An�lisis morfom�trica del carst de pinacles mediterrani de sa Mitjania (Escorca, Mallorca)
ENDINS, 34: 109 - 124
ISSN 0211-2515. Mallorca, 2010
ANÀLISI MORFOMÈTRICA DEL CARST DE PINACLES
MEDITERRANI DE SA MITJANIA (Escorca, Mallorca)
per Angel GINÉS 1, 2 , Joaquín GINÉS 1, 2 i Pere M. MIRALLES 2
Resumen

Se presentan los resultados del estudio morfométrico del karst de pináculos mediterrá-
neo de Sa Mitjania, localizado en la parte septentrional de la Serra de Tramuntana (Mallorca).
La medida de los principales parámetros que permiten describir la morfología de los pinácu-
los (altura, longitud en planta del eje mayor, longitud del eje menor, superficie, pendiente del
eje mayor y pendiente del eje menor) se ha efectuado a partir de una versión digitalizada del
mapa de Sa Mitjania a escala 1/2.000, previamente publicado por uno de los autores (J.G.)
en 1990. Destaca la elevada densidad de pináculos, más de 10 por hectárea, y la consi-
derable proporción de terreno, evaluable en torno al 10% de la superficie exokárstica, que
aparece ocupada por pequeños pináculos y especialmente por grandes peñascos residuales
de formas también puntiagudas. Más de un 10% de los pináculos superan los 10 metros
de altura, mientras que en sus flancos predominan pendientes superiores a los 45°, lo que
contribuye a que este tipo de parajes kársticos sean difícilmente transitables y se distingan
por su paisaje muy agreste. Debido a que Sa Mitjania constituye un ejemplo notable, pero
al mismo tiempo bastante representativo de los campos de lapiaz que tanto abundan en la
Serra de Tramuntana, los datos morfométricos recolectados en los más de un centenar de
pináculos muestreados en esta localidad permiten establecer comparaciones, en términos
estadísticos, con otros karsts de pináculos desarrollados en diversas condiciones bioclimáti-
cas, como es el caso de algunos famosos karsts intertropicales.
Abstract

The results of the morphometrical study of the mediterranean pinnacle karst of Sa
Mitjania, located in the northern part of Serra de Tramuntana range (Mallorca), are presented
in this paper. The measurement of the main parameters allowing a description of the pin-
nacles’ morphology (height, plan length of the major axis, length of the minor axis, area,
slope dipping along the major axis and dipping along the minor axis) has been performed
on a digitalized version of the 1/2,000 scale map of Sa Mitjania, previously published by one
of the authors (J.G.) in 1990. It is worth to mention the high density of pinnacles (more than
10 pinnacles per hectare) and the substantial proportion of surface (around a 10% of the
exokarstic area) that appear occupied by small pinnacles and especially by big residual rocky
hills showing also sharp pointed forms. More than 10% of the pinnacles surpass a height of
10 metres; whereas their slopes predominantly show dips exceeding 45°, which contribute
to make these karst areas very rough and wild as well as almost impassable. Due to the fact
that Sa Mitjania constitutes a notable example of rocky landscape, quite representative of the
karren fields so abundant in the Serra de Tramuntana, the morphometrical data gathered on
more than a hundred pinnacles allow an accurate description of that forms in our mediterra-
nean environment; these data could facilitate to establish comparisons, in statistical terms,
with other pinnacle karsts developed in diverse bioclimatic conditions, as is the case of some
celebrated intertropical karsts.
Introducció
Els camps de lapiaz ocupen extensions molt consi-
determinar el tipus de paisatge, així com l’evolució i el
derables de la superfície del carst en climes alpins, me-
funcionament hidrològic del conjunt de l’exocarst. El cas
diterranis, semiàrids i intertropicals humits. Les seves
més extrem de relleu càrstic dominat pel desenvolupa-
característiques topogràfiques es diversifiquen en funció
ment del lapiaz és el carst de pinacles (pinnacle karst
dels condicionants climàtics, de forma que els relleus re-
en anglès), que té com a localitats de més anomenada:
sultants poden assolir trets molt espectaculars i fins i tot
els Pinnacles de Gunung Api (Sarawak, Malàisia), el
Shilin (stone forest) de Lunan (Yunnan, Xina), els Tsingy
de Bemaraha i Ankarana (Madagascar), els “bluffs” de
1
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
Chillagoe (Queensland, Austràlia) i els impressionants
2
Departament de Ciències de la Terra, Universitat de les Illes Ba-
lears.
costers de Mount Kaijende (Papua Nova Guinea).
109

L’interès per aquests tipus de carst es va anar consoli-
treballs de manera tan sols aproximada: al voltant de
dant a la bibliografia geomorfològica des que WILLIAMS
45 metres d’altura segons OSMASTON (1980); fins a
(1972), en classificar els principals tipus de carst poli-
30 metres segons DREW (1985); entre 1 i 35 metres
gonal de Nova Guinea, va encunyar el terme arête and
segons CHEN et al. (1986); entre 20 i 40 metres se-
pinnacle karst. Publicacions posteriors han contribuït a
gons FORD et al. (1996); entre 1 i 35 metres d’altura i
divulgar i descriure els principals exemples de carst de
1 a 20 metres de diàmetre segons FORD & WILLIAMS
pinacles intertropicals i subtropicals d’influència monsò-
(2007); fins a 80 metres als Tsingy de Madagascar
nica (OSMASTON, 1980; JENNINGS, 1985; CHEN et al.,
(SALOMON, 2009); i fins a 120 metres d’altura a Mount
1986; FORD et al., 1996; FORD & WILLIAMS, 2007; DAY
Kaijende (WILLIAMS, 2009). Segurament les dades
& WALTHAM, 2009; GRIMES, 2009; SALOMON, 2009).
que forneixen DAY & WALTHAM (2009) són les més
Per la seva part, BÖGLI (1980) dedica un apartat
detallades al respecte: basant-se en un mostreig només
als pinacles (Spitzkarren en alemany) i fa les següents
aproximatiu, fet a la localitat típica de Gunung Api (illa
consideracions: “Els pinacles són formes de lapiaz ma-
de Borneo), aquests autors indiquen que el 20% dels
dures... Necessiten un llarg temps per formar-se. Òb-
pinacles tenen més de 20 metres d’altura (amb exem-
viament no basta amb el període Postglacial. Per con-
plars de fins a 50 m), mentre que al voltant del 30% no
següent, són força rars en els Alps, on només es poden
assoleixen una mida de 2 metres i el 50% no superen
trobar en àrees especialment protegides fora de l’abast
els 5 metres; dades que suggereixen que l’altura dels
de l’acció del gel en moviment. En canvi es troben fre-
pinacles no segueix una distribució normal.
qüentment en regions no afectades per les glaceres,
Els carsts de pinacles mediterranis compten amb
com ara la regió mediterrània, ja que n’abunden en mol-
una bibliografia més aviat escassa, encara que les mun-
tes localitats. Els pinacles són predominants en els trò-
tanyes de la costa dàlmata i de l’illa de Mallorca mostren
pics, on assoleixen grans dimensions...”.
exemples ben destacats d’aquest tipus d’exocarst. Es
Malauradament les referències bibliogràfiques dis-
tracta de paisatges, sens dubte, no tan excepcionals
ponibles contenen una informació morfomètrica molt
com la majoria dels carsts de pinacles tropicals, però
minsa i la mida dels pinacles s’avalua en la majoria dels
així i tot sembla prou significatiu que quasi tots els tre-
Figura 1: Típic paisatge de la part meridional del carst de pinacles de
Figure 1: Typical landscape in the southern part of the pinnacle karst
Sa Mitjania. Els costers escarpats que ocupen el rerefons de
of Sa Mitjania. The cliffs in the rear of the picture correspond
la imatge corresponen al Pas de n’Argentó i, en darrer terme,
to Pas de n’Argentó area and, in the background, to the Puig
al Puig Major.
Major.
110

