Avencs relacionats amb el comer� de la neu a l'illa de Mallorca
ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca
AVENCS RELACIONATS AMB EL COMERÇ DE LA NEU
A L’ILLA DE MALLORCA
per Joaquín GINÉS 1, 2, Mateu FIOL 1 i Àngel GINÉS 1, 3
Abstract
In Mallorca Island the collection and storage of snow was an economic tradi-
tional activity, lasting until the first decades of 20th century. This activity usually took
place in specific installations built up in the highest mountains of the island, but some
adequate small natural pits were also used. Eleven potholes probably related to
snow trade are documented nowadays, five of them showing unequivocal evidences
of human interventions linked to those tasks. The description and survey of these
localities are presented in this paper, in order to contribute to the knowledge of ethno-
logic heritage in Serra de Tramuntana mountain range. Among the investigated cav-
ities, the Clot de Neu Gran de sa Rateta (-16 m) undoubtedly outstands owing to the
important anthropic adaptations existing inside it; this pothole hosts an inner stone-
wall seven metres high together with some other minor modifications performed to
take profit to the cavity for snow storage.
Resumen
La recolección y comercio de la nieve fue en Mallorca una actividad económi-
ca tradicional, que perduró hasta las primeras décadas del siglo XX. Estas labores
se desarrollaban habitualmente en construcciones realizadas al efecto en las mon-
tañas de la isla, aunque también fueron utilizadas algunas simas naturales que
resultaban adecuadas por su morfología y escasa profundidad. Hasta la fecha se
conocen un total de once cavidades verticales probablemente usadas para el alma-
cenamiento de la nieve, cinco de las cuales presentan evidencias inequívocas de su
relación con esta actividad. En el presente trabajo se describen y aportan topogra-
fías de todas estas simas, que forman una parte no desdeñable del patrimonio etno-
lógico de la Serra de Tramuntana. Por la importancia de las adaptaciones antrópi-
cas existentes, destaca indudablemente el Clot de Neu Gran de sa Rateta (-16 m.),
cavidad dotada de un gran muro interior de mampostería de siete metros de altura,
así como de diversas construcciones anexas y adaptaciones para el adecuado
aprovechamiento de la sima.
Introducció
Les restes constructives relacionades amb la
La tipologia de les cases de neu és en línies generals
recol·lecció i comerç de la neu –les anomenades “cases
bastant homogènia (SERVERA, 1997), presentant normal-
de neu”– han atret des de sempre l’atenció dels tresca-
ment plantes rectangulars i/o el·líptiques, les mides de les
dors i estudiosos de la principal serralada de l’illa de
quals estan compreses entre els 10-20 metres de llargària
Mallorca: la Serra de Tramuntana. Aquestes construc-
i els 4-8 metres d’ample. Les profunditats se situen al vol-
cions de pedra seca, que apareixen semienterrades en els
tant dels 4-5 metres, el que dóna volums entorn als 400 m3
vessants de les nostres muntanyes, resulten de fet molt
de mitjana. Malgrat aquesta relativa homogeneïtat, ja es
familiars als excursionistes ja que, ara per ara, es comp-
coneixien en els anys 70-80 del passat segle XX algunes
tabilitzen més de 40 cases de neu al conjunt de la serra.
localitats atípiques, les quals consistien en cavitats natu-
rals utilitzades per a l’emmagatzematge de la neu.
Concretament, es trobava documentada l’existència d’a-
daptacions per a nevatejar a dos avencs del sector central
1
Grup Espeleològic EST. Palma de Mallorca.
de la Serra de Tramuntana: una cavitat vertical situada a la
2
Departament de Ciències de la Terra. Universitat de les Illes
Serra de sa Rateta, al municipi de Bunyola (GINÉS, 1980),
Balears. Palma de Mallorca.
així com un altre avenc proper a una de les cases de neu
3
Laboratori d’Ecologia. Departament de Biologia. Universitat de les
Illes Balears. Palma de Mallorca.
de la Coma de n’Arbona, a Fornalutx (VALERO, 1989).
15

