Agulles d'�s, domesticaci� de Myotragus balearicus, la cova de Moleta Petita, datacions neol�tiques i calcol�tiques, productes d'ivori d'elefant i estratigrafia de la balma de son Matge : problemes d'higiene documental i cronol�gica als dip�sits c�rstics de Mallorca
ENDINS, núm. 27. 2005. Mallorca
AGULLES D’ÓS, DOMESTICACIÓ DE Myotragus balearicus,
LA COVA DE MOLETA PETITA, DATACIONS NEOLÍTIQUES I CALCO-
LÍTIQUES, PRODUCTES D’IVORI D’ELEFANT I ESTRATIGRAFIA DE
LA BALMA DE SON MATGE: PROBLEMES D’HIGIENE DOCUMENTAL
I CRONOLÒGICA ALS DIPÒSITS CÀRSTICS DE MALLORCA
per Josep Antoni ALCOVER 1, 2
Resum
S’analitzen diversos problemes relacionats amb el registre arqueològic i paleon-
tològic obtingut a localitats càrstiques de Mallorca. Les suposades agulles d’os de la
cova de Moleta són, definitivament, fíbules de Myotragus balearicus. Les suposades
banyes tallades de Myotragus balearicus de la balma de Son Matge són, definitiva-
ment, resultats de conducta osteofàgica de l’espècie. Es qüestiona el registre del jaci-
ment de la cova de Moleta Petita. Es manté la desqualificació de la datació KBN-640d,
feta sobre materials de la cova de Moleta. Es documenta com la nova sèrie de data-
cions d’ossos humans de Moleta presentada per GUERRERO (2002b), WALDREN et
al.
(2002) i WALDREN (2003a) presenta una sèrie de problemes que qüestionen la
seva acceptació. Es documenta com no està demostrat que hi hagi materials d’ivori
d’elefant a la prehistòria primerenca de les Balears. Finalment, s’estableix que l’estra-
tigrafia publicada de la balma de Son Matge ha de ser considerada com a un artefac-
te metodològic i s’ha d’excloure de la discussió sobre la cronologia de les primeres
fases de l’establiment humà a Mallorca.
Summary
Different aspects of the archaeological and palaeontological record derived from
several karstic sites from Mallorca are analyzed. The assumed bone needles from
Cova de Moleta are definitively Myotragus balearicus fibulae. The assumed artificially-
trimmed horns of Myotragus balearicus from Balma de Son Matge are definitively a
result of the osteophagic behavior of this species. The dating record of the “Small Poc-
ket Cave” of Moleta is questioned. The disqualification of the dating KBN-640d on
materials from Cova de Moleta is maintained. Several problems on the reliability of a
new series of datings on human bones from Moleta (GUERRERO, 2002b; WALDREN
et al., 2002; WALDREN, 2003a) are pointed out. Contrary to what is usually claimed,
no elephant ivory has been demonstrated as the material of production for some early
prehistoric Mallorcan goods (a comb and several “buttons”). Finally, the published son
Matge stratigraphy should be considered as a methodological artifact and it should be
excluded from the discussion on the chronology of the first phases of the Mallorcan
human settlement.
Resumen
Se analizan diversos problemas relacionados con el registro arqueológico y pale-
ontológico obtenido en diferentes localidades cársticas de Mallorca. Las supuestas
agujas de hueso de la cova de Moleta son, definitivamente, peronés de Myotragus
balearicus
. Los cuernos supuestamente cortados de Myotragus balearicus de la Balma
de son Matge son, definitivamente, resultados de la conducta osteofágica de la espe-
cie. Se cuestiona el registro del yacimiento de la cova de Moleta Petita. Se documen-
ta la presencia de una serie de problemas que dificultan la aceptación de una nueva
serie de dataciones presentada por GUERRERO (2002b), WALDREN et al. (2002) i
WALDREN (2003a). Se documenta que no está demostrada la presencia de materia-
les realizados con marfil de elefante en la prehistoria temprana de las Baleares. Final-
mente, se establece que la estratigrafia publicada de la Balma de son Matge se debe
considerar como un artefacto metodológico, i se debe excluir de la discusión sobre la
cronología de las primeras fases del asentamiento humano en Mallorca.
1
Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (CSIC-UIB). Cta. de Vallde-
2
Research Associate, Department of Mammalogy, American
mossa km 7,5. 07122 Palma de Mallorca. e-mail: vieapba@uib.es
Museum of Natural History, New York.
211

Introducció
El model clàssic de colonització humana de les
Balears de WALDREN (1982) va ser desqualificat per
ALCOVER et al. (2001) i RAMIS et al. (2002), en base
a diferents aproximacions crítiques sobre els seus fona-
ments (e.g., RAMIS & BOVER, 2001; RAMIS & ALCO-
VER 2001a i b i els propis ALCOVER et al., 2001, i
RAMIS et al., 2002). Aquest criticisme s’ha vist contes-
tat a una sèrie d’articles (e.g., DAVIS, 2002; WALDREN
et al., 2002; WALDREN, 2003a) on es reivindica la vali-
desa del model de WALDREN (1982). L’objectiu d’a-
questa nota consisteix en analitzar breument alguns
dels punts de la discussió introduïda per aquests
autors, principalment al darrer article, a partir dels crite-
ris metodològics emprats per ALCOVER et al. (2001).
Les diferències entre les interpretacions de WALDREN
(2003a) versus ALCOVER et al. (2001) sobre diferents
aspectes relacionats amb el registre arqueològic prime-
renc de Mallorca són de gran magnitud, i per això l’ava-
luació d’aquestes interpretacions resulta ser d’una
importància capital per al tractament que cal donar als
seus respectius models. La publicació del treball de
WALDREN (2003a) ofereix l’oportunitat d’aprofundir en
la resolució de diferents problemes del registre paleon-
tològic i arqueològic a dipòsits càrstics de Mallorca, ens
Figura 1.Tíbies de Myotragus balearicus procedents de la cova des
obliga a aportar nous anàlisis sobre les qüestions deba-
Moro que mostren diferent grau de desenvolupament del
tudes i és clau per al procés d’avaluació dels models
caput fibulae fusionat a la facies articularis fibularis de l’epífisi
existents sobre la colonització humana de Mallorca.
proximal de la tíbia. A: MNIB 81103; B: MNIB74371; C: MNIB
85121. Escala, 2 cm.
Els acrònims de les col·leccions naturalístiques de
les quals procedeixen els materials introduïts a aquest
Figure 1.Myotragus balearicus tibiae from cova des Moro showing
treball són: AMNH, American Museum of Natural His-
several degrees of development of the caput fibulae fused to
the
facies articularis fibularis of the tibial proximal epiphysis. A:
tory, New York (col·lecció del Departament de mamí-
MNIB 81103; B: MNIB74371; C: MNIB 85121.Scale bar, 2 cm.
fers), i MNIB, col·lecció de vertebrats “Museu de la
Naturalesa de les Illes Balears” (Palma de Mallorca).
centenars a la cova de Moleta, i afirma –en contradicció
amb el que havia dit prèviament a altres treballs (e.g.,
Agulles d’ós o estelles d’os amb
WALDREN, 1982: 59, 220)– que només se n’han trobat
“6-8”.
les puntes esmolades versus
En primer lloc, cal dir que la petita protuberància de
fíbules de Myotragus
50 mm és en realitat el caput fibulae, que no sempre és
present. Quan hi és, fa de l’ordre d’uns pocs milímetres
(normalment, menys de 10 mm, i moltes vegades
Les suposades agulles d’ós de la balma de Son
menys de 5 mm), i apareix fusionat a la facies articula-
Matge foren desqualificades per RAMIS & ALCOVER
ris fibularis de l’epífisi proximal de la tíbia, com és habi-
(2001a), que les atribuïren a peronés de Myotragus i
tual als Ruminantia. Aquesta part de la fíbula és identi-
consideraren les identificacions de ROSSELLÓ-BOR-
ficada per WALDREN (1982, 2003a) com a la fíbula
DOY et al. (1967) i WALDREN (1982) com degudes a
completa, i per a aquest autor en realitat seria un vesti-
un error de determinació. Recentment WALDREN
gi de la fíbula completa (i com a tal la il·lustra a la p. 558
(2003a) insisteix en que es tracta d’agulles d’ós o, com
de la seva tesi, on es pot veure que fa menys de 10
a hipòtesi alternativa, d’estelles d’os amb les puntes
mm), cosa que és errònia. A la Fig. 1 es mostren dife-
esmolades (és a dir, treballades pels humans). En con-
rents tíbies de Myotragus balearicus procedents de la
seqüència, segons WALDREN (2003a), es tractaria de
cova des Moro (Manacor, Mallorca) amb el caput fibu-
la indústria òssia més primitiva trobada a Mallorca.
lae fusionat amb la facies articularis fibularis de l’epífisi
WALDREN (2003a) argumenta que els “ovicaprins”
proximal de la tíbia.
no tenen una fíbula ben diferenciada, i que tan sols a la
En realitat, però, la fíbula dels Ruminantia presenta
tíbia és present una petita protuberància de “50 mm”, la
tres parts ben definides, que probablement corresponen
qual “amb prou feines es podria considerar un peroné”.
a tres centres d’ossificació diferents: (1) el caput fibulae
Aquest autor argumenta que si les peces que identifica
esmentat, (2) el corpus fibulae i (3) el malleolus latera-
com a agulles d’os o estelles d’os amb les puntes esmo-
lis o os maleolar. Aquest darrer, en el cas de Myotragus
lades fossin peronés de Myotragus se n’haurien trobat
(i d’altres bòvids) apareix ocasionalment fusionat a la
212

