Aspectes bioclim�tics del carst de Mallorca : bioclimatic aspects of karst in Mallorca
ENDINS, n." 20 1 Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 3. 1995. Palma de Mallorca.
ASPECTES BIOCLIMATICS DEL CARST
DE MALLORCA
BIOCLIMATIC ASPECTS OF KARST
lN MALLORCA
Resum
El clima de Mallorca, mediterrani, amb temperatures entre suaus i calides durant tot
I'any (mitjana anual de 16,6 O C ) , permet una notable activitat dels processos carstics; no
tan intensa com a les zones tropicals, pero superior a la de zones mes fredes.
Damunt aquest nivell general d'activitat es superposen pautes de variació espacials i
temporals, degudes a la gran variabilitat dels elements climatics, principalment de la preci-
pitació. Aquesta presenta valors que oscil.len entre els 1.400 mm, a la Serra de Tramunta-
na, i quantitats al voltant dels 300 mm a I'extrem meridional de I'illa.
Abstract
The climate in Mallorca, typically Mediterranean, with temperatures between mild and
bot throughout the year (annual average of 16.6 OC), allows a remarkable activity of karstic
processes; not so intense as in the tropical areas, but superior to colder areas.
Above this general level of activity spatial and temporary variation patterns are
superposed, due to the great variability of climatic elements, mainly from precipitation. This
shows values that range from 1,400 mm, in Serra de Tramuntana mountain range, to around
300 mm in the southern end of the island.

Introducció
Introduction
El clima és molt important com a modulador dels
The climate is very important as a modulator of
processos carstics, tant directament, mitjan~ant
la in-.
karstic processes, both directly, through the direct
fluencia directa de la pluviositat i la temperatura en
influence of rainfall and temperature in the dissolution
els mecanismes de dissolució de la roca calcaria,
mechanisms of limestones, and indirectly, allowing
com indirectament, permetent-hi el desenvolupament
the growth of a certain kind of vegetation, which in its
d'un cert tipus de vegetació, la qual al seu torn afa-
turn will also favour dissolution through the activity of
vorira també aquella dissolució a través de I'activitat
roots and the respiration of the soil (JAKUCS, 1977).
de les arrels i de l a respiració del sol (JAKUCS,
In the first place, in this section we will make a
1 977).
general approach to the climate in Mallorca,
En aquest apartat farem en primer lloc una apro-
proceeding with the spatial variations of the climate
ximació general al clima de Mallorca, per a després
on the island, as well as the variations of climatic
parar atenció a les variacions espacials del clima dins
elements throughout time.
I'illa, així com a les variacions dels elements climatics
GUIJARRO (1986) has been the main source for
al llarg del temps.
the elaboration of data tables and diagrams, buf
La font principal per a I'elaboració de les taules
GAYA (1976 and 1984), GRIMALT (1989) and JANSA
(1976) have also been consulted as well as the
1 Societat d'Historia Natural de les Balears. Estudi General Lul.lia.
climatologic data from the Centre Meteorologic de
C1 Sant Roc, 4. E-07001 Palma de Mallorca.
Balears (C. M. B., severa1 years).

de dades i diagrames ha estat GUIJARRO (1986),
General view of the climate
pero també s'han consultat GAYA (1976 i 1984), GRI-
in Mallorca
MALT (1 989) i JANSA (1 976), així com les dades cli-
matologiques del Centre Meteorologic de Balears
(C.M.B., diversos anys).
Mallorca is situated in medium latitudes, in the
western part of the Mediterranean, being submitted to
the alternated influence of two features of the general
Visio general del clima
circulation of the atmosphere: 1) in the winter we are
situated in the southern part of the belt of general