Cal destacar, per altra banda, que en els darrers
terapèutiques estava sempre ben present ja que, per
anys han estat publicades dues molt interessants mono-
exemple, el 1756 l’escassesa de neu obligà a prohibir
grafies sobre les cases de neu de la muntanya mallor-
transitòriament la venda de begudes gelades.
quina (GORRIAS, 2001; VALLCANERAS, 2002), les
La primera referència temporal sobre el comerç de
quals aporten dades addicionals sobre noves cavitats
la neu a Mallorca es remunta a l’any 1564 (ORDINAS,
naturals aprofitades per al comerç de la neu. L’aparició
1997). Durant els segles següents aquesta activitat serà
recent d’aquestes publicacions ens ha suposat un fort
objecte de successives regulacions per part dels poders
estímul per a l’elaboració del present treball, donat que
públics, fins arribar al 1927 data en la qual deixen de
hem considerat oportú i necessari oferir una actualitza-
funcionar les darreres instal·lacions encara actives al
ció d’aquesta matèria, feta des d’una òptica estrictament
Puig de Massanella (VALERO, 1989).
espeleològica i sense entrar, més que de forma molt tan-
Existeixen treballs ben documentats sobre els
gencial, en aspectes etnològics o històrics.
aspectes històrics relacionats amb la recol·lecció i
A partir del substrat que suposen els antecedents
comerç de la neu (BARCELÓ, 1959; GORRIAS, 2001;
al·ludits, s’aportaran en aquestes planes les descrip-
SERVERA, 1997; VALLCANERAS, 2002), dels quals
cions i topografies detallades del avencs naturals
n’extreurem a continuació les fites cronològiques i les
–coneguts fins ara– que han estat usats per a la
dades més significatives.
recol·lecció i emmagatzematge de la neu. En cada cas
L’historiador Binimelis, en la seva “Historia general
s’intentarà discutir, el més objectivament possible, les
del Reino de Mallorca”, deixa ja constància de l’existèn-
evidències existents sobre l’ús per a aquests quefers de
cia, el 1595, de diverses instal·lacions per a nevatejar
cadascuna de les cavitats tractades. A més s’aprofitarà
situades al massís del Puig Major. La recol·lecció de
l’ocasió per efectuar algunes clarificacions de caire
neu a les muntanyes de l’illa pren força al llarg del segle
toponímic, per tal de minimitzar les discrepàncies entre
XVII fins al punt que, l’any 1656, es promulguen els
la toponímia emprada en els ambients espeleològics i la
“Capítols de l’Obligat de la Neu”; es tracta d’una nor-
utilitzada en les obres recents abans esmentades.
mativa que regula aquesta activitat en règim de mono-
poli, la concessió del qual està atorgada a un sol arren-
datari representat per la figura de l’Obligat. Amb tota
probabilitat, la majoria de les cases de neu foren basti-
El comerç de la neu a Mallorca
des durant el segle XVII, com es desprèn de l’existèn-
cia de les esmentades regulacions intervencionistes
promulgades pels jurats de la Universitat de Mallorca.
La recollida de la neu a les muntanyes mallorquines
En el segle XVIII pareix tenir lloc el moment d’apo-
fou una activitat econòmica gens menyspreable
geu d’aquestes tasques, xifrant-se en 861,5 tones el
–sobretot entre els segles XVI i XIX– fins que tingué
consum de neu a Mallorca corresponent al 1718
lloc l’expansió de les indústries del fred a Mallorca,
(GORRIAS, 2001). Aproximadament en aquestes dates
durant les primeres dècades del segle XX. La demanda
s’estableix la “Renda de la Neu”, impost especial que
social que sostenia el comerç d’aquest producte era
gravava l’activitat, i que es recaptava a determinades
sorprenentment forta, per mor de les aplicacions medi-
poblacions en procedir al transport de la mercaderia.
cinals i gastronòmiques que en els segles passats es
Un aspecte prou il·lustratiu sobre la forta demanda
donaven a la neu. Aquests fets queden reflectits en una
existent és el fet que, durant tot el segle XVIII, es pro-
abundant bibliografia sobre la matèria, que no recopila-
cedia a la importació freqüent de neu del continent en
rem ara de manera exhaustiva per quedar fora dels
els moments d’escassesa d’aquest recurs. No cal dir
objectius del present treball, però que pot ser consulta-
que les importacions de neu resultaven molt poc rendi-
da a les obres generals referides amb anterioritat
bles, donat que normalment tan sols arribava a poder
(GORRIAS, 2001; SERVERA, 1997; VALERO, 1989;
ser distribuïda devers la quarta part de la càrrega inicial
VALLCANERAS, 2002).
en origen. La primera importació des de Barcelona es
Els usos que justificaven la recol·lecció i comerç de
troba documentada el 1715, existint així mateix docu-
la neu eren bàsicament de dos tipus, tal com ja s’ha
mentació sobre importacions des de València efectua-
esmentat abans. Les aplicacions medicinals i terapèuti-
des el 1794. També es coneixen dades sobre exporta-
ques es basaven en la utilització de la neu (fosa i mes-
cions des de Mallorca a les veïnes illes de Menorca i
clada amb oli) per guarir cremades i inflamacions,
d’Eivissa.
essent usada també, aplicada directament, per abaixar
El segle XIX representa el començament d’una
la febre o alleujar fractures o contusions. Pel que fa a la
forta crisi per al comerç de la neu. De fet, el 1804 el
gastronomia, a més de la conservació d’aliments, el gel
consum se situà al voltant de les 254 tones (menys d’un
emmagatzemat a les cases de neu era emprat en la
terç del màxim registrat gairebé un segle abans) decrei-
preparació de diferents tipus de refrescos, així com en
xent encara més, a partir del 1823, a causa de l’aplica-
l’elaboració de gelats. Els citats productes refrescants
ció de diversos impostos per al sosteniment de les des-
eren molt preuats durant els segles XVIII i XIX, i la seva
peses militars. En aquest sentit, l’any 1831 marcà un
distribució s’efectuava a establiments a l’efecte (taver-
mínim de consum que assoleix tan sols les 32 tones.
nes o botilleries i nevateries) així com també de forma
Encara que l’activitat es recuperà en la segona meitat
ambulant des de finals del XVIII (GORRIAS, 2001); a
del segle, amb l’arribada de les indústries frigorífiques a
mitjans de l’esmentat segle es comptaven fins a deu
Mallorca –a finals del XIX– comença el declivi definitiu
punts de subministrament de neu a diferents llocs de
del comerç de la neu, que es materialitzarà en el seu
Ciutat. No obstant això, la primacia de les aplicacions
cessament ocorregut l’any 1927, tal com ja hem avan-
16