tíbia (e.g., MNIB 39318; BOVER, 2004). El caput fibulae
var de la transformació directa de les cèl·lules mesen-
es troba fusionat a la tíbia als exemplars adults, però no
quimatoses en osteoblastes, l’anomenada ossificació
als juvenils, i no s’ha establert en quin moment del des-
desmiana o desmal (en contrast amb l’ossificació endo-
envolupament ontogenètic es produeix aquesta fusió.
condriana, que és la que afecta la major part de l’es-
El corpus fibulae de Myotragus, que WALDREN
quelet).
(2003a) identifica com a agulles d’os o estelles d’os
El corpus fibulae és un ós molt prim, que es desfà
amb les puntes esmolades, és la part central de la fíbu-
quan es preparen esquelets mitjançant tècniques de
la. Aquesta part de la fíbula dels Ruminantia sovint ha
preparació agressives, com la maceració amb KOH,
estat ignorada pels anatomistes, però existeix (e.g.,
però que es pot conservar be si s’empren tècniques
PÖHLMEYER, 1985). KLEIN HOFMEIJER (1997: 185)
més fines (e.g., utilització d’alguna proteasa, com la
la va il·lustrar al cérvol endèmic de Sardenya Megalo-
tripsina, sota condicions controlades). Creiem que, pro-
ceros cazioti. BOOS i BARTEL (2002) i BOOS et al.
bablement, sovint ha de desaparèixer durant el procés
(2005) l’han descrit recentment a les cabres i ovelles
de putrefacció dels animals, llevat de quan ja ha assolit
domèstiques, i la troben present a percentatges elevats
una mida determinada. Seria a partir d’un determinat
de les mostres estudiades (> 50%).
llindar que les fíbules serien fossilitzables. La forma i la
Molts d’anatomistes han considerat que la part cen-
mida del corpus fibulae canvia amb l’edat, de forma que
tral de la fíbula dels Ruminantia està representada
sembla més probable que es puguin conservar les fíbu-
només per una fibra gruixuda de teixit connectiu que va
les més grans, les quals pertanyerien als individus més
des del caput fibulae, fusionat a l’epífisi proximal de la
vells. La cronologia de l’ontogènia de la fíbula dels
tíbia, fins a l’ós mal·leolar, i que es coneix amb el nom
Ruminantia encara no està ben establerta.
de ligamentum fibulare. No obstant, a l’interior del liga-
A les ovelles domèstiques s’ha observat (BOOS et
mentum fibulare sovint existeix una estructura òssia
al., 2005) que ocasionalment el corpus fibulae s’arriba a
prima, allargada, en forma d’agulla, un poc aplanada, la
fusionar al caput fibulae i a la facies articularis fibularis
qual és el corpus fibulae (e.g., BOOS et al., 2005). El
de l’epífisi proximal de la tíbia, quedant una estructura
corpus fibulae és un os que als Ruminantia sembla deri-
acicular penjada de l’epífisi proximal de la tíbia. BOOS
Figura 2.A, B: Tíbia de Capra aegagrus f. hircus (AMNH 35703, o, zoo
Figura 2.A,B: Tibia of Capra aegagrus f. hircus (AMNH 35703, o, New
de New York) amb una fusió tibio-fibular de tipus proximal. C,
York Zoological Park) with a proximal tibio-fibular fusion. C,D:
D: Tíbia de Myotragus balearicus de la cova Estreta (MNIB
Tibia of Myotragus balearicus from Cova Estreta (MNIB 60183)
60183) que presenta una fusió tibio-fibular de tipus distal. El
with a distal tibio-fibular fusion. The corpus fibulae is fragmen-
corpus fibulae s’ha trencat i només es conserva la seva part
ted and only the distal part has been conserved. E,F: Tibia of
distal. E,F: Tíbia de Myotragus balearicus de la cova des Moro
Myotragus balearicus from Cova des Moro (MNIB 84855) with
(MNIB 84855) que presenta una fusió tibio-fibular de tipus pro-
a proximal tibio-fibular fusion. The corpus fibulae is fragmented
ximal. El corpus fibulae s’ha trencat i només es conserva la
and only the proximal part has been conserved. Scale bar: 4
seva part proximal. Escala: 4 cm.
cm.
213

El desconeixement d’aquests aspectes de l’anato-
mia dels caprins és clarament la causa de la persistent
interpretació errònia de WALDREN (2003a). Com a
mesura d’higiene documental, les suposades agulles
d’os de la cova de Moleta han de ser definitivament
excloses de la prehistòria de les Balears, ja que són en
realitat corpus fibulae de Myotragus balearicus i no
representen cap indústria òssia.
Domesticació de Myotragus
versus
conducta osteofàgica

La hipòtesi de la domesticació de Myotragus, gene-
rada a partir de les troballes a la balma de Son Matge
de cranis de Myotragus balearicus amb uns patrons
peculiars d’alteració de les banyes i d’una acumulació
de copròlits, fou desqualificada per RAMIS & BOVER
(2001), que atribuïren els patrons d’alteracions de les
banyes de Myotragus sobre les quals es fonamentava
aquesta hipòtesi a resultats d’una conducta osteofàgica
de la pròpia espècie. WALDREN et al. (2002) insistei-
xen en que la tipologia de les banyes en discussió pot
ser resultat d’activitats humanes, i DAVIS (2002) recol-
Figura 3.A,B: Fíbula d’Ovis aries, 3,5 anys, o
+. C,D: Fíbula de Myotra-
za aquesta opinió i indica que si Myotragus balearicus
gus balearicus. Escala, 2 cm.
hagués estat una espècie parcialment carnívora, els
Figura 3.A,B: Ovis aries fibula, 3,5 anys, o
+. C,D: Myotragus balearicus
marcadors d’isòtops estables així ho revelarien. WAL-
fibula. Scale bar, 2 cm.
DREN (2003a) no esmenta les alteracions de les ban-
yes de Myotragus, però considera que l’estrat 32 de la
balma de Son Matge conté Myotragus sacrificats i cre-
mats pels humans, i que els estrats 33 i 34 de copròlits
et al. (2005) anomenen aquestes fusions tibio-fibulars
de Myotragus, clàssicament considerats per WALDREN
com a de “tipus proximal”. Aquest tipus contrasta amb
(1982) com a nivells d’estabulació, es mantenen com a
les fusions tibio-fibulars de “tipus distal” on la fusió de la
tals i documentarien la presència humana el VIè
fíbula amb la tíbia es realitza per la seva part distal. Les
mil·lenni cal BC.
fusions tibio-fibulars de tipus proximal també s’observen
BOVER i RAMIS (2005) han analitzat noves evi-
ocasionalment a Capra aegagrus f. hircus (e.g., AMNH
dències que permeten desqualificar definitivament la
35703, Fig. 2a), i tenim constància que també ocasio-
hipòtesi de l’origen antròpic de les alteracions de les
nalment es produïen a Myotragus balearicus. A la Fig.
banyes de Myotragus. Les noves evidències consistei-
2c es mostra una tíbia dreta de Myotragus balearicus
xen en (1) la troballa d’un crani de Myotragus cf. batei
(MNIB 84855) de la cova des Moro que presenta una
que presenta el mateix patró observat als cranis des-
fusió tibio-fibular d’aquest tipus, tot i que, llevat d’un
crits per WALDREN (1982) a la balma de Son Matge
petit tros, el corpus fibulae està trencat post-mortem i
(evidència introduïda per CRESPÍ et al., 2001); (2) la
pre-exhumació. També s’ha observat a Myotragus ba-
troballa d’un jaciment submergit amb presència de nom-
learicus un cas de fusió tibio-fibular de tipus distal
brosos cranis de Myotragus que presenten les banyes
(MNIB 60183, Fig. 2b). Sembla, doncs, que aquesta
alterades amb el mateix patró que els suposats cranis
espècie no difereix gaire en aquest aspecte dels seus
manipulats pels humans (cova Genovesa, evidència
parents actuals més propers, les ovelles (LALUEZA et
introduïda per GRÀCIA et al., 2003). Aquestes evidèn-
al., 2005, en premsa).
cies són molt anteriors a la presència humana a les
WALDREN (2003a) argumenta que només es tro-
Balears (la primera és anterior fins i tot a l’aparició d’Ho-
baren les suposades agulles d’os als nivells superiors
mo sapiens) i permeten excloure definitivament una
de la cova de Moleta. No obstant això, RAMIS & ALCO-
relació de causalitat entre la tipologia de les banyes
VER (2001a) ja varen indicar –i il·lustrar– la presència
modificades i els humans.
d’altres fíbules de Myotragus balearicus a altres nivells
Aquests autors (BOVER i RAMIS, 2005) rebutgen
de la mateixa cova de Moleta i de la cova Estreta. Pos-
també els arguments de DAVIS (2002), ja que és alta-
teriorment s’han trobat més fíbules a nivells prehumans
ment improbable que mascar esporàdicament alguns
de la cova des Moro. Les fíbules dels nivells inferiors de
ossos de Myotragus pugui deixar un rastre detectable
la cova de Moleta havien estat considerades per WAL-
als nivells d’isòtops estables. DAVIS (2002) ha entès
DREN com a ossos d’ocells (RAMIS i ALCOVER,
erròniament el significat de la “conducta osteofàgica”
2001a).
inferida per RAMIS & BOVER (2001). No es tracta que
214