de Mallorca
western winds and, from time to time, we receive the
frontal systems associated to it; 2) in the summer,
Mallorca es troba situada a latituds mitjanes, dins
however, the western winds belt rises to a higher
la Mediterrania occidental, i aixo fa que estigui sot-
latitude, with which we remain under the influence of
mesa a la influencia alternada de dos trets de la cir-
the subtropical belt of high pressures, where the dry
culació general de I'atmosfera: 1) a I'hivern ens tro-
and sunny weather predominates and the few
bam a la banda sud del cinturó de vents generals de
rainfalls are of a convective character.
ponent, i de tant en tant en rebem els sistemes fron-
Apart from these general conditionings due to the
tals associats; 2) a I'estiu, en canvi, el cinturó de po-
latitude of Mallorca, the configurations of the
nents puja de latitud, amb la qual cosa quedam sota
orography around the Mediterranean impose other
la influencia del cinturó subtropical d'altes pressions,
characteristics on the climate. In fact, the mountains
en el que predomina el temps sec i assolellat, i les po-
of the Atlas in the South, the Betic and the lberian
ques precipitacions són de caracter convectiu.
ranges in the West, and the Pyrenees and the Alps in
Apart d'aquests condicionants generals deguts a
the North, act like barriers which alter notably the
la latitud de Mallorca, les configuracions de I'orogra-
circulation of air that reaches the Mediterranean,
fia al voltant de la Mediterrania imposen altres carac-
producing great contrasts between the masses of air
terístiques al clima. En efecte, els sistemes muntan-
that often generate depressions and, in this manner,
yencs de I'Atles al sud, les serralades Betiques i
cause the western part of the Mediterranean to be
Iberica a I'oest, i els Pirineus i Alps al nord, actuen
one of the areas which has the greatest cyclogenetic
com a barreres que alteren notablement la circulació
activity in the world.
de I'aire que arriba a la Mediterrania, produint con-
The consequence of al1 this is a very irregular
trasts entre masses d'aire que sovint generen de-
climate, with spectacular variations of the amount of
pressions, i fan de la Mediterrania occidental un dels
precipitations from one year to another. The
llocs amb major activitat ciclogenetica del món.
Mediterranean itself constitutes a very important
La conseqüencia de tot aixo és un clima molt irre-
climatic factor. The heat accumulative capacity of sea
gular, amb variacions espectaculars del regim de pre-
water acts like a moderating element of the
cipitació d'uns anys a altres. La mateixa mar Medi-
temperature variations, both in the daily cycle and
terrania és un factor climatic molt important. La
among the seasons of the year. This is why our
capacitat acumuladora de calor de I'aigua de la mar
winters are relatively mild, with few frosts, and
actua com a element moderador de les variacions de
summers, although hot, do not attain the maximum
temperatura, tant dins el cicle diari com entre les es-
temperatures typical of more continental areas. The
tacions de I'any. És així com els hiverns són relativa-
accumulated heat through the action of the sea during
ments suaus, amb poques gelades, i els estius, en-
the summer has another effect: on being reverted to
cara que calids, no es caracteritzen pels maxims de
the air in the autumn, it contributes to destabilize the
temperatura propis de zones més continentals. La ca-
atmosphere and when the irruption of cold air occurs
lor acumulada per la mar durant I'estiu té un altre
in the middle and the upper layers of the troposphere,
efecte: en ser tornada a I'aire a la tardor, contribueix
the most severe storms of the year take place and the
a inestabilitzar I'atmosfera i, amb ocasió d'invasions
greatest amounts of precipitation are collected, up to
d'aire fred a les capes mitjanes i altes de la troposfe-
the point of producing, quite frequently, floodings
ra, es produeixen les tempestes més fortes de I'any i
through the overflowing of the mountain streams
es recullen les majors quantitats de precipitació, fins
more affected by the intense stormy rains.
al punt de produir, amb certa freqüencia, inundacions
Al1 these factors are reflected in the general
per desbordament dels torrents més afectats per la
climate of Mallorca which we will ilfustrate with the
pluja.
pluvio-thermic diagram of Sant Joan, a locality
Tots aquests factors es reflecteixen en el clima
situated far from climatic extremes of the island
general de Mallorca que il.lustrarem amb el diagrama
(Figure 1 and Table 1). With 153 m height, it has an
ombrotermic d'una localitat de I'illa, Sant Joan, allu-
annual average precipitation of 584 mm, with a
nyada dels extrems climatics (Figura 1 i Taula 1). Amb
monthly maximum of 93.8 mm i n October and a
153 m d'altitud, té una precipitació anual mitjana de
minimum of 8.7 mm in July. Practically al1 this amount
584 mm, arnb un maxim mensual de 93,8 mm a I'oc-
falls in the form of rain: the fa11 of snowflakes on the

SANT JOAN
(503,4383)
153 m
plain of Mallorca is merely anecdotal and, during
some of the 15 annual stormy days, hailstones can
16.6 'C
584 mm
fall but with an insignificant contribution to the total
amount of precipitation. The annual average number
of days with precipitation equal or over 1 mm are 60,
and in 18 of them 10 mm can b e attained or

surpassed.
With regard to temperatures, the annual average
is of 16.6 OC, with 31.1 OC as the average of daily
maximums of the hottest month (August), and 5.6 OC
as the average of daily minimums of the coldest
month (January). Occasionally, there may be frosts
(the days with a minimum temperature of O OC or less)
from December to March.

