Arqueologia de les cavernes de Mallorca : archaeology of the caverns of Mallorca
ENDINS, n." 20 1 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3.1995. Palma de Mallorca.
ARQUEOLOGIA DE LES CAVERNES
DE MALLORCA
ARCHAEOLOGY OF THE CAVERNS
OF MALL-ORCA
Miquel TRlAS 1
Resum
És difícil exagerar la importancia de les cavitats naturals per al coneixement de la
prehistoria de Mallorca, i d'algun moment de la seva historia. Basta considerar que les úni-
ques estacions on s'han trobat restes de la seva fase de poblament inicial o aceramica són
dues d'aquestes cavitats.
En aquest treball resumim la historia del descobriment de les coves d'interes arqueo-
Iogic. Presentam també una breu sinopsi de la prehistoria mallorquina amb inclusió de tau-
les de formes de les seves principals indústries. Descrivim I'aspecte que poden presentar
a I'explorador les estacions arqueologiques en cova natural, amb menció de construccions
i altres senyals del seu ús en epoques remotes. Finalment, mostram alguns exemples de
cavernes arqueologiques amb la seva topografia.
Abstract
It is difficult to magnify the importance that natural caverns confer to the knowledge on
Mallorca's prehistory and parts of its history. It is enough to consider that the unique sites
where remains from its first stage of populating -aceramic period-
have been found are
two of such cavities.
Within this paper we resume the history of the discovery of the archaeological
interesting caves. We also display a brief synopsis of Majorcan prehistory, including severa1
tables of its main industry settlements. We also describe the look that archaeological sites
occupying natural caves could offer to the explorer and we mention the growth and other
signs of the use they were given in earlier times. Finally, we show come examples of
archaeological caverns together with their topographical survey.

Introducció
ln troduction
Si hi ha una activitat científica que té el camp
If there is any scientific activity whose field of
d'acció a les cavernes i que té poc a veure amb les
action is caverns and whose relation with nature
ciencies de la natura, ben cert que és I'arqueologia,
sciences is scarce that is, undoubtedly, archaeology.
per tant, podríem pensar que hi és de més en aques-
Thus, we could think it is out of place in this
tes planes; ara bé, I'espeleoleg o el curiós que
framework. But the speleologist or enthusiast who
s'aventura davall terra n'ha de tenir un mínim de co-
venture under the ground must have a minimum of
neixements, baldament només sigui per no malmetre
knowledge, at least to not intentionally damage a
sense voler un jaciment superficial o perdonar part a
superficial deposit or to be responsible enough to
les autoritats competents de I'interes arqueologic
inform the competent authorities about the
d'una cavitat. Per altra banda, és precisament la
archaeological interest of any cavern. Moreover, the
presencia a les coves de restes prehistoriques que
presence of prehistoric remains inside caves is, at the
same time, what motivated the first cites of such
1 Secció d'Espeleologia del GEM.
places made nowadays and the curiosity of those first

motiva les primeres cites que en tenim a I'epoca mo-
explorers who entered them; facts that could, partly,
derna i la curiositat dels primers investigadors que
justify studies on those cites.
s'hi ficaren, cosa que en justifica, en part, I'estudi.
Curiously, one of the first cites of prehistorically
Curiosament, una de les primeres cites de coves
interesting caves is also the first to mention about the
d'interes prehistoric és també la primera menció de la
passion of Majorcan people to search for treasures;
forassenyada afició dels mallorquins per cercar tre-
the cite was made in 1632 by the historian Dameto
sors; la cita, de I'any 1632, és de I'historiador Dame-
and it refers to Cova d'en Pardines in Manacor which,
to i es refereix a la Cova d'en Pardines de Manacor,
according to him, has been the home of giants and
que, segons ell, ha estat habitació de gegants i on la
the place where a few curious individuals passed their
cobdiciosa curiositat d'alguns ha trobat ocasió de per-
time searching for money.
dre el temps, per pretendre trobar-hi diners.
We can thank such crazes for the unnecessary
A aquesta afició pels tresors podem agrair la
destruction of an increasing number of deposits as al1
destrucció d'un sens nombre de jaciments a canvi de
the pieces found were abandoned or broken down
res ja que les peces trobades eren abandonades o
due to the fact that, until half the XIX century, there
destruides perque, fins passada la meitat del segle
was no interest in collecting Majorcan prehistoric
XIX, ni tan sols existia un interes col.leccionista pels
objects. Caves containing human remains enhanced
objectes prehistorics mallorquins. Les coves amb res-
the popular believe that attributed them to giants and
tes humanes exaltaven la imaginació del poble que
Moors, but common pottery and ha1f:decayed
les atribuia a gegants i moros, pero les pobres cera-
bronzes were not the type of treasures one expected
miques i els bronzes mig desfets no corresponien als
to find.
tresors que s'hi esperava trobar.
The excavations carried out by collectors are
Destructores són també les excavacions dels
also the cause of damage, as an item put out of
col.leccionistes, ja que una peca treta de context no
context loses scientific value and because an
té gaire valor científic i perque una excavació és com
excavation resembles a book through which every
llegir un llibre i anar-ne cremant els fulls com els
page once read becomes burnt: the information which
anam passant: la informació que no s'hagi pogut arre-
has not been compiled becomes lost forever.
legar és perduda per sempre.
As not to ruin the few deposits that pirate
Per no malmetre els pocs jaciments que la legió
excavators hordes not touched, one must be on the
d'excavadors pirates ha respectat, convé estar sem-
watch and must assume that al1 those more or less
pre a I'aguait, i pensar que a totes les cavitats d'ac-
accessible caverns may contain archaeological
cés més o menys facil hi pot haver restes arqueologi-
remains. By more than just chipping away, we could
ques. ~ d h u c
més enlla d'un pas obert a punta de
find an untouched sepulchral hall, connected to the
martell hi podem trobar una cambra sepulcral intacta,
outside by an opening today sealed, as it happens in
comunicada amb I'exterior per una boca actualment
Cova de Son Mallol (PLANTALAMOR, 1974); or at
tapada, com és el cas de la Cova de Son Mallol
the bottom of a well reached by ropes, the prehistoric
(PLANTALAMOR, 1974); o al fons d'un pou on hem
man could have buried their dead inside tauromorphic
hagut de posar cordes, els prehistorics hi poden ha-
coffins (ENCINAS, 1974).
ver enterrat llurs morts dins baguls tauromorfics (EN-
It is not easy at al1 to exaggerate the importance
CINAS, 1 974).
of cave deposits regarding Majorcan archaeology. In
És difícil exagerar la importancia dels jaciments
such a limestone terrain as ours, there is no shortage
cavernícoles per a I'estudi de I'arqueologia mallor-
of cavities suitable for anyone; ¡.e. man from the
quina. En un terreny calcari com el nostre no hi man-
prehistory, persecuted Muslim or modern shepherd,
quen cavitats a I'abast de qui les ha hagudes de mes-
who used them as a permanent dwellings, occasional
ter com a habitatge permanent, aixopluc ocasional,
shelters, dunghills or cemeteries. And it's certain they
femer o cementeri, ja sigui home de la prehistoria,
made general use of them.
musulma en perill o pastor modern. I ben segur que
The only inventory of archaeological caves
n'han fet un ús gairebé general.
existent at present is the catalogue by VENY (1968)
L'única relació de cavitats arqueologiques exis-
where he lists 34 sepulchral caves from the ancient
tent fins a I'actualitat és el cataleg de VENY (1 968) de
Bronze period. If one intends to catalogue al1 those
coves sepulcrals del Bronze antic on en relaciona 34.
caves involving archaeological interest, most of the
Tanmateix, posats a fer-ne el cataleg de totes les que
easily accessible ones could be added to the list.
tenen algun interes arqueologic, hi podríem afegir la
As no prehistoric remains have been discovered
immensa majoria de les coves d'accés facil.
elsewhere, the caverns are of great importance in the
Tan importants són les cavernes a la nostra
archaeology of Mallorca (WALDREN, 1974). This is
prehistoria que de la seva fase més primerenca no
not astonishing because, navetes and talaiots were
n'hem trobat restes a altra banda (WALDREN, 1974).
hardly destroyed before modern machines appeared,
Aixo no ens ha d'estranyar, perque, si bé navetes i ta-
the bases of huts and light buildings were unable to
laiots eren males de desfer abans de I'existencia de
withstand the activity of peasants and farmers, while
les maquines modernes, els fons de les barraques i
deposits within caves were not profaned until the

