció nord-
sud indicant el seu origen a la Montaña de la Arena.
Essencialment la galeria és quasi horitzontal entre 12
m i 3 m d’amplada, tret de les zones on hi ha hagut es-
fondraments: davall del pou d’entrada i l’extrem nord. La
fondària màxima és de 12 m a l’extrem nord i de 11 m
a l’extrem sud. Tret de les zones tapades d’enderrocs
s’aprecia bé el pis de lava amb algunes textures cor-
dades. Pensam que la boca de 5 m per 4 m, sigui un
Foto 4: Entrada a l’avenc P2, no hi manca el munt de pedres present
hornito, xemeneia per on ha sortit el gas dins la colada
en totes les cavitats verticals de la zona.
calenta, modificada per esfondraments.
L’habitual piràmide de pedres s’aferra al costat est
Photo 4: P2 entrance, with the characteristic pyramid of stones present
in all the vertical caves in Montaña de la Arena.
de la boca i arriba fins a la meitat de la caiguda del pou.
171

Foto 5: Exterior de Palomas-Hornito, els pinacles en segon terme són
Photo 5: Surroundings of Sima de las Palomas-Hornito. Pinnacles in
lava aixecada per la força dels gasos en obrir-se la boca.
second term are lava uplifted by gas pressures at the opening
time of the cave.
172

8.— CUEVA DE LAS CORUJAS
La Oliva, 28R 600609W-3175250N
És un altre exemple de cavitat residual com les cita-
des més amunt. És una clotada arrodonida de 20 m per
19 m en planta, quasi sense sostre i plena d’enderrocs;
l’únic recer és una balma en forma de mitja lluna de 5 m
de penetració màxima en el terreny a la banda est. En
aquest costat les parets ben extraplomades són un bon
refugi per a les òlibes, d’aquí li ve el nom.
6.— P 4.
La Oliva, 28R 604322W/3168502N
La cavitat és un clotada rodonenca d’uns 20 m de
diàmetre i 5 m de fondària. Segurament evolucionà a
partir d’un tub volcànic obert a l’exterior per un abissa-
ment, jameo. Entre els posteriors esbaldrecs del sostre
i el reblit d’enderrocs ha desaparegut la part subterrà-
nia, només al costat sud-est unes parets fent balma ens
donen fe del passat d’un fenomen que només podem
anomenar cova amb una agosarada visió espeleogenè-
tica. En el costat nord presenta un pitó de lava que puja
més d’un metre per damunt el nivell del terreny. Aquesta
cavitat com totes les de la zona amb les parets plenes
de clivells són aprofitades per ocells com a posadors o
per fer-hi el niu; especialment interessant són les òlibes,
que actuen com a agents bioacumuladors de microfau-
na a la cavitat. Dues marjades en angle al costat oest en
faciliten l’accés.
7.—P 5.
La Oliva, 28R 604307W/3168394N
Es tracta d’un hornito; un pou amb una boca rodo-
nenca de 1,5 de diàmetre que s’eixampla espectacular-
ment fins assolir al fons unes dimensions de 16 m per
10 m. Al costat NE una galeria que acaba colmatada
assoleix els 5 m de llargària. La fondària màxima és de
9 m tot i que davall la boca el caramull d’enderrocs la
redueix a 5 m. A la boca la gènesi es veu clarament,
presenta els llavis exvassats per la força del gasos. Just
sota la boca hi ha l’habitual piràmide de pedres, aquest
pic sense paret on recolzar-se i de 2 m d’alçària.
173

Foto 6: Vista de l’exterior de la Cueva de las Corujas, els esfondra-
Photo 6: Outside view of Cueva de las Corujas. It is a residual cave
ments l’han deixada reduïda a una cavitat residual dins un mal-
inside the malpaís due to the collapse of rocks.
país.
9.—CUEVA DEL MEDIO
La Oliva, 28R 600672W-
3175255N
Com el cas anterior és tracta
d’una depressió o clotada d’uns 30
m de dimensió màxima en direcció
NE-SO, l’única en la qual es veuen
els límits de l’antiga cavitat, les al-
tres vores no es poden apreciar. En
el costat NE trobam una coveta o
balma de 8 m per 4 m de dimensio-
ns màximes i d’una alçada de 2 m a
l’entrada, tancada per unes parets
de pedra en sec. Al costat oposat hi
ha una paret de 2 m d’alçada, pos-
siblement la que tancava l’antiga
cavitat com hem dit més amunt.
Tota la superfície a cel obert és
plena d’enderrocs de mides molt
variades, només la balma presenta
sediments argilosos al pis, que su-
posam destapats pels constructors
de la barraca.
174