Figura 2: Ortofotografia del carst de Sa Mitjania i dels seus voltants (Sa
Figure 2: Orthophotography of the karst area of Sa Mitjania and its su-
Coma de Bini al Sud i els torrents del Gorg des Diners i de
rroundings (Sa Coma de Bini to the south as well as Gorg des
s’Al·lot Mort a l’Est i a l’Oest respectivament). El rectangle ver-
Diners and s’Al·lot Mort creeks to the east and west respec-
mell indica els límits de la zona cartografiada. Aquesta imatge
tively). The red rectangle indicates the limits of the mapped
correspon al PNOA-2008.
area. This image corresponds to PNOA-2008.
balls que inclouen descripcions dels camps de lapiaz
dècada dels vuitanta i apareixen publicades respectiva-
de la Serra de Tramuntana mallorquina insisteixin rei-
ment a GINÉS & GINÉS (1989) i GINÉS (1990). Els ma-
teradament en la presència d’espectaculars piràmides,
pes resultants constitueixen un material potencialment
crestes (ridges) i pinacles (pinnacles) de lapiaz (GINÉS
molt valuós per a la realització d’estudis morfomètrics,
et al., 1979; BÄR, 1989; GINÉS & GINÉS, 1989 i 1995;
com intentarem demostrar en el present treball.
GINÉS, 1998; entre d’altres).
Pel que fa a les dimensions dels pinacles mallor-
quins, són molt poques les dades numèriques concretes
que han estat publicades: SMART & WHITAKER (1996)
documenten crestalls d’entre 1 i 15 metres d’altura, que
Metodologia utilitzada
mostren pendents compreses entre 20° i 80°; GINÉS
per a l’anàlisi morfomètrica
(1998), fent uns comentaris generals sobre els camps
de lapiaz de la Serra de Tramuntana, escriu textualment:
dels pinacles
“Les roques... sobresurten enmig de la vegetació i dels
esquerps roquissars, i formen pinacles, crestes i piràmi-
des de lapiaz (karren pinnacles) d’entre 5 i 20 metres
Algunes de les característiques més notables dels
d’alçada”; finalment, GINÉS & GINÉS (2009) indiquen
carsts de pinacles estan relacionades amb el relleu molt
que “...els nombrosos carsts de pinacles estan consti-
accidentat que presenten i que els fa, de vegades, in-
tuïts per conjunts de piràmides que molt sovint superen
transitables i, en alguns casos extrems, gairebé inac-
els 10 m d’altura i els 200 m2 de superfície, els quals
cessibles. A més de la verticalitat de les parets i flancs
queden separats per profundes esquerdes...”. Però, a
dels pinacles, solcats per profunds canals (rinnenkarren)
part de la informació continguda en totes aquestes publi-
i amb arestes esmolades per microformes de lapiaz, els
cacions –on no falten dades de caràcter fonamentalment
pinacles apareixen espaiats freqüentment per escletxes
descriptiu sobre les microformes de lapiaz que mostren
molt profundes, ocupades per la vegetació. Tot això
els costers carstificats dels pinacles–, dues de les locali-
contribueix a que la feina topogràfica de camp sigui molt
tats més representatives de la Serra de Tramuntana (Es
difícil en aquestes condicions. A més a més, portar a
Clots Carbons i Sa Mitjania) varen ser cartografiades a
terme un mostreig estadísticament significatiu esdevé
escala 1/2.000 per un dels autors (J.G.) a finals de la
una tasca desproporcionadament àrdua i fastijosa dins
111

un terreny tan esquerp i poc uniforme a escala huma-
de l’amidament efectuat sobre la cartografia esmentada
na. Emperò, els pinacles i crestalls tenen unes mides a
(algunes han estat calculades gràficament de forma ma-
bastament grans que permeten la seva observació mit-
nual, però en altres casos s’han fet servir tractaments
jançant tècniques de teledetecció, com ara la fotografia
informàtics a partir de la seva versió digitalitzada); 3)
aèria i els seus derivats cartogràfics. I és aquesta aptitud
la selecció dels paràmetres a mesurar en cada pinacle
per a la seva discriminació i identificació en fotografia
ha estat condicionada per la intenció de donar a l’estudi
aèria la que pot donar més avantatges als estudis mor-
un enfocament fonamentalment descriptiu, però obert
fomètrics dels pinacles basats en diversos productes
també a possibles interpretacions genètiques; 4) els
cartogràfics, sempre que aquests tinguin un nivell de
valors numèrics corresponents a cada pinacle (tal com
resolució adient.
apareixen a la Taula I) consten de nou mides o dades:
Va ser, precisament, la disponibilitat prèvia d’una
altura, longitud de l’eix major, longitud de l’eix menor,
cartografia geomorfològica detallada del promontori
superfície, relació entre l’eix major i l’eix menor, pendent
carstificat de Sa Mitjania (Figura 1) –una localitat ben
de l’eix major, pendent de l’eix menor, cota a peu de pi-
representativa dels camps de lapiaz de la muntanya
nacle i cota de cim de pinacle; 5) en base al tractament
mallorquina– el punt de partida per a desenvolupar
estadístic efectuat sobre les mesures obtingudes s’han
aquesta primera temptativa d’anàlisi morfomètrica d’un
pogut inferir una sèrie d’estimacions sobre l’altura, la su-
carst de pinacles mediterrani. El material cartogràfic
perfície, la forma en planta i els pendents dels costers
base sobre el que s’ha treballat, consisteix en un mapa
dels pinacles, així com també sobre possibles nivells de
a escala 1/2.000 que fou elaborat a l’Empresa Muni-
relleixos i cims relacionats amb ells; 6) al mateix temps,
cipal d’Informàtica S.A. (actualment IMI) de Palma de
s’ha plantejat (amb una mostra significativa de 104 indi-
Mallorca, utilitzant un restituïdor analític Matra T-1 que
vidus) el problema de la tipologia dels pinacles i s’ha fet
va permetre aplicar les tècniques fotogramètriques so-
un intent de quantificar el percentatge de superfície càrs-
bre parells estereoscòpics de fotogrames aeris a escala
tica ocupada per pinacles i la seva concentració per uni-
1/15.000. Del producte cartogràfic original s’ha realit-
tat de superfície; 7) finalment, cal remarcar que aquest
zat recentment una nova versió en format DGN, per tal
treball té un caire pioner pel que fa a l’ús de tècniques de
de facilitar el seu tractament informàtic. La cartografia
teledetecció en l’estudi morfomètric del lapiaz (a nivell
geomorfològica produïda, que ja es va publicar a GINÉS
dels diferents tipus d’exocarst existents) i que, precisa-
(1990), permet copsar l’impressionant paratge càrs-
ment per això, s’ha defugit deliberadament d’introduir en
tic amb tota la complexitat del seu relleu, però també
ell altres dades de camp complementàries.
permet efectuar amidaments de diversos descriptors
morfomètrics amb una precisió a bastament satisfac-
tòria, sempre dins els límits que imposa l’equidistància
de corbes de nivell, que en aquest cas és de 2 metres.
Tipologia dels pinacles
L’elecció de Sa Mitjania com a exemple de carst de pi-
nacles està prou justificada per les característiques que
presenten els seus camps de lapiaz; però, a més a més,
A diferència de la majoria de les formes de lapiaz,
es tracta d’una localitat relativament petita, que presenta
els pinacles constitueixen formes prominents –és a
uns límits geogràfics còmodes de definir i que, per tant,
dir, en relleu– que quan assoleixen un important grau
es pot estudiar amb facilitat d’una manera exhaustiva i
de desenvolupament poden caracteritzar els camps de
individualitzada (Figures 2 i 3).
lapiaz i fins i tot el conjunt de l’exocarst, imposant-se
Els resultats de l’anàlisi morfomètrica dels pinacles
a les dolines o depressions càrstiques en la topografia
de Sa Mitjania apareixen resumits als apartats que vé-
d’alguns paratges càrstics mediterranis i tropicals.
nen a continuació i han estat desenvolupats i estructurats
Aquest és el cas de Sa Mitjania, però també d’altres
amb uns criteris metodològics senzills: 1) l’estratègia de
nombroses localitats de la Serra de Tramuntana, on la
mostreig adoptada ha consistit, primer de tot, en iden-
presència de grans piràmides de lapiaz ha estat docu-
tificar tots els elements topogràfics prominents que es
mentada reiteradament; com per exemple a GINÉS et
podien discriminar a la cartografia esmentada, per tal
al. (1979), BÄR (1989), GINÉS & GINÉS (1989), GINÉS
de tabular per a cada un d’ells les mesures correspo-
(1990), SMART & WHITAKER (1996), GINÉS (1998) i
nents de cada descriptor; 2) totes les dades morfomè-
GINÉS & GINÉS (2009). Les esmentades referències
triques obtingudes i recol·lectades a la Taula I provenen
bibliogràfiques descriuen aquestes formes prominents
Figura 3: Cartografia geomorfològica detallada del paratge càrstic de
Figure 3: Detailed geomorphological map of the karst area of Sa
Sa Mitjania. Es tracta d’una nova versió del mapa a escala
Mitjania. It is a recent version of the 1/2,000 map performed in
1/2.000 que fou elaborat a l’Empresa Municipal d’Informàtica
the Empresa Municipal d’Informàtica S.A. (currently IMI) from
S.A. (actualment IMI) de Palma i que es va publicar a GINÉS
Palma, that was previously published by GINÉS (1990). UTM
(1990). Projecció UTM; datum ED50. Equidistància de les cor-
projection; ED50 datum. Contours interval: 2 metres.
bes de nivell: 2 metres.

A: Avenc de Sa Mitjania; B: Avenc Petit de Sa Mitjania; C:

A: Avenc de Sa Mitjania; B: Avenc Petit de Sa Mitjania; C:
Avenc Públic; D: Torrent des Gorg des Diners; E: Coma de
Avenc Públic; D: Torrent des Gorg des Diners; E: Coma de
Bini; F: Casa des Moro.
Bini; F: Casa des Moro.