Myotragus s’alimentés d’ossos, com si fos una hiena o
altament probable que els ossos corresponents a les
un trencalós, sinó que esporàdicament els mascava,
datacions KIA 13997, KIA 13998, KIA 14003, KIA 14008
talment com els humans esporàdicament poden mascar
i KIA 14026 provinguin també de la cova de Moleta,
xiclet.
com indiquen VAN STRYDONCK et al. (2002, 2005), i
La hipòtesi de l’estabulació de Myotragus (i, per
no de la cova de Moleta Petita, com indiquen GUE-
tant, la seva coexistència amb els humans i el seu
RRERO (2002b), WALDREN et al. (2002) i WALDREN
maneig) en base a la troballa de nivells de copròlits a la
(2003a), ja que la numeració de les mostres presenta-
balma de Son Matge, que segueix mantenint WAL-
da pels primers autors correspon a diferents sectors i
DREN (2003a), ja fou desqualificada per RAMIS &
fondàries de la cova de Moleta, i no al “sector central”
BOVER (2001), i no cal afegir-hi res més al respecte.
de la cova de Moleta Petita especificat per WALDREN
En conseqüència, la hipòtesi de la domesticació de
et al. (2002).
Myotragus no sembla estar suportada per evidències
En conseqüència, de tots els ossos atribuïts per
sòlides i, com a mesura d’higiene documental, ha de ser
WALDREN (2003a) a la cova de Moleta Petita, només
definitivament exclosa de la prehistòria de les Balears.
n’hi ha un (el corresponent a la datació KIA 20462) que
Els nivells de copròlits són d’origen natural i la tipologia
podria provenir d’aquesta cova. Aquest os és un frag-
de les banyes alterades de Myotragus registrada a la
ment de més de 10 cm de llarg de tíbia, i no sembla que
balma de Son Matge i a altres jaciments són resultat de
es pugui considerar com a un os més petit que el tros
la conducta osteofàgica de l’espècie. La presència
de crani obtingut al mateix indret, un fet que no s’adiu
humana a Mallorca durant el VI mil·lenni cal BC sostin-
bé amb les característiques del registre osteològic
guda per WALDREN (2003a) es troba mancada de
humà de la cova de Moleta Petita esmentades per
documentació que la recolzi.
WALDREN (1982).
La cova de Moleta Petita, que inicialment aparent-
ment no contenia més que un crani humà i uns pocs
ossos humans “més petits”, va començar a aparèixer
La cova de Moleta Petita versus
com a localitat d’una mostra més gran d’ossos humans
a partir de GUERRERO (2002b) i de WALDREN et al.
higiene documental
(2002), tot i que aquests darrers autors especifiquen
que la cova fou excavada el 1970 (i, en conseqüència,
els materials procedents d’aquesta cova ja haurien de
WALDREN (1982, 2003a) introdueix a alguns dels
figurar als treballs posteriors a aquesta data, més tenint
seus treballs un jaciment proper a la cova de Moleta
en compte que WALDREN, 1982, va catalogar tots els
que mai no ha estat ni descrit acuradament, ni situat a
ossos humans disponibles aleshores dels seus jaci-
cap mapa, ni il·lustrat a cap publicació científica (ni amb
ments clau). Així, GUERRERO (2002b), WALDREN et
fotografies ni amb dibuixos), al qual anomena “a very
al. (2002) i WALDREN (2003a) indiquen explícitament
small cave” (e.g., WALDREN, 1982: 208) o “small poc-
que la procedència de diversos ossos humans que han
ket cave” (e.g., WALDREN et al., 2002: 81) o cova de
estat recentment datats és la “cova de Moleta Petita”, i
Moleta Petita (WALDREN, 2003a: 247).
WALDREN et al. (2002) especifiquen fins i tot que pro-
L’atribució de materials a aquest dipòsit varia
venen del que anomenen “sector central” d’aquesta
segons els treballs. A WALDREN (1982) d’aquesta cova
cova. No obstant, VAN STRYDONCK et al. (2002,
només s’indica que procedeix un crani humà i uns pocs
2005), membres de l’equip investigador que els ha datat
ossos “més petits”, que suposadament es van trobar a
i que els va rebre del Dr. WALDREN, atribueixen una
l’interior d’una olla, al mateix temps que es presenta
part d’aquests ossos (incloent-hi tots els introduïts per
una llista dels ossos trobats a la cova de Moleta (no a la
GUERRERO, 2002b, i WALDREN et al., 2002) a dife-
cova de Moleta Petita). Aquesta llista inclou com a
rents nivells de la “cova de Moleta”, en base a les infor-
mínim dos ossos que corresponen a mostres que més
macions aportades pel mateix Dr. Waldren. Els ossos
endavant el mateix autor indica que procedeixen de la
estaven siglats amb tinta i indicant les sigles del dipòsit
cova de Moleta Petita (WALDREN et al., 2002: 78;
original (“SM” és l’acrònim de la cova de Moleta als tre-
WALDREN, 2003a: 248-249, i que apareixen il·lustrats
balls de Waldren, mentre que “SMPC” seria l’acrònim
a VAN STRYDONCK et al. (2005), i probablement bas-
de la cova de Moleta Petita), així com el sector i la fon-
tants més. Els dos ossos dels que no hi ha dubte que
dària en que es trobaren (vegeu la taula 1). Com ja s’ha
no procedeixen de la cova de Moleta Petita són els
indicat, hi ha documentació gràfica que demostra com
corresponents a les datacions KIA 20213 i KIA 14004,
un os concret és atribuït per WALDREN (1982) i per
segons es desprèn d’analitzar conjuntament les il·lus-
VAN STRYDONCK et al. (2005) a la cova de Moleta,
tracions, les sigles i la numeració d’aquests ossos pre-
mentre que GUERRERO (2002b), WALDREN et al.
sentada per VAN STRYDONCK et al. (2002, 2005). A
(2002) i WALDREN (2003a) el consideren procedent de
més, l’os corresponent a la datació KIA 14004 és il·lus-
la cova de Moleta Petita.
trat per WALDREN (1982, làmina 25, tercer os comptat
Tant la manca de documentació sobre el dipòsit de
per l’esquerra de la filera inferior) com a procedent de la
la cova de Moleta Petita com aquestes discrepàncies i
cova de Moleta, i el mateix os és també il·lustrat per
dubtes raonables sobre l’origen dels materials que supo-
VAN STRYDONCK et al. (2005, figura 2b), com a pro-
sadament s’hi ha obtingut fan aconsellable excloure del
cedent també de la cova de Moleta, mentre que a WAL-
registre arqueològic de Mallorca, o com a mínim qües-
DREN et al. (2002) i WALDREN (2003a) s’atribueix a la
tionar, com a mesura d’higiene documental, el suposat
cova de Moleta Petita. A més d’aquests dos ossos, és
contingut del dipòsit de la cova de Moleta Petita.
215

.
N
N
N
N
N
N
N
A
N
A
A
A
A
A
A
A
ALDREN
W
2005)
, 2005). Discre-
ALDREN (1982:
W
A
et al.
-20213.
et al.
2005). A
2005). Discrepàncies
2005). Discrepàncies
2005). Discrepàncies
2005). Discrepàncies
2005). Discrepàncies
2005). Discrepàncies
ALDREN et al. (2002),
Comentaris
et al.
et al.
et al.
et al.
et al.
et al.
et al.
a KIA-13998.
ció KIA
en la localitat.
en la localitat.
en la localitat.
en la localitat.
en la localitat.
en la localitat.
ALDREN, 2003a) o metàpode
YDONCK
YDONCK
STR
YDONCK
, s’ha de tractar de la mateixa mostra
YDONCK
YDONCK
YDONCK
YDONCK
YDONCK
YDONCK
AN STR
Amb problemes d’integritat (segons V
STR
YDONCK et al. (2005).
Probablement el número de referència del
laboratori és erroni, i es refereix a la data-
ot i que la referència és diferent de l’ante-
rior
T
humana (W
(V
209) l’os humà 008 correspón a un meta-
Amb problemes d’integritat (segons V
Amb problemes d’integritat (segons V
Amb problemes d’integritat (segons V
Amb problemes d’integritat (segons V
Amb problemes d’integritat (segons V
Amb problemes d’integritat (segons V
Amb problemes d’integritat (segons V
datada. Discrepàncies en l’os datat: falange
pàncies en la localitat.
carpià II dret i provè de la cova de Moleta.
(1982) l’os humà 145 correspón a un húmer
STR
STR
STR
STR
STR
STR
Probablement és una errada i es tracti de
la mostra presentada a altres bandes com
STR
5
2
N
VA
BP
.
(BP)
AL
Edat C-14
3850 ±
4135 ±25 BP
2670 ±25 BP
3615 ±55 BP
4005 ±50 BP
4165 ±30 BP
3880 ±30 BP
3990 ±50 BP
4055 ±30 BP
ET
2005
YDONCK
Nº de refe-
rència del
laboratori
KIA-20213
KIA-20462
KIA-20463
KIA-13997
KIA-13998
KIA-14003
KIA-14004
KIA-14008
KIA-14026
STR
ALDREN (2003a) and
AN
V

tibia
tibia
human
femur
bone
Localitat i
referència
SM-E 008H
metapodial
SM-Pocket
H: human
long bone
SM-E-200-
SM-X-200-
SM-O-100-
SM-O-100-
tibia shaft
Cave: human
SM-Mu 145-
300; human
300; human
SM-CD-150;
human tibia
150; human
150; human
SM-CD-100-
150; human
femur shaft
(BP)
New radiocarbon datings on human bone collagen, as introduced by W
GUERRERO (2002), W
Edat C-14
1.
3850 ±25 BP
4135 ±25 BP
3615 ±55 BP
4005 ±50 BP
4165 ±30 BP
3880 ±30 BP
3990 ±50 BP
4055 ±30 BP
able
T

ALDREN
2003a
W
Nº de refe-
rència del
laboratori
KIA-29213
KIA-20462
KIA-13997
KIA- 13998
KIA- 14003
KIA-14004
KIA-14008
KIA-14026
et
YDONCK
falange
humana
Localitat i
Cova de
Cova de
Cova de
Cova de
Cova de
Cova de
Cova de
Cova de
referència
os humà
Moleta Petita,
Moleta Petita,
tíbia humana
Moleta Petita,
fémur humà
Moleta Petita,
tíbia humana
Moleta Petita,
tíbia humana
Moleta Petita,
indeterminat
Moleta Petita,
tíbia humana
Moleta Petita,
fémur humà
AN STR
(BP)
Edat C-14
3615 ±55 BP
4005 ±50 BP
4165 ±30 BP
3880 ±30 BP
3990 ±50 BP
4055 ±30 BP
ALDREN (2003a) i V
2002
KIA-13997
KIA-13998
KIA-14004
KIA-14008
KIA-14026
GUERRERO
Nº de refe-
rència del
laboratori
KIA- 14003
Localitat i
Cova de
Cova de
Cova de
Cova de
Cova de
Cova de
referència
Moleta Petita
Moleta Petita
Moleta Petita
Moleta Petita
Moleta Petita
Moleta Petita
(BP)
(2002), GUERRERO (2002), W
Edat C-14
.
2524 cal BC
2780 cal BC
2370 cal BC
2480 cal BC
2577 cal BC
2524 cal BC
et al.
AL
ET
2002
ALDREN
Nº de refe-
rència del
laboratori
KIA-13997
KIA-14003
KIA-14004
KIA-14008
KIA-14026
KIA-14005
ALDREN
W

(2005).
Noves datacions fetes sobre col·làgen d’ossos humans de Mallorca, tal i com han estat presenta-
des per W
al.
Localitat i
SMPC-1
SMPC-4
SMPC-2
SMPC-3
SMPC-5
referència
- SMPC-6
“Son Muleta
Pocket Cave”
“Son Muleta
Pocket Cave”
“Son Muleta
Pocket Cave”
“Son Muleta
Pocket Cave”
“Son Muleta
Pocket Cave”
“Son Muleta
Pocket Cave”
aula 1.
T
216