Figura 1: Mapa de situació de les
localitats descrites.
1: Clot de Neu de Son
Rul·lan; 2: Clot de Neu
de n’Angelè; 3: Clots de
Neu de sa Rateta; 4:
Clot de Neu des Puig de
s’Alzinar; 5: Clot de Neu
de n’Arbona; 6: Clot de
Neu des Puig Major; 7:
Clot de Neu de sa Coma
Fosca; 8: Clots de Neu
des Tossals; 9: Clot de
Neu d’Almallutx.
Figure 1: Location map of the
described sites.
çat abans. De totes aquestes feines en resten encara
A continuació es descriuran un total de 9 localitats
nombrosos vestigis etnològics a les nostres muntanyes
amb indicis sòlids d’haver estat usades per a nevatejar,
els quals, de moment, es troben totalment mancats de
que agrupen un total de 12 avencs dels quals se
l’adequada protecció que mereix aquest curiós vessant
n’aporten les corresponents topografies, elaborades
patrimonial de l’illa.
amb especial cura pel que fa a la representació de les
intervencions antròpiques. Per a cada localitat es proce-
dirà a una discussió crítica, el més objectiva possible, de
les evidències que sustenten la seva relació amb les
Les cavitats investigades
activitats de nevatejar. Encara que s’inclouran algunes
indicacions sobre la ubicació de les cavitats, no ens
estendrem sobre la situació i els itineraris per accedir a
Aquest apartat, que constitueix sens dubte el nucli
algunes d’elles, ja que aquestes qüestions apareixen
del present treball, se centrarà en la descripció dels
complidament explicitades en les monografies de
avencs relacionats amb les tasques d’emmagatzemat-
GORRIAS (2001) i, sobretot, de VALLCANERAS (2002).
ge i comerç de la neu. Seran tractades totes aquelles
Les cavitats seran abordades seguint aproximada-
cavitats naturals de les quals se’n disposi d’indicis rao-
ment un ordre d’oest a est, agrupades per municipis. La
nables del seu ús per a aquests fins.
distribució geogràfica de les localitats estudiades apa-
Com a conseqüència d’aquest plantejament, no
reix recollida a la Figura 1, mentre que la seva localit-
farem referència a determinades localitats que en la
zació precisa queda reflectida a la Taula I, la qual pre-
bibliografia apareixen referides com a exemples
tén sintetitzar les conclusions dels nostres treballs. A
d’avencs adaptats per l’home, l’observació crítica dels
l’esmentada taula, s’indiquen les coordenades UTM
quals no subministra en canvi cap indici sobre l’origen
que defineixen la situació de cada localitat, expressa-
natural d’aquests dipòsits per a nevatejar. Aquest és el
des en metres; les coordenades estan referides al
cas, per citar dos exemples, de la casa de neu existent
Mapa Topogràfic Balear 1/5.000 (projecció UTM; el·lip-
al coll situat entre el Puig des Tossals i el Morro
soide internacional).
d’Almallutx, així com d’una altra localitzada al vessant
Abans de finalitzar aquests paràgrafs introductoris,
sud-occidental del Puig de Ca de Míner. Ambdós casos
convé ocupar-nos d’alguns aspectes relacionats amb
figuren a l’obra de GORRIAS (2001) com exponents de
els criteris toponímics aplicats. En tots els casos hem
cavitats naturals adaptades, suposam que en base a la
optat de forma convencional per emprar sempre el
toponímia recollida en algunes fonts històriques: Avenc
genèric “clot de neu”, topònim que segons VALERO
del Colomer i Lo Avenc, respectivament. La visita de les
(1989) i VALLCANERAS (2002) fa referència a un
instal·lacions esmentades permet observar dues cases
avenc natural utilitzat per a l’emmagatzematge d’aquest
de neu convencionals, amb les característiques habi-
producte. Concretament, el darrer autor citat efectua
tuals d’aquestes construccions. Un cas semblant és el
una detallada discussió de la qüestió, proposant aplicar
de la casa de neu de Pastoritx (GORRIAS, 2001; pàg.
la convenció al·ludida; per altra banda, reserva el genè-
16) que apareix dibuixada com si fos un avenc modifi-
ric “pou de neu” per a la construcció semienterrada, així
cat, quan en realitat pareix tractar-se d’una mena de
com “casa de neu” per referir-se al conjunt que confor-
gorg no funcional localitzat a la capçalera de la Coma
ma una instal·lació per a nevatejar (pou de neu o avenc
de ses Sitges (Valldemossa).
adaptat, porxo, marges...).
17

Pel que fa a la denominació específica de cada
mítiques que folren les parets del pou i que denoten la
localitat, s’ha preferit defugir de topònims extrets de
relativa antiguitat de la formació de l’avenc (Pleistocè
fonts històriques –com els recollits per exemple a
inferior ?). Es tracta d’un cavitat epicàrstica, a la gènesi
GORRIAS (2001)– en estar molt allunyats de la realitat
de la qual pot haver-hi contribuït l’alimentació en forma
toponímica recent. Contràriament, hem procurat apro-
de precipitacions nivals durant els episodis freds del
par-nos als topònims emprats per VALLCANERAS
Quaternari.
(2002), per raó del seu caràcter pràctic i pel seu arrela-
No hem trobat evidències sòlides de la utilització
ment en la toponímia usual en els ambients muntan-
d’aquest fenomen natural per al comerç de la neu, ja
yencs i d’estudi de la natura a la nostra illa. Quan algun
que no s’hi observen adaptacions relacionades amb les
avenc era ja conegut dins l’àmbit espeleològic, s’indica-
feines de nevatejar. No obstant això, pot ésser signifi-
rà també el nom amb el qual es troba registrat en els
cativa la presència d’un camí, empedrat a trams, que va
darrers inventaris espeleològics publicats (TRIAS et al.,
a morir a la rodalia de l’avenc i que no resulta fàcilment
1979; ENCINAS, 1997).
justificable per altres activitats humanes desenvolupa-
des en aquest indret. La morfologia i les mides de la
cavitat són del tot adequades per a nevatejar i, a més,
1. CLOT DE NEU DE SON RUL·LAN (Deià)
el gran replà existent a la part septentrional de la boca
podria facilitar les tasques d’emmagatzematge i d’ex-
Es troba situat al cap de dalt del camí dels Cingles
tracció de la neu. És necessari deixar constància que la
de Son Rul·lan, que ascendeix des del vessant de Deià
possible utilització d’aquest avenc ja fou suggerida per
fins a la part superior del massís del Teix. S’obre sota un
VALERO (1992), sense aportar tampoc arguments con-
grupet d’alzines, tot just on finalitza l’esmentat camí en
cloents al respecte.
assolir el caire summital de la mola del Puig Caragolí.
L’avenc consisteix en un únic pou d’uns 10 m de
fondària i uns 5 m de diàmetre, que presenta la seva
2. CLOT DE NEU DE N’ANGELÈ (Bunyola)
planta allargassada en sentit E-W. Precisament, a l’ex-
trem oriental del fons és on s’assoleix la màxima pro-
Aquest curiós fenomen es localitza entre el Puig de
funditat (-13,5 m); al seu costat nord s’hi localitza un
sa Font i les Casetes del Rei Sanxo, en el vessant nord-
petit diverticle de sòl argilós. Cal ressenyar que la
occidental d’un puget de 848 m d’altitud presumptiva-
banda septentrional de la boca forma un gran replà des-
ment denominat Puig de n’Angelè, segons VALLCANE-
cendent (vegeu tall A-B) que s’aboca a una vertical de
RAS (2002) qui dóna compte de la seva existència.
menys de 7 m de desnivell.
S’obre a una alçària de 820 m, molt a prop del coll que
Des del punt de vista morfogènic, convé deixar
separa el cim al·ludit del veí Puig de Sant Pere, situat
constància de l’existència de restes de colades estalag-
més al NW.
18

