Algunes noves cavitats de l'illa de Menorca
ENDINS, n.O 14-15. 1989. Palma de Mallorca
ALGUNES NOVES CAVITATS DE
L'ILLA DE MENORCA
per Miquel TRIAS* i Joaquín GINÉS **
Resumen
Presentamos la descripcibn y topografía de trece cavidades de la isla de Menorca. Éstas
presentan características morfogenéticas muy variadas, destacando en lo que respecta a sus
dimensiones la cova den Curt (Ferreries) con más de 300 metros de desarrollo, y el Avenc
d'Es Canutells (Mab) que alcanza los 38 metros de profundidad.
Abstract
The description and survey of thirteen cavities in Menorca island are presented. Their
morphological characteristics are very variegated. As far as size is concerned, Cova den Curt
(Ferreries) stands out for its more than 300 meters in development, being also worth mb~ntio-
ning Avenc d'Es Canutells (Maó) that reaches a depth of 38 meters.
lntroducció
Fins al present la major part de les exploracions
durada, la immensa majoria de les cavernes conegu-
espeleoldgiques una mica serioses efectuades a Me-
des en els medis espeleologics ha estat ja objecte de
norca I'ha fet gent de fora I'illa, eventualment amb la
publicació, enc que en molts de casos en treballs mis-
col.laboració d'espeleolegs locals, si bé que mai no
cel.lanis més que en estudis aprofondits d'un massís
s'hi ha efectuat una activitat massa intensa. Aqueixes
o d'una zona hidrologicament ben definida.
exploracions han estat el producte de visites de poca
En aquesta Iínia s'ha de entendre I'article que
durada, en alguns casos repetides al llarg de diversos
presentam ara: posar al dia el cataleg espeleologic de
anys. EIs resultats d'aquestes visites havien estat pu-
Menorca (veure TRIAS et al., 1979), donant a coneixer
blicats quasi sempre a revistes del continent (THO-
una serie heterogenia de cavitats situades arreu de
MAS-CASAJUANA i MONTORIOL-POUS, 1951 ;
I'illa, producte de les activitats exploratories de distints
MONTORIOL-POUS i ASSENS-CAPARR~S, 1 957).
grups illencs durant aquests darrers anys. Ens ocupa-
A partir de la decada dels anys setanta, les visites de
rem de tretze cavitats de característiques morfogeneti-
grups mallorquins es comencen a fer més sistemati-
ques molt variades, de les quals nou estan excavades
. ques; les planes d'aquesta mateixa publicació han
a les calcarenites del Migjorn, mentre les altres quatre
anat reflectint I'avanc del coneixement de les coves
s'obren a les calcaries secundaries de la zona de Tra-
menorquines (MIR, 1976; MIR, 1979; TRIAS, 1980;
muntana.
TRIAS, 1985). Als treballs enumerats cal afegir diver-
ses publicacions sobre cavitats concretes efectuades,
més o menys recentment, per gent de Menorca així
Descripció de les cavitats
com del Principat (MURILLO, 1963; CUBELLS i ME-
NÉNDEZ, 1980; PRETUS, 1981 ; FLORIT, 1984).
COVA DE SA TAULETA (Ciutadella)
Degut a I'alt percentatge d'activitat exploratoria
feta per no-menorquins en pla de campanyes de curta
Coordenades: X: 7O 31' 18"; Y: 39O 58' 05";
Z: 14 m.
~ e c c i b '
U'Espeleologia del G.E.M. Palma de Mallorca.
Situada a la zona de Parelleta, on trobam les ben
" Grup Espeleolbgic EST. Palma de Mallorca.
conegudes coves de s'Aigo i des Caramells aixi com