Foto 7: Exterior de la Cueva de la Puerta, hom hi veu el pedreny del
malpaís, els remanents de l’antiga cavitat o canal de lava, i la
porta en el clos feta de pedrotes de basalt.
Photo 7: Cueva de la Puerta outside overview. The stone chaos of the
malpaís, the remains of the lava channel and the basaltic sto-
nes of the door are visible.
10.—CUEVA DE LA PUERTA
La Oliva, 28R 600739W-3175261N)
Es podria tractar d’un cas semblant al de la P 4, el
romanent d’un tub o altra forma subterrània quasi com-
pletament esfondrada; el que resta ara és una balma de
12 m per 5 m al costat sud-est, d’una alçada màxima de
2 m dins el que podria esser un canal volcànic desfet. Al
costat contrari no observam cap resta de les antigues
parets. El que li dóna personalitat és el mur que la tanca
i que degué servir per aprofitar-la com a barraca o es-
table. Conserva la porta —d’aquí li ve el nom— feta de
blocs de basalt de bona mida i amb unes dimensions de
1 m per 0,75 m.
11.—CUEVA DE LAS MOSCAS
Tuineje, 28R 598520W/3129405N
Petita cavitat dins una colada
en el Malpaís Grande inclinada cap
a l’est. Té una certa complexitat en
relació a la seva petitesa: 10 m de
10 m en planta, una fondària de 4
m i una alçada de 2 m a l’interior. La
planta presenta una estretor devers
la meitat, de manera que podríem
dir que la cavitat està formada per
dues saletes. Pis i sostre comencen
inclinats i s’anivellen a l’interior. El
pis és cobert d’enderrocs i el sostre
presenta lloses mig desferrades. A
l’estretor hi ha un marge que tanca
la saleta interior; una mostra més
de l’aprofitament de les coves en
una illa pobre.
175

Lanzarote
cova, segurament ha estat objecte de manipulació antrò-
pica. On aquesta es palesa més és a la zona coberta de
Aquesta és una illa molt antiga, el relleu original va
la cova, d’uns 15 m per 10 m, precisament allà on hi ha
esser aplanat per l’erosió; tanmateix va rejovenir amb
el colze. Està tancada per parets, la del costat sud arriba
l’erupció de nombrosos volcans, les darreres el 1824,
al sostre i presenta porta i finestra; adossada al seu in-
si bé que les més importants en el temps històrics foren
terior hi ha una construcció cúbica de 3 m d’aresta, prou
les que es produïren entre 1730 1736. Dins les colades
ben acabada; és el lagar que hem esmentat més amunt.
joves s’han engendrat nombroses coves, algunes són
El costat oriental està tancat per un marge en talús, de
les més atractives de l’arxipèlag com la Cueva de los
4,50 m d’alçada, avui parcialment esbaldregat però que
Verdes i els Jameos del Agua, parcialment ocupades
en temps devia arribar al sostre. El pis d’aquesta zona
per llacs anquihalins.
és net de pedres i cobert de sediments argilosos, aquí
En la nostra estada a la illa prospectàrem la zona
s’assoleixen els 10 m que té la cova de fondària. Cu-
del Jameo de la Puerta Falsa, visitant alguns d’aquests
riosament ha estat objecte d’un ús particular en època
fenòmens, alguns en rosari sobre el mateix tub, i d’altres
contemporània: al sostre hi ha clavats nombrosos anco-
malpaisos cercant restes del ratolí endèmic Malpai-
ratges per a la pràctica de l’escalada esportiva, tot i que
somys, tot i que l’únic que topografiàrem és el que no-
no sembla que actualment s’hi facin activitats.
saltres anomenàrem del Lagar, per l’existència al seu
interior d’un celler a l’abandó.
Madeira & Porto Santo
12.— JAMEO DEL LAGAR
Haría, 28R 648725W/3229038N
Madeira té una extensió de 728 km2, i presenta un
Situada al nord de Lanzarote, propera al volcà de La
relleu molt esquerp, barrancs i carenes n’accidenten el
Corona es tracta d’un doble jameo sobre un tub volcà-
territori fins a la seva alçada màxima de 1861 m, el Pico
nic de planta en colze, les dues branques fan un angle
Ruivo. És una illa antiga i plujosa, per tant l’erosió ha
d’uns 100° i estan orientades N10°E-S10°O, i est –oest.
deixat poques coves en peu, tot i això no hi manquen
El jameo est té una mica de recer tot al seu voltant, i el
completament, tenguérem ocasió de fer-hi algunes visi-
pis cobert d’enderrocs; la planta del fons té unes mesu-
tes i de topografiar-ne d’inèdites. Tanmateix cal confes-
res de 40 m per 24 m. El jameo sud-oest assoleix els 15
sar que en aquestes illes les nostres activitats es con-
m per 12 m, el seu costat meridional està cobert de terra
centraren majorment en jaciments superficials: dunes i
vegetal amb un rost suau per on és fàcil l’accés a la
sorrals abundants en ossos d’ocells.
Foto 8: Entrada meridional al Jameo del Lagar. La finestra comunica
Photo 8: Jameo del Lagar south entrance. The window directly commu-
directament amb el sostre del celler.
nicates with the roof of the cellar.
176