les construccions Ileugeres no han pogut resistir I'ac-
craze of seeking treasures arose. In any case, lower
ció de conradors i roters, mentre que els jaciments en
levels were not usually reached.
coves no foren profanats fins que no va pegar la fe-
It seems reasonable that such a preserved and
bre de cercar tresors i , en tot cas, no se solia arribar
rich-in-material environment could be so easily
als nivells inferiors.
excavated, not having the big blocks of cyclopean
És normal que un medi tan conservador, tan ric
monuments, which became a priority for excavators
en materials i, a la vegada, tan facil d'excavar sense
when interest on prehistory came to light. As an
els caramulls d'enderrocs dels monuments ciclopis,
example, we could cite Josep Colomines who,
fos objectiu prioritari dels excavadors en comenqar
between 19 15 and 1916, was commissioned by the
I'interes per la prehistoria. Com a exemple tenim el
Institut d'Estudis Catalans to excavate 30 caves and 8
cas de Josep Colomines que entre 191 5 i 191 6 , per
villages. As it can be seen, there is a notable
compte de I'lnstitut dlEstudis Catalans, va fer exca-
difference, if leaving apart those archaeologists who
vacions a 30 coves i a 8 poblats. Com veim, la di-
just excavated caves, and those like J. Colomines who
ferencia és notable sense tenir en compte altres ar-
also excavated villages. We have precisely cited the
queolegs que només excavaven coves. Hem volgut
example of Colomines because it is thanks to his field-
posar I'exernple de Colomines perque gracies a la se-
work that BOSCH 1 GIMPERA (1932) was able to
va feina de camp, BOSCH I GIMPERA (1932) pogué
elaborate the first systematization of Majorcan
fer la primera sistematització de la prehistoria mallor-
prehistory that remained applicable almost until the
quina que fou vigent fins gairebé la decada dels cin-
50s. Before him, other researchers looked into caves
quanta.
of archaeological interest paying special attention to
Abans d'ell, altres investigadors s'ocuparen de
both the natural and the artificial ones, often involved
les coves d'interes arqueologic si bé parant esment
within general studies. The first of them being Alberto
tant a les naturals com a les artificials, sovint dins es-
della Marmora who related the Sardinian and Balearic
tudis de caracter general. El primer fou el d'Alberto
monuments in 1840. Later, Emile Cartailhacpublkhed
della Marmora, que I'any 1840 va relacionar els mo-
the first synthesis on our prehistory. His visits to
numents sards i els balears. Més tard, Emile Cartail-
Mallorca encouraged a group of local researchers who
hac v a publicar la primera síntesi de la nostra
published their findings in the recently appeared Bolletí
prehistoria. Les seves visites a Mallorca motivaren
de la Societat Arqueologica Lul.liana.
I'aparició d'un grup d'investigadors locals que publi-
A checklist of al1 those papers, on deposits in
caren Ilurs troballes en el recentment creat Bolletí de
natural caves, published since that time as well as a
la Societat Arqueologica Lul.liana.
relation of the researchers who dedicated most of
La relació de treballs sobre jaciments en cova
their time to such task would be too long to be
natural que s'han publicat des de llavors i dels inves-
exposed in this paper, We would just like to cite, due
tigador~
que hi han dedicat bona part de la seva fei-
to their quantitative importance, the above mentioned
na, seria massa llarga perque cabés en aquestes pla-
Colomines and Bosch i Gimpera, whose relay is
nes. Només volem citar per la seva importancia
represented by the men of the Museu Regional d'Arta
cabdal els susdits Colomines i Bosch i Gimpera, el
to the civil war and, secondly, the task realized since
seu relleu representat pels homes del Museu Regio-
the 60s by Dr Lluís Pericot and by the museums of
nal d'Arta fins a la guerra civil i, després d'aquesta, la
Mallorca and Deia.
tasca feta pel doctor Lluís Pericot i pels museus de
Mallorca i de Deia des dels anys seixanta.
Historical abstract
Resum historic
The first human signs in Mallorca come from
approximately 4,000 B. C. and they constitute a period
Les primeres manifestacions humanes a Mallor-
named aceramic, as there is a lack of any other
ca daten de devers el 4.000 abans de Crist i consti-
definitive items. Remains have been found in only two
tueixen un període anomenat aceramic per manca
sites, Cova de Moleta and Balma d e Son Matge
d'altres elernents definitoris. Només se n'han trobat
(WALDREN, 1974), both being rather poor: just a
restes a dues estacions, la Cova de Moleta i la Balma
rudimentary silex and bone industry associated to
de Son Matge (WALDREN, 1974) i d'una pobresa ex-
Myotragus balearicus remains that te11 about very
trema: només una rudimentaria indústria de sílex i
little who made them and the places they came from.
d'os associada a restes de Myotragus balearicus, que
However, it is interesting to remark two
poca cosa ens diu dels seus faedors i d'on vengueren.
observations. Firstly, their relation with bones of the
Tanmateix, és interessant fer-hi dues observa-
endemic rupicaprin: on one hand, the skeletons are
cions. Primerament, la seva relació amb ossos del ru-
quite abundant, suggesting that they had became
picaprí endemic: per una banda, hi ha una gran
domesticated; on the other hand, shaped bones and

abundancia d'esquelets, cosa que suggereix domes-
other carved ones can also be found. On the whole, it
ticació; per altra banda, trobam ossos tallats i amb
seems without doubt that their extinction was caused
marques d'instruments. Tot plegat sembla una prova
by man.
indubtable que la seva extinció fou obra de I'home.
It is interesting to note that a man who was
Per altra part, no deixa d'esser notable que un
capable of navigating to Mallorca shows such a
home que havia estat capag de navegar fins a Ma-
exiguous industry. We must not forget our island is,
llorca tengués una indústria tan pobra. Recordem que
after Menorca, the furthest from the continent and that
la nostra illa és, després de Menorca, la més allu-
navigation in those times was probably not an easy
nyada del continent i que la navegació en aquella epo-
task.
ca no devia esser empresa facil ni a I'abast de tothom
2,000 years had to pass before the population of
Han de passar més de 2.000 anys abans que els
Mallorca left any hints of their presence. At present,
pobladors de Mallorca tornin a deixar traga del seu
we face a relatively rich complex culture whose most
pas. Ara ens trobam amb una cultura complexa i re-
remarkable architectonical aspects are artificial caves
lativament rica que té les coves artificials i navetes
and navetes. 1 t . i ~
a culture of which we know more
com a tret arquitectonic més destacat. És una cultu-
about funeral deposits than those of everyday life. It
ra de la qual coneixem molt millor els jaciments fune-
is a pretalaiotic culture, meaning it was previous to
raris que els d'habitació. Es tracta de la cultura pre-
the talaiotic one, the most characteristic of the
talaiotica, nom que només indica que és anterior a la
cultura dels talaiots, la més característica de les Ba-
Balearic Islands. Its chronology covers from 1,900 to
1,200 B.C., when navetes were abandoned in favour
l e a r ~ .
La seva cronologia va des de I'any 1.900 fins a
of talaiots, although it is still unclear whether it was
I'any 1.200 a.c. quan les navetes són abandonades
due to invasions by different people or to a cultural
pels talaiots, encara que no sigui gaire clar si per la
change caused by externa1 influences. ln any case, it
invasió d'un poble diferent o per un canvi cultural de-
seems that pretalaioticpopulation enjoyed a relatively
gut a una influencia externa. En tot cas, el poble pre-
peaceful existence, as they did not have any
talaiotic sembla haver gaudit de pau relativa ja que no
defensive build-up. Artificial caves, characteristical
ens ha deixat construccions de caracter defensiu. Les
from this culture, to the extreme of conferring it its
coves artificials, característiques d'aquesta cultura
name, are found only where the rock is soft enough as
fins al punt d'haver-li donat nom originalment, només
to be excavated; that ¡S, post-orogenic calcarenites
es troben alla on la roca és prou blana per permetre'n
from the Miocene and the Plio-Quaternary.
I'excavació, a'les calcarenites post-orogeniques del
The shapes of the caves become gradually more
mioce i el plio-quaternari.
complex, going from rounded to extended and then
La forma de les coves es va complicant progres-
being complicated by a long aisle, a double hall, a
sivament, de rodona passa a allargassada, després
central pit and funeral banks. Finally, come of them
es complica amb un corredor Ilarg, doble vestíbul,
show a patio at the entrance and small annex rooms.
fossa central i bancs funeraris. Algunes, finalment, te-
During the finalpretalaiotic period man inhabited
nen un pati a I'entrada i petites cambres annexes.
navetes, a very extended construction of horseshoe-
En el pretalaiotic final, I'home habita les navetes,
like plan and branched ceilings, which presentan
construccions de planta de ferradura molt allargas-
interesting technical difference as opossed to talaiots:
sada, amb sostre de branques, que presenten una in-
the rocks forming them are placed edgeways,
teressant diferencia de tecnica constructiva amb els
whereas those of talaiots and Minorcan funeral
talaiots: les pedres que les formen estan posades de
navetes are placed flat.
cantell mentre que els talaiots i les navetes menor-
quines d'enterrament les tenen planes.
An incise pottery of great quality becomes
Molt característica dels moments inicials
characteristical of the beginning of this period,
d'aquest període és una ceramica incisa de gran qua-
although it soon became unused and in the end
litat, que prest entra en decadencia i acaba per de-
desappeared. It is an industry influenced by the baker
sapareixer. Es tracta d'una producció influida pel vas
ware culture which widespread through Europe, from
campaniforme, la cultura del qual es va escampar
its original focus on the South- West of the lberian
arreu d'Europa fins a Bohemia des del seu focus ori-
Peninsula to Bohemia, although the Majorcan
ginal al sud-oest de la Península Iberica, si bé els
samples show a certain Sardinian influence. The
exemplars mallorquins tenen una clara influencia sar-
origin of artificial caves stems from the opposite side
da. Les coves artificials tenen I'origen a I'altre costat
of the Mediterranean Sea, the Aegean, where during
de la Mediterrania, a I'Egeu, zona que al voltant de
the year 2,000 the trading hegemony of the towns
I'any 2.000 vivia I'hegemonia comercial de les ciutats
from the minoic Crete was taking place. The most
de la Creta minoica. Les formes ceramiques més
abundant pottery forms from that period are globular,
abundants al llarg del període són les globulars, ca-
crest and troncoconical ones of medium and small
renades i troncoconiques de mida mitjana i petita.
size.