In Table I the monthly average data of a few
Figura 1: Diagrama ombrotermic d'una localitat representativa de
climatic elements and a hydric balance according to
Mallorca.
Thornthwaite's method are presented. We are able to
Figure 1: Pluvio-thermic diagram of a representative locality in
perceive from it that the soil remains dry from June
Mallorca.
until September and saturated from December until
April. However, this average balance is only an
tubre i un mínim de 8,7 mm el juliol. Practicament to-
approximation to reality, because precipitation
ta aquesta quantitat cau en forma de pluja: la caigu-
usually falls accumulated in a few days and not
da de flocs de neu al Pla de Mallorca es un fet
distributed throughout each month. Therefore, the
anecdotic, i alguns dels 15 dies anuals de tempesta
34.9 mm in August will produce a certain humidity to
pot caure calabruix, pero amb una contribució insig-
the soil, although only for a shortperiod of time, a fact
nificant al total de precipitació. El nombre mitja anual
that would just be reflected in a hydric balance carried
de dies amb precipitació igual o superior a 1 mm són
out with daily data. The same would occur with the
60, dels quals 18 assoleixen o superen els 1 O mm.
excess of water (surface run-off and infiltration), that
Pel que fa a les temperatures, la mitjana anual es
although it is nul1 during the months of maximum
de 16,6 OC, amb 31 ,I OC com a mitjana de les maxi-
precipitation as the humidity reserve of the soil is
mes del mes mes calid (agost) i 5,6 OC de mitjana de
being refilled, a t a daily level we would find an excess
les mínimes del mes mes fred (gener). Ocasional-
during the days that the heavy rains fall, as it really
ment hi pot haver gelades (dies amb mínima igual o
happens. The estimated real evapotranspiration data
inferior a O OC) de desembre a marq.
-which are calculated from the temperatures, but
A la Taula I es presenten dades mensuals mitja-
taking into account the availability of water (from
nes d'uns quants elements climatics i un balanq hídric
precipitations or from soil humidity)-
reveal more
segons el metode de Thornthwaite. En aquest podem
interest because they can give an idea of the activity
veure que el sol roman sec des de juny fins a setem-
level of the vegetation which is to be expected in the
bre i saturat des de desembre fins a abril. No obstant,
locality.
aquest balanq mitja es nomes una aproximació a la
It is well-known how the solubility of carbon
realitat, perque la precipitació acostum,a a caure con-
dioxide, and as a consequence that of the limestone,
centrada en uns pocs dies i no repartida al llarg de ca-
varies inversely with temperature; which would
da mes. Per tant, els 34,9 mm d'agost produiran una
explain the different erosion rates corresponding to
certa humitat al sol, encara que per un curt període
rocks without soil cover. The existing relationship
de temps, cosa que sols quedaria reflectida en un ba-
between precipitations and regional karstic erosion
lanq hídric realitzat amb dades diaries. El mateix pas-
rates has also been proved,
once the
saria amb I'exces d'aigua (escorrentia superficial i in-
evapotranspiration values have been put aside
filtració), que encara que sigui nulala els mesos de
(A TKINSON & SMITH, 1976). Within Mallorca's
maxima precipitació per estar recarregant la reserva
general climate, temperatures and precipitacions that
d'humitat del sol, a nivell diari hi trobariem excessos
are recorded in the different karstic localities present
els dies amb pluges importants, tal com succeeix a la
remarkable spatial variations that will be dealt with
realitat. Mes interessants resulten les dades estima-
later on.
des d'evapo-transpiració real que, dedui'des a partir
de les de temperatura pero tenint en compte les dis-
ponibilitats d'aigua (de precipitació o d'humitat al sol),
poden donar una idea del nivell d'activitat de la vege-
Bioclimatic implications
tació que cal esperar a la localitat.
És ben conegut que la solubilitat del dioxid de
In the same diagram in Figure 1 we can observe
carboni, i com a conseqüencia la de la roca calcaria,
the most important feature of the Mediterranean

varia inversament amb la temperatura; aixo explica
climate: in the summer, when the temperatures are
les diferents taxes d'erosió corresponents a roques
higher, and therefore also the evaporative demands
desproveides de sol. També s'ha pogut demostrar la
of the atmosphere, it is when the precipitations attain
relació existent entre precipitacions i taxes regionals
their minimum. This fact is very stressful for the
d'erosió carstica, una vegada descomptats els valors
vegetation and, apart from plants with an annual cycle
de I'evapo-transpiració (ATKINSON & SMITH, 1976).
that complete their vital cycle during the humidperiod,
Dins el clima general de Mallorca, les temperatures i
only well drought-adapted trees and bushes can
precipitacions que s'enregistren en les distintes loca-
develop.
litats carstiques presenten importants variacions es-
The paradigm of Mediterranean tree is the holm-
p a c i a l ~
que seran tractades més endavant.
oak (Quercus ilex). Its small leaves, coriaceous due
to its strong impermeable cuticle, and with its stomata
situated a t a lighter back side due to its pilose
microstructures which protect them, are ideal for a