1: doline bottom covered with soil; 2: opened doline; 3:

1: fons de dolina amb cobertura edàfica; 2: dolina oberta; 3:
swallow-hole, small pit; 4: shaft; 5: solutionally enlarged frac-
engolidor, petit avenc; 4: avenc; 5: fractures eixamplades per
tures; 6: contours; 7: contours in depressed areas; 8: eleva-
dissolució; 6: corbes de nivell; 7: corbes de depressió; 8: cota
tion point; 9: stone wall; 10: building; 11: creek; 12: trees; 13:
altimètrica; 9: paret de pedra seca; 10: construcció; 11: torrent;
forest area.
12: arbres; 13: massa arbòria.
112

113

com a: piràmides, crestes, spitzkarren, torrelles, crestalls,
poder de resolució que ens dóna el mapa topogràfic de
ridges i, més recentment, com a pinacles. Emperò, l’ús
base (Figures 3 i 4). Per contra, els relleus complexos
cada vegada més generalitzat de l’expressió carst de
són aquells on hi podem trobar més d’un cim dins un
pinacles per a aquest tipus de paisatges càrstics, es-
mateix relleu, encara que la seva identitat topogràfica
querps i quasi intransitables, ens ha convidat a utilitzar
queda clarament delimitada per una corba de nivell tan-
aquí de manera preferent el terme pinacle, però amb
cada que els envolta per complet (Figura 4). Aquesta
unes certes matisacions.
diferenciació es fa necessària per tal d’establir, de bon
D’una banda, és necessari reconèixer que els re-
començament, un primer criteri d’individualització per a
lleus càrstics positius mostren una gran complexitat de
cada element a mesurar. A la Figura 5 es pot apreciar la
forma, altura i mida, i no sempre és fàcil individualitzar
decisió adoptada, de manera que els pinacles simples
els diferents pinacles pel que fa al seu tractament mor-
apareixen en color blau i els relleus complexos, que in-
fomètric. Si bé qualsevol prominència destacada queda
clouen diversos pinacles, apareixen delimitats amb un
reflectida als mapes topogràfics en forma d’una corba
color perifèric vermell.
de nivell tancada (tal com s’aprecia a la Figura 3, elabo-
D’altra banda, cal tenir en compte una diferència
rada amb una equidistància entre corbes de nivell de 2
substancial pel que fa a la grandària dels elements to-
metres), és freqüent que els relleus presentin diversos
pogràfics a considerar. Per norma general, els pinacles
cims encara que comparteixin una mateixa base. Per
o relleus simples tenen una mida molt més petita i una
això hem introduït una classificació que distingeix entre
menor altura i superfície que els complexos de pinacles, i
pinacles simples i complexos de pinacles; o, dit amb
són els que de fet apareixen descrits a la bibliografia com
altres paraules, entre relleus simples i relleus com-
a pinacles o spitzkarren. En canvi, com és de suposar,
plexos (Figura 4). Els pinacles simples són aquells que
els relleus complexos tenen unes dimensions molt més
només mostren un únic cim o nucli destacat, segons el
grans i abracen grups de pinacles simples dins el seu
Figura 4: Mapa esquemàtic i simplificat de Sa Mitjania. Els 104 pinacles
Figure 4: Schematic and simplified map of Sa Mitjania. The 104 sam-
lato sensu mostrejats apareixen assenyalats en color blau (pi-
pled pinnacles lato sensu appear represented in blue (simple
nacles simples) i en color vermell (complexos de més d’un
pinnacles) and in red colour (complexes including more than
pinacle). Els dos talls topogràfics paral·lels A i B es poden con-
one pinnacle). The two parallel topographic profiles A and B
sultar a la Figura 12.
are displayed in Figure 12.
114

límit. Emperò, en alguns casos, es troben relleus simples
de gran mida i superfície als quals difícilment escau la
denominació de pinacles (vegeu-ne un clar exemple a la
Figura 4, concretament a l’extrem septentrional del perfil
A). És per això que ens hem permès distingir entre pina-
cles
(Figura 6) i penyals càrstics (Figura 7).
Així doncs, els pinacles serien aquells relleus sim-
ples, produïts per l’activa erosió càrstica que es manifes-
ta mitjançant el creixement de formes de lapiaz en tota la
seva extensió, i que no arriben a superar els 200 m2 de
superfície. Complementàriament, els penyals càrstics
serien aquells relleus residuals de grans dimensions,
simples o complexos, que assoleixen una extensió su-
perior als 300 m2, sense importar el nombre de cims que
puguin presentar ni el grau de desenvolupament de les
morfologies de lapiaz. Cal destacar que la diferencia-
ció que aquí s’estableix, entre pinacles i penyals, no és
estrictament rígida, sinó que correspon a una gradació
contínua que va des dels pinacles més representatius
i abundants (entre 5 i 20 m2 de superfície i de 2 a 4 m
d’altura) fins als grans penyals (de més de 3.000 m2 de
superfície), passant per relleus intermedis que suposa-
rien una transició gradual entre pinacle i penyal.
La distinció entre relleus simples i complexos (se-
gons el nombre de cims de cada prominència) i entre
pinacles i penyals (segons les seves dimensions i la
modalitat de carstificació que presenten aquests relleus)
serà present tot al llarg dels apartats següents, especial-
ment amb la intenció de clarificar la metodologia utilitza-
da i també amb la pretensió de facilitar la interpretació
de la taula de dades (Taula I) i de les corresponents
gràfiques descriptives.
Densitat dels pinacles
En el promontori de Sa Mitjania, que ha estat se-
leccionat per a la realització d’aquest estudi (Figura 3),
així com a molts d’altres camps de lapiaz de la Serra de
Figura 5: Exemples de pinacles simples i pinacles complexos. a) en
Tramuntana, la intensa carstificació ha donat lloc a uns
blau, tres pinacles simples; b) en vermell, complex de pina-
cles constituït per un conjunt de set pinacles simples, els quals
paisatges que presenten nombrosos pinacles verticalit-
apareixen marcats en color blau.
zats, els quals hi predominen clarament en comparació
amb una quantitat de dolines i depressions càrstiques
Figure 5: Examples of simple and complex pinnacles. a) in blue, three
simple pinnacles; b) in red, a complex of pinnacles constitu-
més aviat escassa. Es tracta d’un relleu exocàrstic ca-
ted by a group of seven simple pinnacles, which are depicted
racteritzat per piràmides de lapiaz punxegudes i ben
in blue colour.
individualitzades, separades freqüentment per pregons
corredors càrstics, i que, només de manera esporàdi-
ca, mostren diverses dolines intercalades entre mig dels
Mitjania (Figura 4). En canvi, la catalogació de la totalitat
conjunts de pinacles. Per això, una primera quantificació
dels relleus positius que es poden reconèixer topogràfi-
de la proporció en què les formes prominents –en re-
cament (d’acord amb el poder de resolució que propor-
lleu positiu– hi dominen sobre les formes còncaves –en
ciona l’equidistància de corbes de nivell de 2 m) ens ha
depressió– es podria expressar de forma prou senzilla
permès la identificació de 79 pinacles i 25 penyals (Tau-
mitjançant un simple recompte del nombre de pinacles i
la I); és a dir, 104 pinacles lato sensu. Si, a més a més,
de dolines per unitat de superfície.
es pren en compte que 13 d’aquests penyals són, de fet,
Els càlculs efectuats sobre la totalitat de la zona
pinacles complexos, que presenten un nombre addicio-
carstificada que apareix a la Figura 3 (amb exclusió de
nal de 27 cims més, el recompte exhaustiu de pinacles
la vorera oriental del Torrent des Gorg des Diners i de la
simples pujaria fins a 131. Això suposa una densitat de
part boscosa de Sa Coma de Bini) donen una superfície
pinacles de, com a mínim, 4,2 pinacles per hectàrea i
aproximada de 312.000 m2 de camps de lapiaz, mentre
un aclaparador predomini dels pinacles sobre les doli-
que tan sols permeten detectar la presència de 8 doli-
nes pel que fa a la quantitat d’elements topogràfics ob-
nes, concentrades quasi totes en el sector central de Sa
servables a la cartografia de la zona mostrejada.
115