Datacions neolítiques i calcolíti-
realitzat sobre ossos de Myotragus). WALDREN (2003a:
244) indica que la datació KBN-640d és 5934 ± 109 BP
ques versus higiene cronològica
(sense calibrar), mentre que la KBN-640c és de 5935 ±
80 BC (sense calibrar; WALDREN, 2003a, p.244, consi-
LA DATACIÓ KBN-640D
dera que l’equivalent calibrat –suposadament el valor
modal de l’interval calibrat– d’aquesta data seria 6003
Un dels aspectes considerats per WALDREN
cal BC). El que sembla que es tracta de fer veure és que
(2003a) consisteix en tractar de desacreditar la desqua-
la similitud de les xifres (“5934” BP per a la datació KBN-
lificació realitzada per RAMIS & ALCOVER (2001b) i
640d i “5935” BC per a la datació KBN-640c) podria
ALCOVER et al. (2001) de la datació KBN-640d (5934
haver estat la causa de la suposada confusió de RAMIS
± 109 BP; 5250 - 4500 cal BC), presentada per WAL-
& ALCOVER (2001b), la qual hauria conduït a una anà-
DREN i KOPPER (1967a, b) i WALDREN (1982, 1992 i
lisi desencertada, i en conseqüència es podria reivindi-
molts d’altres treballs) com a realitzada sobre ossos
car la invalidesa de la desqualificació de la datació KBN-
humans.
640d feta per aquests autors. En realitat això és erroni,
WALDREN (2003a) planteja que RAMIS & ALCO-
ja que la datació KBN-640c mai ha estat presentada prè-
VER (2001b) han presentat una datació que correspo-
viament per WALDREN com a 5935 BC, sinó, en tot cas
nia en realitat a Myotragus com si fos la datació corres-
com a 5184 BC (WALDREN & KOPPER, 1967a i b; una
ponent als suposats ossos humans, argumentant que
diferència de 751 anys respecte a la presentada per
aquests autors haurien confós la datació KBN-640d
WALDREN, 2003a) o com a 5135 BC (WALDREN et al.,
(que és la que desqualifiquen com a datació de supo-
2002: 82, una diferència de 800 anys respecte la pre-
sats ossos humans) amb la KBN-640c (que és la que en
sentada per WALDREN, 2003a). A diferents treballs de
realitat haurien considerat). No obstant, l’atribució de
WALDREN la datació KBN-640c (presentada sovint com
RAMIS i ALCOVER (2001b) és correcta, tot i que es va
a KNB-640c), quan es dóna en dades no calibrades
publicar a la primera pàgina del treball d’una manera
abans del present, és de 7135 ± 80 BP, que és l’equiva-
errònia (es va produir un canvi de les sigles “BC” i “BP”).
lent a 5184 ± 80 BC (e.g., WALDREN i ROSSELLÓ
La datació KBN-640d figura a la pàgina 261 del treball
BORDOY, 1967; WALDREN, 1992: Table 1.54; WAL-
d’aquests autors com a 5934 ± 109 BC; 5110 - 4530 cal
DREN et al., 2002: 78; aquesta data presenta un inter-
BP, quan és clar que ha de ser 5934 ± 109 BP; 5110 -
val 2ó, 6210 - 5800 cal BC), mentre que a WALDREN
4530 cal BC, tal com figura a la taula 1 –pàgina 265– i
(2003a:244) el valor de la datació KBN-640c no calibra-
a la figura 3 –pàgina 264– del mateix treball, referències
da és 7990 ± 80 BP (aquí, amb una diferència de 855
que no són ni tan sols esmentades per WALDREN
anys respecte al que el mateix autor ha presentat als
(2003a).
seus treballs previs). Cal dir que la datació KBN-640c
Com és directament comprovable mitjançant l’apli-
també ha estat presentada com 10865 ± 3517 BP
cació del programa de calibratge, mai el calibratge de la
(15000 - 7000 cal BC; e.g., WALDREN 1992: Table 2).
data 5934 ± 109 BC originarà l’interval 2σ 5110 - 4530
S’ha de suposar que la presentació de la datació KBN-
cal BP (el seu calibratge mitjançant el Programa OxCal
640c com a 5135 BC (WALDREN et al., 2002), com a
v.3.9 origina l’interval 2σ 7100 - 6500 cal BC), mentre
5935 ± 80 BC (equivalent a 7885 ± 80 BP) o com a 7990
que la datació 5934 ± 109 BP sí que origina l’interval 2σ
± 80 BP (WALDREN, 2003a) són unes simples errades,
5110 - 4530 cal BC aplicant el Programa CALIB 3.0 o
igual que també ho és la seva presentació com a 10865
l’interval 2σ 5250 - 4500 cal BC aplicant el Programa
± 3517 BP (WALDREN, 1992). Tot i amb això, l’existèn-
OxCal v. 3.9.
cia de tantes inconsistències és significativa.
A més, aquesta errada, consistent en la transloca-
Al treball de RAMIS & ALCOVER (2001b: 263) es
ció de les sigles “BC” i “BP” exclusivament a la pàgina
discuteix d’una manera implícita i específica la suposa-
261 del treball de RAMIS i ALCOVER (2001b), no apa-
da presència humana a la cova de Moleta el Vè
reix als treballs d’ALCOVER et al. (2001) i RAMIS et al.
mil·lenni cal BC (és a dir, en base a l’extrem superior de
(2002), on s’especifica inequívocament quina és la
l’interval 2σ 5250 - 4500 cal BP de la datació KBN-640d
datació que RAMIS i ALCOVER (2001b) varen desqua-
autèntica) i no durant el VIè, el VIIè o àdhuc el VIIIè
lificar. Aquests treballs són coneguts, citats, i no obstant
mil·lenni cal BC (que és el que hauria discutit si la data
ignorats per WALDREN (2003a). En conseqüència, la
problemàtica hagués estat 5934 ± 80 BC, o 7990 ± 80
interpretació presentada per WALDREN (2003a) res-
BP, i s’hagués presentat la discussió a partir de la mit-
pecte aquesta datació –tractant de magnificar una erra-
jana –cosa que no hagués estat correcta– o de l’interval
da tipogràfica i ignorant la presentació correcta de les
2σ del resultat de calibratge d’aquesta datació), com
dades a tota la resta del mateix treball i a altres treballs,
pretén fer veure WALDREN (2003a) que discuteixen
així com la seva discussió– és un clar exemple d’una
RAMIS i ALCOVER (2001b). La pretesa presència
lectura esbiaixada de les dades que desqualifica per se
humana el VIè mil·lenni cal BC, postulada per WAL-
l’anàlisi que en fa aquest autor.
DREN (1982, 2003a), es basa en la interpretació dels
Però, a més, l’anàlisi de WALDREN (2003a) es
nivells amb Myotragus balearicus amb les banyes supo-
basa en dades que introdueix a aquest treball i que són
sadament tallades del jaciment de la balma de Son
errònies, contradictòries amb les publicades prèviament
Matge i amb acumulacions de copròlits, interpretació
pel mateix autor. WALDREN (2003a) pretén demostrar
que ja fou desqualificada per RAMIS i BOVER (2001b),
que RAMIS i ALCOVER (2001b) han confós la datació
i la pretesa presència humana al VIIè i VIIIè mil·lennis
KBN-640d (que és la realitzada sobre ossos suposada-
cal BC, d’acord amb la periodificació plantejada per
ment humans) amb la datació KBN-640c (que s’hauria
GUERRERO (1997: 23) com a introductor autoprocla-
217

mat del model d’arribada primerenca, es basa en les
l’obtinguda per RAMIS & ALCOVER (2001b), i encara
evidències de la cova de Canet, que han estat definiti-
més amb la presentada per GUERRERO (2000a) a par-
vament desqualificades per ALCOVER et al. (2001)
tir de restes humanes de la cova des Moro, no permet
Tant les inconsistències del treball de WALDREN
associar una probabilitat >95% a l’establiment de pre-
(2003a) amb la seva pròpia bibliografia anterior i al
sència humana a Mallorca ni abans del 2200 cal BC, ni
mateix treball, com la lectura esbiaixada de l’article de
sols abans del 2040 cal BC (com si que ho permeten les
RAMIS & ALCOVER (2001b) realitzada per WALDREN
datacions realitzades sobre ossos de bòvids introduïts).
(2003a), i l’absència de discussió del mateix punt trac-
Aquesta datació testimoniaria una presència humana a
tat sense cap errada a ALCOVER et al. (2001) i RAMIS
algun moment indeterminat entre el 2460 i el 2140/
et al. (2002), permeten rebutjar les seves conclusions i
2100/2040 cal BC (vegeu taula 2), o àdhuc posterior, en
al mateix temps reforcen la conclusió de RAMIS &
funció de quin hagués estat l’efecte del reservori marí
ALCOVER (2001b) que la datació KBN-640d és total-
de C-14 en la dieta de l’humà propietari de l’ós analitzat.
ment desqualificable i, en conseqüència, continua
A partir de les anàlisis destructives que s’han fet sobre
vigent la proposta que aquesta datació no s’ha de tenir
aquest ós, no es possible establir el percentatge de
en compte a la prehistòria de les Balears.
dieta marina que degué consumir el seu propietari men-
tre es formaven els seus ossos. Donades les incerteses
que acompanyen aquesta datació (sobre la identitat
LES NOVES DATACIONS REALITZADES SOBRE
dels materials datats, la procedència d’aquests mate-
OSSOS HUMANS
rials i la dieta del seu propietari), pareix prudent consi-
derar que, tot i que ens trobem davant una evidència
Per un altre costat, GUERRERO (2002b), WAL-
que molt probablement se situa a les darreries del III
DREN et al. (2002) i WALDREN (2003a) presenten una
mil·lenni cal BC, no sembla convenient considerar-la
sèrie de noves datacions radiocarbòniques realitzades
com a la peça clau en la discussió de la cronologia de
sobre ossos humans suposadament procedents de la
la presència humana més antiga a Mallorca, ja que no
cova de Moleta Petita (vegeu més a dalt la desqualifi-
es pot excloure que sigui un poc més recent.
cació del registre del jaciment). Els nous materials
datats han estat objecte d’un estudi específic sobre la
integritat de les mostres analitzades (VAN STRY-
DATACIONS SOBRE CARBONS D’ORIGEN VEGETAL
DONCK et al., 2005), treball on s’atribueixen els ossos
a una altra localitat (vegeu la taula 1). Només una de les
L’aplicació de criteris d’higiene cronològica al cor-
mostres supera els tests de qualitat, la mostra KIA
pus de datacions radiocarbòniques disponible a les
20213 (VAN STRYDONCK et al., 2005). De les restants
Balears (ALCOVER et al., 2001) va dur a no incloure les
mostres no hi ha evidències definitives sobre si poden
datacions realitzades sobre carbons vegetals sense
ser més antigues o més recents que les datacions
identificar. Aquesta exclusió es basava en dues fonts
obtingudes (tot i que VAN STRYDONCK et al., 2005,
d’incertesa: (1) la longevitat que poden assolir diferents
consideren que probablement són més antigues, a par-
arbres i (2) la possible gran persistència com a fusta
tir de la suposició que han estat contaminades amb
morta de la matèria vegetal susceptible d’haver estat
materials més recents), cosa que aconsella retirar-les
cremada. Aquesta feina d’higiene cronològica ha estat
de la discussió cronològica (vegeu també LULL et al.,
fortament criticada per CALVO & GUERRERO (2002) i
2004). La datació KIA 20213 presenta un problema afe-
per WALDREN et al. (2002) i WALDREN ( 2003a). D’un
git, ja que tot i que segons WALDREN (2003a) –que
costat CALVO & GUERRERO (2002) suggereixen que
l’esmenta com a KIA 29213– està realitzada sobre una
com molt pot haver una errada de 500/550 anys en l’e-
falange humana, VAN STRYDONCK et al. (2005; fig.
dat real dels carbons de fustes no identificades i WAL-
2a) il·lustren que l’espècimen que es va datar fou un
DREN (2003a) estima que l’errada pot ser de 200 - 300
metàpode humà. A WALDREN (1982: 209) el mateix os
anys. Aquestes estimes de la possible errada, sense
figura identificat com a metacarpià IV dret (és a dir, un
cap fonament objectiu, s’han demostrat inexactes;
metàpode del membre anterior), i no com a falange. L’ú-
vegeu comentaris i taula 4 a ALCOVER (2004). D’altra
nica datació potencialment acceptable d’aquest conjunt,
part, WALDREN (2003a), a partir d’unes datacions
KIA 20213 (si és que s’accepta, tot i que no està clar ni
radiocarbòniques fetes sobre carbons de vegetals no
què fou el que es va datar ni d’on provingué), presenta
identificats de Son Olesa, que li semblen coherents
un interval 2σ 2460 - 2200 cal BC.
amb el conjunt d’evidències arquitectòniques i d’arte-
D’altra banda, s’ha de tenir en compte el poder de
factes, considera que les datacions radiocarbòniques
resolució cronològica de les datacions obtingudes a
fetes sobre aquests materials s’han de tenir en compte.
partir d’ossos humans d’individus amb dieta descone-
Aquesta aproximació metodològica de WALDREN
guda presenten problemes addicionals, que es traduei-
(2003a) no és adequada, ja que, de base, ja implica una
xen en un increment del període d’incertesa en el qual
pre-concepció sobre l’edat del jaciment.
s’han de situar. A partir d’aquesta datació se pot afirmar
La informació que es pot desprendre de les data-
que l’edat real de l’individu datat és posterior al 2460,
cions fetes sobre carbons vegetals no identificats és sus-
però no es pot saber quant posterior és, i no es pot
ceptible d’ús, per descomptat, però no de l’ús que
excloure que sigui fins i tot cent, o cent cinquanta anys,
CALVO i GUERRERO (2002); GUERRERO (2002a, b) i
o encara més anys, posterior al 2200 cal BC (suposant
WALDREN (2003a) proposen. La font d’incertesa exis-
una aportació important d’aliments d’origen marí a la
tent fa que en la interpretació d’aquestes datacions
seva dieta). Aquesta datació, que s’adiu bastant amb
només sigui útil el límit inferior de l’interval 2σ de les
218