Hibitat: cova natural
Enterrament: ídem
Hibitat: barraca, cava n.
Enterrament: cova natural,

eova artificial
Hibitat: naveta
Enterrament: cova art.
evolucionada

Talaiot aillat
Ses Paisses
Expansió fenicia
Ses Paisses
TALAIOTIC IV
-500
fetal, en cal$, en tlüt
Aculturacló, Irni~aeió
formes cerimiques
Quadre resurn de la prehistoria de Mallorca.
Synoptic chart of the prehistory frorn Mallorca.

El material Iític és escas i de factura grollera. En
Flint stone is scarce and its texture is coarse. It is
destaquen els ganivets de tal1 dentat que prest són
remarkable that the cogged knives were, in early
substituits pels de coure o bronze de fulla triangular i
times, substituted by copper and bronze ones with
manec postís, molt abundants. També trobam pun-
triangular blades and postiche handles, which were
xons i ornaments personals d'aquest material. L'os
very common. Also to be found are burins and
esta representat per punxons i sobretot per botons,
personal ornaments made of those metals. Bones
que, en els primers temps, tenen la perforació en V.
can be found in the form of burins and, more
commonly, buttons that, in early times, were
perforated in V shape.
La cultura talaiotica no és un fet aillat a les Ba-
lears sinó que forma part de tot un món cultural estes
per la Mediterrania: la cultura ciclopia. Aquesta cul-
The talaiotic culture is notan isolated fact of the
tura, originada segurament a la zona de I'Egeu, es
Balearic lslands but a part of a whole cultural world
trasllada cap a occident arnb manifestacions originals
common in the Mediterranean, the cyclopean culture.
a diferents terres banyades per la nostra mar: Apulia,
This probably originated in the Aegean zone, moved
Malta, Sardenya, Corsega, Tunísia, Menorca i el fo-
towards the western area in its original form to
cus més occidental prop d'Almeria (ROSSELLÓ,
different coastal lands of our sea: Apulia, Malta,
1979). A Mallorca comenca devers I'any 1.400 a.c. i
Sardinia, Corsica, Tunis, Menorca and the most
perdura fins a la conquesta romana, encara que a
western focus close to Almeria (ROSSELLÓ, 1979).
partir de I'any 700 s'hi inicia una lenta aculturació pro-
In Mallorca it begins circa 1,400 B.C. and lasts ti11 the
vocada pel contacte arnb els pobles cananeus i clas-
roman conquest, although since the year 700 a
sics, accelerada després de la fundació d'Eivissa pels
gradual acculturation process starts, provoked by the
cartaginesos I'any 654.
contact with cananean and classicalpopulations, and
El seu element més personal és el talaiot, torre
sees itself acceleratedafter the foundation of Eivissa
de planta quadrada o rodona, feta arnb pedres de mi-
by the Carthaginians in 654 B. C.
da grossa sense ciment -la característica tecnica
Its most personal element is the talaiot, a tower
ciclopia- retocades o no segons la duresa del mate-
with squared or rounded plan made of big rocks
rial. Monuments semblants es poden veure al sud de
without mortar -the characteristical cyclopean
Corsega on reben el nom de torri i a Sardenya, on
technique- retouched or not depending on the
s'anomenen nuraghe. La finalitat dels talaiots no esta
hardness of the material. Similar monuments can be
encara ben aclarida, suposant que tots en tenguessin
seen on the South of Corsica where they are named
la mateixa. En alguns dels relativament pocs que
torri, and in Sardinia where they are denominated
s'han excavat, s'hi ha trobat evidencia d'enterra-
nuraghe. Talaiots function is not clear yet, assuming
ments, en d'altres, d'habitació. Aixo, complicat arnb
they were al1 made for the same purpose. In a few of
les reutilitzacions, fa que no puguem estar segurs de
the relatively low number of them which have been
si, per als seus constructors eren habitacions de per-
excavated, evidence of burying has been found
sonalitats, torres de guaita, sepultures o llocs sa-
whereas others were used as dwelling-rooms. Al1
grats, entre d'altres possibles opcions.
that, entangled with their former re-utilization makes
A partir de I'any 1 .O00 ja no se'n construiran més;
it difficult to assert whether they were used as rooms
com a conseqüencia d'una situació d'enfrontaments
for personages, as watchtowers, as sepulchres oras
armats o d'inseguretat generalitzada, són substituits
sacred places, among other possible alternatives.
per poblats voltats de murada. En comencar la fase
Since the year 1,000 no more talaiots were built
de la decadencia s'adosen habitacions d'aparell més
up; as a consequence of armed confrontation or
senzill a les construccions precedents i s'alcen san-
general instability they became substituted by fortified
tuaris arnb grans lloses de cantell. En tot cas, dels ta-
villages. With the decline of the talaiotic period
laiotics coneixem millor les habitacions que les se-
simpler rooms are attached to the former buildings
pultures, ben a I'inrevés que dels pretalaiotics.
and sanctuaries made of big flagstones, placed
Comencada I'aculturació, augmenta la comple-
edgeways, are constructed. More is known about the
xitat del món talaiotic arnb manifestacions molt varia-
rooms, that talaiotic man built, than the sepulchres,
des, com ara la taurolatria, i I'adopció de diferents for-
the opposite that occurs with the pretalaiotic
mes d'enterrament, com si els mallorquins haguessin
constructions.
perdut la seva uniformitat cultural, tal vegada per un
Once the acculturation process commenced the
diferent grau de penetració de les influencies estran-
complexity of the talaiotic world increased in various
geres (GUERRERO, 1979), accelerades a partir del
forms as the taurolatria, and with the adoption of
segle III a.c. per la presencia de mercenaris mallor-
different ways of burying, as if Majorcan people had
quins als exercits cartaginesos que lluitaven contra
lost their cultural uniformity, perhaps due to a different
Roma. D'enca del 500 compareixen per primera ve-
grade of foreign colonization (GUERRERO, 1979)
gada representacions figuratives, com a caps de braii
which has been accelerated since the 111 century as a

