Aglenus brunneus (Gyllenhal) (Coleoptera) al medi cavern�cola de Mallorca: Cova de s'Algar, Art�
ENDINS, n.O 14-15. 1989. Palma de Mailorca
Aglenus brunneus (Gyllenhal) (Coleoptera)
AL MEDl CAVERN~COLA
DE MALLORCA
(COVA DE S'ALGAR, Arta)
per Xavier BELLÉS * i Jaume DAMIANS **
Summary
Sorne obsewations concerning the capture of Aglenus brunneus (Gyllenhal) (Coleoptera)
in Cova de s'Algar (Arta, Majorca Island) are presented. In addition, cornrnents on the syste-
matic position of this beetle are also given.
Resum
Es presenten algunes obsewacions referides a la captura dSAglenus
brunneus (Gyllenhal)
(Coleoptera) a la Cova de s'Algar (Arta, Mallorca). A rnés, s'inclouen alguns comentaris sobre
la posició sisternatica d'aquest coleopter.
Introducció
El coleopter Aglenus brunneus (Gyllenhal), gene-
En aquesta nota presentem una nova citació, en
ralment considerat dins la família Colydiidae, sembla
aquest cas cavernícola, que no té més pretensió que
ser un element típicament endogeu, com ho suggerei-
la de contribuir al cataleg d'especies trobades en el
xen alguns dels seus caracters morfologics (apendixs
medi subterrani balear (vegeu ENCINAS, 1974;
robusts, anoftalmia) (Fig. l ) , i de distribució paracos-
GINÉS, 1982).
mopolita (LAWRENCE, 1980).
A la península Iberica ha estat trobat repetida-
ment en cavitats subterranies, particularment a Catalu-
Precisions sistematiques
nya (BELLÉS, 1987). A les coves, el més freqüent és
trobar-lo a prop d'acumulacions de guano de rata-pin-
Per reconeixer el genere Aglenus horn pot seguir
yada i hom ha arribat a considerar-lo com a guanobi
les claus ~'ESPANOL
(1947). Pel que fa a la seva fi-
trog lofil (ESPANOL, 1 974).
liació supragenerica s'escau, potser, fer alguns co-
Pel que fa a les Balears, hi ha citacions antigues
mentaris referits a dades sistematiques relativarnent
de CARDONA, ESTELRICH i MORAGUES recollides
recents i encara poc divulgades a la literatura biospe-
al cataleg de DE LA FUENTE (1928); apareix també
leologica. De fet la major part d'autors que han parlat
al cataleg de TENEMBAUM (1915), i ESPANOL
d'aquest genere I'han inclos en la farnília Colydidae,
(1 945) refereix una captura feta per PALAU a Porto Pi
per bé que separant-lo en una tribu apart, Aglenini,
el 10 d'abril de 1938.
juntament arnb altres generes com Cryptozoon o
Ocholjssa (vegeu DAJOZ, 1977). Tanrnateix, un treball
de LAWRENCE (1 980) basat en I'estudi de la morfolo-
Centre d'lnvestigació i Desenvolupament (CSIC)
Jordi Girona, 11 8. 08034 Barcelona.
gia de la larva i de I'organ copulador del rnascle, sug-
*'
Credit Balear, 44. 07008 Palma de Mallorca.
gereix que el genere Aglenus es relaciona millor amb

cas, sembla ser que aquest genere estaria més ben
situat entre aquestes famílies que en la dels colidíids.
La població d'Aglenus de la
Cova de s'Algar (Arta)
La Cova de slAlgar és una petita cavitat, consti-
tuida únicament per una sala de reduides dimensions
(Fig. 2), que des del punt de vista topoclimatic esta
bastant influenciada per les condicions climatiques ex-
terior~.
La primera captura d'A. brunneus (15-Xl-87,
9 exemplars d'ambdós sexes, DAMIANS kg.) es pro-
duí en unes condicions d'extrema humitat a la cova,
car els dies precedents havia plogut amb molta inten-
sitat deixant els sediments completament amarats
d'aigua.
Figura 1. Aglenus brunneus (Gyllenhal). Habitus.
Per tal de constatar si la presencia d'aquest co-
leopter a la cova responia tan sols a aquestes cir-
cumstancies ambientals excepcionals, es feu una se-
determinats elements de les famílies Salpingidae,
gona visita el 21-Xl-87, quan la cova es trobava en
Inopeplidae i ~thniidae. La conclusió provisional de
unes condicions més usuals d'humitat. En aquesta
LAWRENCE és que aquestes tres famílies potser
ocasió es capturaren 102 exemplars d'ambdós sexes
haurien de reunir-se en una sola, en la qual Aglenus
(DAMIANS i GARCIA leg.), principalment a I'entorn
podria integrar-s'hi en un subgrup apart. En qualsevol
dels excrements de les cabres que són sovint guarda-
i
COVA DE S'ALGAR
1
Figura.2. Topografia de la Cova de ?,'Algar
(Arta)

des en aquesta cavitat. Val afegir que alguns exem-
Bibliografia
plars foren observats a I'interior d'excrements que
mostraven petites perforacions fetes presumiblement
BELLÉS, X. (1987): <<Fauna
cavernlcola i intersticial de la Península
per I 'Aglenus.
lberica i les llles Balears~.
C.S.I.C. - Edit. Moll. Madrid-Palma
de Mallorca.
Tot plegat suggereix que aquest colebpter manté
DAJOZ, R. (1977): ~Faune
de I'Europe et du bassin méditerranéen.
una població estable a la Cova de s'Algar, encara que
8. Coléopt&res. Colydidae et Anommatidae paléarctiques*.
aixo sembla estar relacionat mes aviat amb la presen-
Masson. Paris.
:,. .
cia dels excrements suara descrits, que no pas amb
DE LA FUENTE, J.M. (1928): .Catálogo sistemático-@?ográfico de los
les condicions cavernícoles de I'habitat.
cole6pteros obise~ados
en la Península Ibérica, Pirineos propia-
mente dichos y Baleares,>. Bol. Soc. Ent. España. Zaragoza 1
(5-6):87.
ENCINAS, J.A.: (1974): inventario bio-espeleológico de Baleares,
Agraiments
Año 1973,s. Com. IVSimp. Espeleol. Biospeleol. pp. 49-62. Bar-
celona.
ESPANOL, F. (1 945): &oieópteros nuevos o interesantes para la fau-
No podem acabar aquesta nota sense agrair als
na Ibero-Balear*. Eos, 21:83-105.
companys del Grup Espeleolbgic EST la seva amabili-
ESPANOL, F. (1947): .Los colidíidos ciegos del Mediterráneo occi-
tat en deixar-nos reproduir la seva topografia d'aques-
dental (Col.).
Graellsia, 5(3):55-61.
ESPANOL, F. (1974): -Fauna cavernícola de la zona 5. Invertebra-
ta cavitat.
dos,. a: -Catálogo espeleol6gico de la provincia de Barcelona*,
2:71-88. GES del C.M.B. Barcelona.
GINÉS, A. (1982): <,Inventario de especies cavernícolas de las Islas
Baleares.. Endins, 957-75. Palma de Mallorca.
LAWRENCE, J.F. (1980): =A new genus of indo-australian Gempylodi-
ni with notes on the constitution of the Colydidae (Coleoptera)ll.
J. Aust. Ent. Soc. 19:293-310.
TENEMBAUM, S. (1915): #.Fauna koleopterologiczna wysp balears-
kich*. Varsovia.