lmplicacions bioclimatiques
strict transpiration control. At the same time, its deep
roots guarantee the minimum of humidity essential to
Al mateix diagrama de la Figura 1 podem obser-
replace the lost water during the dry season. Both the
var el tret més important del clima mediterrani: a I'es-
holm-oak and the other woody Majorcan species
tiu, quan les temperatures són més altes, i per tant
(Pinus halepensis, Pistacia lentiscus, Olea europaea,
també les demandes evaporatives de I'atmosfera, és
Cistus sp, etc) are evergreen and therefore they do
quan les precipitacions assoleixen el seu mínim.
not have a well-defined falling period. However,
Aquest fet resulta molt estressant per a la vegetació
during the process of foliar renovation the falling
i, apart de les plantes de cicle anual (terofits) que
leaves are incorporated to the soil, where the
completen el seu cicle vital a I'época humida, només
decomposition processes take place which, with the
es poden desenvolupar els arbres i arbusts ben pro-
intervention of living organisms, cause the
veits d'adaptacions a la sequera.
concentration of carbon dioxide in the ground to be
El paradigma d'arbre mediterrani és I'alzina
higher in magnitude with regard to the open air.
(Quercus ilex). Les seves fulles petites, coriacees per
This phenomenon, the soil respiration, is
la forta cutícula impermeable, amb els estomes si-
favoured by the humidity and the temperature,
tuats en un revers més clar degut a les microestruc-
essential for the activity of decomposing organisms.
tures pil.loses que els protegeixen, són ideals per a
Therefore it is to be expected that the carbon dioxide
un estricte control de la transpiració. Al mateix temps,
concentrations in the soil, its washing produced by
unes profundes arrels garanteixen el mínim d'humitat
rain water, and the subsequent reaction of this
necessaria per a reemplacar I'aigua perduda durant
acidified water with limestones in the subsoil, will
els períodes de sequera. Tant I'alzina com les altres
attain its maximums in the autumn, and will also be
especies llenyoses de Mallorca (Pinus halepensis,
high in the spring, seasons in which there is a better
Pistacia lentiscus, Olea europaea, Cistus sp, etc) són
conjunction of temperature and precipitation values:
de fulla perenne, i per tant no tenen una epoca de cai-
in the winter the temperature is lower, a n d the
guda ben definida. No obstant, en el procés de reno-
summer is too dry.
vació foliar les fulles que cauen es van incorporant al
We must also consider the fact that the rain only
sol, on tenen lloc els processos de descomposició
falls in a reduced number of days, in which the rain
que, amb intervenció d'organismes vius, fan que la
takes the form of short periods of showers favouring
concentració de dioxid de carboni aterra sigui dos or-
the carbon dioxide of the soil to be recharged
dres de magnitud superior a la de I'aire.
between rainfalls, more than if the same amount of
Aquest fenomen, la respiració del sol, és afavo-
rainfall should fa11 better distributed like in atlantic
rit per la humitat i la temperatura, necessaries p e r a
clima tes.
I'activitat dels organismes descomponedors. Per tant
Fluctuations in the concentration of carbon
podem esperar que les concentracions de dioxid de
dioxide in the interior of karstic geosystems show a
carboni al sol, el seu rentat per I'aigua de pluja i la
strong dependence on the main features of the
posterior reacció d'aquesta aigua acidificada amb la
climate. If the role that carbon dioxide plays is
Les taules que es presenten corresponen a dades mitjanes men-
The tables shown correspond to monthly average data estimated N1
suals estimades a quadrícules de 1 kmz, peral període 1961 -1 980,
squares of 1 km 2, for the period 1961-1980, by means of a multiple
mitjanqant un rnodel de regressió múltiple (GUIJARRO, 1986).
regression model (GUIJARRO, 1986).
Explicació dels símbols: P = Precipitació; T =Temperatura; TM =
Explanation of the symbols: P = Precipitation; T = Temperature; TM=
Temperatura maxima diaria; T m =Temperatura mínima diaria; T m a =
Daily maximum temperature; Tm = Daily minimum temperature; Tma =
Temperatura mínima mensual; E(L) i ETP(L) = Evaporació i Evapo-
Monthly minimum temperature; E(L) and ETP(L) = Evaporation and
transpiració potencial (metode de Linacre); ETP = Evapo-transpira-
potential Evapotranspiration (Linacre's method); ETP = Potential
ció potencial (metode de Thornthwaite); R = R e ~ e ~ a
d'humitat al sol;
Evapotranspiration (Thornthwaite's method); R = Soil humidity
ETR = Evapo-transpiració real; DA = Deficit d'aigua; EA = Excés d'ai-
reserve; ETR = Real Evapotranspiration; DA = Water deficit; EA =
gua (escorrentia + infiltració).
Water excess (run-off + infiltration).