datacions obtingudes (igual que passa amb les datacions
1162/UtC-9269 i el nivell al qual s’atribueix. WALDREN
d’ossos humans de dieta desconeguda, però amb un
(1982: 156) considera que la transició del “Neolític” a la
grau d’incertesa molt major en el cas de datacions realit-
fase campaniforme primerenca es produeix a la balma
zades sobre carbons vegetals), i la lectura que cal fer és
de Son Matge a l’estrat 26.
que les mostres datades serien posteriors a l’esmentat
La datació KIK-1162/UtC-9269 és descartable per a
límit, però sense que es pugui dir quant posterior serien.
l’establiment de la cronologia de la presència humana
Aquesta informació no és rellevant per establir les crono-
primerenca a Mallorca, degut a les incerteses derivades
logies que els Drs Waldren i Guerrero proposen.
del material datat, i sense que calgui analitzar la seva
Cal afegir que, tot i que CALVO & GUERRERO
procedència precisa. Segons WALDREN (2003a)
(2002) reivindiquen la utilitat i fiabilitat de les datacions
aquesta datació seria representativa d’un nivell amb
realitzades sobre carbons vegetals, GORNÉS, GUE-
Myotragus, sílex i ceràmica (“ceràmica primerenca del
RRERO et al. (2001) exclouen algunes datacions fetes
Neolític”; WALDREN, 1982: 159). A aquest conjunt
sobre carbons vegetals quan els convé, simplement pel
s’hauria d’afegir fauna domèstica (trobada per sota de
fet d’estar fetes sobre aquests materials, com especifi-
l’estrat 27; WALDREN, 1982). S’ha de dir que si aques-
quen explícitament al seu treball. Aquest procediment
ta associació de materials amb la datació es consideràs
incoherent (és a dir, que el mateix autor, segons convin-
acceptable, la lectura que se n’hauria de fer és que
gui, digui que s’han d’excloure unes datacions perquè
documentaria la presència de Myotragus amb posterio-
estan fetes sobre mostres de carbons no identificats a
ritat al 2860 cal BC. No obstant, l’associació d’aquests
uns casos –GORNÉS, GUERRERO et al., 2001– i rei-
materials tant entre sí com amb els carbons datats sem-
vindicar que no es poden excloure altres datacions per-
bla altament qüestionable. Hem pogut veure una part
què estan fetes sobre mostres de carbons no identificats
dels materials obtinguts a la darrera campanya d’exca-
a uns altres casos –e.g., CALVO & GUERRERO, 2002–)
vacions de la balma de Son Matge, atribuïts per WAL-
documenta una objectivitat dubtosa a les anàlisis crono-
DREN a Myotragus, i es troben mal identificats, essent
lògiques presentades per CALVO & GUERRERO (2002).
en realitat ossos de bòvids domèstics (Capra/Ovis). En
Existeix una nova datació sobre carbons no identi-
conseqüència, no es pot garantir l’associació de Myo-
ficats del jaciment de la balma de Son Matge (VAN
tragus amb la datació KIK-1162/UtC-9269, ni del Myo-
STRYDONCK et al., 2001). Aquesta datació (KIK-
tragus amb la “ceràmica primerenca del Neolític” i el
1162/UtC-9269: 4060 BP ± 40, 2860 - 2460 cal BC) ha
sílex, ni del Myotragus amb la fauna domèstica.
estat atribuïda a l’estrat 27 de la balma de Son Matge
WALDREN (2003a) afegeix una reflexió que consi-
(WALDREN et al., 2002; WALDREN, 2003a). GUE-
dera “petita però molt significativa” sobre la deposició
RRERO (2000b: 24) va introduir per primera volta
potencial de fusta perdurable a un jaciment, segons la
aquesta datació a la bibliografia, indicant que s’havia
qual la utilització de fustes perdurables produiria una
realitzat sobre carbons associats a ceràmiques de la
seqüència cronològica inversa a la natural. Aquesta
transició del “Neolític” al “Calcolític” de la balma de Son
reflexió suposa que amb el pas del temps els humans
Matge, sense especificar l’estrat d’on presumptament
recorrerien a fonts de fusta perdurable cada vegada més
provenia la mostra datada. RAMIS (in prep.) indica que
antigues, quan el sentit comú suggereix que l’existència
la recol·lecció de materials a la campanya de 1999 de la
de fustes perdurables degué suposar un recurs disponi-
balma de Son Matge es va fer sense seguir-se cap
ble principalment a les fases inicials del poblament
mètode estratigràfic ni similar, un fet que introdueix dub-
humà de les Balears (vegeu ALCOVER et al., 2001), i en
tes sobre la fiabilitat de l’associació de la datació KIK-
conseqüència no sembla una reflexió pertinent.
Efecte del reservori marí
Espectre d’incertesa global (cal BC) (és a dir, de la Duració de
(correcció aplicada en anys,
Interval 2σ
incertesa originada si que s’accepta no s’està
la incertesa
funció del percentatge d’aliments
cal BC
segur de que hi hagi hagut dieta marina, però
global
consumits d’origen marí)
sense que es pugui excloure que n’hi hagi hagut)
(anys)
cap efecte
2460-2200
2460-2200
260
50
2390-2140
2460-2140
320
100
2320-2100
2460-2100
360
150
2270-2040
2460-2040
420
Taula 2. Datació KIA 20213 (3850 ± 35 BP). Exploració del que repre-
Table 2. Dating KIA 20213 (3850 ± 35 BP). Exploration of the effects of
senta l’efecte del reservori marí de C-14. Si es coneix el per-
the 14C marine reservoir effect. If the rate of marine consumed
centatge d’aliments d’origen marí que hagin estat consumits
diet is known, in the calibrated age change the absolute values
a la dieta, canvien els valors absoluts dels intervals 2σ cal BC
of the boundaries of the 2σ cal BC intervals (2nd column),
(2ª columna), tot i que la duració d’aquest interval varia poc
although its duration changes only slowly (between 260 and
(entre 260 i 220 anys), però si es desconeix aquest percentat-
220 years), but if this rate is unknown, what it is changing is the
ge el que va canviant és el límit superior de l’espectre d’incer-
uppermost end of the uncertainty range in which the true age
tesa en el qual cal situar l’edat real de la mostra, en funció de
of the sample should be situated, as a function of the assump-
les suposicions que es facin sobre el percentatge que s’accepti
tions on the maximum assumed rate of marine diet accepted
com a màxim de dieta marina que pugui haver estat consu-
as potentially consumed (3rd column). As larger was the assu-
mida (3ª columna). Com més gran sigui la taxa d’aliments
med rate of marine diet considered as susceptible to has been
marins que s’accepti que puguin haver estat consumits, més
consumed, larger is the uncertainty in the dating (4th column).
gran és la incertesa de la datació (4ª columna).
219