13.—FURNA FEIA
São
Vicente,
28S
300781W-3631056N
La cavitat està situada
dalt les serres del municipi
de Fanal. Furna és el nom
local per cova; la que mos-
tram ací està ficada dins un
bosc espès secundari, nas-
cut després de la cremada
de la laurisilva de Madei-
ra, poc temps passat de
l’ocupació per Portugal el
1420. Només és una saleta
ovalada, de 6 m de llargada
per 3 m d’amplada, al fons
una xemeneia comunica
amb un piset superior que
no puja gaire més de 3 m. La
poca llargada i l’amplada de
la boca fan que estigui ben
il·luminada i que hi creixin
molses i falgueres. Per da-
vall de la vegetació hi tro-
bam una capa potent de te-
rra amb carbó, segurament
restes dels focs encesos per
la gent que s’hi va arrecerar
o testimonis antics de la gran
cremada de la laurisilva.
177

Foto 9: Boca central de la Furna dos Pessegueiros.
Photo 9: Furna dos Pessegueiros middle entrance.
178

14.—FURNA DOS PESSE-
GUEIROS

São
Vicente,
28S
304617W-36308551N
És al Montado dos Pes-
segueiros —municipi de Fa-
nal— amagada entre la lauri-
silva en un terreny rost. Parlam
d’un tub volcànic de 52 m de
llargada quasi dret; en aquest
cas la poligonal topogràfica no
resulta gaire més llarga. La di-
recció aproximada és NE-SO
amb dues boques: una és un
esfondrament de pis terrós a
15 m de l’extrem nord, l’altra
és una xemeneia. Aquesta ara
per ara és impenetrable, està
tapada per roques, entre els
espais de les quals es filtra un
poc de llum; sembla retocada
per mà humana almenys a la
part de baix. L’amplada del tub
és variable entre els 3,50 m
davall del pou i els 2 m als dos
caps.
L’esfondrament citat divi-
deix el tub en dues branques
ben desiguals, la quantitat de
sediments que hi ha dipositats
quasi impedeix l’entrada a la
branca nord, ajudats per un es-
ponerós exemplar de vinhàtico
(Persea indica) que hi creix.
Aqueixa —descendent— arri-
ba als 8 m de fondària, l’altra
és ascendent i arriba a assolir
els 10 m respecte a la cota de
l’entrada. El pis presenta varia-
des morfologies, roca, ende-
rrocs, especialment abundo-
sos a la branca nord i davall
del pou i fang als dos extrems
del tub; en comptats llocs del
sostre s’observa qualque es-
tafilit.
15.—GRUTA DE SÃO VICENTE 2
São Vicente, 28S 308750W-3630709N
A la sortida cap a la mar del poble del mateix nom i
cia dels esbaldrecs que han generat un esglaonament
sota un penyal trobam la coneguda cova turística de São
ben marcat; els enderrocs resultants del procés estan
Vicente, en el mateix penyal i un poc cap al nord es fa
escampats pel pis, la resta d’aquest és de lava i ben
ben vistable la boca de 8 m d’ampla per 2 m de la cavitat
horitzontal. A la zona interior del sostre podem veure al-
que ací descrivim, festonada per vegetació esponerosa.
guns estafilits. Originalment el tub devia esser més llarg,
Està formada per un tub dret de 30 m de llargada, de
ha estat destruït en part pel recul de la timba on s’obri,
direcció NO-SE, i d’amplada entre 10 m i 5 m; l’alçada
al peus de la qual hi ha un torrent. No és gaire agosarat
minva des dels 4 m una mica passada la boca fins als
pensar que ambdues cavitats –la que descrivim i la tu-
poc menys de 0,30 m a la zona més interior, on trobam
rística— estan comunicades, vista la seva proximitat i el
un bufador impenetrable. El sostre alt és conseqüèn-
fort corrent d’aire que surt del bufador esmentat.
179