Valors mensuals de precipitació (mm), temperatures ( O C) i evaporació (mm):
Monthly precipitation values (mm), temperatures ( "C) and evaporation (mm):
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
Anual
P
49.7
43.7
49.3
52.9
40.3
23.5
8.7
34.9
55.7
93.8
61.5
69.9
583.9
T
10.0
10.3
11.2
13.4
17.4
21.5
24.9
25.4
22.6
18.3
13.7
10.8
16.6
TM
14.3
14.7
16.0
18.4
22.8
27.3
30.9
31.1
27.8
22.9
18.3
14.9
31.1
Tm
5.6
5.8
6.5
8.5
11.9
15.7
18.9
19.7
17.4
13.7
9.1
6.7
5.6
Tma
0.8
0.8
1.3
3.4
7.2
11.3
15.0
15.8
12.7
8.2
3.3
1.4
0.8
E(L.)
76.8
70.8
84.5
100.5 146.8 196.6 260.1 260.0 202.8 151.1 103.1
84.2
1737.3 '
ETP(L.) 60.8
55.9
66.4
79.1 116.8 158.6 212.1 210.7 162.1 119.2
81.3
66.9
1389.9
Balanc hídric (mm, pel metode de Thornthwaite) 1 Hydric balance (mm, using Thornthwaite's method):
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
Anual
P
49.7
43.7
49.3
52.9
40.3
23.5
8.7
34.9
55.7
93.8
61.5
69.9
583.9
ETP
20.8
22.6
31.3
45.9
80.8
117.3 153.4 148.1 106.3
68.1
35.7
23.0
853.3
R
100.0 100.0 100.0 100.0 .59.5
0.0
0.0
0.0
0.0
25.7
51.4
98.3
52.9
ETR
20.8
22.6
31.3
45.9
80.8
83.0
8.7
34.9
55.7
68.1
35.7
23.0
510.5
DA
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
34.4
144.7 113.2
50.6
0.0
0.0
0.0
342.9
EA
27.2
21.1
18.0
7.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
73.3
Taula 1 1 Table 1 : SANT JOAN (X = 503 km; Y = 4383 km; Z = 153 m)
Valors mensuals de precipitació (mm), temperatures ( OC) i evaporació (mm):
Monthly precipitation values (mm), temperatures ( "C) and evaporation (mm):
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
Anual
P
147.8 130.1 140.8 117.6
78.2
30.1
15.7
48.9
95.3 204.7
185.6 207.5
1402.3
T
10.5
10.6
11.6
12.9
16.5
20.6
24.5
24.8
22.4
18.0
14.0
11.4
16.5
N
11.5
11.9
13.1
14.9
19.7
24.8
28.7
28.7
25.8
20.2
15.4
12.3
28.7
Tm
9.6
9.4
10.1
10.8
13.2
16.4
20.3
20.9
19.1
15.7
12.5
10.4
9.4
Tma
5.9
6.2
6.0
7.7
10.1
13.5
17.7
18.9
16.5
12.7
8.0
6.7
5.9
E(L.)
96.2
87.4 103.1 108.2 142.1 183.6 234.0 231.8 189.4 150.5 115.8 101.5
1743.6
ETP(L.) 74.4
67.6
79.4
83.1 108.8 142.2 181.0 177.9 143.6 114.0
88.6
78.3
1338.9
Balanc hídric (mm, pel metode de Thornthwaite) 1 Hydric balance (mm, using Thornthwaite's method):
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
Anual
P
147.8 130.1 140.8 117.6
78.2
30.1
15.7
48.9
95.3
204.7 185.6 207.5
1402.3
ETP
23.2
24.3
33.9
43.7
74.6 109.7 149.5 142.4 105.2
66.8
37.7
25.8
836.8
R
100.0 100.0 100.0 100.0 100.0
20.4
0.0
0.0
0.0
100.0 100.0 100.0
68.4
ETR
23.2
24.3
33.9
43.7
74.6 109.7
36.1
48.9
95.3
66.8
37.7
25.8
620.0
DA
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
113.4
93.5
9.9
0.0
0.0
0.0
216.8
EA
624.6 105.8 106.9
73.9
3.6
0.0
0.0
0.0
0.0
37.9
147.9 181.7
782.3
Taula ll / Tablell: ALMALLUTX (X = 484 km; Y = 4405 km; Z = 698 m)
Valors rnensuals de precipitació (mm), temperatures ( OC) i evaporació (mm):
Monthly precipitation values (mm), temperatures ( "C) and evaporation (mm):
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
Anual
P
30.4
18.5
20.9
21.1
15.4
9.7
2.1
10.7
39.7
63.5
43.0
46.3
321.3
T
11.6
12.0
12.9
14.8
18.3
21.7
24.9
25.4
23.2
19.4
15.2
12.4
17.6
N
14.6
15.1
16.4
18.6
22.2
25.8
29.0
29.3
26.9
22.7
18.4
15.4
29.3
Tm
8.6
8.8
9.4
11.1
14.3
17.7
20.8
21.5
19.5
16.0
12.0
9.5
8.6
Tma
3.8
3.6
4.0
6.2
9.8
13.4
17.0
17.5
15.2
10.6
6.5
4.4
3.6
E(L.)
81.5
77.6
96.7 107.2 140.1
168.5 209.4 210.9 176.8 143.7 104.9
86.9
1604.2
ETP(L.) 64.0
61.2
76.9
84.6 109.8 131.4 163.1 163.2 136.2 110.9
81.6
68.0
1250.9
I Balanc hidric (mm, pel metode de Thornthwaite) 1 Hydric balance (mm, using Thornthwaite's method):
Gen
Feb
Mar
Abr
Mai
Jun
Jul
Ago
Set
Oct
Nov
Des
Anual
P
30.4
18.5
20.9
21.1
15.4
9.7
2.1
10.7
39.7
63.5
43.0
46.3
321.3
ETP
24.4
26.9
36.7
50.9
84.4 116.5 152.3 147.4 109.5
72.7
40.1
26.7
888.5
R
28.5
24.0
16.3
4.3
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
2.9
22.5
8.2
ETR
24.4
23.0
28.6
33.1
19.7
9.7
2.1
10.7
39.7
63.5
40.1
26.7
321.3
DA
0.0
3.9
8.1
17.8
64.8
106.8 150.2 136.7
69.8
9.2
0.0
0.0
567.3
EA
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
0.0
I
TaulaIII 1 TableIIl: CAP DE SES SALINES (X = 504 km; Y = 4346 km; Z = 8 m)

roca calcaria del subsol, seran maxims a la tardor, i
considered with regard to the chemical equilibria
també alts a la primavera, estacions en les quals es
controlling the karstification processes, it is obvious
dóna una millor conjunció de valors de temperatura i
that bioclimatic aspects acquire a great irnportance in
precipitació: a I'hivern la temperatura és més baixa, i
the development of karst. GINÉS et al. (1987) have
I'estiu és massa sec.
observed that concentrations superior to 3 % are
També podem considerar que el fet de que la
frequent in Majorcan caves and that these values
pluja es doni només en un petit nombre de dies, en
reveal great oscillations during the annual cycle.
els quals la pluja cau en forma de xafecs de curta du-
rada, pot afavorir la recarrega del dioxid de carboni
del sol entre pluja i pluja, rnés que si la mateixa quan-
Spatial variations of the
titat de precipitació caigués més repartida, com als
climes atlantics.
Les fluctuacions de la concentració de dioxid de
carboni en I'interior dels geosistemes carstics mos-
Although the pluvio-thermic diagram of Sant
tren una forta dependencia dels principals trets del
Joan gives us a general idea of the climate in
clima. Si es considera el paper exercit pel dioxid de
Mallorca, we have to mention that the orography of
carboni en els equilibris químics que controlen els
the island, with its heights, those of Serra de
processos de carstificació, és evident que els aspec-
Tramuntana in the Northwest and those ofSerres de
tes bioclimatics adquireixen una importancia fona-
Llevant, less important, in the Southeast, introduce
mental per al desenvolupament del carst. G I N É S
et
considerable variations from one place to another.
al. (1 987) han observat que concentracions superiors
The most important are the rainfall variations
al 3 % són freqüents en les coves de Mallorca i que
(Figure 2), which oscillate between 1,400 mm in the
aquests valors mostren grans oscil-lacions al llarg del
heart of Serra de Tramuntana up to a little over 300
cicle anual.
mm in the southern points of the island (Cap de Cala
Figuera and Cap de ses Salines). Aparf from these
extreme conditions, most part of Serra de