Productes d’ivori d’elefant
D’altra banda, els “botons” de Son Matge i Son
Ferrandell/Son Olesa que s’ha manifestat que s’han fet
versus productes d’ivori de porc
d’ivori d’elefant no s’ha provat mai que estiguin fets d’a-
o d’os polit
quest material d’una manera adequada. Encara que
s’han obtingut centenars de “botons” de Son Matge, no
existeix cap documentació que provi que ni tan sols un
Diferents productes de la prehistòria primerenca de
d’aquests “botons” estigui fet sobre aquest producte.
Mallorca s’han considerat fets sobre ivori d’elefant: una
Hem tingut accés als “botons” de Son Matge conservats
pinta i diferents “botons” procedents de Son Matge
al Museu de Mallorca, i els únics espècimens que estan
(WALDREN, 1998, 2002, 2003a), i alguns “botons” pro-
fets d’ivori, estan fets sobre canines i incisives de porc
cedents de Son Ferrandell (e.g., WALDREN, 2002).
(es veu prou be el foramen alveolar; la seva forma és
La suposada pinta d’ivori d’elefant de Son Matge
diagnòstica a nivell específic a partir del conjunt de
fou inicialment publicada i il·lustrada per WALDREN
materials disponibles pels pobladors primitius de Mallor-
(1979) com a pinta d’os. Posteriorment WALDREN
ca, el qual inclou, com a possibles matèries primeres
(1982) la va publicar com a pinta d’os (tercer volum de
d’ivori susceptibles de trobar-se a la fase primerenca de
la seva tesi, lamina 41:1) i al mateix treball la va publi-
la prehistòria de Mallorca, dents d’unes poques espè-
car com a pinta d’ivori (primer volum, figura 76), sense
cies de mamífers terrestres i marins). La mateixa cosa
identificar la font d’ivori. A un nou treball (WALDREN,
passa per als “botons” de Son Ferrandell - Son Olesa.
1998) la considera com a pinta d’ivori d’elefant. Actual-
Conseqüentment, es pot establir definitivament que
ment aquesta identificació és àmpliament acceptada
no hi ha proves sòlides de la presència d’artefactes d’i-
(e.g., LULL et al., 1999, 2001; WALDREN, 2002, WAL-
vori d’elefant a la prehistòria primerenca de Mallorca, en
DREN et al., 2002, CALVO & GUERRERO, 2002, 2004;
contra del que defensen WALDREN (1998, 2003a),
CALVO et al., 2002, GUERRERO, 2002a, b; GUERRE-
WALDREN et al., 2002), GUERRERO (2002), GUE-
RO & CALVO, 2004), i la presència d’ivori d’elefant és
RRERO & CALVO (2004) i LULL et al. (1999, 2001).
considerada com a una prova definitiva de comerç
ultramarí durant el “Calcolític” mallorquí. No obstant l’os
polit i l’ivori es poden confondre fàcilment (e.g., LULL et
al.
, 1999). En conseqüència vàrem tractar d’estudiar la
Interpretació del registre a les
pinta de Son Matge a traves de l’anàlisi d‘ADN fòssil. No
obstant, després de que la pinta fos requerida a les
coves versus modificacions del
autoritats de la Comissió de Patrimoni del Consell de
registre
Mallorca i que des d’aquesta institució fos demanada al
Museu Arqueològic de Deià i al Museu de Mallorca, no
s’ha trobat cap rastre d’aquesta pinta a cap d’aquestes
WALDREN (2003a) suggereix que al llarg de les
dues institucions. La pinta, probablement l’objecte
excavacions de les coves s’ha de fer una re-avaluació
manufacturat més peculiar de la prehistòria primerenca
continua de les dades, i justifica els canvis continus pre-
de les Balears, ha desaparegut. L’absència d’aquest
sentats als seus treballs com a deguts a aquesta re-
material rellevant exclou que la seva anàlisi sigui facti-
avaluació continuada. El problema rau en que una cosa
ble. En conseqüència, no pot ser demostrada la seva
és modificar les interpretacions i l’altre és modificar el
identitat com a pinta d’ivori d’elefant, i s’hauria d’ex-
registre. ALCOVER et al. (2001) varen documentar més
cloure com a suposada prova de presència d’aquest
d’una desena de canvis injustificats en el registre de la
material exòtic a la prehistòria primerenca de Mallorca.
balma de Son Matge (no en la interpretació del regis-
tre), consistents en materials (i datacions realitzades
sobre diferents materials) que canviaven d’ubicació al
llarg dels diferents treballs. S’ha de dir que sembla molt
Referència
Anys BP
Interval 2σ cal
probable que aquests canvis en el registre no hagin
de Laboratori
BC
estat atzarosos, ja que la probabilitat d’obtenir una
KIK-1162/UtC-9269
2110 ± 40
2860 - 2460
estratigrafia coherent fent canvis a l’atzar a un registre
qualsevol és summament petita, sobretot quan els can-
BM-1843R
2080 ± 110
2900 - 2200
vis documentats han estat nombrosos. Així, només en
UtC-7877
3961 ± 42
2580 - 2300
base als canvis documentats per ALCOVER et al.
(2001), es pot calcular que la probabilitat d’obtenir una
Taula 3. Datacions fetes sobre carbons vegetals no identificats sobre
les quals es basa la proposta de LULL et al. (2004) de crono-
estratigrafia coherent fent canvis a l’atzar al registre és
logia del primer poblament de les Balears. En negreta, les
inferior al 5%. De fet n’hi ha més que els presentats per
xifres que són significatives en la lectura d’aquestes data-
aquests autors, que només varen analitzar una petita
cions, que indicarien uns fets arqueològics posteriors a les
mateixes (però no indicarien quant posteriors a les mateixes
part del registre (la corresponent a les suposades evi-
serien, sense que es pugui descartar que fossin posteriors als
dències anteriors al IIn mil·lenni cal BC). En conse-
límits superiors dels respectius intervals 2σ).
qüència, l’anàlisi de les dades realitzada per ALCOVER
Table 3. Datings on unidentified vegetal charcoal that are in the basis
et al. (2001) suggereix que l’estratigrafia presentada per
of the proposal of LULL et al. (2004) for the chronology of the
WALDREN (1982, 2002, 2003a) de la balma de Son
first human settlement of the Balearics. In bold, the significant
Matge ha de ser considerada com a un artefacte meto-
figures for the lecture of these datings. The dated archaeolo-
dològic, originat per una metodologia errònia, consistent
gical facts would be later than those figures, although it is no
possible to establish how much later they would be.

en canvis en el registre que poden no haver-se produït
220

a l’atzar, i per tant hauria de ser definitivament exclosa
dologia clara, consistent en l’aplicació d’uns tests de
de les anàlisis destinades a establir la cronologia de la
qualitat a les dades, previs a la seva acceptació, l’apli-
prehistòria de les Balears. Des de la seva primera
cació d’una lectura molt restrictiva a les datacions radio-
publicació s’han anat realitzant nombrosos canvis que
carbòniques que contempla tant l‘ús dels intervals 2σ
han comportat una recreació del que seria l’estratigrafia
com a eina bàsica de lectura com la valoració de les
natural de Son Matge fins la presentació d’una estrati-
dates a partir dels dos extrems o de l’extrem adequat
grafia artificial (vegeu ALCOVER et al., 2001 i RAMIS et
per a la lectura d’aquests intervals (“higiene documen-
al., 2002). Només algunes dades d’aquest jaciment pot-
tal i cronològica”) i, finalment, en la utilització del mèto-
ser poden ser utilitzables (probablement les dades que
de científic. A hores d’ara aquest model ha superat dife-
més s’apropen a la realitat del registre original són les
rents crítiques i es manté vigent.
presentades als primers treballs, però ni tan sols això
LULL et al. (1999: 20, 2001, 2002) acceptaren la
sembla segur), si be la seva acceptació requereix d’a-
validesa de la datació KBN-640d com a evidència més
nàlisis específics molt acurats, no sempre possibles.
antiga de la presència humana a Mallorca, acceptant,
Amb l’exclusió d’aquest dipòsit de l’estudi de la crono-
doncs, la presència d’humans c.5000 cal BC. Suggeri-
logia de la prehistòria de les Balears potser es perdrien
ren, però, que aquesta presència podria ser esporàdica,
algunes informacions vàlides, però, tot i acceptant
“prèvia a la definitiva implantació neolítica de finals del
aquest risc, s’incrementaria la solidesa de les interpre-
IV mil·leni cal BC” [a una altra banda: “l’autèntica colo-
tacions que es podrien fer de la prehistòria de Mallorca.
nització humana a Mallorca no es va produir fins les
darreries del IV mil·lenni cal BC”], una proposta que es
pot considerar avançada per al 1999 (i que fou inclosa
a l’anàlisi d’ALCOVER et al., 2001). Aquesta suposada
Comentaris finals
presència neolítica es fonamentava en el registre de la
balma de Son Matge presentat per WALDREN (1982).
En consonància amb les tasques d’higiene documental
La recerca sobre l’arqueologia primerenca de les
i cronològica iniciades per ALCOVER et al. (2001), que
Balears resulta una disciplina complexa, degut a que
revelaren la magnitud dels problemes inherents amb la
molt sovint s’han edificat models sobre bases poc sòli-
presentació per WALDREN (1982) de l’estratigrafia de
des i sobre informacions embullades. És possible cons-
la balma de Son Matge, LULL et al. (2004) qüestionen
tatar com a partir del treball d’ALCOVER et al. (2001) a
ara la fiabilitat de la datació QL-988 (4650 BP ± 120,
Endins s’estan produint canvis molt notables per part de
3700 - 3000 cal BC, estrat 28 de la balma de Son
diferents autors en els plantejaments sobre la prehistò-
Matge; datació ja rebutjada per ALCOVER et al., 2001,
ria primerenca de les Balears, els quals comporten la
per estar feta sobre carbons sense identificar), degut (1)
reducció de la prehistòria de les Balears en milers
a que una nova datació (KIK-1162/UtC 9269: 4060 BP
d’anys respecte als models prèviament acceptats pels
± 40, 2860 - 2460 cal BC; estrat 27 de la balma de Son
mateixos autors (e.g., GUERRERO, 2002; CALVO &
Matge) realitzada sobre carbons presumptament del
GUERRERO, 2004; LULL et al., 2004). WALDREN et
nivell immediatament superior seria, en la seva opinió,
al. (2002) i WALDREN (2003a) són els únics autors que
de devers mil anys més tard, cosa que no sembla con-
no han acceptat haver de modificar pràcticament cap
sistent amb les taxes de sedimentació esperables a un
aspecte del seu model anterior (expressat a WAL-
jaciment com és la balma de Son Matge; (2) a que
DREN, 1982), però l’evidència disponible és clara i con-
estam mancats a tot Mallorca d’evidències sòlides amb
tundent, i el seu model definitivament no s’adiu amb
datacions atribuïbles al període que s’hauria de situar
ella.
entre els estrats 28 i 27 de la balma de Son Matge; i (3)
El model d’ALCOVER et al. (2001) i RAMIS et al.
a que els paral·lels més evidents disponibles a l’actuali-
(2002) es va presentar amb la intenció d’oferir un marc
tat de la ceràmica de l’estrat 28 es trobarien ara al coval
adequat i durable on situar la cronologia de la prehistò-
Simó, un jaciment que cal situar a les darreries del III
ria més primerenca de les Balears, a partir d’una meto-
mil·lenni cal BC (COLL, 2001), i no serien les ceràmi-
Referència
Anys BP
Interval 2σ
Efecte reservori Espectre d’incerte- Efecte reservori Espectre d’incerte-
de Laboratori
cal BC
marí, 100 anys
sa global (cal BC)
marí, 200 anys
sa global (cal BC)
UtC-7878
3840 ± 60 2470 - 2130
2380 - 2010
2470 - 2010
2270 - 1910
2470 - 1910
KIA 20213
3850 ± 35
2460-2200
2320 - 2100
2460 - 2100
2190 - 2020
2460 - 2020
Taula 4. Datacions fetes sobre ossos d’humans de dieta no identificada
Table 4. Datings on collagen of human bones of unidentified diet that
sobre les quals es basa la proposta de LULL et al. (2004) de
are in the basis of the proposal of LULL et al. (2004) for the
cronologia del primer poblament de les Balears. En negreta,
chronology of the first human settlement of the Balearics. In
les xifres que són significatives en la lectura d’aquestes data-
bold, the significant figures for the lecture of these datings. The
cions. Els límits inferiors dels intervals indicarien uns fets
dated archaeological facts would be later than those figures,
arqueològics posteriors (però no indicarien quant posteriors a
although it is no possible to establish how much later they
les mateixes serien). El límit superior de l’interval 2σ que es
would be. The acceptable uppermost end of the 2σ interval
vulgui acceptar depèn de la suposició de la taxa màxima de
depends on the assumptions on the rate of marine diet. See
dieta marina que pugui haver estat consumida que s’accepti
also table 2.
(no es pot saber quina és la dieta marina que ha estat realment
consumida). Vegeu també la taula 2.
221