Taula I
Relleu
Altura
Eix major (A)
Eix menor (b)
Superfície
A/b
Pendent (A)
Pendent (b)
Cota peu
Cota cim
[m]
[m]
[m]
[m2]
[º]
[º]
[m]
[m]
simple
2
3,6
1,8
4,8
2,0
48
66
495
497
simple
2
2,8
2,6
5,0
1,1
55
57
541
543
simple
2
3,1
2,2
5,3
1,4
52
61
469
471
simple
2
5,1
1,9
8,7
2,7
38
65
493
495
simple
2
4,2
3,3
9,8
1,3
44
50
539
541
simple
2
4,0
3,2
10,7
1,3
45
51
533
535
simple
2
5,0
3,0
11,5
1,7
39
53
473
475
simple
2
5,0
2,9
11,8
1,7
39
54
553
555
simple
2
4,7
3,5
12,6
1,3
40
49
535
537
simple
2
6,1
2,7
12,7
2,3
33
56
521
523
simple
2
5,6
2,9
12,9
1,9
36
54
553
555
simple
2
5,2
3,9
14,1
1,3
38
46
467
469
simple
2
4,7
4,0
14,2
1,2
40
45
567
569
simple
2
7,1
2,7
14,6
2,6
29
56
477
479
simple
2
6,2
2,5
15,0
2,5
33
58
561
563
simple
2
6,0
3,1
15,1
1,9
34
52
507
509
simple
2
5,2
4,4
18,3
1,2
38
42
555
557
simple
2
6,1
3,8
18,7
1,6
33
46
537
539
simple
2
5,4
4,7
19,2
1,1
37
40
561
563
simple
2
6,9
3,6
20,5
1,9
30
48
559
561
simple
2
5,6
4,8
21,0
1,2
36
40
559
561
simple
2
6,1
4,5
21,7
1,4
33
42
555
557
simple
2
6,5
4,6
21,7
1,4
32
41
533
535
simple
2
6,9
4,0
21,9
1,7
30
45
505
507
simple
2
6,1
4,6
23,2
1,3
33
41
545
547
simple
2
8,2
3,8
23,5
2,2
26
46
461
463
simple
2
7,0
5,0
23,6
1,4
30
39
503
505
simple
4
7,9
3,9
25,1
2,0
43
71
463
467
simple
2
7,2
5,4
28,4
1,3
29
37
439
441
simple
4
6,3
5,5
28,5
1,1
48
61
539
543
simple
2
7,0
5,4
28,6
1,3
30
37
459
461
simple
2
9,3
4,0
29,1
2,3
23
45
503
505
simple
2
6,8
5,4
29,3
1,3
30
37
561
563
simple
2
8,8
4,1
29,4
2,1
24
44
529
531
simple
2
9,0
4,2
29,5
2,1
24
44
467
469
simple
2
7,3
5,5
29,7
1,3
29
36
537
539
simple
2
10,7
3,5
30,0
3,1
20
49
491
493
simple
4
6,6
6,3
32,3
1,1
50
52
557
561
simple
2
10,3
3,7
34,4
2,8
21
47
555
557
simple
2
8,1
5,6
34,7
1,4
26
36
507
509
simple
4
10,2
4,4
36,3
2,3
38
66
557
561
simple
2
10,6
4,5
36,4
2,4
21
42
559
561
simple
2
8,7
5,6
38,6
1,6
25
36
559
561
simple
4
9,0
5,6
39,9
1,6
35
60
491
495
simple
2
8,3
6,8
40,2
1,2
26
30
465
467
simple
2
8,6
7,2
42,4
1,2
25
29
533
535
simple
2
7,3
7,3
44,6
1,0
29
29
529
531
simple
2
11,1
5,1
45,0
2,2
20
38
551
553
simple
2
9,3
6,3
46,0
1,5
23
32
555
557
simple
4
10,8
5,6
46,9
1,9
35
16
501
505
simple
2
8,3
7,4
47,5
1,1
26
28
537
539
simple
4
10,7
6,2
47,7
1,7
33
58
501
505
simple
4
8,7
7,0
48,7
1,2
32
63
567
571
simple
4
8,7
7,5
50,0
1,2
37
48
557
561
simple
2
11,1
6,1
50,2
1,8
20
33
465
467
simple
2
12,5
5,0
51,5
2,5
18
39
551
553
simple
2
11,0
6,3
55,1
1,7
20
32
467
469
simple
2
13,5
5,5
58,7
2,5
17
36
547
549
116

Taula I (cont)
simple
2
11,8
7,0
62,2
1,7
19
30
547
549
simple
2
13,0
6,0
62,2
2,2
17
34
545
547
simple
2
10,8
7,5
63,0
1,4
20
28
529
531
simple
2
11,0
7,6
63,7
1,4
20
28
557
559
simple
4
10,8
8,4
69,5
1,3
33
52
561
565
simple
6
13,5
7,0
72,6
1,9
34
63
533
539
simple
4
13,9
6,7
73,4
2,1
22
51
471
475
simple
4
10,3
9,0
78,1
1,1
38
42
549
553
simple
4
17,1
5,5
78,2
3,1
22
55
505
509
simple
4
11,9
10,9
98,7
1,1
29
44
551
555
simple
2
22,1
5,2
101,7
4,3
10
38
441
443
simple
2
16,9
7,6
104,8
2,2
13
28
439
443
simple
4
15,1
10,9
124,5
1,4
24
44
467
471
simple
4
23,6
8,8
167,1
2,7
17
50
557
561
simple
6
23,9
9,6
174,7
2,5
21
53
557
563
simple
4
26,6
8,4
177,1
3,2
12
50
519
523
simple
6
18,3
13,5
188,8
1,4
27
50
463
469
simple
4
23,4
9,6
210,8
2,4
19
43
533
537
simple
6
26,7
13,2
251,2
2,0
19
46
547
553
simple
6
34,5
10,7
277,1
3,2
14
52
471
477
simple
6
31,3
11,9
284,1
2,6
20
49
559
565
Pinacles (n=79)
mitjana

2,8
10,4
5,7
55,8
1,8
29,5
45,4
min
2
2,8
1,8
4,8
1,0
10
16
max
6
34,5
13,5
284,1
4,3
55
71
Relleu
Altura
Eix major (A)
Eix menor (b)
Superfície
A/b
Pendent (A)
Pendent (b)
Cota peu
Cota cim
[m]
[m]
[m]
[m2]
[º]
[º]
[m]
[m]
complex
8
35,2
9,3
291,80
3,8
38
60
545
553
simple
6
31,0
12,4
310,20
2,5
15
43
557
563
simple
6
29,4
18,2
328,30
1,6
22
28
509
515
simple
2
36,3
12,0
348,30
3,0
6
18
549
551
simple
10
24,3
21,3
355,10
1,1
33
57
543
553
simple
8
36,3
14,1
361,40
2,6
16
70
561
569
complex
8
39,0
13,4
389,00
2,9
15
59
565
573
simple
8
27,3
21,5
395,40
1,3
24
43
539
547
simple
12
36,9
14,6
422,20
2,5
24
62
559
571
simple
10
37,9
14,7
458,50
2,6
27
61
561
571
simple
6
27,5
22,2
466,70
1,2
20
38
491
497
simple
10
36,3
17,0
478,40
2,1
20
55
563
573
complex
8
31,4
23,3
547,90
1,3
21
60
497
505
complex
8
40,0
19,6
621,30
2,0
15
39
507
515
complex
8
45,4
23,9
766,40
1,9
16
50
561
569
complex
10
54,2
19,7
807,50
2,8
13
55
559
569
complex
8
58,8
15,7
830,80
3,7
20
42
547
555
simple
12
52,6
25,5
859,90
2,1
21
52
529
541
complex
8
54,1
20,8
1.014,10
2,6
16
54
567
575
complex
14
78,1
23,8
1.292,20
3,3
13
55
553
567
complex
20
57,2
32,4
1.328,30
1,8
37
63
561
581
complex
16
83,4
41,5
2.065,90
2,0
16
61
547
563
simple
18
73,9
47,9
2.127,30
1,5
24
57
555
573
complex
16
113,8
48,7
4.970,90
2,3
12
52
557
573
complex
22
128,7
60,6
5.046,80
2,1
13
50
509
531
Penyals (n=25)
mitjana

10,5
50,8
23,8
1.075,38
2,3
19,9
51,4
min
2
24,3
9,3
291,80
1,1
6
18
max
22
128,7
60,6
5.046,80
3,8
38
70
Pinacles + Penyals (n=104)
mitjana

4,6
20,1
10,1
300,91
1,9
27,2
46,8
min
2
2,8
1,8
4,80
1,0
6
16
max
22
128,7
60,6
5.046,80
4,3
55
71
Taula I: Paràmetres morfomètrics dels pinacles del promontori càrstic
Table I: Morphometrical parameters of the pinnacles in the mediterra-
de Sa Mitjania, a la Serra de Tramuntana de Mallorca.
nean karst area of Sa Mitjania, located in the Serra de Tramun-
tana mountain range (Mallorca).
117