Variacions espacials del clima
Tramuntana enjoys precipitations over 800 mm, and
the heights in the interior of Arta, in the Northeast,
receive-from 700 to 800 mm. In the rest of central and

Si bé el diagrama ombrotermic de Sant Joan ens
northern Mallorca they exceed 500 mm, and the
dóna una idea general del clima de Mallorca, hem de
southern part is the driest with less than 500 mm
dir que I'orografia de I'illa, amb les elevacions de la
annually.
Serra de Tramuntana al nord-oest i les de les Serres
With regard to average temperatures, the most
de Llevant, menys importants, al sud-est, introduei-
important factor is the altitude and it so happens that
xen considerables variacions d'uns llocs a altres.
we encounter the coldest areas in the heart of the
mountains, and the hottest on the coastalplains. The
thermometric oscillations throughout the day are,
however, greater on the plains or extensive valleys
than in the orographic heights, because radiative
interchanges are more intense, and besides the cold
air accumulates during the night which, due to its

greater density, moves down from the higher areas. It
is frequent to record, in the abundant calmed and
cloudless nights, thermic inversions which cause, for
example, the minimum temperature of Palma's
airport, practically at sea level, to be below Serra
dJAlfabia's, at about 1,100 m height.
In Figures 3 and 4 we have outlined the pluvio-
thermic diagrams of two Majorcan localities with
extreme average precipitations. ln Almallutx (Figure
MALLORCA
3), on the southern bank of the Gorg Blau reservoir,
we encounter monthly average precipitations over
Figura 2:
Precipitacions anuals mitjanes, en mm (1 961-1980).
100 mm from almost September to April, with a total
Figure 2: Annual average precipitations, in mm (1961-1980).
of 1,402 mm annually. The dry season is reduced to
a little more than two months, from 10th June to about

Les més importants són les variacions pluviome-
20th August approximately. However, at the extreme
triques (Figura 2 ) , que oscil-len entre 1.400 mm al cor
South of Mallorca (Cap de ses Salines, Figure 4) the
de la Serra de Tramuntana fins a poc més de 300 mm
precipitations are considerably inferior, with 321 mm
a les puntes meridionals de I'illa (Cap de Cala Figue-
of estimated annual average, and the dry season

ra i Cap de ses Salines). Llevat d'aquests extrems, la
extends to about eight months (from February to
major part de la Serra de Tramuntana gaudeix de pre-
September).
cipitacions superiors a 800 mm, i les elevacions de
I'interior d'Arta, al nord-est, en reben de 700 a 800
CAP DE SES SALINES (504,4346)
8 m
mm. A la resta de la Mallorca central i septentrional
se superen els 500 mm, i la banda meridional es la
17.6 "C
321 mm
mes seca, amb menys de 500 mm anuals.
Pel que fa a les temperatures mitjanes, el factor
mes important es I'altitud, i així trobam les zones mes
fredes als nuclis muntanyencs, i les mes calides a les
planes costaneres. Les oscil.lacions termometriques
al llarg del dia son, pero, mes grans a les planes o
valls amplis que a les elevacions orografiques, per-
que els intercanvis radiatius son mes intensos, i a
mes a mes durant les nits s'hi acumula I'aire fred que,
degut a la seva major densitat, drena de les zones
mes altes. Es freqüent trobar, a les nombroses nits
calmes i amb cel estirat, inversions termiques que fan
Figura 4: Diagrama ombrotermic d'una localitat amb mínima pre-
que, per exemple, la temperatura minima de I'aero-
cipitació.
port de Palma, gairebé al nivell de la mar, sigui infe-
rior a la de la Serra dlAlfabia, a uns 1 .I00
m d'altitud.
Figure 4: Pluvio-thermic diagram of a locality with minimum
precipitation.
ALMALLUTX
(484,4405)
698 m
According to what has been exposed unti1 now
16.5 "C
1402 mm
with regard to precipitations and temperatures, as we
300
ascend from the sea level up to the highestpeaks, the
Tí°C)
P í m m )
50
100
first increase while the second decrease. We have to
bear in mind, therefore, that the optimum
40
80
combinations for karstification will be found in the
28.7
30
60
intermediate areas, with a certain height but far from
the highest zones. In these optimum places is where
20
40
9.4
we can find holm-oak woods in Mallorca, although the
10
20
human influence has considerably reduced its
distribution area.
In the highest zones of the island the vegetation
is preferently
herbaceous (Ampelodesmos
mauritanica) or woody of a small size (Teucrium
Figura 3:
Diagrama ombrotermic d'una localitat amb maxima pre-
subspinosum, Astragalus balearicus, Santolina
cipitació.
chamaecyparissus, etc); these mountain zones also
Figure 3: Pluvio-thermic diagram of a locality with maximum
have the disadvantage of being more exposed to the
precipitation.
desiccant action of the wind.
However, in the lowest areas, whose
A les Figures 3 i 4 te.nim representats els diagra-
precipitations are below 500 mm, the holm-oak wood
mes ombrotermics de dues localitats de Mallorca amb
is substituted, firstly, by pine groves (Pinus
precipitacions mitjanes extremes. En Almallutx (Fi-
halepensis) and shrubberies (Olea europaea,
gura 3),
a la riba sud de I'embassament del Gorg
Pistacia lentiscus, Phillyrea angustifolia, etc), less
Blau, hi trobam precipitacions mensuals mitjanes su-
and less dense as precipitation decreases or soils
periors a 100 mm des de gairebé setembre fins a
become impoverished and with less capacity of water
abril, amb un total anual de 1.402
mm. El període sec
retention.
queda redui't a poc mes de dos mesos, del 10 de juny
At a microclimatic level, the orientation of slopes
al 20 d'agost aproximadament. En canvi, a I'extrem
has a remarkable importance because of the great
sud de Mallorca (Cap de ses Salines, Figura 4) les
differences of solar irradia tion that exist between the
precipitacions son considerablement menors, amb
slopes that overlook the North or the South
321 mm de mitjana anual estimada, i el període sec
(GUIJARRO, 1981 and 1982). This gives rise to
s'esten durant prop de vuit mesos (de febrer fins a se-
different evapotranspiration rhythms. If the water
tembre).
supply to the soil were secured, the sunny slopes
Pel que s'ha vist fins ara en referencia a precipi-
would have a more developed vegetation. Buf the
tacions i temperatures, quan pujam del nivell de la
limiting factor of our climate is precipita tion, and in the
mar fins als cims mes alts, les primeres augmenten
sunny spots the soil water content diminishes quickly,