Ens trobam amb una cavitat natural de tan sols 4 m
de fondària, la planta de la qual té unes dimensions
aproximades de 12 x 6 m. Apareix ubicada al peu d’un
penya-segat, de devers 15 m d’alçada, orientat cap a
tramuntana. No s’aprecien trets morfològics desta-
cables, però és sens dubte un buit d’origen càrstic, on
predominen els materials d’esfondrament acumulats a
la base del cingle.
Encara que no s’han observat adaptacions antròpi-
ques gaire evidents, aquest clot té unes dimensions i
una forma semblants a les d’una casa de neu típica. A
més, l’orientació cap al NNW, a redós d’un penya-segat,
facilitaria el possible emmagatzematge i conservació de
la neu. Per altra banda, els materials rocosos que ocu-
pen el costat nord-occidental del fons tenen mides que
no fan descartar la seva pertinença a un antic marge
que vorejàs aquest lateral de la cavitat (VALLCANE-
RAS; 2002); no obstant això, manquen evidències que
permetin afirmar-ho, encara que també pareix observar-
se alguna pedra col·locada tapant alguns petits forats.
El citat autor apunta la possibilitat que aquest clot hagi
estat treballat artificialment, fins aconseguir la seva
forma rectangular actual. Malgrat la feblesa dels indicis
disponibles, l’ús de la localitat que ens ocupa per a
emmagatzemar neu es pot considerar com raonable-
ment probable.
3. CLOTS DE NEU DE SA RATETA (Bunyola)
Es tracta d’un conjunt de tres avencs, situats al
vessant SE de la mola que forma la Serra de sa Rateta,
a una altitud aproximada de 1.050 m, tot just a la ruptu-
ra de pendent entre els costers meridionals i l’altiplà
summital. S’hi accedeix pel camí empedrat que, partint
del Coll des Bosc de Comassema, finalitza en aquestes
instal·lacions per a nevatejar, concretament al Clot de
Neu Gran de sa Rateta. La localitat que descrivim ara
apareix citada ja per GARCÍA-PASTOR (1967), autor
que assenyala la presència d’un avenc natural emprat
com a dipòsit de neu. Alguns anys més tard és estudia-
da per GINÉS (1980), qui descriu dos dels avencs exis-
tents: el Clot Gran i el Clot Petit. Posteriorment, GOR-
RIAS (2001) i VALLCANERAS (2002) s’ocupen dels
Clots de Neu de sa Rateta, esmentant l’existència d’un
tercer avenc també d’escassa fondària.
La ubicació dels diferents elements que integren
aquest conjunt està recollida a la Figura 2, en la qual es
pot apreciar la situació relativa dels dos avencs menors
així com la disposició del camí d’accés i de les restes
del porxo dels nevaters.
Clot de Neu Gran de sa Rateta
Aquest avenc, el més destacable del conjunt, con-
sisteix en un únic pou de 16 m de fondària, que manté
tot al seu llarg una secció subcircular pròxima als 4 m
de diàmetre. Pocs aspectes mereixen ser destacats pel
que fa a la seva morfogènesi: és una cavitat vertical
corresponent a la zona epicàrstica del massís calcari,
Figura 2: Croquis de situació dels diferents elements que integren
que presenta algunes de les seves parets recobertes
aquesta localitat.
per gruixudes capes de colades (vegeu tall WNW-ESE)
Figure 2: Sketch map with the disposition of the different elements
bastant degradades pels agents meteòrics. A la matei-
present in this locality.
19

Foto 1:
Vista exterior del Clot de
Neu Gran de sa Rateta
(Bunyola), on es poden
observar algunes de les
construccions existents: el
porxo per als nevaters i el
camí empedrat d’accés.
L’avenc està situat sota la
gran alzina que apareix al
centre de la imatge (una per-
sona, visible dins un cercle
blanc, serveix per a donar
l’escala).
Photo 1: General view of Clot de
Neu Gran de sa Rateta
(Bunyola), showing some of
the constructions observable
in its vicinity: the walls of a
building for the snow-collec-
tion workers as well as the
stone paved access path.
The shaft is situated below
the great holm-oak, in the
middle of the photograph (a
caver is visible inside a white
circle, for scale).

xa boca de l’avenc s’aprecien formacions estalagmíti-
ques desmantellades per l’erosió, fet que posa de mani-
fest la importància d’una o més fases de denudació epi-
gea, posterior a una etapa d’intensa fossilització dels
buits càrstics; probablement ens trobam amb fenòmens
la cronologia dels quals es remunta, al manco, al
Pleistocè inferior. Cal tenir en compte el paper que les
precipitacions nivals poden haver jugat en la gènesi
d’aquest avenc –sobretot en els períodes més freds del
Quaternari– tal com ja ha estat argumentat en altres
sectors de la Serra de Tramuntana (GINÉS et al., 1982;
GINÉS, 1995).
Les característiques mètriques i espacials del Clot
de Neu Gran de sa Rateta, juntament amb la seva ade-
quada ubicació, propiciaren el seu ús com a dipòsit
natural per a les tasques de nevatejar. En aquest sentit
podem constatar l’existència de tot un seguit de cons-
truccions i adaptacions antròpiques, centrades clara-
ment en aquesta cavitat per tal de facilitar la seva explo-
tació (GINÉS, 1980).
En primer lloc, cal citar el camí empedrat que,
salvant prop de 250 metres de desnivell, s’aboca direc-
tament a l’avenc mitjançant una petita trinxera d’un
metre de fondària per poc més de 0,5 m d’ample, exca-
vada al costat meridional de la boca. A més dels inte-
ressants treballs de pedra en sec que suposen el camí
empedrat i les ruïnes del porxo dels nevaters (Foto 1,
Figura 2), el fet més remarcable és la presència a l’inte-
rior de la cavitat d’un gran mur de pedra seca, de 7 m
d’alçada per 2 m d’ample a la seva base (Fotos 2 i 3;
vegeu també el tall WNW-ESE). Aquest espectacular
Foto 2:
Fotografia presa a poc d’iniciar el descens al Clot de Neu
parament petri té per objecte, previsiblement, tapar
Gran de sa Rateta (Bunyola), avenc natural que assoleix una
possibles corrents d’aire o continuacions en profunditat
fondària de 16 metres. Al seu interior s’hi localitza un gran
mur de pedra seca, de 7 metres d’alçada, construït per tal de
de l’avenc, així com regularitzar la secció subcircular del
condicionar la cavitat per a les tasques d’emmagatzematge
pou eliminant expansions laterals del mateix; les inter-
de neu.
vencions referides afavoririen les labors de nevatejar,
en evitar la dispersió de la neu emmagatzemada.
Photo 2: Picture taken a few metres below the entrance of Clot de Neu
Gran de sa Rateta (Bunyola), a karstic pothole 16 metres
A la paret oriental de l’avenc, enfront del mur artifi-
deep. Inside this site, a stone-wall 7 metres high was built in
cial, una gran colada estalagmítica s’estén verticalment
order to condition the cavity for the snow storage tasks.
tot al llarg del pou. A la seva superfície s’hi poden dis-
20