i guerrers de bronze, en clara imitació de I'escultura
consequence of the appearance of Majorcan
classica. Les espases en bronze i ferro, segons el
mercenaries who fought against Rome with the
moment, ens parlen d'una societat jerarquica i gue-
Carthaginian army. Since 500 B.C. there appear, for
rrera. També trobam als jaciments eines i objectes
the very first time, figurative samples as bu11 heads
d'ornament personal -pectorals i polseres- dels
and bronze warriors, certainly imitating the classical
materials esmentats. Aixi mateix s'han localitzat unes
sculpturing. Bronze and ¡ron swords show us a
curioses plaques de plom decorades amb motius
warlike and hierarchical society. In those deposits we
geometrics. La ceramica de les fases talaiotiques 1 i
also find tools and personal adornments -pectorals
2, és a dir, d'abans del 700, continua essent feta a
and bangles-
made of the carne materials
ma, com a les anteriors epoques, tot i que les peces
mentioned above. Severa1 bizarre plates made of
són de mida més gran i de parets més gruixades.
lead and decorated with geometrical designs have
A partir d'aquella data, es comencen a imitar les for-
also been discovered. Pottery from the talaiotic
mes classiques, concidint amb I'ús de peces d'im-
stages 1 and 2, that is to say previous to the year 700,
portació gregues, cartagineses i romanes que acaben
continues to be hand-made as in ancient periods,
per suplantar totalment la ceramica indígena.
even though the pieces are bigger and thicker. From
that time on, classical patterns begin to be imitated
From the Augustus' epoch onwards Majorcan
people left apart their ancient habits and ceased to
use caverns as rooms and sepulchres; thereafter,
only a few peasants, shepherds and woodcutters
would leave their possessions there and Muslims
would use them to hide during the Catalonian
conquest of the island. Between September 1229,
when the host of King Jaume el Conqueridor of
Dues safes musulmanes de la Cova dets Amagatalls en
Aragon landed in Santa Ponca and June 1332 when
el seu lloc original.
last majorcan Muslims hid in the mountains
Two Musjim pans from Cova dets Amagatalls (Manacor)
surrendered, people hid incide any cave they could
in their original hide.
find so that today we find plenty of examples of their
domestic vases, and severa1 hideouts containing very

valuable pieces such as tools, glazed plates and keys
(TRIAS, 1979; 1981; TRIAS et al., 1992).
A partir de I'epoca d'August els mallorquins
Finally, a few caves were used as dwellings b3
abandonen els seus antics costums i deixen d'emprar
nermits oras a cult site by Christians, as with the cav,
les cavernes com a habitació i sepultura; des
of Son Santmartí.
d'aquest moment només alguns pagesos, pastors o
llenyaters hi deixaran les seves pobres pertinences,
tret de pocs casos concrets, i dels musulmans que
Claus i ferradura musulmanes de la Coveta des Rovell
(Escorca).
Muslim keys a n d horseshoe from Coveta des Rovell
(Escorca).

s'hi amagaren durant els dies de la conquesta cata-
Caverns and deposits
lana de I'illa. El curt període en que les coves tornen
a esser freqüentades va des del desembarcament de
As we have seen, archaeological remains,
la host del rei Jaume el Conqueridor, el setembre de
important or not, can be found in most of the easily
1229, fins a la submissió total deis musulmans ma-
accessible, as well as in some inaccessible caves.
Ilorquins, el juny de 1232, amb la ciutat assetjada i
Sometimes they are easily seen, whereas sometimes
gran part del Pla en mans dels cristians. Aleshores
the deposit incide appears to be buried by modern
els mallorquins s'amagaren en tota quanta cova tro-
sediments, that can occasionally be covered by a
baren a I'abast, on ara trobam abundantíssims tests
great quantity of sheep droppings. The opposite
dels seus atuells domestics i alguns amagatalls amb
example is that of the caves having cyclopean walls,
peces de gran valor com eines, plats vidriats i claus
due to the layout of big stones, hardly confused with
(TRIAS, 1979; 1981 ; TRIAS et al. 1992).
modern constructions.
Finalment, algunes coves han servit d'habitatge
a ermitans o de lloc de culte cristia com la Cova de
CYCLOPEAN WALLS
Son Santmartí.
Cyclopean architecture can not only be walls
enclosing a wide entrance, as in Cova des Moro in
Manacor, but also walls isolating part of the Cave from

Les cavernes i els jaciments
the rest, as in Coves del Drac in the same
municipality. The wall opens in a portal similar to that
Com hem vist, podem trobar restes arqueologi-
of talaiots. Sometimes the corridor of orthostatic
ques, poc o molt importants, a la majoria de coves
flagstones which can be only accessible by stooping,
d'accés facil i en algunes d'entrada més complicada.
due to its limited height, leads from the portal (TRIAS
De vegades són clarament vistables; en altres oca-
& MIR, 1977); why such a corridor was built is a
sions, el jaciment esta colgat per sediments moderns,
difficult question: just a transposition of the entrance
en el cas més extrem per una bona solada de dejec-
corridor of the talaiots? a way of making the entering
cions d'ovella. El pol oposat a aquest cas són les co-
the cave a matter of an iniciaticpath, related with their
ves que tenen les parets talaiotiques que, pel seu
funeral or religious use?.. . Due to a lack of evidences,
aparell de pedres grosses, no es poden confondre
such hypothesis will be hardly more than just plain
amb construccions d'epoques modernes.
speculation.
MURS CICLOPIS
MINOR CONSTRUCTIONS
Les construccions talaiotiques poden esser murs
Any other construction found in a cave could
que tanquen una boca ampla, com en la Cova des
inform us that we may encounter an archaeological
Moro de Manacor, o que separen una zona de la co-
site, for example closed walls of simple structure,
va de la resta, com en les Coves del Drac del mateix
levelling fringes, scales and ramps to overpass a
slope, small enclosures as a base for the hut,
entrances and other narrow paths holed with sledge-
hammers, etc. We should not assume, in any case,
that they are ancient constructions as, not longer ago,
caves were still being used by peasants, and country
people in general, for various purposes and that they
could just be fitting out works. Hence, only an
accurate identification may allow us to determine the
age of the construction.

CREMATIONS
The burnt walls of incineration caves are another
sign of prehistoric habitation; these appear cracked,
flaking and porous and show broken stalactites and

Entrada talaibtica de la Cova des Moro (Manacor).
an obviously different colour, in comparison to close
unburnt areas. Usually there is not the characteristical
Talaiotic entrance of Cova des Moro (Manacor).
black soot hue that modern fires produce, as that
municipi. El mur esta obert per un portal semblant al
present on the ceilings of Coves dJArta, which was
dels talaiots. De vegades després del portal continua
caused by the torches that visitors had to use before
un corredor de Iloses ortostatiques, baix de sostre,
electricity was installed in the cave. Occasionally,
que només es pot pascar d'acotat (TRIAS & MIR,
remains of the wood used for cremations, as well as
1977); el perque de la seva construcció és difícil
ashes and bits of coa1 can be found too, but they can
d'aclarir: simple transposició de corredor d'entrada
be easily mistaken for modern bonfire embers.

dels talaiots? convertir I'ingrés a la cova en un recorre-
gut iniciatic relacionat amb el seu ús funerari o religiós
The presence of lime in a cave can hardly be
en sentit general? ... Hipotesis que, per manca d'e-
anything else than the consequence of burials from
videncia, no passen d'esser simples especulacions.
the latter phases of the talaiotic period, as in Balma
de Son Matge (ROSSELLÓ
& WALDREN, 1973).
CONSTRUCCIONS MENORS
Qualsevol altra construcció que puguem trobar
dins una cavitat ens pot informar que som en presen-
cia d'una estació arqueologica, com ara murs de tan-
cament d'aparell més senzill, marges per anivellar el
pis, escales i rampes per superar un desnivell, petits
closos com a base de barraca ben a I'interior, boques
i altres passos estrets retocats a punta de picassa,
etc. Tanmateix no hem de pensar automaticament
que aquestes construccions són antigues ja que, fins
fa relativament poc, les coves varen esser emprades
per pagesos i gent del camp en general per a molts
d'usos i, per tant, s'hi pogueren fer obres d'habilita-
ció. Aixi doncs, només una certa practica ens per-
metra determinar I'antiguitat de la construcció.
Restes humans de la Cova des Gegant (Alaró).
CREMACIONS
Human remains from Cova des Gegant (Alaró).
Un altre indici d'ocupació prehistorica són les pa-
rets cremades de les coves d'incineració; aquestes
HUMAN BONES
se'ns presenten clivellades, descloscades i poroses,
Human bones come, in most cases, from
amb les estalactites trencades i un notable canvi de
prehistoric burials. As historical references on
color respecte a les zones veines no afectades pel
collective tombs are almost unexistent, where a lot of
foc. Generalment no hi ha la característica negror de
bones are found after excavation on the surface of fhe
sutja dels focs moderns, com ara la que mostra el
cave floor, we must presume they are prehistoric
sostre de les Coves d'Arta, produida per les falles
remains even if there is a lack of the usual pieces of
dels visitants d'abans de la seva electrificació. En al-
broken poftery, as in Cova des Gegant in Alaró.
guns casos poden trobar també restes de la llenya
emprada pe; a les cremacions, cendres i trossos de
carbó, si bé es poden confondre amb focs moderns.
La presencia de cal^ en una cova difícilment es
pot atribuir a una altra causa que no siguin enterra-
ments de fases tardanes del període talaiotic, com a
la Balma de Son Matge (ROSSELLÓ & WALDREN,
1 973).
OSSOS HUMANS
COVA DES GEGANT
Els ossos humans procedeixen gairebé sempre
TOPOGRAFIA
M.Trla F. Ruk
d'enterraments prehistorics. Com que les referencies
GEM 18.10.81
historiques de tombes col.lectives són gairebé ine-
xistents, si en una cova trobam abundancia d'ossos
en superficie deixats per excavadors, hem de pensar
ANIMAL BONES
que són prehistorics baldament no hi vegem els ha-
Broken and cracked animal bones could denote
b i t u a l ~
tests com en la Cova des Gegant d'Alaró.
a dwelling-room deposit, as they are probably'food
remains left by the cave dwellers.
OSSOS D'ANIMALS
POTTERY
Per altra part, els ossos d'animals trencats i xa-
pats poden evidenciar un jaciment d'habitació, ja que
Any item from the prehistoric man industry found
segurament es tracta de restes de menjar dels mo-
incide a cave proves his presence and, at least
rador~.
theoretically, any sort of these items can be found on