Figura 6: Conjunt de tres pinacles in-
dividuals, a l’extrem SE del
promontori càrstic de Sa Mit-
jania.
Figure 6: Group of three individual pin-
nacles, at the SE side of the
karst area of Sa Mitjania.
Un aspecte important a avaluar és la precisió que
estimacions poden fluctuar en funció de la delimitació de
cal atribuir a les dades sobre densitat de pinacles pre-
l’espai que es prengui en consideració. Però, en qualse-
sentades al paràgraf anterior. Certament, el valor de 4,2
vol cas, les dades percentuals són molt semblants: 13%
pinacles per hectàrea només es pot considerar com una
de superfície de pinacles i 3% de superfície de dolines,
estimació de mínims, ja que molts pinacles tenen mides
per exemple, si ens circumscrivim al sector central de
molt properes, però de vegades inferiors, al límit de reso-
Sa Mitjania.
lució de la cartografia que serveix de base per a l’estudi
Amb aquestes dades es fa patent la gran importàn-
morfomètric; és a dir, al voltant dels 2 metres d’alçada.
cia dels pinacles, grans i petits, simples i complexos,
Les dades, en canvi, són prou fiables per als pinacles
com a elements topogràfics determinants de la majoria
superiors als 3 m d’altura. Probablement la millor mane-
dels camps de lapiaz més desenvolupats de la Serra de
ra d’apropar-se a un valor de densitat de pinacles més
Tramuntana, com ara Sa Mitjania. És per aquesta raó
rigorós seria un mostreig de camp fet amb la intenció
que ens pareix prou adient qualificar de Carst de Pina-
de calcular un coeficient de correcció entre les dades
cles a aquest tipus d’exocarst. Per això, la millor manera
fonamentades en la cartografia i el nombre de pinacles
d’expressar numèricament les condicions pròpies d’un
més petits (d’entre 1 i 3 m) existents a la realitat. Una es-
carst de pinacles potser sigui definir un senzill índex
timació molt provisional feta sobre el terreny suggereix
de relleu P/D resultant de comparar el percentatge de
que fins i tot es poden assolir valors de 10 pinacles per
superfície ocupat pels pinacles amb el percentatge de
hectàrea, al manco en aquesta localitat.
superfície ocupat per dolines. En el cas de Sa Mitjania
Entre les possibles formes de mesurar la incidència
l’índex de relleu P/D seria 10/2; és a dir 5. Una proporció
que tenen en el relleu, i per extensió en la caracteritza-
a bastament il·lustrativa del predomini dels pinacles a
ció del paisatge, els dos tipus extrems d’elements to-
aquest promontori càrstic.
pogràfics esmentats –pinacles i dolines (prominències
i depressions)– cal analitzar també el percentatge de la
superfície total que correspon a cada un d’ells. El trac-
tament informatitzat de les dades cartogràfiques ens ha
Altura dels pinacles
permès obtenir, per a la totalitat de la zona carstifica-
da, els següents resultats: 31.300 m2 de la superfície
de Sa Mitjania estan ocupats per pinacles lato sensu
Més de la meitat dels pinacles que queden enre-
(dels quals 4.400 m2 pertanyen a petits pinacles i 26.900
gistrats a la cartografia de Sa Mitjania en què es basa
m2 a penyals càrstics de gran mida); 6.545 m2 estan
aquest estudi (Figura 3) tenen una altura inferior a 3 m,
constituïts per fons de dolines perfectament tancades; i
ja que és la presència de, com a mínim, una corba de
10.075 m2 formen part de depressions càrstiques ober-
nivell tancada, la dada topogràfica que permet la seva
tes (indicades a la Figura 4 com a dolines obertes). Això
identificació com a pinacles individuals. Cal remarcar al
vol dir que als pinacles de diferents mides els correspon
respecte que 56 del total de 104 pinacles que apareixen
un 10% de la superfície total del terreny, enfront d’un
inventariats a la Taula I estan delimitats per una sola
2% que correspon a les dolines. Evidentment aquestes
corba de nivell, mentre que 18 pinacles més estan de-
118

limitats per dues corbes consecutives. Aquestes dades
vell, introdueix un evident biaix estadístic que afecta els
indiquen, per tant, que només 30 (és a dir, un 29%) dels
pinacles inferiors a 3 m causant una clara subestimació
relleus prominents que presenta el camp de lapiaz de
del seu nombre real. Òbviament aquests mateixos pro-
Sa Mitjania tenen més de 5 m d’altura (Figura 8). Els re-
blemes es repeteixen en considerar el tractament esta-
lleus de major altura, amb més de 10 m de desnivell, són
dístic de la superfície de pinacles i penyals.
12, amb una altura màxima al voltant de 22 m. Però, així
i tot, independentment de les dimensions considerables
que assoleixen alguns penyals càrstics, el nombre de
pinacles de poca altura és molt majoritari i amb freqüèn-
Superfície dels pinacles
cia aquests apareixen retallant els flancs o els cims de
pinacles complexos.
Pel que fa a les altures mitjanes dels relleus analit-
La superfície dels distints elements topogràfics
zats, sembla més adient fer un tractament diferenciat
prominents del carst de pinacles de Sa Mitjania va ne-
per a les dues categories que s’han establert als apar-
cessàriament associada a la mida de cada piràmide de
tats anteriors (vegeu la Taula I). Així doncs, la mitjana
lapiaz i es correlaciona força bé amb l’altura. Per això
dels pinacles stricto sensu és de 2,8 m (n = 79) i la
moltes de les consideracions anteriors són vàlides tam-
dels penyals càrstics se situa al voltant de 10,5 m (n
bé per al tractament de les dades de superfície dels
= 25). La distribució de freqüències entre les distintes
pinacles. En aquest sentit, una característica fonamen-
classes –que vénen determinades en aquest cas per
tal que exhibeixen els monticles propis d’aquest tipus
l’equidistància de les corbes de nivell de la cartografia
d’exocarst és la gran diversitat que presenten pel que fa
emprada– es pot consultar a la Figura 8. El problema,
a les seves superfícies, ja que es poden trobar des de
ja comentat a l’apartat anterior, dels límits de resolució
petits pinacles de poc més de 4 m2 fins a grans penyals
imposats pels 2 m d’equidistància de les corbes de ni-
que poden superar els 5.000 m2 (Taula I).
Figura 7: Penyal de grans dimensions, formant un complex de com a
Figure 7: Pinnacle of great dimensions, forming a complex of at least
mínim cinc pinacles més petits, a l’extrem SE del promontori
five smaller pinnacles, located at the SE part of the karst area
càrstic de Sa Mitjania.
of Sa Mitjania.
119

una superfície inferior als 100 m2 i més del 77% tenen
menys de 300 m2 (és a dir, corresponen a la pràctica
totalitat dels relleus considerats com a pinacles stricto
sensu). Les classes modals que s’observen a la Figura
9 indiquen que la major part dels pinacles stricto sensu
tenen una superfície compresa entre els 18 i els 56 m2
(51% del total de pinacles) i també que el 78% d’ells
tenen una superfície compresa entre 10 i 100 m2. La
mitjana de superfície d’aquests pinacles se situa en torn
a 55,8 m2, però es tracta d’un valor molt esbiaixat pels
pinacles, poc representatius, que delimiten la transició
gradual entre pinacles i penyals.
Figura 8: Distribució de freqüències d’altura dels pinacles.
Les grans prominències o penyals càrstics són re-
lleus molt més amples i complexos, però també menys
Figure 8: Frequency distribution of the pinnacles’ height.
nombrosos (25 penyals sobre un total de 104 pinacles
lato sensu), i probablement són el resultat de l’evolució
morfològica d’antics relleus residuals. Els penyals càrs-
tics tenen una superfície mínima al voltant dels 300 m2
encara que alguns penyals complexos poden assolir su-
perfícies considerables, fins i tot superiors als 4.000 m2.
D’altra banda, un tret interessant que mostra la Figura 9
és la seva bimodalitat, ja que dins els penyals càrstics
destaca una classe modal que correspon a elements to-
pogràfics amb valors de superfície compresos entre 300
i 560 m2.
Forma en planta dels pinacles
Figura 9: Distribució de freqüències de la superfície dels 104 pinacles
La forma dels contorns en planta, tant dels pinacles
lato sensu, agrupada en classes que segueixen una escala
logarítmica.
com dels penyals, és molt variada, havent-hi prominèn-
cies (de diferents mides) gairebé completament circu-
Figure 9: Frequency distribution of the area corresponding to the 104
lars, però també el·líptiques, allargassades i amb formes
pinnacles lato sensu, grouped in classes according to a loga-
irregulars, generalment lobulades. En qualsevol cas, tot
rithmic scale.
i que els pinacles de planta irregular no es poden me-
surar de manera satisfactòria, pareix a bastament útil
aplicar als pinacles de Sa Mitjania un índex de circula-
ritat
(mitjançant el qual es relaciona l’eix major A amb
l’eix menor b del pinacle; és a dir, A/b) per tal d’obtenir
una visió més objectiva de les proporcions amb què es
presenten algunes de les distintes formes. Les dades
obtingudes apareixen a la Taula I.
La Figura 10 resumeix els resultats dels càlculs de
l’índex de circularitat dels 104 pinacles lato sensu, si bé
la Taula I mostra per separat les dades de pinacles i
penyals. Les dues primeres classes de la gràfica agru-
pen pinacles quasi circulars o el·líptics (índexs compre-
sos entre 1 i 2), mentre que les classes següents (índexs
superiors a 2) agrupen relleus allargassats o molt elon-
Figura 10: Distribució de freqüències de l’índex de circularitat (relació
gats, que corresponen a crestes o a complexos de pina-
entre l’eix major i l’eix menor) dels pinacles.
cles. Un percentatge considerable del total de pinacles
Figure 10: Frequency distribution of the pinnacles’ circularity index
estudiats (el 38%) mostra un índex de circularitat que
(major axis against minor axis ratio).
no supera el valor 1,5; de manera que la seva forma en
planta és bastant rodona. Però a mesura que l’índex de
circularitat es fa més gran, el nombre de pinacles dismi-
La immensa major part dels relleus del promonto-
nueix. La predominança dels pinacles de planta circular
ri de Sa Mitjania tenen unes superfícies més aviat re-
o moderadament el·líptica és, doncs, evident. Així i tot,
duïdes, tal com es pot observar a la gràfica correspo-
cal destacar que un 9% del total dels pinacles exhibeix
nent, que mostra la distribució de freqüències agrupada
valors que superen un índex de 3, indicant que es tracta
en classes tot seguint una escala logarítmica (Figura
de relleus en forma de crestall. Quant a les mitjanes,
9). És remarcable que més del 65% dels relleus tenen
els pinacles donen valors de 1,8 (desviació estàndard =
120