la Cova de sa Figuera, estudiades per THOMAS-CA-
mes axials, que degut als pocs visitants que les han
SAJUANA i MONTORIOL-POUS (1951) en un dels
pogut veure, s'han conservat prou bé.
primers treballs espeleologics sobre Menorca. La cova
Citam finalment com a anecdota il.lustrativa de la
que ens ocupa no és citada per aquests autors, ja que
intensitat extractiva que sofreixen aquestes aigües,
és segur que en aquells moments no era coneguda.
que durant la nostra visita oírem clarament el motor
La zona ha canviat molt quan s'ha establit, i posterior
d'una bomba en el costat oriental de la cova.
a la urbanització ha d'esser I'únic accés a la cova, ja
que és un dels nombrosos pous que hi ha en aquesta
COVA DES DORMIR (Ciutadella)
zona excavats per treure aigua freatica. Efectivament,
la cova es troba a la urbanització de Cala Blanca, a un
Coordenades: X: 7' 30' 29"; Y: 40° 03' 00";
trast sense casa, pero curiosament amb una piscina
Z: 15 m.
actualment abandonada. L'entrada a sa Tauleta es fa
La boca d'aquesta caverna s'obre al penya-segat
precisament pel pou que dóna aigua a la piscina, al
de Punta Nati, una mica a Ponent del far, davant un
qual s'hi davalla per la cambra de la depuradora.
penyal separat .del massís. Esta enclavada en una
Forma la caverna una sala de planta ovalada de
zona de calcaries mesozoiques que cabussen cap al
55 x 33 m allargada en direcció N30E. Com és habi-
Sud.
tual en aquest tipus de cavitats clastiques situades a
Esta formada per una galeria de 45 m de Ilargaria
prop del nivel1 freatic actual, les aigües ocupen les zo-
dirigida cap al Nord, amb una amplaria maxima de
nes deprimides, normalment les vores de sales i gale-
7 m. Horitzontal al principi, es torna ascendent fins as-
ries. En aquest cas s'ha format un conjunt discontinu
solir els 7 m per damunt el pis de I'entrada.
de petits Ilacs, seguint les parets de la zona sud, i un
Es tracta d'un conducte evolucionat arnb morfolo-
de certa importancia a I'extrem oest. La fondaria de la
gia variada, principalment de corrosió, amb algunes
cova presa a la superfície dels llacs és de 14,40 m.
formes litogeniques (colades) a la part més interior.
Ara bé, com que cap al Nord el pis puja,. la cova
s'atraca a la superíície fins arribar a distar-hi només
BUFADOR DE PUNTA NATl (Ciutadella)
3 m.
Sa Tauleta és la típica cavitat d'evolució clastica-
Coordenades: X: 7O 30' 38"; Y: 40° 03' 02";
litogenica. Aquestes darreres formes estan ben repre-
Z: 23 m.
sentades per potents pisos estalagmítics i belles for-
Es localitza no massa lluny del far de Punta Nati,
&hr, a
o
3
- _ _
Seccions
A
transversals
A A'
B B'
-m
=-aa==-=..o.z5--z
C C'
D D'
Seccid Longitudinal
i i i i r n
COVA
a
-
DES DORMIR
Ciutadella
Topogrofia
M.TRIAS
J. CASTELL6
G.E.M. .26-8-86

-3 Seccid longitudinal
a
Seccid A&
COVA DE
SA TAULETA
Ciutadell a
Topografia: M.TRIAS, J. L. FLORIT
G.
E.MiU.E.M. 26- 6- 88

BUFADOR DE PUNTA NATl
Ciutadella
Topografia:
J. Ginés
I
M. Mediavilla
6-9- 86
EST
PLANTA
~.rn.-
en direcció aproximadament Nord, molt a prop del
dels modelatges carstic i litoral. Pareix que es tracta
penya-segat costaner.
d'un avenc de dissolució, instal.lat sobre una diaclasi
Aquest interessant fenomen subterrani presenta
NO-SE, i relacionat amb el drenatge d'una antiga do-
dues boques. La superior esta situada en el fons
lina actualment bastant modificada. Aquest avenc
d'una petita depressió, en les voreres de la qual es
carstic s'ha vist capturat per una cova d'abrasió mari-
poden apreciar restes d'una bretxa ossífera de color
na, que aprofita la mateixa fractura sobre la que els
rogenc fortament cimentada. Com ja hem dit és en el
processos de dissolució generaren la cavitat vertical
fons d'aquesta depressió on trobam una obertura cir-
inicial.
cular de devers 3 m de diametre, que dóna accés a un
ampli pou de 20 m de vertical. A mesura que baixam,
COVA D.E CALA'S POUS (Ciutadella)
el pou assoleix unes dimensions més grans, allargant-
se notablement en aprofitar una fractura vertical molt
Coordenades: X: 7O 30' 50";
Y: 40° 03' 06";
marcada. Ja en el fons, la cavitat presenta cap al NO
Z:
O m.
una altra boca oberta al nivel1 de la mar, a la part infe-
S'obre en una punta rocosa situada a I'emboca-
rior del penya-segat marí. Seguint la direcció contraria
dura de la petita Cala's Pous, en l,a seva vessant
es pot remuntar un bon tros de la fractura sobre la que
oriental. S'hi pot accedir per la mar i també des de ter-
s'ha format I'avenc; bona part del trespol d'aquesta
ra, més o menys facilment, mitjanqant la boca més oc-
galeria presenta morfologies d'erosió costanera com
cidental.
marmites de diverses mides. El desnivell total del Bu-
Consisteix en linies generals en una única galeria
fador de Punta Nati 6s de -23 m.
de poc més de 50 m de recorregut, ocupada gairebé
La genesi d'aquest fenomen hipogeu, excavat en
totalment per la mar. Quatre boques comuniquen
calcaries mesozoiques, respon a I'actuació conjunta
aquesta cova amb I'exterior; les dues principals estan