the surface, not only metals but also silex, bone,
stone, wood, etc. although the rela tive scarcity of
Qualsevol dels productes de la indústria de I'ho-
come of them makes it a difficult task. On the
me prehistoric que haguem trobat en una caverna és
contrary, pottery will not be absent in an
una prova de la seva presencia en aquest indret i tots
archaeological site, being both abundant and
hi poden esser trobats en superfície, almenys en
fragmented, so that it is of low value. Pirates used to
teoria, tant si es tracta de metall, sílex, os, pedra,
take away the complete pieces and left behind the
fusta, etc ... pero la relativa escassesa d'alguns
dross; thus, it is from these pieces, sometimes even
d'aquests ho fa difícil. Contrariament, en una estació
only one fragment of broken pottery, that we will have
arqueologica no ens mancara mai la ceramica per la
the testimony of a certain culture or epoch being
seva abundancia i poc valor quan es tracta de peces
present in a certain deposit. So, pottery happens to
fragmentades. Els pirates se'n duran les peces sen-
be the fossil par excellence of archaeology.
ceres pero deixaran els tests; són aquests els testi-
There is a very clear distinction we can make on
monis que ens donaran fe que una determinada cul-
pottery: the wheel-made one -whose paste is
tura o epoca és representada en el jaciment, ja que
compact, light-coloured and well-baked and
fins i tot de vegades basta un sol fragment. Per tant,
belonging to historical times- and the hand-made
la ceramica és I'autentic fossil director de I'arqueologia.
pottery -irregularly formed, coarse-textured with
Una distinció claríssima de la ceramica és la que
granulation, porous and dark-coloured, between
podem fer entre la feta a torn -de pasta compacta de
black and red depending on whether the fire was
color clar i ben cuita, pertanyent a epoques histori-
locally reductant or oxidant and even showing
ques- i la ceramica feta a ma -de forma irregular,
different colour its paste nucleus and its surface-.
textura grollera, arnb granulació, porosa i de colors
This second type is representative of the indigenous
foscos entre negre i vermell, segons si el foc era lo-
prehistoric population, sometimes interspersed by
calment reductor o oxidant i, fins i tot, arnb la diferen-
patterns of the Muslim epoch.
cia de color entre el nucli de la pasta i I'exterior-.
Aquesta segona és característica de la població indí-
There are certain distinctions among the
gena prehistorica arnb alguna manifestació d'epoca
indigenous pottery from different periods. Firstly,
islamica.
there is the incise pottery, clearly influenced by the
Podem fer unes distincions clares entre la cera-
baker ware and easily recognizable if the pieces show
mica indígena de les diferents epoques. Primera-
any decoration. If decoration is absent identification
ment, tenim la ceramica incisa, de clara influencia del
is not difficult either, as we know the fragments have
vas campaniforme, facil d'identificar si el test que te-
thin walls and a very compact surface which is
nim presenta decoració. Baldament no en tengui, no
polished and coloured, usually in a rather uniform
és gaire difícil de reconeixer si consideram que les
dark grey.
peces són de paret fina i que la pasta és molt com-
Pretalaiotic pieces of plain pottery present a
pacta, arnb la superfície brunyida i de color habitual-
coarser paste and most of those found, that were
ment gris fosc bastant uniforme.
used for funeral, are vases of thin walls -from 3 to
Les peces pretalaiotiques de ceramica llisa te-
4 mm in thickness- and globular, crest line or
nen la pasta més grollera i la majoria de les que tro-
troncoconical shapes usually small-sized -the
bam, que són d'ús funerari, són vasos de parets fines
mouth between 10 and 15 cm of opening-.
-de tres a quatre mil.límetres de gruixa- i de formes
Although talaiotic pottery is also hand-made, it
fonamentalment globulars, carenades o troncoconi-
presents quite a lot of differences with the pretalaiotic
ques i de mida generalment petita -entre 10 a 15
one, so that it is only recognizable by skilled eyes.
centímetres de boca-.
Firstly, its pieces are usually bigger and their walls
Tot i que també estafeta a ma, la ceramica ta-
thicker. Flat bases are more abundant also, the
laiotica presenta prou diferencies respecte de la pre-
handles too are much bigger than the pretalaiotic
talaiotica com per fer-se coneixedora a I'ull expert.
ones which used to be nippled and were often
Per primer, les peces solen esser més grosses i les
perforated. Likewise, there is a clear difference
parets més gruixades. També són molt més abun-
between funeral and domestic potters: the first having
dants els culs plans, les anses són de banyó, molt
a similar size to those of theirpretalaiotic homologues
més grosses que les pretalaiotiques, que solen esser
in which predominate the crest line forms. By the
de mugró, sovint arnb perforacions. Tanmateix, hi ha
latter talaiotic period there appears the bridge or
una clara diferencia entre ceramiques funeraries i
zoomorphical handles.
d'ús domestic; les primeres són de mides semblants
There are two well-differentiated ages regarding
a les seves homologues pretalaiotiques arnb predo-
wheel-made pottery. The first one, Punic, Greek and
mini de les formes carenades. En els moments finals
Roman potters, placed in a time comprising from
del talaiotic apareixen les anses de pont o zoomor-
Majorcan and Classical populations first contacts,
fiques.
since Eivissa was founded, until the abandonment of
De la ceramica feta a torn que podem trobar a les
the caves; the second, the pottery from the Muslim
coves, en tenim de dues epoques ben separades en
epoch, placed almost af the end of the Islam period on

el temps. Primer les ceramiques púnica, grega i ro-
the Eastern Islands of Al-Andalus. Establishing
mana, que se situen cronologicament entre els pri-
certain criteria to distinguish both ages would be too
mers contactes dels mallorquins amb els pobles clas-
complicated but what is sure is that, in many cases,
sics, a partir de la fundació d'Eivissa, fins a
Muslim pottery differs from classical one in an
I'abandonament de les coves; i, segon, la ceramica
abundant decoration, barroc forms and presence of
d'epoca islamica quasi totalment dels darrers temps
glazing.
de I'lslam a les llles Orientals d'Al-Andalus. L'establi-
ment d'uns criteris segurs per distingir-ne una de I'al-
tra seria massa complicat pero podem dir que, en
A few examples of
molts de casos, la ceramica islamica es distingeix de
archaeological caverns
la classica per I'abundancia de decoració, el barro-
quisme de les formes i la presencia de vidriat.
SON MATGE
The Balma de Son Matge is a relevant example
Alguns exemples de cavitats
of prehistoric deposit; it is a tiny shelterplaced on the
arqueologiques
foot of a cliff in the Valldemossa estret and it
represents one of the only two deposits where the
aceramic period is typified. Al1 through its 36 levels a
SON MATGE
long series of cultural episodes are represented,
Un exemple cabdal de jaciment prehistoric és la
covering from the aceramic to the latter talaiotic one,
Balma de Son Matge, petit recer sota una penya si-
from approximately the year 200 B.C. In the lower
tuat a I'estret de Valldemossa i un dels dos únics ja-
levels bones of Myotragus mixed with fire embers
ciments on esta representat el període aceramic. En
can be found thus proving the coexistence of man and
Planimetria de la Balma de Son Matge (Valldemossa).
Survey from Balma de Son Matge (Valdemossa).
els seus 36 nivells presenta una llarga serie d'episo-
Myotragus and, in consequence, that its extinction
dis culturals des del susdit fins al talaiotic tarda de
was caused by human activity. There are also 25
devers el 200 a.c. Als nivells inferiors podem trobar
levels of pretalaiotic dwelling-room whose bottom is
ossos de Myotragus en relació a restes de foc, prova
very ancient, as in the moiety of its thickness there
de la coexistencia d'Home i Myotragus i, per tant, que
can be observed some levels containing incise
la seva extinció va esser conseqüencia de I'acció hu-
pottery of the baker ware style which has been dated
mana. Hi ha també 25 nivells d'habitació pretalaioti-
in 1870 B.C.
ca, amb la base de molta antiguitat, ja que a la meitat
Leve1 7 delimitates a clear talaiotic horizon,
de la seva potencia trobam nivells amb ceramica in-
certainly ancient, between 1350 and 1150,
cisa de tradició campaniforme datada el 1870 a. C.
correspondent to a funeral use in which abundant
El nivel1 7 marca un clar horitzó talaiotic, forca
pieces of bronze can be found -bracelets, burins and
antic, entre el 1350 i el 11 50 corresponent a un ús fu-
knives-.
nerari on trobam abundants peces de bronze
The upper levels correspond to rather poor-
-bracalets, punxons i ganivets-.
in-material burials in lime from the latter talaiotic
Els darrers nivells corresponen a enterraments
period, where only a few beads of glass necklaces,
en calq del talaiotic tarda bastant pobres de materials,
iron bangles and small offering vases have been
ja que només hi trobam alguns grans de collar de vi-
found.
dre, polseres de ferro i petits vasos d'ofrenes.
Curiously, there is a prolonged time of