mentre que les segones disminueixen. Hem de pen-
whereas in the shady places it lasts longer. It is in
sar, doncs, que les combinacions óptimes per a la
these ones where, with other factors being equal, we
carstificació es trobaran a situacions intermedies,
will find a more developed vegetation and the
arnb una certa altitud pero lluny de les zones rnés ele-
concentration of carbon dioxide in the soil is expected
vades. En aquest óptim és on podem trobar els alzi-
to be higher, and therefore the limestone dissolution
nars a Mallorca, encara que la influencia humana ha
capacity of precipitation waters that wash this soil
reduit molt la seva area de distribució.
should be also greater.
A les zones més altes la vegetació és preferent-
In relation with these more decalcified soils we
ment herbacia (Ampelodesmos mauritanica) o Ilen-
can encounter calcifugous species, such as
yosa de petita mida (Teucrium subspinosum, Astra-
strawberry trees (Arbutus unedo) or heather (Erica
galus balearicus, Santolina chamaecyparicsus, etc);
arborea), more frequent in the slopes orientated
aquestes zones de muntanya tenen així mateix el de-
towards the North or at the bottom of small
savantatge d'estar rnés exposades a I'acció desse-
depressions.
cant del vent.
En canvi, a les zones més baixes amb precipita-
cions per sota dels 500 mm, I'alzinar es veu substituit,
primerament, per pinars (Pinus halepensis) i forrna-
Variations throughout time
cions arbustives (Olea europaea, Pistacia lentiscus,
Phillyrea angustifolia, etc), cada vegada més obertes
Another characteristic of the Mediterranean
segons disminueix la precipitació o, d'altra banda, els
climate is its temporal variability, which becomes
sols es fan més pobres i amb menor capacitat de re-
evident on examining its history (FONTANA et al.,
tenció d'aigua.
1974). We have to take into account that up ti11 now
En un nivel1 microclimatic, I'orientació dels pen-
we have been referring to average temperature and
dents té una gran importancia per les grans diferen-
precipitation values, but that from one year to another
cies d'irradiació solar que hi ha entre els vessants
there are great differences, specia!ly with regard to
que miren al nord o al sud (GUIJARRO, 1981 i 1982).
precipitation. And not only in the total amount, but
Aixo fa que hi hagi diferents ritrnes d'evapo-transpi-
also concerning its distribution throughout the year.
ració. Si el subministrament d'aigua al sol estigués
Therefore, although it is very normal to find July
assegurat, les solanes serien els vessants arnb una
months with a nullprecipitation, this fact can occur in
vegetació més desenvolupada. Pero al nostre clima
any other month (with minor frequencies for the
el factor limitant és la precipitació, i a les solanes el
rainiest months, naturally).
contingut d'aigua al sol disminueix rapidament, men-
To illustrate these variations from year to year we
tre que a les umbries es manté durant rnés temps. És
will pay attention to the succession of average
en aquestes, doncs, on a igualtat d'altres factors tro-
precipitation and temperature in Palma's observatory,
barem una vegetació més desenvolupada i podem
the oldest of the Balearic islands, with records since
esperar que la concentració de dioxid de carboni al
1862.
sol sigui rnés alta, i que per tant sigui també rnajor la
In Figure 5 we can see how the annual
capacitat de dissolució de la calcaria per part de I'ai-
precipitations can oscillate between 200 and 700 mm,
gua de precipitació que renti aquest sol.
with a mínimum of 164.6 mm in 1945 anda maximum
Relacionades amb aquests sols rnés decalcifi-
of 777.4 mm in 1898. They constitute very important
cats podem trobar especies calcífugues, com I'arbo-
variations. Those of the annual average temperature
cera (Arbutus unedo) o el bruc (Erica arborea), més
are not so significant (Figure 6), as throughout 132
.
.
.