ques neolítiques, com s’havia determinat prèviament
VER, 2004). Per això, la lectura de les datacions fetes
(e.g., WALDREN, 1988; LULL et al., 1999).
sobre ossos humans presentades per LULL et al.
Rere l’aplicació de les seves mesures de depuració
(2004) documentaria presència humana posterior al
de dades (higiene documental i cronològica), LULL et
2470 cal BC (UtC-7878) i al 2460 cal BC (KIA 20213),
al. (2004) conclouen que “l’evidència disponible sugge-
sense que es pugui establir quant posterior a aquestes
reix que el primer poblament humà de les Balears, res-
dates són aquests materials. L’aplicació d’una correcció
tringit per ara a Mallorca, dataria del tercer quart del III
a aquestes datacions deguda a l’efecte del reservori
mil·lenni cal BC” (és a dir, se situarien entre el 2500 i el
marí de C-14 permetria establir uns termini post quem
2250 cal BC). Aquesta proposta se situaria totalment
“màxims possibles” per a aquestes datacions, però
dintre del període d’incertesa (c.3000 - 2040 cal BC)
aquests termini serien funció del percentatge de dieta
establert per ALCOVER et al. (2001), RAMIS i ALCO-
marina que se pugui suposar que s’hagi donat (vegeu
VER (2002) i ALCOVER (2004) per a la cronologia de la
les taules 2 i 4, on es mostren els efectes de diferents
primera arribada humana a Mallorca, i suposaria el pri-
suposicions de percentatges de dieta marina, a partir
mer intent d’acotar amb més precisió la data d’arribada
del desconeixement real de la proporció d’aquesta
dels humans.
dieta, sobre l’incertesa global a les datacions fetes
S’ha de dir, però, que la lectura estricta de les
sobre ossos humans de dieta no identificada; l’accepta-
dades cronològiques emprades per LULL et al. (2004)
ció d’una proporció o una altra no passa de ser una
per establir la cronologia del primer poblament humà a
decisió subjectiva). S’ha de tenir en compte que la cro-
Mallorca no apunta exactament cap al període proposat
nologia de presència humana primerenca s’estableix a
per aquests autors. LULL et al. (2004) basen la seva
partir d’aquests límits superiors dels intervals 2σ de les
proposta en tres datacions fetes sobre carbons vege-
datacions que documenten la presència humana més
tals, que, segons aquests autors, se situarien al voltant
antiga.
del 2500 cal BC, i en dues datacions realitzades sobre
Les datacions realitzades sobre ossos d’herbívors
ossos humans, que, segons aquests autors, se situa-
introduïts permeten establir un marc més precís i ade-
rien als voltants del 2300 cal BC (veure taules 3 i 4).
quat per a l’establiment de la cronologia de la docu-
L’establiment de dates crucials per a la prehistòria
mentació humana més antiga a les Balears (no del
de les Balears (com pot ser la data de la primera docu-
moment de l’arribada dels humans). En base a aquests
mentació humana) s’ha de basar en evidències que
materials es pot dir que la primera documentació sòlida
minimitzin les incerteses derivades dels materials
i precisa existent sobre la presència humana més anti-
datats i en una estricta lectura de les dades. L’aplicació
ga a Mallorca se situa actualment entre el 2300 i el 2040
de criteris restrictius ja ha demostrat la seva utilitat en la
cal BC (ALCOVER, 2004; taula 3). Aquest període d’in-
millora de les aproximacions sobre la cronologia de l’a-
certesa permet dir (amb una p > 95%) que la presència
rribada dels humans a les Balears (e.g., ALCOVER et
humana a Mallorca és anterior al 2040 cal BC, però no
al., 2001). Ni els carbons no identificats datats ni els
permet dir com és d’anterior. L’arribada dels humans és,
ossos d’humans de dieta desconeguda són materials
doncs, anterior a aquesta data. És clar que és altament
lliures d’incerteses. Les datacions realitzades sobre
improbable que s’hagin datat els primers humans que
aquests materials són útils, però la seva lectura ha de
assoliren Mallorca, i és d’esperar que es trobin evidèn-
ser l’adequada. Les tres datacions realitzades sobre
cies anteriors. El que s’ha de destacar aquí és que amb
fustes (taula 3) sobre les quals basen la seva proposta
les dades actuals no es pot excloure que l’arribada dels
LULL et al. (2004) només revelarien que els esdeveni-
humans a Mallorca pugui haver esdevingut fins i tot a un
ments arqueològics que daten serien posteriors al límit
moment indeterminat del darrer quart del III mil·lenni cal
inferior del seu interval 2ó, però no permetrien dir quant
BC, anterior per descomptat al 2040 cal BC, així com
posteriors són a aquest límit. Així, aquestes datacions
tampoc es pot excloure que hagi esdevingut abans del
sobre fustes cremades no identificades indicarien pre-
2250 cal BC, tal com proposen LULL et al. (2004). A
sència humana posterior al 2860 (KIK-1162/UtC-9269;
aquestes matisacions s’afegeix el fet que pot haver peti-
balma de Son Matge, datació discutida a aquest tre-
tes diferències en el calibratge de les dates en funció
ball), al 2900 (BM-1843R; Son Ferrandell - Son Olesa,
del Programa de calibratge que s’utilitzi. Des del treball
datació discutida ALCOVER et al., 2001) i al 2580 (UtC-
d’ALCOVER et al. (2001), el nostre equip està emprant
7877; cova des Moro, datació discutida a ALCOVER et
el Programa OxCal v.3.9.
al., 2001) cal BC, però a partir d’aquests materials no es
El que, en definitiva, es pot dir és que ara per ara
pot establir quant posteriors serien a aquestes dates les
no està demostrat que el primer poblament humà de
evidències arqueològiques que es pretenen datar.
Mallorca se situi concretament ni en el tercer quart del
Tenint en compte que la distorsió potencial originada
III mil·lenni cal BC, ni en el darrer quart, tot i que és ben
per l’efecte de fusta vella pot ser de molts de centenars
possible que hagi passat a un moment indeterminat
(àdhuc milers) d’anys, aquests termini ante quem no
esdevingut durant el transcurs dels segles inclosos a
són gaire informatius per l’establiment de la cronologia
aquests períodes. En conseqüència –i aquest és un
de la primera documentació humana de Mallorca.
punt important– encara no es pot descartar que els pri-
Pel que fa a les datacions fetes sobre ossos d’hu-
mers colonitzadors de Mallorca provinguin d’una pobla-
mans de dieta desconeguda, la lectura de les datacions
ció continental de l’edat de Bronze inicial.
disponibles ha de reflectir igualment les incerteses deri-
En definitiva, el model presentat per WALDREN
vades dels materials datats. En aquest cas el grau d’in-
(1982, 2003a) sobre la cronologia i les primeres fases
certesa té un límit superior que a la Mediterrània occi-
del poblament humà de Mallorca està clarament edificat
dental podem estimar en c. 350 anys (vegeu ALCO-
sobre unes bases que no se sostenen. La documenta-
222