0,6; coeficient de variació = 0,33) i els penyals mostren
poden ser prou diferents en les dues direccions ortogo-
tendències més el·líptiques, amb un índex mitjà de cir-
nals que delimiten respectivament els seus eixos major
cularitat de 2,3 (desviació estàndard = 0,7; coeficient de
(A) i menor (b).
variació = 0,3).
La major part dels costers dels pinacles i penyals
La majoria dels pinacles de menors dimensions apa-
de Sa Mitjania (és a dir, més del 80%) tenen pendents
reixen a la cartografia com a elements topogràfics sim-
compresos entre 20° i 60°, però s’observa una diversi-
ples, amb plantes de forma ovalada o circular. Aproxi-
tat de valors que va des de rosts gairebé verticals, que
madament una tercera part dels pinacles lato sensu
arriben a superar els 70°, fins a costers tan suaus que
mostra, en canvi, valors d’el·lipticitat prou allargats que
amb prou feines assoleixen 10° d’inclinació (Taula I).
els aproparien més aviat a crestes que a pinacles. Una
Si s’agrupen les 208 dades de pendents de costers en
anàlisi provisional de les orientacions que presenten els
classes separades de 5 en 5 graus, la classe modal que
eixos majors dels pinacles de Sa Mitjania ha demostrat
destaca és la de 36° a 40° (n = 30). Però si es repre-
un clar predomini de les següents direccions: NW-SE
senten a la mateixa gràfica (Figura 11) les distribucions
(n = 32), N-S (n =18), NNW-SSE (n = 18), NE-SW (n =
de freqüències corresponents als pendents mínims (se-
14) i NNE-SSW (n = 13); aquestes direccions preferents
guint l’eix major, A) i als pendents màxims (seguint l’eix
estan fortament relacionades amb les principals línies
menor, b), es pot apreciar una clara disparitat entre els
de fractures que afecten el sector (vegeu la Figura 3).
dos tipus de costers, amb un desfasament important
Molt més disperses són les direccions que es poden
que afecta els valors centrals de les dues distribucions
reconèixer entre els penyals de grans dimensions, De
de freqüències per separat. Òbviament això queda ben
fet, les formes en planta dels grans penyals són molt
reflectit als paràmetres de les dues sèries estadístiques:
menys uniformes i abunden els contorns irregulars. La
en efecte, mentre la mitjana dels pendents màxims és
variació de formes és molt gran: bilobulades (en forma
de 46,8° (desviació estàndard = 11,3°; coeficient de va-
de ronyó, bumerang o papallona), plurilobulades (en for-
riació = 0,24), la mitjana dels pendents mínims és no-
ma d’ameba) o geomètriques (formes triangulars o qua-
més de 27,2° (desviació estàndard = 10,1°; coeficient
drangulars). Però en canvi les formes el·líptiques són
de variació = 0,37).
molt infreqüents i no hi ha cap penyal amb planta real-
Atenent a la distinció que s’ha fet al llarg d’aquest
ment circular. És significatiu que una quarta part del total
estudi, entre pinacles stricto sensu i penyals càrstics,
de pinacles lato sensu mostren formes irregulars i que,
cal remarcar que s’observen algunes diferències signi-
a més, tots aquests individus sense cap excepció, abra-
ficatives entre els dos col·lectius, especialment pel que
cen superfícies de més de 200 m2. Alguns d’ells estan
fa a les dades dels seus pendents mínims (Taula I). La
constituïts per complexos de pinacles agrupats i d’altres
mitjana dels pendents mínims dels costers dels pinacles
són probablement relleus residuals. Això explicaria que
petits és de 29,5°, enfront dels 20° que presenten els
el predomini de les plantes irregulars sigui una caracte-
pendents mínims dels costers dels penyals. És probable
rística pròpia dels penyals càrstics.
que aquesta diferència de gairebé 10° estigui associada
amb la major el·lipticitat pròpia dels penyals, caracterís-
tica que ja ha estat analitzada a un paràgraf anterior.
En canvi la mitjana dels pendents màxims és fins i tot
Pendents dels costers dels
superior en els penyals, ja que la mitjana de 51,4° els
fa aproximadament 6° més abruptes que la mitjana dels
pinacles
pinacles més petits (45,4°).
Un dels trets que millor caracteritzen les piràmides
de lapiaz del carst de pinacles de Sa Mitjania (i de tots
els camps de lapiaz de la Serra de Tramuntana on hi
predominen els pinacles) és el seu pendent, molt ver-
ticalitzat, que en la majoria dels casos dóna lloc a uns
costers extremadament abruptes. Per això s’han realit-
zat les mesures i els càlculs necessaris per tal d’avaluar
els pendents dels costers de la totalitat dels 104 relleus
positius que es poden identificar a la topografia que ser-
veix de base per a la realització d’aquest estudi (Figura
4). Cal indicar que els pendents mínim i màxim de cada
pinacle o penyal càrstic corresponen respectivament als
costers que vénen delimitats per l’eix major i l’eix menor
Figura 11: Distribucions de freqüències dels pendents dels pinacles. Els
de cada relleu. Aquest fet produeix evidentment uns re-
pendents mínims es refereixen als costers corresponents a
sultats molt distints quan es mesuren pinacles de planta
l’eix major de cada pinacle. Els pendents màxims es refe-
circular i pinacles de planta el·líptica o molt elongada:
reixen als costers corresponents a l’eix menor de cada pi-
nacle.
els primers, com què tenen forma de pinacle, torre o pi-
lar, presenten pendents considerables a ambdós cos-
Figure 11: Frequency distribution corresponding to the dipping of the
tats; mentre que els segons, en tenir forma de crestalls
pinnacles’ slopes. The minimum dipping values correspond
to the major axis of each pinnacle. On the other hand, the
(ridges en la bibliografia internacional en anglès), són
maximum dipping values were measured along the minor
més diversos en volum i topografia, i els seus pendents
axis of the pinnacles.
121