21

Foto 3: El gran mur interior de pedra seca del Clot de Neu Gran de sa
Rateta (Bunyola), vist des del fons de l’avenc.
Photo 3: The great stone-wall existing inside Clot de Neu Gran de sa Rateta
(Bunyola), now photographed from the bottom of the cavity.
localitza molt a prop tant del Clot Gran com de les
restes de l’edificació dels nevaters. No s’observen inter-
tingir fins a sis marques o incisions horitzontals picades
vencions humanes, essent el seu ús poc probable
a la roca –pròximes al metre de longitud– que se suc-
donades les petites dimensions i l’orientació més asso-
ceeixen a intervals regulars de devers dos metres.
lellada d’aquest forat.
Resulta lògic pensar que aquestes incisions puguin
tenir com a finalitat l’avaluació de les reserves de neu
emmagatzemada. La capacitat del Clot de Neu Gran de
4. CLOT DE NEU DES PUIG DE S’ALZINAR
sa Rateta supera el centenar de metres cúbics.
(Fornalutx)
Clot de Neu Mitjà de sa Rateta
Als costers occidentals del Puig de s’Alzinar, a prop
dels penya-segats que guaiten sobre les terres de
Es tracta d’un petit avenc de 5 m de fondària, que
Montcaire, trobam aquesta petita cavitat, a una altitud
presenta algunes pedres col·locades adequadament
de 880 m. Fou descrita i topografiada prèviament per
per tal de facilitar-hi l’accés. Tal i com suggereixen
MERINO (1998) sota el neotopònim d’Avenc d’en
GORRIAS (2001) i VALLCANERAS (2002), resulta
Silveri. No obstant això, donada la seva relativa singu-
plausible la utilització de la cavitat com a dipòsit com-
laritat, s’ha considerat convenient publicar de bell nou
plementari del clot principal abans descrit.
una descripció i una topografia detallades, fent-ho
Aquesta cavitat s’obre a 50 m en direcció NW del
aquesta vegada sota una denominació més adient, de
Clot de Neu Gran, i no té massa interès espeleològic.
caràcter geogràfic.
Només cal ressenyar l’existència de restes de colades
Consta d’un pouet de 7 m de fondària que posseeix
estalagmítiques desmantellades per l’erosió, les quals
una planta de 5 x 2 m, allargassada en sentit NNE-
delimiten la petita trinxera que permet el descens
SSW. A només 2 m de profunditat es pot accedir a una
còmode a la cavitat pel seu costat sud-oriental.
reduïda finestra, en la qual s’hi han realitzat diverses
temptatives de desobstrucció per part de l’A.N.E.M. de
Clot de Neu Petit de sa Rateta
Palma (MERINO, com. pers.); actualment és factible
descendir uns quants metres per aquesta via, fins que
És el més modest dels tres avencs naturals que
l’estretor la fa impracticable. És una petita cavitat, prò-
integren el conjunt, amb tan sols 4 m de profunditat. Es
pia de la zona epicàrstica del massís calcari.
22

La singularitat d’aquest avenc rau en el fet que els
voltants de la boca estan terraplenats artificialment,
configurant una esplanada semicircular d’uns 5 m de
radi (vegeu tall C-D). Els materials que composen l’es-
mentada plataforma inclouen abundants fragments de
colades estalagmítiques, extretes sens dubte de la cavi-
tat en adaptar-la per a les feines de nevatejar. La utilit-
zació com a dipòsit de neu fou suggerida per MERINO
(1998), qui menciona treballs de condicionament i bui-
dat de l’avenc, així com alguna pedra col·locada obtu-
rant alguns forats (MERINO, com. pers.).
Les evidents intervencions humanes –observables
sobretot a l’entrada de l’avenc– i la situació favorable
de la cavitat, a recer d’una petita timba orientada al
nord, proven clarament el seu ús per a la recol·lecció de
precipitacions nivals.
5. CLOT DE NEU DE N’ARBONA (Fornalutx)
Al massís del Puig Major es dóna una forta concen-
tració de cases de neu, afavorida lògicament pel fet de
tractar-se del punt culminant de l’illa. En particular, la
Coma de n’Arbona reuneix quatre d’aquestes
instal·lacions, una de les quals és un cridaner exemple
d’avenc emprat per a l’emmagatzematge de la neu.
Passada la Font des Coloms s’arriba a la segona
Foto 4:
A les immediacions del Clot de Neu de n’Arbona (Fornalutx)
s’observa un gran marge, bastit per tal de facilitar les feines
instal·lació per a nevatejar existent a la dita coma, que
de recollida de la neu. La boca de l’avenc es distingeix a la
es troba situada al peu de les imponents cingleres de la
part esquerra de la imatge.
Serra de Son Torrella. A prop d’ella –superant un marge
i un petit coll, en direcció SW– s’accedeix a un relleix
Photo 4: In the surroundings of Clot de Neu de n’Arbona (Fornalutx) a
stone-wall terrace was constructed for an easy collection of
dels penya-segats, condicionat amb un espectacular
the snow. The entrance of this pothole can be seen at the left
marge de més de 40 m de llargada (Foto 4). En el replà
side of the image.
23

A més a més, al fons de la cavitat hi hem trobat
bocins de teules i de fustes treballades i afegides entre
sí amb claus metàl·lics. Aquestes troballes podrien
apuntar cap a la presència de qualque tipus de coberta
en el pou d’accés, que de fet seria l’única part de
l’avenc emprada per a l’emmagatzematge de neu. Els
orificis que comuniquen amb el segon pou de la cavitat,
possiblement s’obturarien d’alguna manera (amb fustes
i taulons?) per evitar pèrdues de la neu acumulada.
L’explotació antròpica de l’avenc és del tot evident,
tant sobre la base de les construccions que configuren
la morfologia actual de la seva boca com tenint en
compte les troballes (teules, fustes...) fetes a l’interior.
És ben segur que l’aprofitament de la cavitat anava lli-
gat a l’explotació de la segona casa de neu de la Coma
de n’Arbona que, com ja s’ha dit, es troba a unes
poques desenes de metres.
6. CLOT DE NEU DES PUIG MAJOR (Escorca)
Molt a prop del vèrtex geodèsic del Puig Major exis-
teix una mena de replà (a la cota 1.380 m) que inter-
romp el seu esquerp coster meridional. En aquest replà
s’hi troben les restes molt malmeses d’un porxo i, a
pocs metres, les tres boques d’un avenc, usat amb una
probabilitat alta com a dipòsit de neu (VALLCANERAS,
2002). Cal tenir en compte, en aquest sentit, que al
replà al·ludit hi finalitza un camí empedrat (amb marges
Foto 5:
Detall de l’entrada al Clot de Neu de n’Arbona (Fornalutx),
laterals de fins a 2 m d’alçada) bastit, presumiblement,
cavitat natural de 32 metres de fondària coneguda també com
per accedir a aquestes instal·lacions de nevatejar
Avenc des Romaní.
Photo 5: Entrance to Clot de Neu de n’Arbona (Fornalutx), a karstic
pothole 32 metres deep which also is known as Avenc des
Romaní.