Curiosament hi ha un Ilarguíssim període
abandonment since the end of the talaiotic period and
d'abandonament entre el final del talaiotic i el 280
280 B.C, when burials in lime commenced to be
a.c. quan comencen els enterraments amb calc.
realized.
cal^ 1 Lime
Carbó 1 Coa1
Tall estratigrafic de la Balrna de Son Matge (segons
m Inhurnaci~ons
1 Burials
ROSSELLÓ
& WALDREN, 1973).
m Terra roja 1 Terra Rossa
m
Stratigraphic cross-section of Balma de Son Matge
Terra / Ground
(Validernossa) (afier ROSSELLÓ & WALDREN, 1973).
Cendra 1 Ashes
m Sedirnentació 1 Sedimentation
* Analisic f Analysis
COVA DES NEGRET
COVA DES NEGRET
Amb aquest suggestiu nom coneixem una petita
Such a suggestive name (Little Nigger's Cave)
cavitat, situada a la cara nord de la Serra d'Alfabia, al
stands for a small cavern placed on the northern
peu d'un penyal, part damunt les cases de sa Coma.
slope of Serra dJAlfabia, at foot of a boulder, over the
Malgrat el seu poc desenvolupament horitzontal
houses of Sa Coma. In spite of its low horizontal
-esta constituida per una única sala de 20 x 15 m-
development -it is formed by a unique hall of 20 x
té una notable fondaria: a I'enfront de la sala hi ha un
15 m- its depth is notable anda we1121 m in depth is
pou que arriba als -21 m. El seu diposit arqueologic
located on the frontage of the hall. Its archaeological
no és gaire important; la majoria del pis és de colada
deposit is rather unimportant, most of the floor being
i només s'hi han trobat restes en alguns racons. Tan-
flowstones, and only few remains have been found.
mateix, aquestes restes en forma de fragments cera-
These findings, for instance some pottery fragments
mics i un punxó de bronze han permes determinar
and one bronze burin, have allowed to determine that
que la cova va estar ocupada durant el pretalaiotic i
the cave was occupied during both the pretalaiotic
el talaiotic, i que degué servir de refugi o d'amagatall
and the talaiotic periods as well as that it probably
en epoca islamica (VENY, 1968).
served as a shelter or hideout during the lslamic
Més interessant que el valor arqueologic és ei
epoch (VENY, 1968).
seu valor com a lloc Ilegendari. La llegenda que hi té
Its legendary value is greater than its
seu ens parla d'un negret que hi sortia el dissabte de
archaeological one. The legend talks about a little
nigger who went out every First Day of Passover. If a
lucky one got to give him a candle alight during the

last mass, the little nigger would burnt into a pile of
golden coins; the point is that al1 the offering had to be
done before the first stroke of Glory so that, as the
time elapsed was steadily short, none was ever able
to touch him and he always went back to the cave,

where he might still be waiting for someone to catch
up with him (ALCOVER, 1903).
Returning to reality, it is likely that the legend is
inspired in Joan Albertí, alias Negret, the bandit who
used the cave as a refuge and was captured in 1605
(RUL.LAN, 1875).

COVA DELS OSSOS
Known from immemorial times, as it name points
out (Cave of the Bones), stays this cave of

Pasqua. Si cap afortunat aconseguia dur-li una can-
dela encesa amb el foc nou, que s'encén a I'ofici d'a-
quell dia, el negret esclafiria en un caramull de mo-
nedes d'or; pero aixo s'havia de fer abans del primer
toc de Gloria, i com que el temps curtejavaferm entre
I'encesa del llum i la primera batallada, ningú fou ca-
pac d'esser a temps de tocar-lo, i el negret se'n torna
sempre a la cova on encara hi deu esser, esperant
que qualcú I'aglapesqui (ALCOVER, 1903).
Tocant de peus a terra és possible que tal Ile-
genda vingui inspirada pel bandejat Joan Albertí,
alias Negret, que tenia el seu cau a la cova i que fou
capturat I'any 1 605 (RUL.LAN, 1 875).
COVA DELS OSSOS
És una de les cavitats d'interes arqueologic co-
negudes des de ternps immernorial com ho indica el
seu nom popular. Esta situada al coster occidental
archaeological interest. It is located on the northern
del Puig de s'Alcadena, ben davant les cases de
slope of Puig de sJAlcadena, just in front of the
s'olivaret, dins la possessió de sa Font Figuera. El
houses of sJOlivaret in the land of Font Figuera. Fra
pare VENY (1 968) hi va fer una prospecció I'any
Veny (1968) made a prospection in 1948 and
1948, replegant materials del pretalaiotic, malgrat la
gathered pretalaiotic materials, despite the hardened
duresa dels seus sediments bastant concrecionats.
sediments which were quite concretioned. He found
Hi troba nombrosos punxons de bronze, botons d'os
plenty of bronze burins, bone buttons perforated in V
de perforació en V, plaquetes triangulars del mateix
chape, small bronze triangular plaques and
material i fragments de vas bitroncoconic.
fragments of bitroncoconic vases.
COVA DES MOROS DES TOSSALS
COVA DES MOROS DES TOSSALS
Aquesta caverna esta situada al pregon i ferest
This cavern is placed in a deep and steep gully
barranc per on s'obre camí el Torrent des Prat, entre
over the path of Torrent des Prat, between Tossals
els massisos des Tossals i de Massanella, en un punt
and Massanella peaks, in a wild and beautiful site; it
de gran bellesa i molt esquerp; esta penjada en una
is dangling from a precipite and a bit of climbing is
timba i per arribar-hi s'ha de fer una petita escalada,
needed to reach it, whatproves that Majorcan natives
aixo prova que els indígenes mallorquins aprofitaven
occupied any cave they found suitable even if their
les coves que els semblaven convenients, indepen-
access was eventually difficult.
dentment de la seva dificultat d'accés.
Recent history of this cave is well-illustrating of
La historia recent d'aquesta caverna és ben
the misfortune involving many Majorcan deposits: as
il-lustrativa de la dissort que ha acompanyat molts de
its name indicates (Cave of the Moors from Tossals),
jaciments arqueologics mallorquins: era coneguda
it was known since immemorial times; every coal-man
des de temps immernorials com ho prova el seu nom
working nearby used to enter it and to remove the
popular; tots els carboners que feien feina a la zona
sediments when looking for remains from the Moors
la visitaven i en remenaven els sediments cercant
times, therefore seriously damaging the deposit.
But its definitive decay is due to the local peasant
who decided to empty it completely to use the ground
as manure for his sown fields. He invested a few spells
between 1937 or 1938 to do the work; the
archaeologicalmaterials which were removed are now

definitively lost: great quantity of human skeletons and
pottery pieces were dispersed and crashed; only two
entire vases and one silex knife could be saved, both
being now exposed at the Museu de Lluc (VENY,
1968). Thereafter, the same author realized a sound in
that site and gathered different pieces which allow to
establish the chronology of the cave occupation,
between the time when silex knives were applicable
(ancient pretalaiotic) and that of bridge handles (latter
talaiotic).