Cotes a peu de pinacle
forcen les tres puntes prèviament indicades, amb una
freqüència encara major per als intervals de 490 a 510
metres s.n.m. (n = 19) i 530 a 570 metres s.n.m. (n = 88).
Un dels aspectes que podria aportar informació re-
En canvi, la quasi total absència de peus de pinacles
llevant sobre l’evolució del relleu del promontori de Sa
es concentra alternativament en tres puntes de mínims,
Mitjania (Figura 12) i sobre els probables processos de
que corresponen als següents intervals altimètrics: 440
dissecció relacionats amb l’encaixament dels torrents
a 460 metres s.n.m. (n = 2); 480 a 490 metres s.n.m. (n
del Gorg des Diners i de s’Al·lot Mort, que l’envolten, se-
= 0); i 510 a 520 metres s.n.m. (n = 1). Una interpretació
ria l’eventual presència de nivells més o manco esglao-
raonable de l’esmentada gràfica (Figura 13) sembla sug-
nats que haguessin pogut quedar enregistrats en forma
gerir la presència al promontori de Sa Mitjania de tres
de relleixos a la topografia de l’exocarst. Va ser amb la
relleixos principals, a partir dels quals arrenquen la qua-
intenció d’explorar aquesta possibilitat que s’ha tabulat
si totalitat dels pinacles que s’han pogut identificar a la
per a cada pinacle la cota de peu de pinacle, estimada
cartografia de base; pinacles que apareixen inventariats,
1 metre per davall de la primera corba tancada (més ex-
junt amb les seves dades corresponents, a la Taula I.
terna) que delimita cada prominència del relleu (Taula I).
Caldria esperar que l’existència de relleixos aniria asso-
ciada a una major freqüència de determinades cotes de
peu de pinacles, ja que, si de cas, molts pinacles tindrien
Cotes de cim de pinacle
les seves bases relacionades altimètricament amb su-
perfícies d’aplanament, les quals haurien estat anivella-
des pels mecanismes d’erosió en temps remots i en un
També els cims dels pinacles poden aportar infor-
context ben diferent de l’actual. És important destacar
macions valuoses de caire geomorfològic, especialment
que, segons la bibliografia més recent, es considera que
si els processos de dissecció haguessin actuat sobre un
la gènesi dels pinacles esdevé sobretot com a resultat
paleorelleu suposadament continu i quasi horitzontal.
de llargs processos de corrosió sota coberta edàfica, de
Si aquest fos el cas, la presència de nivells de cims en
manera que antics stone teeth, exhumats per l’erosió
els relleus residuals que en resultessin podria constituir
del sòl, es van convertint després en pinacles escarpats
una dada significativa. Va ser amb la intenció d’explorar
(CHEN et al., 1986; FORD et al., 1996; KNEZ et al.,
aquesta possibilitat que s’ha tabulat pinacle per pinacle
2003; FORD & WILLIAMS, 2007; ZSENI, 2009).
la cota dels cims dels 104 pinacles i penyals inventariats,
Certament, la representació gràfica que apareix a la
estimada 1 metre per sobre de la corba tancada (més in-
Figura 13 permet distingir tres puntes de major freqüèn-
terna) que delimita el punt més prominent de cada relleu
cia, que corresponen als següents intervals: 460 a 480
(Taula I). Una major freqüència de determinades cotes
metres s.n.m. (n = 14); 490 a 510 metres s.n.m. (n = 17);
de cim de pinacles ajudaria a la delimitació d’eventuals
i 530 a 570 metres s.n.m. (n = 63). La classe que reuneix
superfícies d’erosió antigues en curs de destrucció pels
una més alta freqüència de peus de pinacles se situa a
processos erosius actuals.
550-560 metres s.n.m., amb un màxim de 26 pinacles.
De manera anàloga al que succeïa amb les cotes
Tanmateix si, en lloc dels 104 pinacles inventariats, es
de peu de pinacle, la representació gràfica que apareix
pren en compte el nombre addicional de 40 pinacles que
a la Figura 13 permet distingir tres puntes de major fre-
en resulten de considerar també els cimals petits en què
qüència, que corresponen als següents intervals: 460 a
cal subdividir els 13 pinacles complexos, la gràfica no
480 metres s.n.m. (n = 15); 490 a 510 metres s.n.m. (n =
canvia substancialment, i es mantenen i fins i tot es re-
14); i 530 a 580 metres s.n.m. (n = 67). La classe que re-
Figura 12: Perfils topogràfics del promontori càrstic de Sa Mitjania. La
Figure 12: Topographical profiles crossing the karst area of Sa Mitjania.
direcció dels dos talls apareix indicada amb les lletres A i B a
The location of the two profiles is indicated in Figure 4, with
la Figura 4. El denominador de l’escala horitzontal és el doble
the capital letters A and B. The denominator of the horizontal
que el de l’escala vertical, per tal d’exagerar lleugerament el
scale is twice the vertical scale, in order to obtain a vertical
relleu.
exaggeration of the relief.
122

llorquins, i també entre ells i els altres carsts de pinacles
d’arreu del món.
Al nostre parer, caldria destacar els següents resul-
tats com a principals conclusions del present estudi:
— S’ha elaborat una nova versió digitalitzada de la
cartografia geomorfològica de Sa Mitjania a escala
1/2.000 i amb equidistància de corbes de nivell de 2 m
(prèviament publicada a GINÉS, 1990), amb l’objectiu
d’utilitzar-la per a efectuar amidaments amb criteris es-
tadístics dels pinacles que estructuren el seu lapiaz.
— Es presenta, segurament per primera vegada a la
bibliografia existent, una àmplia sèrie de dades mor-
fomètriques –obtingudes a nivell d’un camp de lapiaz
sencer– sobre les formes de lapiaz de major mida (és a
Figura 13: Gràfic que permet comparar la distribució de freqüències de
dir, mesokarren i macrokarren = morfologies compreses
les altituds que presenten els peus dels pinacles amb les alti-
entre 1 m i més de 10 m; vegeu-ne GRIMES, 2007).
tuds que delimiten els cims dels pinacles. El solapament molt
Al mateix temps, aquestes mesures permeten avaluar
perfecte que mostren les dues gràfiques pot estar relacionat
amb l’existència de tres esglaonaments, produïts per sengles
els percentatges de superfície exocàrstica ocupada pels
etapes d’aixecament tectònic.
pinacles de lapiaz (10% del total, en Sa Mitjania) i quan-
tificar així l’abast del seu predomini en el paisatge.
Figure 13: Plot allowing the comparison between the frequency distri-
bution of the elevation of the pinnacles’ bases and the eleva-
— El conjunt de dades resultant ofereix una descripció
tion of their summits. The perfect overlap of the two graphs
detallada d’un típic carst de pinacles mediterrani, en
may be related to the existence of three major steps, produ-
base a un amidament exhaustiu de totes les formes pro-
ced by several phases of tectonic uplift.
minents identificables a la cartografia (un total de 104
individus, que suposen un mostreig a bastament sig-
uneix una més alta freqüència de cims de pinacles cor-
nificatiu). Els paràmetres, que han servit de base per
respon a 560-570 metres s.n.m., amb un màxim de 21
a l’elaboració de la Taula I i conseqüentment per a la
individus. La quasi total absència de cims de pinacles
caracterització de la forma dels pinacles, han estat els
es concentra igualment en tres puntes, que correspo-
següents: altura, longitud de l’eix major, longitud de l’eix
nen als següents intervals altimètrics: 450 a 460 metres
menor, superfície, pendent de l’eix major i pendent de
s.n.m. (n = 1); 480 a 490 metres s.n.m. (n = 0); i 510 a
l’eix menor.
530 metres s.n.m. (n = 4). Aquesta gràfica sembla sug-
— La densitat de pinacles és molt elevada al camp de
gerir, doncs, l’existència al promontori de Sa Mitjania de
lapiaz de Sa Mitjania i ben probablement ultrapassa un
tres nivells de cims, que agrupen la quasi totalitat dels
valor de 10 pinacles per hectàrea al llarg de tota la seva
extrems punxeguts dels pinacles que s’han pogut iden-
superfície exocàrstica. Emperò, el càlcul de la densitat
tificar a la cartografia utilitzada (Taula I). La comparació
de pinacles és només aproximatiu, especialment si es
entre ambdues gràfiques –la de les cotes dels relleixos
considera l’abundància de pinacles petits difícils de dis-
d’on arrenquen els pinacles i la de les cotes dels nivells
criminar, ja que poden ser subestimats en no ser distin-
que formen els cims dels pinacles– es pot visualitzar a la
gibles a la cartografia. Lamentablement no existeix cap
mateixa Figura 13. S’hi observa que la superposició de
dada de densitat de pinacles a la bibliografia disponible
les dues gràfiques mostra un solapament quasi perfec-
i no és possible efectuar cap comparança amb altres
te, que només presenta un sorprenent decalatge entre
carsts d’aquesta tipologia.
els pics superiors que delimiten els seus dos màxims:
— Encara que hi ha una manca d’estudis equivalents als
així, mentre el relleix superior sembla associat amb el
diversos carsts de pinacles tropicals, és evident que els
màxim de cotes a peu de pinacle que apareix entre 550
pinacles de Sa Mitjania no són tan alts com els famosos
i 560 metres s.n.m., el nivell de cims més important apa-
exemples de Mulu (Sarawak), Lunan (Xina) o Bemaraha
reix localitzat entre 560 i 570 metres d’altitud; és a dir, 10
(Madagascar), ja que només un 11% superen els 10 m,
metres per damunt de l’esmentat relleix superior.
amb una altura màxima de 22 m. D’altra banda, si bé
els pendents dels seus flancs són considerables i asso-
leixen mitjanes de més de 45°, mai arriben a presentar
la verticalitat dels pinacles en forma de columna o pilar
Conclusions
que tant abunden al Shilin de Lunan i als carsts de pina-
cles tropicals en general.
— A causa de l’esmentada mancança de dades mor-
El present treball constitueix fonamentalment un
fomètriques, és molt difícil establir comparacions ri-
assaig d’aplicació de mètodes morfomètrics al cas con-
goroses sobre les característiques geomètriques dels
cret de les formes de lapiaz de major mida, com són
pinacles d’arreu del món, especialment pel que fa a la
els pinacles. Al mateix temps s’ha volgut realitzar una
seva superfície, forma en planta i pendents dels cos-
descripció renovada –molt acurada i fins i tot prou minu-
ters. En el cas concret del carst de pinacles mediterra-
ciosa– d’un dels camps de lapiaz més remarcables de la
ni de Sa Mitjania hi predominen pinacles en forma de
Serra de Tramuntana. Es deixa així oberta la possibilitat
piràmide (més del 60%), amb un percentatge important
d’efectuar comparacions quantificables i rigoroses entre
de crestalls elongats (al voltant del 10%); emperò, cal
els pinacles, tan característics dels camps de lapiaz ma-
remarcar que si aquest estudi s’hagués fet als Pixarells
123