ció existent sobre manipulacions de dades, més la per-
CRESPÍ, D.; GRÀCIA, F.; VICENS, D.; DOT, M.A.; VADELL, M.; BAR-
CELÓ, M.A.; BOVER, P. & PLA, V. (2001): Les cavitats de la serra
sistència de canvis injustificats als diferents treballs,
de na Burguesa. Zona 4: Puig Gros de Bendinat (2a part) (Calvià,
més les inconsistències internes detectades als seus
Mallorca). Endins, 24: 75-98.
treballs, més la manca d’aplicació de criteris d’higiene
DAVIS, M.H. (2002): Putting meat on the bone: an investigation on to
documental i cronològica, i més la persistent insistència
paleodiet in the Balearic Islands using carbon and nitrogen stable
isotope analysis. In WALDREN, W.H. & ENSENYAT, J. (eds.),
en no acceptar evidències sòlides que no s’adiuen amb
World Islands in Prehistory. BAR, S1095: 198-216.
el seu model, aconsellen tractar amb molta cura l’obra
GORNÉS, S.; GUERRERO, .M.; HERNÀNDEZ, J.; DE NICOLÀS, J. &
d’aquest autor i fan qüestionar els models que es basen
VAN STRYDONCK, M. (2001): La campaña de excavación de
2001 en Biniparratxet Petit (Menorca): avance de los primeros
en els seus treballs (e.g., el model clàssic del mateix
análisis radiocarbónicos. Mayurqa, 27: 227-235.
WALDREN, 1982, 2003a, i el model neoclàssic de
GRÀCIA, F.; JAUME, D.; RAMIS, D.; FORNÓS, J.J.; BOVER, P.; CLA-
CALVO i GUERRERO, 2002; veure ALCOVER, 2004).
MOR, B.; GUAL, M.A. & VADELL, M. (2003): Les coves de cala
Anguila (Manacor, Mallorca). II: la cova Genovesa o cova d’en
L’evidència disponible és que la primera presència
Bessó. Espeleogènesi, geomorfologia, hidrologia, sedimentologia,
humana documentada a Mallorca sobre mostres de
fauna, paleontologia, arqueologia i conservació. Endins, 25: 43-
vida curta i no afectades pels possibles efectes del
86.
GUERRERO, V.M. (1997): Cazadores y pastores en la Mallorca prehis-
reservori marí de C-14 se situen entre 2300 i 2040 cal
tórica. Palma de Mallorca: El Tall. 182 p.
BC, i documenten la presència humana abans del 2040.
GUERRERO, V.M. (2000a): La colonización humana de Mallorca en el
A hores d’ara no es pot descartar que la primera pre-
contexto de las islas occidentales del Mediterráneo: una revisión
sència humana a Mallorca es produís al darrer quart del
crítica. In GUERRERO, V.M. & GORNÉS, S. (coord.), Coloniza-
ción humana en ambientes insulares
: 99-190. Palma de Mallorca:
tercer mil·lenni cal BC (ALCOVER et al., 2001; ALCO-
Universitat de les Illes Balears.
VER, 2004).
GUERRERO, V.M. (2000b): Mito y realidad de los primeros baleáricos.
Revista de Arqueología, 231: 16-29.
GUERRERO, V.M. (2002a): La cronología absoluta del Calcolítico bale-
ar. In CALVO, M. & GUERRERO, V.M., Los Inicios de la Metalur-
gia en Baleares. El Calcolítico (c.2500-1700 cal. BC)
: 203-223.
Agraïment
Edit. El Tall, Palma de Mallorca.
GUERRERO, V.M. (2002b): Bases historiográficas (sin disimulo) sobre
los primeros pobladores baleáricos y otras cuestiones de enfoque,
fondo y forma. Mayurqa, 28: 127-170.
Aquest treball s’inclou al Projecte de Recerca
KLEIN HOFMEIJER, G. (1997): Late Pleistocene deer fossils from Cor-
beddu cave. BAR Internat Ser., 663, 437 pages.
CGL2004-04612/BTE de la Dirección General de Inves-
LALUEZA-FOX, C.; SAMPIETRO, L.; MARQUÈS, T.; ALCOVER, J. A.
tigación (“Cronología y causas de las extinciones de
& BERTRANPETIT, J. (2005): Mitochondrial and nuclear genes
vertebrados autóctonos en Canarias y Baleares: un
from the extinct Balearic bovid Myotragus balearicus. In ALCO-
VER, J.A. & BOVER, P. (eds.): Proceedings of the International
análisis comparativo”). El Dr Alain BOOS em va facilitar
Symposium “Insular Vertebrate Evolution: the Palaeontological
còpies dels seus treballs, fíbules d’ovella i informacions
Approach”. Monografies de la Societat d’Història Natural de les
relatives al desenvolupament ontogenètic del corpus
Balears, 12: 145-154.
fibulae de Capra i Ovis. El Dr Ross MacPhee em va
LALUEZA-FOX , C.; SAMPIETRO, L.; MARQUÈS-BONET, T.; ALCO-
VER , J.A.; CASTRESANA, J. & BERTRANPETIT, J. (enviat a
facilitar dades de l’exemplar AMNH 35073. El Dr Rafel
publicar): Molecular dating of caprines using ancient DNA sequen-
Micó em va fer arribar les seves crítiques sobre el
ces of Myotragus balearicus, an extinct endemic Balearic mammal.
manuscrit inicial. A tots ells els estic ben agraït.
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (1999): Ideología y
Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Càrritx y la
Cova des Mussol.
Edit. Consell Insular de Menorca, Ajuntament
de Ciutadella, Fundació Rubió Tudurí Andrómaco, 698 pp. Barce-
lona.
Bibliografia
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (2001): La prehistoria
de las islas Baleares y el yacimiento de Son Fornés (Montuiri,
Mallorca), Fundación Son Fornés-Caja de Ahorros del Mediterrá-
ALCOVER, J.A. (2004): Disentangling the Balearic first settlement
neo, Barcelona.
issues. Endins, 26: 143-156.
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (2002): Social and Ide-
ALCOVER, J.A.; RAMIS, D.; COLL, J. & TRIAS, M. (2001): Bases per
ological Changes in the Balearic Islands during the Later Prehis-
al coneixement del contacte entre els primers colonitzadors
tory. British Archaeological Reports, International Series, 1095:
humans i la naturalesa de les Balears. Endins, 24: 5-57.
117-126.
BOOS, A. & BARTELS, T. (2002): Ontogeny and occurrence of the cor-
LULL, V.; MICÓ, R.; RIHUETE, C. & RISCH, R. (2004): Los cambios
pus fibulae in the domesticated goat (Capra aegagrus f. hircus).
sociales en las Islas Baleares a lo largo del II milenio. Cypsela, 15:
Ann. Anatomy,184: 289-293.
123-148.
BOOS, A.; HÄSSIG, M. & BARTELS, T. (2005): The corpus fibulae in
PÖHLMEYER, K. (1985): Zur vergleichenden Anatomie von Damtier
sheep (Ovis ammon f. aries) - ontogeny, persistence, size and
(Dama dama L. 1758), Schaf (Ovis aries L. 1758) und Ziege
shape from fetal age to adulthood. Ann. Anatomy, 187: 297-303.
(Capra hircus L. 1758). Osteologie und postnatale Osteogenese.
BOVER, P. (2004): Noves aportacions al coneixement del gènere Myo-
Parey, Berlin.
tragus Bate 1909 (Artiodactyla, Caprinae) de les Illes Balears. Tesi
RAMIS, D. (in prep.). Estudio faunístico de las fases iniciales de la Pre-
Doctoral, Universitat de les Illes Balears, 469 pp.
historia de Mallorca. Tesi Doctoral, UNED.
BOVER, P. & RAMIS, D. (2005): Requiem for Myotragus balearicus
RAMIS, D. & ALCOVER, J.A. (2001a): Bone needles in Mallorcan pre-
domestication. In ALCOVER, J.A. & BOVER, P. (eds.), Procee-
history: a reappraisal. Journal of Archaeological Science, 28: 907-
dings of the International Symposium “Insular Vertebrate Evolu-
911.
tion: the Palaeontological Approach”. Monografies de la Societat
RAMIS, D. & ALCOVER, J.A. (2001b): Revisiting the earliest human
d’Història Natural de les Balears, 12: 73-84.
presence in Mallorca, Western Mediterranean. Proceedings of the
CALVO, M. & GUERRERO, M. (2002): Los inicios de la metalurgia en
Prehistoric Society, 67: 261-269.
las Baleares. El Calcolítico (c.2500 - 1700 cal. BC). Edit El Tall,
RAMIS, D.; ALCOVER, J.A.; COLL, J. & TRIAS, M. (2002): The chro-
282 pp.
nology of the first settlement of the Balearic Islands. Journal of
CALVO, M. & GUERRERO, M. (2004): El Calcolític. Les bases ètniques
Mediterranean Archaeology, 15 (1): 3-24.
i culturals de la població prehistòrica balear. In Berenguer, E. (ed.),
RAMIS, D. & BOVER, P. (2001): A review of the evidence for domesti-
Història de les Illes Balears, volum I: 33-55.
cation of Myotragus balearicus Bate 1909 (Artiodactyla, Caprinae)
CALVO, M.; GUERRERO, V.M. & SALVÀ, B. (2002): Los orígenes del
in the Balearic Islands. Journal of Archaeological Science, 28: 265-
poblamiento balear. Una discusión no acabada. Complutum 13:
282.
159-191.
223

ROSSELLÓ-BORDOY, G.; WALDREN, W.H. & KOPPER, J.S. (1967):
Análisis de radiocarbono en Mallorca. Trabajos del Museo de
Mallorca
, 1.
VAN STRYDONCK, M.; BOUDIN, M. & ERVYNCK, A. (2005): Humans
and Myotragus: the issue of sample integrity in radiocarbon dating.
In ALCOVER, J.A. & BOVER, P. (eds.): Proceedings of the Inter-
national Symposium “Insular Vertebrate Evolution: the Palaeonto-
logical Approach”
. Monografies de la Societat d’Història Natural de
les Balears
, 12: 369-376.
VAN STRYDONCK, M.; LANDRIE, M.; HENDRIX, V.; MAES, A.; VAN
DER BORG K.M DE JONG, A.F.M.; ALDERLIESTEN, C. & KEP-
PENS, E. (2001): Royal Institute for Cultural Heritage. Radiocar-
bon Dates XVII. Brussels, 2001, 50 pages.
VAN STRYDONCK, M.; LANDRIE, M.; BOUDIN, M.; GROOTES, P.M.;
NADEAU, M.J.; SPARKS, R. & KEPPENS, E. (2002): Royal Insti-
tute for Cultural Heritage. Radiocarbon Dates XVIII. Brussels,
2002, 70 pages.
WALDREN, W.H. (1982): Balearic Prehistoric Ecology and Culture. The
Excavation and Study of Certain Caves, Rock Shelters and Settle-
ments. BAR International Series, 149. 773 pp.
WALDREN, W.H. (1992): Radiocarbon and other isotopic age determi-
nations from the Balearic Islands. Damarc, 26.
WALDREN, W.H. (1998): The Beaker Culture of the Balearic Islands. An
Inventory of Evidence from Caves, Rock Shelters, Settlement and
Ritual Sites. British Archaeological Reports, International Series,
709: 1-229.
WALDREN, W.H. (2002): Links in the Chain: Evidence of Sustained Pre-
historic Contact and Cultural Interaction Between the Balearic
Islands and Continental Europe. British Archaeological Reports,
International Series
, 1095: 152-187.
WALDREN, W.H. (2003a): La qüestió del primer poblament de les Illes
Balears: realitat, ficció o follia. Mayurqa, 29: 237-267.
WALDREN, W.H. (2003b): Evidence of Iberian Bronze Age “Bouquique”
Pottery in the Balearic Islands: Trade, Marriage or Culture? Oxford
Journal of Archaeology
, 22: 357-375.
WALDREN, W.H.; ENSENYAT, J. & ORVAY, J. (2002): New coals on old
fires: the question of Early Balearic Island Settlement. In WAL-
DREN, W.H. & ENSENYAT, J. (eds.), World Islands in Prehistory.
British Archaeological Reports, International Series, S1095: 68-90.
WALDREN, W.H. & KOPPER, J.S. (1967a): Mallorca chronology for
prehistory based on radiocarbon method. Pyrenae, 3: 45-65.
WALDREN, W.H. & KOPPER, J.S. (1967b): A nucleous for a Mallorca
chronology of prehistory based on radiocarbon analysis. Deya
Archaeological Museum,
4: sense numeració a les pàgines.
Addenda
Recentment, MICÓ (2005) ha donat a conèixer una
primer poblament humà, ja que no se sap si el que es
sèrie de datacions radiocarbòniques realitzades per
va datar foren ossos de Myotragus o de bòvids intro-
HOFFMANN (1993) a la seva Tesi Doctoral. No tenim
duïts i s’ignora també la procedència estratigràfica pre-
constància que aquestes datacions hagin estat publica-
cisa d’aquests ossos (“nínxol a la roca al recinte cen-
des als diferents reculls de datacions de la balma de
tral”, segons MICÓ, 2005) i els seus contextos asso-
Son Matge (e.g., WALDREN, 1998, 2003a; WALDREN
ciats. Tot i que es diu que la datació CAMS 7073 fou
et al., 2002), ni a cap revista científica, de manera que,
realitzada sobre un artefacte ossi realitzat pels humans,
fins el seu rescat per MICÓ (2005), han passat des-
no es pot saber si aquest suposat artefacte (no descrit
apercebudes als investigadors de la prehistòria de les
per HOFFMAN, 1993, ni esmentat a cap dels treballs de
Balears.
Waldren) es va realitzar sobre un os d’un bòvid intro-
Aquestes datacions es poden dividir en dos grups:
duït, sobre un os contemporani de Myotragus o sobre
les que es relacionen amb una sèrie de punxons de
un os “antic” de Myotragus (és a dir, sobre un os trobat
bronze del IIn mil·lenni cal BC i les que cauen al III
al jaciment, dipositat alguns centenars d’anys abans de
mil·lenni cal BC. Es pertinent considerar aquestes
la seva transformació en artefacte) o sobre algun altre
darreres en el present treball. Es tracta de tres data-
material.
cions realitzades sobre ossos d’espècies no determina-
des: CAMS 7071 (4200 ± 70 BP; 2920 -2570 2σ cal
BC), CAMS 7070 (3840 ± 90 BP; 2600 -2000 2σ cal BC)
HOFFMAN, C.R. (1993): The social and technological dimensions of
i CAMS 7073 (3910 ± 70 BP; 2580 – 2190 2σ cal BC).
Copper Age and Bronze Age metallurgy in Mallorca, Spain. Dis-
Tot i que cauen dintre del període en el qual cal situar la
sertation Services, University of Michigan.
MICÓ, R. (2005): Cronología absoluta y periodización de la prehistoria
primera presència humana a Mallorca, totes tres es
de las Islas Baleares. British Archaeological Reports, International
poden excloure de la discussió sobre la cronologia del
Series, 1373: 1-621.
224