Agraïment
GARCÍA-TALAVERA, F. (1997): Las Canarias orientales y vecina
costa africana en el Holoceno. Eres (Arqueología), 7:55-63.
Volem fer palès el nostre agraïment a totes les per-
GARRALDE, M.D., HERNANDEZ, F. & SANCHEZ, M.D. (1981):
El enterramiento de la cueva de Villaverde (La Oliva, Fuer-
sones que ens han ajudat en les tasques d’exploració
teventura). Anuario de Estudios Atlànticos, 27: 673-690.
d’aquestes cavernes macaronèsiques. Hem d’esmentar
GUILLOU, H., CARRACEDO, J.C., TORRADO, F.P. & BADIO-
en primer lloc a Jacques Michaux i Juan Francisco Na-
LA, E.R. (1996): K-Ar ages and magnetic stratigraphy of
varro Mederos, amb els que compartírem moltes de
a hotspot-induced, fast grown oceanic island: El Hierro,
les exploracions fetes a les Canàries. Les autoritats de
Canary Islands. Journal of Volcanology and Geothermal
les Áreas de Patrimonio del Cabildo de Fuerteventura
Research, 73: 141-155.
i del Cabildo de Lanzarote (especialment, Nacho Her-
GUILLOU, H.; CARRACEDO, J.E. & DUNCAN, R. (2001): KAr,
40Ar/39Ar Ages and magnetostratigraphy of Brunhes and
nández i Nona Perera) i Madeira (especialment Dília
Matuyama Lava Sequences from La Palma Island. Journal
Menezes, Cristina Medeiros i Paulo Oliveira) ens han
of Volcanology and Geothermal Research, 106: 175-194.
facilitat l’accés a diferents cavitats i els permisos perti-
HERNÁNDEZ, F., LOMOSCHITZ, A., MECO, J., SÁNCHEZ-
nents. Aquest treball s’inclou al Projecte d’Investigació
VELÁZQUEZ, D., I DEL TORO, A. (1988): The archaeo-
CGL2007-62047/BTE “Cronología y causas de las ex-
logical site of Cueva de Villaverde (Fuerteventura): Ho-
tinciones de vertebrados autóctonos en Canarias y Ba-
locene palaeoenvironment and human occupation in a
leares: un análisis comparativo. II”, finançat per la Direc-
volcanic tube. In “Deserts, Past and Future Evolution” (N.
PETIT-MAIRE, Ed.), pp. 166-178. PICG-252 Fuerteventu-
ción General de Investigación del Ministerio de Ciencia
ra. CNRS Marseille, France.
e Innovación.
HOERNLE, K., TILTON, G. & SCHMINCKE, H.-U. (1991): Sr-
Nd-Pb isotopic evolution of Gran Canaria: evidence for
shallow enriched mantle beneath the Canary Islands. Ear-
Bibliografia
th and Planetary Science Letters, 106: 44-63.
JAUME, D., McMINN, M. & ALCOVER, J.A. (1993): Fossil bird
ALCOVER J.A. & FLORIT, X. (1987):Una nueva especie de
from the Bujero del Silo, La Gomera (Canary Islands), with a
Carduelis (Fringillidae) de La Palma. Vieraea, 17: 75-86.
description of a new species of Quail (Galliformes: Phasia-
ALCOVER, J.A., RANDO, J.C., GARCÍA-TALAVERA, F., HU-
nidae). Boletim do Museu Municipal, Funchal, 2: 147-165.
TTERER, R., MICHAUX, J., TRIAS, M. & NAVARRO,
LEMONA, J. (2000): Historia de la arqueologia de la muerte y
J.F. (2009): A reappraisal of the stratigraphy of Cueva del
bioarqueologia en Fuerteventura. Vegueta, 5: 59-69.
Llano (Fuerteventura) and the chronology of the House
MACHADO YANES, M.C. (1996): Reconstrucción paleoecoló-
Mouse (Mus musculus) introduction into the Canary Is-
gica y etnoarqueológica por medio del análisis antracoló-
lands. Palaeogeography, Palaeoclimatoogy, Palaeoeco-
gico. La cueva de Villaverde (Fuerteventura). En Biogeo-