anuals de Palma, en mm (1 862-1 993).
1 precipitations, in mm (1862- 1993).
186010 BU
90 Ll
10 20 3U
q0
50 60 10 80 90 O

freqüents en els vessants orientats cap al nord o als
years the minimum was 15.7 OC in 1925 and 194 1,
fons de petites depressions.
whereas the maximum was 18.8 OC justin 1989. We
have to point out that the cold period that can be
observed in the Figure 6 between 191 7 and 1937 is
due to the fact that during those years the observatory
Variacions temporals
was located in the Palma Institute, today situated in
the centre, but then set in the outer parts of Palma,
Una altra característica del clima mediterrani es
and therefore with lower minimum temperatures than
la seva variabilitat, que es posa de manifest quan
in the centre of the city.
s'estudia la seva historia (FONTANA et al., 1974).
These great oscillations, above all those from
Hem de pensar que fins ara ens hem estat referint als
precipitations and their temporary distribution from
valors mitjans de temperatura i precipitació, pero que
one year to another, must necessarily result in great
Figura 6:
Temperatures mitjanes anuals de Palma, en "C
(1862-
1993).
Figure 6:
Palma's annual average temperatures, in
"C
(1862-
1993).
d'un any a altre es donen grans diferencies, sobretot
variations of the activity of karstic processes, and
quant a la precipitació. I no nomes en la quantitat to-
must be recorded as differences in the sedimentation
tal, si no també respecte a la seva distribució al llarg
rhythms that affect the underground cavities,
de I'any. Així, si be es molt normal trobar mesos de ju-
specially what concerns the development of
liol amb precipitació nul.la, aquest fet es pot donar
speleothems.
gairebé a qualsevol altre mes (amb freqüencies mes
petites per als mesos mes plujosos, naturalment).
Per a il.lustrar aquestes variacions interanuals
pararem atenció a les series de precipitació i tempe-
ratura mitjana de I'observatori de Palma, el mes antic
de les Balears, amb registres des de 1862.
A la Figura 5 podem veure com les precipitacions
anuals poden oscil.lar entre 200 i 700 mm, amb un
mínim de 164,6 mm el 1945 i un maxim de 777,4 mm
el 1898. Són variacions molt importants. Les de la
temperatura mitjana anual no ho són tant (Figura 6),
donat que al llarg dels 132 anys el mínim va ser de
15,7 OC el 1925 i el 1941, mentre que el maxim fou
18,8 OC al recent 1989. Hem d'aclarir que el període
fred que s'observa a la Figura 6 entre 191 7 i 1937 es
degut a que durant aquells anys I'observatori es tro-
bava a I'lnstitut de Palma, avui una localització cen-
trica, pero llavors situada a I'extraradi de la ciutat, i
per tant amb unes mínimes mes baixes que al centre
del nucli urba.
Aquestes fortes oscil.lacions, sobretot de les pre-
cipitacions i de la seva distribució temporal any rera
any, es deuen traduir necessariament en fortes va-

riacions de I'activitat dels processos carstics, i deuen
quedar enregistrades com a diferencies en els ritmes
de sedimentació que afecten les cavitats subterra-
nies, especialment en el que fa referencia al creixe-
ment d'espeleotemes.
Bibliografia 1 References
ATKINSON, T.C. & SMITH, D.I. (1976): The erosion of limestones.
GRIMALT, M. (1 989): Geografia del ricc a Mallorca. Tesi Doctoral,
In: FORD. T.D. & CULLINGFORD, C.H.D. (Eds.): The Science
Universitat de les Illes Balears.
of Speleology. Academic Press. 151-177. London.
GUIJARRO. J.A. (1981): Primeras medidas de irradiación solar en
C.M.B. (diversos anys): BoletMi Mensual Climatológico. Centro Me-
Palma de Mallorca. Relación con la insolación. Bol. Soc. Hist.
teorológi~co
de Baleares (I.N.M.). Palma de Mallorca.
Nat. Bal. 25 : 31 -38. Palma de Mallorca.
FONTANA, J.M.; MIRÓ-GRANADA. J. & VIDAL, J.J. (1974): Elclima
GUIJARRO, J.A. (1 981 ): Radiación solar sobre laderas: aplicación a
de Baleares, hoy y a y e r 1450-1700.104 pags. Madrid.
los taludes costeros del S W de Mallorca, y relación con la ve-
GAYA, C. (1 976): Climatología de Baleares. Temperaturas. SMN A-
getación. Tesi de Llicenciatura, Universitat de les Illes Balears
71.49 pags. Madrid.
(Inedita).
GAYA, C. (1984): Climatologia de Baleares. Meteoros. INM A-71 bis.
GUIJARRO, J.A. (1986): Contribución a la bioclimatologia de Balea-
204 pags. Madrid.
res. Tesi Doctoral, Universitat de les llles Balears (Inedita).
GINÉS, A,; HERNANDEZ, J.; GINÉS, J. & POL, A. (1987): Obser-
JAKUCS, L. (1 977): Morphogenetics of karst regions. Akadémiai Kia-
vaciones sobre la concentración de dióxido de carbono en la at-
dó. 284 pags. Budapest.
mósfera de la Cova de les Rodes (Pollenqa, Mallorca). Endins.
JANSA, A. (1976): Pluviometría de Baleares. Bol. Asoc. Met. Esp.
13 : 27-38. Palma de Mallorca.
(1 974-75) : 16-1 8.