delimitat per l’esmentat marge s’hi situa la boca del Clot
de Neu de n’Arbona (Foto 5), cavitat que apareix citada
per GORRIAS (2001) com Avenc de Monnàber i que
dins l’àmbit espeleològic estava inventariada com Avenc
des Romaní (TRIAS et al., 1979; ENCINAS, 1997).
Una obertura lateral de 3 m d’alçada comunica el
primer pou de la cavitat amb l’exterior. Aquest primer
pou té una fondària de 8 m, comptats des de la part
inferior de la boca, donant accés a un fons pedregós on
s’hi observen dues petites finestres laterals per on
l’avenc progressa en profunditat. Després d’un estret
descens vertical d’uns 8 m, la cavitat s’eixampla nota-
blement (devers 5 m de diàmetre) assolint-se una pro-
funditat de -32 m a la base d’aquest segon i darrer pou.
Pel que fa a la morfogènesi del Clot de Neu de
n’Arbona, ens trobam amb un fenomen endocàrstic
característic de la zona vadosa dels massissos càrstics,
on té lloc la infiltració vertical de les precipitacions; a
part de les formes de dissolució existents a les parets
de l’avenc, es poden observar puntualment algunes
colades grolleres bastant degradades.
Referint-nos ara a les intervencions realitzades per a
les activitats de recol·lecció de la neu, destaca el gran
marge de pedra seca –d’uns 4-6 m d’ample i 4 m d’alça-
da enfront de la boca de l’avenc– bastit per tal de terra-
plenar el relleix del penya-segat facilitant, d’aquesta mane-
ra, tant l’accés al lloc com l’acumulació i recollida de neu.
24

(GORRIAS, 2001); l’autor
citat es refereix a aquesta
localitat amb el topònim his-
tòric de na Bassona.
L’avenc és així mateix
fondo, ja que arriba als -28 m
de desnivell. Consisteix en un
únic pou al qual hi conflueixen
les tres boques existents. Una
vegada al fons, es pot accedir
en direcció SW a una xeme-
neia ascendent proveïda de sòl
argilós. Ens trobam amb una
típica cavitat vertical de la zona
d’infiltració del massís, en la
qual predominen les formes de
dissolució que afecten la roca
nua de les parets del pou.
Encara que aquesta loca-
litat té una fondària relativa-
ment gran, en relació amb els
altres avencs que descrivim en
el present treball, les construc-
cions presents als voltants
(porxo i camí empedrat que
arriba a la cavitat) apunten cap
a un ús habitual per a l’emma-
gatzematge de neu. Per altra
banda, durant l’exploració i
elaboració de la topografia
s’observaren restes de fustes
treballades per l’home, així
com el que pareixen ésser dos
petits marges que esglaonen
la base del pou; també es
pogueren constatar, al fons de
l’avenc, alguns forats aparent-
ment obstruïts de forma artifi-
cial amb pedres soltes de
diverses mides. La relació del
Clot de Neu des Puig Major
amb el comerç de la neu sem-
bla molt probable, si tenim en
compte els indicis trobats a
l’interior, refermats per les
construccions annexes que
han estat descrites més a dalt.
qual arriba a comunicar amb una escletxa impracticable
que talla la paret occidental de la meitat superior del
7. CLOT DE NEU DE SA COMA FOSCA (Escorca)
pou. Des del punt de vista morfogènic, és una cavitat
càrstica vertical sense cap tret definitori destacable; es
Pujant el llarg i rost comellar de la Coma Fosca
troba excavada en materials fortament tectonitzats,
(també anomenada Coma des Ribells) es pot destriar a
associats a una important falla inversa que delimita les
la banda esquerra una espècie de circ o raconada, front
cingleres septentrionals de la Serra de na Rius o de
a front de la canal que accedeix al Morro d’en Pelut. A
s’Almàngara.
la part superior del circ, i sota un imponent penya-segat
Quant a l’aprofitament del lloc per part de l’home,
extraplomat, s’obre un avenc utilitzat per a la recol·lec-
es disposa de diverses evidències concloents d’inter-
ció de neu, tal com assenyala VALLCANERAS (2002).
vencions antròpiques, com són les restes d’alguns
La boca queda mig tapada per uns grans blocs
marges que faciliten l’accés i contribueixen a adequar
–aparentment no massa estables– que no fan gaire
l’indret per a les tasques relacionades amb la neu.
agradable el descens de l’únic pou de 13 m que confor-
Ja a l’interior de l’avenc, algunes pedres suposada-
ma la cavitat. Una vegada al fons, cap a l’oest és pos-
ment col·locades formen el que podria ser un marge
sible accedir a la base d’una xemeneia ascendent, la
molt groller a la base de la xemeneia ascendent.
25