restes dels temps des moros, cosa no gaire bona per
AVENC DE LA PUNTA
al jaciment.
A very interesting aspect of the latter talaiotic is
Pero el que significa la seva ruina definitiva va
burial in wooden coffins. One of the deposits,
esser la pensada que va tenir el pages des Tossals
representative of such a cultural pattern is Avenc de
de buidar-la tota per emprar-ne la terra com a adob
la Punta, placed in the samely named area between
per als seus sembrats. Aquesta tasca li va ocupar una
serie de temporades devers els anys 1937 o 1938; el
material arqueologic que se'n va treure es perdé sen-
se remissió: gran quantitat d'esquelets humans i pe-
ces de ceramica foren escampats i destruits; només
se'n salvaren dos vasos sencers i un ganivet de sílex
que avui són al Museu de Lluc (VENY, 1968). Poste-
riorment aquest autor hi va realitzar una cala, recu-
perant diferents materials que ens permeten establir
una cronologia p e r a la seva ocupació entre els mo-
ments de vigencia dels ganivets de sílex (el preta-
laiotic antic) i el de les anses de pont (el talaiotic
tarda).
AVENC DE LA PUNTA
AVENC DE LA PUNTA
Un aspecte ben interessant del talaiotic tarda
TOPOGRAFIA
són els enterraments en baguls de fusta. Un dels ja-
M. Trias
M. Espinar
ciments que ens il.lustren aquesta forma cultural és
I'Avenc de la Punta, situat al paratge del mateix nom
entre les carreteres de Sant Vicenc i del Port de Po-
Ilenca. Es tracta d'un cas excepcional ja que els taüts
sembla que tenen forma de toro. També és excep-
cional perque es tracta d'una cavitat d'accés vertical;
per arribar a la galeria inclinada on se situen els en-
terraments hem de superar un pou de 18 metres de
fondaria. Alguns marges faciliten la col.locació dels
morts per a la seva cremació (ENCINAS, 1974). La
hipotetica reconstrucció d'un d'aquests toros-sarco-
fag es pot veure al Museu Municipal de Pollenca.
Sant V i c e n ~
and Port de P o l l e n ~ a
roads. It is an
outstanding example as the coffins seem to have the
COVA DES MORO
shape of a bull. It is also remarkable because its
Una altra utilització de les coves que fins aquí no
access is vertical; to reach the inclined gallery were
havíem esmentat 6s I'Ús cOm a ~ I O C
de proveiment
burials are present, a pit 18 m in depth must be
d'aigua. En aquest cas es tracta d'una Caverna tos-
surpassed. Several walls facilitate the placement of
tanera, la Cova de sa Font o des Moro de I'illa de sa
the dead to be cremated (ENCINAS, 1974). A
Dragonera. És una cavitat d'entrada no gaire facil,
hypothetical reconstruction of one of these bull-
una fissura de 13 metres de desnivell, actualment su-
sákophagus can be seen at the Museu Municipal de
perat per una escala feta de pedra que facilita molt
Pollenca.
Planol del jaciment de I'Avenc de la Punta ( P o l l e n ~ a )
Survey of the deposit from Avenc de la Punta (Pollen~a)
(segons ENCINAS, 1974).
(after ENCINAS, 1974).

COVA DES MORO
There is another use caves have been given
which we have not mentioned yet: water supplying
cites. The Cova de sa Font or Cova des Moro is a
coastal cavern in the island of Sa Dragonera. Its

access, a fissure 13 m. steep, is not easy a t al1
although, nowadays, there is a scale made of stones

which facilitates the entrance to the lowerzone where
a brackish lake containing lots of pottery fragments
can be found. According to the typology of those
materials andas no indigenous pottery is present, we
assume that autochthonous people never used it
but that Punic and Roman navigators certainly

did, between the IV B.C. and the IV A.D. (EN-
I'accés a la zona inferior on trobam un llac d'aigua sa-
CINAS, 1971). Curiously, there can also be found
lobrosa amb abundantíssims fragments de ceramica.
materials from the Islamic period, although they do
Vista la tipologia d'aquests materials i corn que no hi
not seem to indicate that the cave was used as a
trobam ceramica indígena, deduim que els autoctons
hideout.
no I'empraven i els usuaris de la cova eren navegants
CAVES AS ISLAMIC HIDEOUTS
púnics i romans que la freqüentaven entre el segle IV
a. C. i el segle IV d. C. (ENCINAS, 1971). Curiosa-
A great number of caves where frightened
ment hi trobam materials d'epoca islamica, encara
Muslims looked for refuge stay today as a testimony
que no sembla que procedesquin d'un ús de la cova
of the dramatic events occurred when Majorcan
corn a amagatall.
Muslim world was devastated. Within this cave, there
can be found almost superficial pottery, as their

COVES D'AMAGATALLS ISLAMICS
geological evolution has had no time as to cover the
floor with sediments. Just the visitors action has
Testirnoni dels dramatics esdeveniments que
broken the abandoned materials.
significaren la destrucció del món arab mallorquí, són
uns sens nombre de coves on s'amagaren els musul-
mans atemorits. Aquí la ceramica es troba practica-
ment en superfície ja que I'evolució de la cova no ha
tengut temps de colgar-la de sediments. Només I'ac-
ció dels visitants ha anat esmicolant els materials
abandonats.
Fins i tot en coves petites i incomodes corn la de
ses Talaies, al terme de Sant Lloreng, s'han trobat
tests de ceramica de luxe amb magnífic vidriat; aixo
evidencia el seu ús corn a amagatall ja que els usua-
ris normals de la cova, pagesos o pastors, no ten-
drien en via ninguna aquesta ceramica.
Ultra aquests materials fragmentats i malmesos,
hem trobat amagatalls amb peces senceres a més
d'eines i claus, corn hem citat més amunt. Els dos
únics casos descrits d'una manera seriosa són la Co-
veta des Rovell d'Escorca i la Cova dets Amagatalls
de Manacor, que són a dos indrets del nostre territo-
ri tan diferents i tan allunyats entre si que ens fan pen-
sar que n'hi podria haver per tot. El cas més espec-
tacular és el de la darrera cavitat citada, on s'havien
fet obres d'acondicionament, amargenant el pis i fent-
hi closos de paret seca a manera de petites habita-
cions. Amagades arreu de la cova s'hi trobaren eines
i restes de ceramica, alguna de les quals era de valor
incalculable corn una safa daurada de decoració sen-
se cap paral-le1 andalusí.
TOPOGRAFIA
NLTrias J. Rosselló

Even inside small and uncomfortable caves there
have been found some fragments of luxurious pottery
with magnificent glazing; this fact evidences that they
were sure hideouts, as normal users, peasants and
shepherds, would not have had this ware.
Apart from those broken and damaged materials,
we have found hideouts with complete pieces, tools
and keys, as we explained above. The two only cases
which have been seriously described are Coveta des
Rovell, in Escorca, and Cova dets Amagatalls, in
Manacor; both being so different and far from each

other that we may assume that there must be some
more of them all through the island. The second one,
Cova dets Amagatalls, is the most spectacular
example, where conditioning works were carried out
in the form of floor edging and walls without concrete
enclosing small~rooms.

In the cave, hidden here and
there, there have been found tools as well as pottery
remains, some of them being really valuable, as a
golden luster-painted plate showing a decoration
having no similarity with any other Andalusian piece.
COVA DE SON SANT MART^
The Cova de Sant Martí or Cova de Son
Santmarti, in the municipality of Alcúdia, is a singular
example of a cave used for religious purpose
following the tradition of the prehistoric natives. The
Cova dets Amagatalls. Taula de formes de ceramica mu-
cavern was transformed into a genuine church with
sulmana comuna. 1, olleta de la Cova dets Amagatalls;
two altars, one dedicated to Saint George and the
2 , alfabia amb anses de la Coveta des Rovell; 3, ribell o
other to Saint Martin. Added to the altars there is a
cossi de la Cova des Diners; 4, cossi de la Cova dets
monumental scale to avoid the difference of level
Amagatalls; 5-6, alfabies amb canal a la boca de la Cova
des Diners; 7-8, gerres amb decoració pintada de la Co-

between the ground and the cavern floor, a s the
va des Rovell.
opening comes from the sunk roof.
Cova dets Amagatalls (Manacor). Table of shapes of
comrnon Muslim ceramics. I, small pot from Cova dets
Amagatalls; 2, large earthenware jar with grips from
Coveta des Rovell; 3, wash-bowl or basin from Cova des
Diners; 4, basin from Cova dets Amagatalls; 5-6, large
earthenware jars with step at the mouth from Cova des
Diners; 7-8, pitchers with drawn decoration frorn Cova
des Rovell.