G
- B
.
S CCIONS
7
T O P O ~ M I A
J Ginés
M Mediavilla
PLANTA
2
4
6m.
- O
BUFADOR DE PUNTA NA MARI
Ciutadella
Topografia :
A. GINES
J. GlNES
M. MEDIAVILLA
6-9-86
EST

situades als extrems SO i NE de la galeria, mentre les
jancant una estreta fissura aixamplada per dissolució.
dues més petites es troben a prop de I'entrada nor-
oriental.
Es tracta d'una cova d'abrasió marina en la qual
AVENC D'ALGENDAR (Ferreries)
els processos de dissolució carstica han fet poc paper.
Tan sols es poden observar en aquesta cavitat morfo-
Coordenades: X: 7O 39' 48"; Y: 39O 58' 16";
logies i sediments relacionats amb I'erosió litoral. En la
Z: 67 m.
configuració morfologica que presenta en I'actualitat la
En aquest cas no es tracta d'una cavitat inedita,
cova, han influit de manera decisiva els mecanismes
ja que fou descrita per MIR (1979) qui, empero, pre-
de reajustament mecanic de la volta, els quals han tin-
sentava una topografia incompleta; no sabem si aixo
gut lloc aprofitant les juntes d'estratificació de les cal-
és degut a una exploració poc acurada o si en el mo-
caries secundaries on es troba; aquest aspecte es veu
ment en que s'efectua la topografia I'avenc estava
clarament en la secció B de la topografia.
obstruit a nivel1 de la galeria que uneix els dos pous,
havent-se destapat posteriorment el segon dels pous
BUFADOR DE PUNTA NA MARI (Ciutadella)
que ara coneixem. Aquest fet és possible ja que ens
trobam davant un engolidor situat en el mig d'un
Coordenades: X: 7O 30' 12"; Y: 39O 59' 44";
barranc.
Z: 8 m.
L'esmentat barranc és el que passa per davall de
Esta situat molt a prop de la carretera que va, vo-
les cases d'Algendar Vell, i I'avenc no és massa lluny
rejant la costa, des de Ciutadella a Cala'n Blanes.
d'aquestes. És facilment localitzable ja que es troba
Un petit forat de poc més d'un metre de llarg i uns
enrevoltat d'una paret ben gruixada, que forma un
50 cm d'ample ens permet davallar un ressalt de 4,5 m
quadre ple d'espessa vegetació.
de desnivell. Aquesta petita vertical ens porta a una
Esta format com hem dit, per dos pouets units per
curta galeria que cap al SE es transforma en una es-
una galerieta horitzontal de direcció NO-SE, que arriba
paiosa cova marina, la boca de la qual té una vintena
a la cota -1 1,60 m. El pou final, de 10 m de fondaria,
de metres d'amplaria.
s'allarga 23 m perpendicularment a la galerieta. Els
La morfogenesi d'aquesta cavitat és senzilla. És
sediments del fons mostren un xaragall que indica una
una cova d'abrasió marina excavada en les calcareni-
circulació temporal cap a I'extrem NE, punt més baix
tes del Mioce, que comunica també amb I'exterior mit-
de la cavitat a -22 m. Cal esmentar que si bé I'avenc
L
D'ALGENDAR
Ferreries
Topograf ia
O
4
M.TRIAS J.L. FLORIT
i
m

15-9-87
.