logy, 177:184-190.
grafía Pleistocena-Holocena de la Península Ibérica, P.
ANCOCHEA, E., FUSTER, J. M., IBARROLA, E., CENDRERO,
RAMIL-REGO, C. FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ & M. RO-
A., COELLO, J., HERNÁN, F., CANTAGREL, J. M. & JA-
DRÍGUEZ GUITIÁN, Coord. pp. 261-274.
MOND, C. (1990): Volcanic evolution of the island of Tene-
McMINN, M., JAUME, D. & ALCOVER, J.A. (1990): Puffinus ol-
rife (Canary Islands) in the light of new K-Ar data. Journal
soni n. sp.: nova espècie de baldritja recentment extinguida
of Vulcanology and Geothermal Research, 44: 23 l-249.
provinent de depòsits espeleològics de Fuerteventura i Lan-
BLANCO, A. (1984): Cueva de Villaverde en el término de La
zarote (Illes Canàries, Atlàntic Oriental). Endins, 16: 63-71.
Oliva, de la isla de Fuerteventura. Boletin de la Real Aca-
MECO, J. (1992): Restos Oseos de ’Lobos Marinos’ en la Cue-
dèmia de la Historia, 181, 1: 95-96.
va de Villaverde (Fuerteventura). Excmo. Cabildo Insular
CANTAGREL, J.M., CENDRERO, A., FÚSTER, J.M., IBARRO-
de Fuerteventura Casa - Museo de Betancuria, Fuerteven-
LA, E. & JAMONA, C. (1984): K-Ar chronology of the vol-
tura, Spain 2: 2.
canic eruptions in the Canarian archipelago: island of La
RANDO J.C. & ALCOVER J.A. (2008): Evidence for a second wes-
Gomera. Bulletin of Volcanology, 47: 597-609.
tern Palaearctic seabird extinction during the last Millennium:
COELLO, J., CANTAGREL, J. M., HERNÁN, F., FÚSTER,
the Lava Shearwater Puffinus olsoni. Ibis, 150: 188-192.
J. M., IBARROLA, E., ANCOCHEA, E., CASQUET, C.,
RANDO, J.C. & ALCOVER, J.A. (2010): On the extinction of
JAMOND, C., DÍAZ DE TERÁN, J. R., CENDRERO, A.
the Dune Shearwater (Puffinus holeae) from the Canary
(1992): Evolution of the Eastern Volcanic Ridge of the Ca-
Islands. Journal of Ornithology, 151: 365-369.
nary Islands based on new K-Ar data. Journal of Volcano-
RANDO J.C., ALCOVER, J.A. & ILLERA, J.C. (2010): Disen-
logy and Geothermal Research, 53: 251-274.
tangling Ancient Interactions: A New Extinct Passerine
CRIADO, C. (1991): La evolución del relieve de Fuerteventura.
Provides Insights on Character Displacement among Ex-
Cabildo de Fuerteventura. Puerto del Rosario. 319 pp.
tinct and Extant Island Finches. PLoS ONE 5(9): e12956.
DÓNIZ-PÁEZ, F. J. (2009): Patrimonio geomorfológico de los
doi:10.1371/journal.pone.0012956
volcanes basálticos monogénicos de la caldera de Gaíria,
RANDO J.C., ALCOVER, J.A., NAVARRO, J.F., GARCÍA-
Malpaís Chico y el Malpaís Grande en la isla de Fuerte-
TALAVERA, F., HUTTERER, R. & MICHAUX, J. (2008):
ventura (Canarias, España). Nimbus, 23-24
Chronology and causes of the extinction of the Lava
GELDMACHER, J., VAN DEN BOGAARD, P., HOERNLE, K.,
Mouse, Malpaisomys insularis (Rodentia: Muridae) from
SCHMINCKE, H.- J. (2000): The 40K/39Ar age dating of
the Canary Islands. Quaternary Research, 70: 141-148.
the Madeira archipelago and hotspot track (eastern North
RANDO, J.C., LÓPEZ, C. & SEGUÍ, B. (1999): A new species
Atlantic). Geochemistry, Geophysic, and Geosystems, 1.
of extinct flightless passerine (Emberizidae: Emberiza)
1999GC000018
from the Canary Islands. Condor, 101: 1-13.
180