contrasta amb els empinats
costers de ses Capelletes–
s’hi localitza un conjunt d’e-
lements relacionats amb el
comerç de la neu segons
VALLCANERAS (2002) i GO-
RRIAS (2001), autor aquest
darrer que descriu la localitat
sota el topònim històric de
L’Avenc (1723) o la Ben
Situada.
Les instal·lacions que
comentam ara inclouen
restes d’una construcció
adossada a la base d’un
penyal, un pou artificial de
neu de mides reduïdes (uns
5 m de diàmetre), quatre
marges, així com vestigis
molt fragmentaris d’un camí
que pujava –des de les
Cases Velles des Tossals–
per la banda de ses Ca-
pelletes. Endemés de les
construccions enumerades,
hi ha a la zona abundants
avencs, alguns dels quals
haurien pogut ser utilitzats
com a dipòsits naturals de
neu (Figura 3), i més si tenim
en compte les migrades
dimensions de la construcció
artificial existent per a
aquests fins.
Els dos autors citats més
a dalt, assenyalen l’aprofita-
ment de tres avencs per a
les tasques de nevatejar,
malgrat que existeixen algu-
nes discrepàncies pel que fa
a les cavitats usades. Per
una part GORRIAS (2001)
es refereix a l’Avenc des
Benavinguts, suposam que
en base al mapa toponímic
Emperò, l’adaptació més evident consisteix en un
inclòs a ORDINAS et al. (1995) i sense consultar la
pany de paret de pedra en sec d’uns 2 m d’alçada,
topografia de l’avenc (GINÉS et al., 1985); la utilització
construït a la boca del pou per tal de fer-la més regu-
d’aquesta cavitat és del tot impossible donades les exi-
lar (vegeu el tall WNW-ESE). Finalment cal consignar
gües mides del seu sector inicial i, sobretot, la profun-
que es trobaren dins la cavitat dos fragments de teules
ditat notable que assoleix (-78 m). Per altra banda tant
bastant grolleres, les quals podrien suggerir l’existèn-
VALLCANERAS (2002) com GORRIAS (2001) esmen-
cia d’algun tipus de coberta, tal vegada amb anteriori-
ten l’Avenc des Pinotell, forat que consideram també
tat a la caiguda dels grans blocs que gairebé obs-
descartable per la seva estretor i incomoditat d’accés
trueixen l’accés actual.
(vegeu topografia a GINÉS et al., 1985).
Pensam que les dues úniques cavitats conegudes
possiblement aprofitades són l’Avenc des Batzers i
8. CLOTS DE NEU DES TOSSALS (Escorca)
l’Avenc de sa Por, dels quals aportam la topografia i
descripció. En ambdós casos no s’aprecien indicis d’in-
A la vessant de migjorn del cim des Tossals, s’estén
tervencions humanes, motiu pel qual la implicació en el
una mena de planura amb abundants carritxeres, que
comerç de la neu és probable però no sustentada per
abraça des de la imponent boca de l’Avenc des Tossals
evidències inqüestionables. Tal vegada l’aprofitament
fins a les extensions de roca nua que formen el capcu-
de la cavitat fos més aviat esporàdic, si tenim present
rucull del puig. En aquesta àrea de relleu suau –que
l’aspecte poc elaborat d’aquestes instal·lacions.
26

Finalment, convé referir-se a l’Avenc des Tossals
(també denominat Avenc Gran, segons ORDINAS et al.,
1995) que s’obre així mateix a les rodalies d’aquest
conjunt; les notables dimensions de la cavitat (40
metres de fondària i devers 9 m de diàmetre) fan impro-
bable el seu ús com a dipòsit de neu.
Avenc des Batzers
Consisteix en un pou de secció subcircular propera
als 4 m de diàmetre, que arriba als 11 m de fondària. Es
tracta d’un petit avenc la morfologia del qual apunta cap
a una gènesi nivocàrstica, tipologia freqüent als cims
més alts de la Serra de Tramuntana (GINÉS, 1995).
No s’han apreciat intervencions humanes en
Figura 3: Croquis de situació dels diferents elements que integren
aquesta cavitat, però les seves mides la fan molt adient
aquesta localitat.
per a les feines d’emmagatzematge de neu.
Figure 3: Sketch map with the disposition of the different elements
present in this locality.
Avenc de sa Por
La seva modesta boca s’obre al fons d’una reduïda
9. CLOT DE NEU D’ALMALLUTX (Escorca)
depressió pedregosa. Consta d’un sol pou de 12 m de
profunditat, que presenta una planta allargada en sentit
Se situa al nord del Morro d’Almallutx, als costers
N-S i no ofereix cap interès espeleològic destacable.
que s’estenen al peu dels penya-segats d’aquest cim,
Algunes colades cobreixen les parets de la cavitat.
des d’on és fàcilment visible. Consta d’un pouet de 5,5
La morfologia de l’avenc no és massa adequada
m de fondària que es troba excavat en dipòsits rocosos
per a les activitats de nevatejar, donada la relativa
de vessant consolidats.
estretor; no obstant això, el seu aprofitament es podria
Pareix ésser una cavitat natural, però fortament
qualificar de probable.
modificada per la mà de l’home. Les construccions
27

Conclusions
Al llarg d’aquestes pàgines
s’han descrit 9 instal·lacions
per a nevatejar que inclouen
11 avencs usats, amb una pro-
babilitat raonable, com a dipò-
sits naturals per a emmagatze-
mar neu. Del conjunt de locali-
tats abordades, un total de 5
avencs mostren evidències
concloents del seu aprofita-
ment per part de l’home, tal i
com s’indica a la Taula I, la
qual pretén resumir els resul-
tats del present treball.
Totes les cavitats investiga-
des es troben al sector central
de la Serra de Tramuntana
–entre Valldemossa i Lluc
(veure Figura 1)– sempre a
altituds superiors als 800 m.
Algunes localitats presenten
una distribució perifèrica en
relació als cims més elevats
de la serra (citarem els clots
de neu de n’Angelè, de
n’Arbona, del Puig de
s’Alzinar o d’Almallutx) però,
majoritàriament, es localitzen
al cor d’importants massissos
com els del Puig Major,
Tossals o la Serra de sa
Rateta. Resulta curiós que al
massís del Massanella no s’hi
hagi trobat cap fenomen d’a-
questes característiques, tal
vegada a causa de la gran
abundància de cases de neu
convencionals, accessibles a
més amb relativa facilitat. En
la seva gran majoria els clots
de neu estan enclavats en
roques calcàries del Lias infe-
rior, litologia que és, sens
dubte, la més favorable a la
carstificació dels alts cims de
observables consisteixen en el paredament de tot un
les nostres muntanyes; no obstant això, existeixen
costat de la boca, mitjançant un mur de pedra seca de 2
així mateix localitats situades en altres materials
m d’alçada màxima (vegeu topografia), i el bastiment
–també Mesozoics– com són les dolomies del Retià
d’un marge exterior de 20 m de llarg per 1,6 m d’alt.
on s’obren, per exemple, els Clots de Neu des
Ambdues actuacions persegueixen tant l’anivellament
Tossals.
del lloc com donar a l’avenc una secció més o manco cir-
Les intervencions antròpiques abracen des de
cular i una major profunditat. De fet aquest clot –en con-
construccions exteriors, lligades a l’explotació de les
dicions naturals– devia ésser una endinsada poc fonda,
cavitats (camins empedrats, marges, restes d’edifica-
a la qual artificialment s’ha dotat d’una mena de brocal
cions...), fins a adaptacions internes en forma de murs
que sobresurt devers 20 cm respecte del reompliment
de pedra seca, bastits per adequar la boca de l’avenc o
del marge adjacent (veure tall inclòs a la topografia).
el seu interior a les necessitats del nevatejar. Els casos
Aquesta curiosa cavitat fou evidentment emprada
més vistosos són, fora tot dubte, el Clot de Neu Gran de
com a dipòsit de neu, encara que les reduïdes dimen-
sa Rateta (Bunyola) i el Clot de Neu de n’Arbona
sions apunten cap a una explotació complementària, lli-
(Fornalutx), que exhibeixen construccions de pedra en
gada a la de la casa de neu situada al coll que separa
sec molt espectaculars i en bon estat de conservació.
el Morro d’Almallutx del cim des Tossals.
Altres cavitats –com són els clots de neu de la Coma
28

An evaluation of the evidences about its
.