de Lluc aquestes proporcions haurien estat, de segur,
Bibliografia
ben diferents.
— La forma en planta dels pinacles –i més específica-
BÄR, W.F. (1989): Atlas Internacional del Karst. Hoja 5: Lluc / Sierra
ment la direcció dels seus eixos majors– mostra una
Norte (Mallorca). Endins, 14-15: 27-42. Palma de Mallorca.
BÖGLI, A. (1980): Karst Hydrology and Physical Speleology. Springer-
clara concordança amb les línies de fracturació que
Verlag. 284 pàgs. Berlin, Heidelberg, New York.
s’observen mitjançant fotografia aèria (Figura 2). És pro-
CHEN, Z.P.; SONG, L.H. & SWEETING, M.M. (1986): The pinnacle
bable que la distribució i freqüència de diàclasis i falles,
karst of the Stone Forest, Lunan, Yunnan, China: an example of
així com la proximitat o espaiament de les fractures, si-
a sub-jacent karst. In: PATERSON, K. & SWEETING, M.M. (eds.)
New directions in karst. Geo Books. 597-607. Norwich.
gui la causa de què en alguns camps de lapiaz els pina-
DAY, M. & WALTHAM, T. (2009): The pinnacle karrenfields of Mulu.
cles elongats en forma de crestall (topografia en ridges
In: GINÉS, A.; KNEZ, M.; SLABE, T. & DREYBRODT, W. (eds.)
and trenches) superin en nombre als típics pinacles en
Karst rock features. Karren sculpturing. Zalozba ZRC. Institut za
forma de piràmide.
raziskovanje krasa ZRC SAZU, Postojna. Carsologica, 9: 423-
432. Ljubljana, Eslovènia.
— El tret més destacat del promontori càrstic de Sa
DREW, D. (1985): Karst Processes and Landforms. Aspects of Geo-
Mitjania (Figures 3, 4 i 12) és sens dubte el seu accidentat
graphy, Macmillan Education. 63 pàgs. London.
relleu, que el fa gairebé inaccessible. Apareix vorejat per
FORD, D. & WILLIAMS, P. (2007): Karst Hydrogeology and Geo-
morphology. John Wiley and Sons Ltd. 562 pàgs. Chichester.
pendents molt escarpats, dins un context geomorfològic
FORD, D.C.; SALOMON, J.N. & WILLIAMS, P.W. (1996): Les ‘Forêts
que mostra la profunda incisió de dos torrents càrstics,
de Pierre’ ou ‘Stone Forests’ de Lunan (Yunnan, Chine). Karsto-
i presenta una zona culminant relativament aplanada.
logia, 28 (2): 25-40.
L’estudi de les cotes dels peus i dels cims dels pinacles
GINÉS, A. (1998): L’exocarst de la serra de Tramuntana de Mallorca.
In: FORNÓS, J.J. (ed.) Aspectes geològics de les Balears. Uni-
pareixen indicar l’existència de tres esglaonaments, lligats
versitat de les Illes Balears. 361-389. Palma de Mallorca.
tal vegada a successives etapes d’aixecament tectònic.
GINÉS, A. & GINÉS, J. (1995): Les formes exocàrstiques de l’illa de
— L’enèrgic relleu de Sa Mitjania queda accentuat pels
Mallorca / The exokarstic landforms of Mallorca island. In: GINÉS,
pendents molt verticalitzats dels seus nombrosos pina-
A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca / Karst and
caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3:
cles. Mitjanes de pendent (dels costers dels pinacles)
59-70. Palma de Mallorca.
compreses entre 30° i 50°, així com una proporció signi-
GINÉS, A.; GINÉS, J.; POMAR, L. & SALVÀ, P.A. (1979): La Serra de
ficativa de costers amb més forta inclinació (entre 50° i
Tramuntana. VI Coloquio de Geografía, Excursión nº 1. 38 pàgs.
70°), donen una idea del grau de dificultat que compor-
Palma de Mallorca.
GINÉS, J. (1990): El modelat càrstic de sa Mitjania (Escorca, Mallorca).
ta transitar per aquests terrenys. És probable que els
Endins, 16: 17-20. Palma de Mallorca.
costers dels pinacles dels carsts tropicals siguin encara
GINÉS, J. & GINÉS, A. (1989): El karst en las islas Baleares. In: DU-
més escarpats, però hi manquen dades estadístiques.
RÁN, J.J. & LÓPEZ, J. (eds.) El karst en España. Sociedad Espa-
ñola de Geomorfología, Monografía nº 4: 163-174. Madrid.
— La necessitat d’establir una estratègia de mostreig
GINÉS, J. & GINÉS, A. (2009): Mid-mountain karrenfields at Serra de
adient ens ha obligat a dedicar una especial atenció a
Tramuntana in Mallorca Island. In: GINÉS, A.; KNEZ, M.; SLABE,
la tipologia dels pinacles; diferenciant en una primera
T. & DREYBRODT, W. (eds.) Karst rock features. Karren sculp-
aproximació entre pinacles simples i complexos, fins
turing. Zalozba ZRC. Institut za raziskovanje krasa ZRC SAZU,
Postojna. Carsologica, 9: 375-390. Ljubljana, Eslovènia.
arribar progressivament –amb l’ajut del tractament es-
GRIMES, K.G. (2007): Microkarren in Australia - a request for informa-
tadístic– a una distinció addicional entre pinacles stricto
tion. Helictite, 40 (1): 21-23. Sydney.
sensu i penyals. Els penyals serien, segons el nostre
GRIMES, K.G. (2009): Tropical monsoon karren in Australia. In: GI-
criteri, relleus residuals de grans dimensions, simples
NÉS, A.; KNEZ, M.; SLABE, T. & DREYBRODT, W. (eds.) Karst
rock features. Karren sculpturing. Zalozba ZRC. Institut za razis-
o complexos, de contorns generalment irregulars, que
kovanje krasa ZRC SAZU, Postojna. Carsologica, 9: 391-410.
assoleixen una extensió superior als 300 m2 i una altu-
Ljubljana, Eslovènia.
ra mitjana per sobre dels 10 m, i que representen a Sa
JENNINGS, J.N. (1985): Karst Geomorphology. Basil Blackwell Ltd.
Mitjania quasi el 25% del total dels relleus prominents
293 pàgs. Oxford, New York.
KNEZ, M.; OTONICAR, B. & SLABE, T. (2003): Subcutaneous stone
que es poden apreciar. A falta d’estudis morfomètrics
forest (Trebnje, Central Slovenia). Acta Carsologica, 32(1): 29-
en altres carsts de pinacles del món, ignorem si aquesta
38.
diferenciació pot tenir també validesa a altres localitats.
OSMASTON, H.A. (1980): Patterns in trees, rivers and rocks in the
Mulu Park, Sarawak. Geomorphology of the Mulu Hills. Geogra-
phical Journal, 146 (1): 33-50.
SALOMON, J.N. (2009): The Tsingy karrenfields of Madagascar. In: GI-
NÉS, A.; KNEZ, M.; SLABE, T. & DREYBRODT, W. (eds.) Karst
Agraïment
rock features. Karren sculpturing. Zalozba ZRC. Institut za razis-
kovanje krasa ZRC SAZU, Postojna. Carsologica, 9: 411-422.
Ljubljana, Eslovènia.
SMART, P.L. & WHITAKER, F.F. (1996): Development of karren lan-
La cartografia que ha servit de base per a l’elaboració
dform assemblages - a case study from Son Marc, Mallorca. In:
del present treball fou realitzada –l’any 1989– gràcies a
FORNÓS, J.J. & GINÉS, A. (eds.) Karren Landforms. Universitat
de les Illes Balears. 111-122. Palma de Mallorca.
la bona predisposició i facilitats brindades per D. Joaquín
WILLIAMS, P.W. (1972): Morphometric analysis of polygonal karst in
Rodríguez, aleshores director-gerent de l’Empresa
New Guinea. Geological Society of America Bulletin, 83: 761-
Municipal d’Informàtica S.A. (actualment, l’Institut
796.
Municipal d’Innovació de l’Ajuntament de Palma).
WILLIAMS, P.W. (2009): Arête and pinnacle karst of Mount Kaijende.
In: GINÉS, A.; KNEZ, M.; SLABE, T. & DREYBRODT, W. (eds.)
L’equipament fotogramètric de l’esmentada institució
Karst rock features. Karren sculpturing. Zalozba ZRC. Institut za
possibilità la generació de cartografies geomorfològi-
raziskovanje krasa ZRC SAZU, Postojna. Carsologica, 9: 433-
ques detallades d’alguns indrets destacables de la Serra
437. Ljubljana, Eslovènia.
de Tramuntana.
ZSENI, A. (2009): Subsoil shaping. In: GINÉS, A.; KNEZ, M.; SLABE,
T. & DREYBRODT, W. (eds.) Karst rock features. Karren sculp-
turing. Zalozba ZRC. Institut za raziskovanje krasa ZRC SAZU,
Postojna. Carsologica, 9: 103-121. Ljubljana, Eslovènia.
124