COVA DE SON SANTMART~
Un cas curiós de caverna amb una finalitat reli-
giosa, en la millor tradició dels indígenes prehistorics,
es la Cova de Sant Marti o de Son Santmartí al terme
d'Alcudia. La cavitat ha estat convertida en una
autentica església amb dos altars, un de dedicat a
Altar de Sant Jordi a la Cova de Son Santmarti.
Sant Jordi i I'altre a Sant Marti. A més dels altars, hi
ha una monumental escala per superar el desnivell
Sant Jordi'saltarin Cova de Son Santmarti(A1cÚdia).
entre el terreny i el pis de la cavitat, ja que la boca és
un abisament del paladar.
Due to a lack of evidences, it is difficult to admit
Per manca d'evidencia és difícil d'acceptar-hi
the existence of a place of cult from' the
I'existencia d'un lloc de culte paleocristia o, fins i tot,
palaeochristian period, or even from former times
anterior al cristianisme; pero, tanmateix, la seva anti-
previous to christianism; bot, in any case, its antiquity
guitat es ben notable: la primera notícia escrita es de
is notable: the first written report dates from 1268,
I'any 1268, quan encara era Sant Martí de Pollen~a.
when it was still dedicated to Saint Martin of
Va esser restaurada diverses vegades. La més im-
Pollenpa. It was restored a few times. The most

N M
COVA DELS AMAGATALLS
Manacor
TOPOGRAFIA PARCIAL
M. Trias
F. Ruiz
SCM 16.8.81
o 2
10
m.
Els nombres romans indiquen els
llocs on es trobaren objectes amagats
Seccid a-g

Cova dets Amagatalls. Taula de formes de cerhmica mu-
Cova dets Amagatalls (Manacor). Table of shapes of fine
sulmanafina. 9-1 4, safes de la Cova dets Amagatalls; 9,
Muslim ceramics. 9-14, bowls from Cova dets
amb la inscripció BARAKA (la sort, la gracia de Déu); 12,
Amagatalls; 9, with the inscription BARAKA (the Lck, the
decorada amb daurat; totes les altres, excepte la 14, fo-
grace of Good); 12, golden decorated bowl; every bowl,
ren trobades en el seu amagatall original; 16-17, olletes
but number 14, were found in their original hide; 16- 17,
decorades amb manganbs esgrafiat i cordons de vidriat;
small pots decorated with manganese graffite and strings
18, safa de la Cova de ses Talaies; 19-20. safes de la Co-
of glazed; 18, bowl from Cova de ses Talaies; 19-20,
va des Diners.
bowls from Cova des Diners.

portant és la reconstrucció dels altars en estil gotic
important work was the reconstruction of the altars in
entre els anys 1632 i 1633. Aixo fou després que el
a gothic style made in 1632 and 1633. Those works
miracle del S'ant Crist dlAlcúdia, prodult el 24 de fe-
took place long after the miracle of the Sant Crist
brer de I'any 1507, convertís la cova en un lloc de
dJAlcúdia, occurred in 1507 on February the 24 , so
gran devoció. Aquest és el miracle en boca dels tes-
that from then onwards the cave became a place of
timonis dels fets: Faent-sa processó perla esterilitat
devotion. This is how events happened, told by
del temps.. .algloriós Sant Martíde la cova; e eixint la
someone who witnessed them: walking in a
dita processd de la dita cova per tornar-se a la vila de
procession throughout the barrenness of times ... in
Alcúdia, és estat vist per tots los venerables ...q ue lo
honour of Sant Martí of the cave, the blessed; and
dit crucifici suava d'aygua ab algunes gotes de sanch
going such procession from the cave to the village of
(VENTAYOL, 1928).
Alcúdia, every personality there could see.. that the
Malgrat la gran afluencia de fidels que hi anaven
mentioned crucifix was exuding water with a few
en pelegrinatge des de tots els pobles de Mallorca, la
drops of blood (VENTANYOL, 1928).
devoció va anar minvant. Tant és així que I'any 1827
Despite the great rush of faithfulpeople who went
s'hi suprimeix el culte per I'estat indecorós d'abando-
on a pilgrimage frorn many different localities of
nament en que es trobava, car fins i tot s'hi guardava
Mallorca, devotion gradually decreased. Finally, in
bestiar.
1827, the cave was banned to cult, due So its pathetic
Restaurada I'any 1887 per la Societat Arqueolo-
state of abandonment, as even beasts were kept in it.
gica Lul.liana és avui en dia un monument ben digne,
It was restored in 1887 by the Societat
mancat, pero, del fervor popular d'un temps.
Arqueologica Lul.liana and i t is today a worthy
monument, however, it lacks the fervour that people
once awarded to it.
Bibliografia / References
ALCOVER, A. M. (1 903): Folklore Balear. Tradicions populars ma-
ENCINAS, J. A. (1 971): Nota arqueolbgica sobre la Cova de sa Font.
llorquines. B.S.A.L. Tom X. núms. 278-279. Ciutat de Mallorca.
Speleon, 18:61-68. Barcelona.
AMOROS, L. (1 974): La cueva sepulcral pre-romana de Son Maimó
ENCINAS, J. A. (1972): Las cuevas de incineración en Pollenca (Ma-
en el término municipal de Petra (Mallorca). Com. V I Symp.
llorca). Com. I r Cong. Nac. Esp. (1 970). l
: 137-1 42. Barcelo-
Preh. Pen. Preh. Arg. 1s. Bal. (1 972) pags. 137-1 70. Barcelona.
na.
BOSCH I GIMPEWA, P. (1932): Etnologia de la Península Iberica.
ENCINAS, J. A. (1974): Note on the exploration oi the Avenc de la
Editorial Alfa. Barcelona.
Punta, Majorca. British Cave Research Assoc. Vol. 1 núm.
COLL, J. (1991): Seriación cultural del Coval d'en Pep Rave (Sóller,
2:127-130.
Mallorca). Elementos calcolíticos y talaióticos. Trabajos de
ENCINAS, J. A. (1983): Cova de Son Santmartí. Speleon, 26-27.
Prehistoria. Vol. 48. Madrid.
Barcelona.
COLOMINES, J. (1915-1920): L'Edat del Bronze a Mallorca. AIEC,
ENSENYAT, C. (1981): La cuevas sepulcrales mallorquinas de l a
VI. Barcelona.
Edad del Hierro. Ministerio de Cultura. Madrid.

GUERRERO, V. (1979): El yacimiento funerario de Son Boronat
(Calvia, Mallorca). B.S.A.L. Tom XXXVII.
PLANTALAMOR, L. (1974): Avance al estudio de la cueva de Son
Mallol dlEstabliments (Palma de Mallorca). Com. VI. Symp.
Preh. Pen. Preh. Arq. 1s. Bal. (1 972). pags. 89-1 00. Barcelona.
ROSSELLÓ, G. (1 972): La prehistoria de Mallorca. Mayurqa, 72. Ciu-
tat de M.allorca.
ROSSELLÓ, G. & WALDREN, W. (1973): Excavaciones en el abrigo
del bosque de Son Matge. Not. Arq. Hip., 2:211-286. Madrid.
ROSSELLÓ, G. (1979): La cultura talaiotica. Edicions Cort. Ciutat de
Mallorca.
RULLAN, J. (1875): Historia de Sóller. lmpremta Felip Guasp. Tom
1. pag. 25. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M. & MIR, F. (1977): Les coves de la zona de Can Frasquet.
Cala Varques. Endins, 4:21-42. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M. (1 979): Nota previa a I'estudi de les ceramiques de la Co-
va des Diners. Endins, 5-6:75-80. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M. (1981): Noticia preliminar del jaciment islamic de la Cova
dets Amagatalls. Endins, 859-74. Ciutat de Mallorca.
TRIAS, M.; SOBERATS, F. & BOSCH, J. R. (1992): Troballes d'epo-
ca islamica al Puig Caragoler de Femenia. La Coveta des Ro-
vell (Escorca, Mallorca).Endins, 17-18:73-80. Ciutat de Mallor-
ca.
VENTAYOL, P. (1928): Historia de la muy noble, leal, ilustre, invic-
ta, etc., ciudad fidelisima de Alcúdia, desde los tiempos prehis-
tóricos hasta nuestros días. Tom II. Biblioteca de última Hora.
Ciutat de Mallorca.
VENY, C. (1968): Las cuevas sepulcrales del Bronce antiguo de Ma-
llorca. C.S. /.C. Madrid.
WALDREN, W. (1974): Evidence of the extinction of the Myotragus
Balearicus.Com. VI. Symp. Preh. Pen. Preh. Arg. 1s. Bal. (1 972)
pags. 32-38. Barcelona.
WALDREN, W. & ROSSELL~,
G. (1 975): Excavaciones en la cueva
de Muleta (Sóller, Mallorca). Los niveles arqueológicos. N.A.H.,
3: 73-1 08.