Summary of the results exposed in the present paper
participation in the snow storage activities is supplied for each described site.
I:
able
T

Síntesi dels resultats aportats en el present treball, que inclou una valoració dels indicis i/o evi-
dències de la participació de cada localitat en el comerç de la neu.
I:
aula
T
29

Fosca, d’Almallutx i del Puig de s’Alzinar– presenten
Bibliografia
així mateix adaptacions de pedra seca ben evidents.
La situació actual dels coneixements sobre aquest
BARCELÓ, B. (1959): El comercio de nieve en Mallorca. Bol. Cámara
vessant del comerç de la neu, posa de manifest que la
Oficial de Comercio, Industria y Navegación. 623. Palma de
Mallorca.
utilització d’avencs càrstics, com a dipòsits naturals per
ENCINAS, J.A. (1997): Inventari espeleològic de les Illes Balears -Any
a emmagatzemar neu, no és un fet tan excepcional
1997-. Endins, 21: 103-128. Palma de Mallorca.
com es pensava fa unes dècades. Aquests singulars
GARCÍA-PASTOR, J. (1967): Orient - Serra de sa Rateta - Orient.
Rutas escondidas de Mallorca, 22. 42 pàgs. Palma de Mallorca.
vestigis etnològics mereixen l’atenció i l’actuació dels
GINÉS, J. (1980): Un caso excepcional de utilización antrópica de una
gestors del nostre patrimoni, sobretot en el cas de loca-
cavidad cárstica mallorquina. Trabajos de Geografía, 35: 85-92.
litats emblemàtiques com el conjunt de la Serra de sa
Palma de Mallorca.
GINÉS, J. (1995): L’endocarst de Mallorca: els mecanismes espeleo-
Rateta. Les possibles actuacions haurien d’enquadrar-
genètics / Mallorca’s endokarst: the speleogenetic mechanisms.
se en una valoració i una gestió global tant de la Serra
In: GINÉS, A. & GINÉS, J. (eds.) El carst i les coves de Mallorca /
de Tramuntana –com a unitat geogràfica singular que
Karst and caves in Mallorca. Endins, 20 / Mon. Soc. Hist. Nat.
Balears, 3: 71-86. Palma de Mallorca.
cal preservar a tot preu– com de les més de quaranta
GINÉS, J.; BORRÀS, L. & GINÉS, A. (1982): Estudi geo-espeleològic
instal·lacions per a nevatejar que s’hi conserven.
del massís del Massanella (Escorca, Mallorca). 3– Les cavitats del
Puig de Massanella. Endins, 9: 3-13. Palma de Mallorca.
GINÉS, J.; MEDIAVILLA, M. & BORRÀS, L. (1985): Algunes cavitats del
massís des Tossals (Escorca, Mallorca). Endins, 10-11: 13-20.
Palma de Mallorca.
Agraïments
GORRIAS, A. (2001): Les cases de neu de Mallorca. Editorial El Far.
Col. l’Esparrall, 5. 221 pàgs. Palma de Mallorca.
MERINO, A. (1998): Estudi geoespeleològic del Puig de s’Alzinar i els
seus voltants (Escorca, Mallorca). Endins, 22: 43-50. Palma de
Cal deixar constància de la nostra gratitud cap als
Mallorca.
companys que ens han recolzat durant les tasques de
ORDINAS, A.; ORDINAS, G. & REYNÉS, A. (1995): Es Tossals Verds,
nom per nom. Consell Insular de Mallorca, FODESMA. 100 pàgs
camp; esmentarem, en particular, a na Maria Aznar, na
+ 1 mapa. Palma de Mallorca.
Lina Borràs, en Martiniano Mediavilla i en Tòfol
ORDINAS, G. (1997): Les rutes de la neu: els camins de nevaters a la
Payeras, els quals participaren en algunes de les sor-
serra de Tramuntana. In: La pedra en sec. Obra, paisatge i patri-
moni.
Consell Insular de Mallorca. 513-530. Palma de Mallorca.
tides.
SERVERA, J. (1997): Evolució tipológica de les cases de neu de
Així mateix és necessari agrair la dedicació de tots
Mallorca (Illes Balears). In: La pedra en sec. Obra, paisatge i patri-
aquells col·legues que, en les darreres dècades, s’han
moni. Consell Insular de Mallorca. 381-395. Palma de Mallorca.
interessat i han treballat sobre les cases de neu de la
TRIAS, M.; PAYERAS, C. & GINÉS, J. (1979): Inventari espeleològic de
les Balears. Endins, 5-6: 89-108. Palma de Mallorca.
Serra de Tramuntana. En aquest sentit estam especial-
VALERO, G. (1989): Nevaters i cases de neu. In: VALERO, G. (ed.):
ment agraïts a n’Antoni Merino, en Lluís Vallcaneras, en
Elements de la societat pre-turística mallorquina. Conselleria de
Gaspar Valero i n’Antoni Gorrias, persones que –ja sigui
Cultura, Educació i Esports. Govern Balear. 73-90. Palma de
Mallorca.
directament, o mitjançant els seus treballs– han submi-
VALERO, G. (1992): Camins i paisatges. Itineraris culturals per l’illa de
nistrat dades interessants sobre els avencs naturals uti-
Mallorca. R. i J.J. de Olañeta, editors. Vol. 2: 385-416. Barcelona.
litzats en el comerç de la neu.
VALLCANERAS, L. (2002): Les cases de neu i els seus itineraris. Gorg
Blau. 271 pàgs. Palma de Mallorca.
30