esta excavat dins les calcarenites de I'Helvecia-Torto-
junta d'estratificació, especialment prop del Sifonet. La
ni&, alguns dels materials arrossegats prop de I'engo-
morfologia és de corrosió basicament, amb algunes
lidor terminal pertanyen a epoques més antigues, pri-
colades parietals. Més enlla del Sifonet el fang cobreix
maries o secundaries, essent per tant al.loctons a la
completament el pis de la galeria. El conjunt d'aques-
zona.
tes morfologies i la forma de les seccions indica una
perllongada evolució dins la zona vadosa.
Referent a la genesi, la nova perspectiva que te-
COVA DEN CURT (Ferreries)
nim ara de la Cova den Curt no la fa més facil d'inter-
pretar. La sala tipica de desenvolupament clastic, que
Coordenades: X: 7O 40' 10"; Y: 39O 58' 07";
s'explica a partir del creixement en altaria d'uns con-
Z: 90 m.
ductes inferiors, hauria d'esser simetrica amb un acú-
Com I'Avenc d'Algendar , aquesta caverna tam-
mul clastic central; aquí, empero, només en trobam
poc no és inedita; pero les dades que publicam ara la
mitja, amb el barranc ocupant el lloc on hauria d'esser
fan esser una cavitat completament diferent. A I'es-
I'altra meitat. Tal vegada hauriem de pensar que s'ha
mentat treball de MIR (1 979), en el que col.labora I'au-
format a partir d'una fractura inclinada, seguint la hipo-
tor d'aquestes Iínies, era presentada com a engolidor
tesi feta per a I'Avenc des Camp des Pou (Manacor),
del barranc on s'obria; aquest barranc pertany al lloc
enclavat en un context geologic bastant analeg (TRIAS
dlAlgendar Vell, pero té més bon accés des de les ca-
i MIR, 1977). Aquesta diaclasi hauria actuat com a en-
ses de Binimassó, a I'altra banda del barranc. En
golidor, intersectant un sistema de conductes freatics
aquel1 treball explicavem la presencia d'aigua com a
subjacents al barranc, que de fet serien aprofitats per
embassament en el lloc més baix de la cova, gracies
les seves aigües les quals abandonarien el talveg del
a un folre d'argiles al.loctones. L'observació den J.L.
barranc. Posteriorment, I'hipotetic engolidor evolucio-
Pretus, qui va constatar que aquesta aigua no era em-
naria mitjancant processos clastics, i els conductes
bassada sino que corria, ens va animar a tornar a en
adoptarien la present morfologia vadosa.
Curt, podent comprovar que la galeria que donavem
.
per tancada I'any 1974 seguia, després d'un pas molt
COVA DES REVOLT (Ferreries)
baix, eixamplant-se espectacularment. En aquella avi-
nentesa poguerem explorar uns 100 m de galeria acti-
Coordenades: X: 7O 39' 08"; Y: 39' 57' 46"-
va riu avall fins un petit pas anegat (Es Sifonet). Pos-
Z: 75 m.
teriorment, un equip dirigit també per en J.L. Pretus va
Petita cavitat penjada a la paret oriental del Bar-
explorar més de 225 m de galeria activa d'enlla el Si-
fonet; aquesta acaba en unes gateres de pis fangós
encara no totalment explorades.
Així, la cova queda configurada per dues parts
ben diferenciades: una sala de pis molt rost ple de
blocs de gran mida, i una galeria de més de 332 m de
desenvolupament, horitzontal i ocupada per un rierol.
De la sala no podem afegir res al que diu I'article es-
mentat; només recordarem que a la part baixa, on neix
o
la galeria, el pis s'anivella assolint una cota de -22 m.
Al principi de la galeria sorgeix el rierol entre pedres
per formar tot d'una una basca molt soma de corrent
inapreciable que omple tot el conducte. Després, quan
la galeria agafa volum, el rierol només n'ocupa una
petita part i fins i tot en alguns llocs desapareix. La ga-
AA'
leria forma una serie de meandres que segueixen dos
sistemes principals de diaclasis, un de direcció N-S i
I'altre de direcció aproximada NE-SO. El conjunt de la
galeria es dirigeix cap al SO, paral.lelament al barranc.
És basicament horitzontal: en el Sifonet després de
O
2

6
-
m

107 m de poligonal només ha davallat 3,60 m. El total
mesurat de conducte és de 332 m, amb unes gateres
més enlla d'on el rierol desapareix dins la paret occi-
DES REVOLT
dental, que no han estat topografiades. La secció de
Ferreries
la galeria és molt variable: arriba a tenir els 7 m d'am-
Topograf ia
plada i d'alcada, si bé la mitjana és d'uns 3 m d'am-
a
M .TRIAS, J.CASTELL6
plada i 5 d'alcada en els !rams formats a favor de dia-
/
G.E.M.
27-8-86
clasis, no arribant al metre en els llocs on segueix una

ranc d'Algendar en el meandre de més avall de la
1
Cova Murada, davant la Cova des Morts. L'accés és
1 COVA DE CALA MITJANA 1
PLANTA
una mica complicat, ja que esta a 35 m del talveg, en
Ferreries
una paret ben vertical. Aixo ens obliga a arribar-hi per
Topografia: A. GINES
1 1 1-9-86
EST
un repla superior, al qual hi pujam per un alzinar des
d'un pontet de ciment, situat més avall, i quasi tapat
de canyes. És necessari emprar una corda de 10 m
escassos per davallar del repla superior al que s'estén
de la cova cap al SO.
Aquesta cova només és una balma de 23 m de
llarg i 3 m d'amplada, perllongada per una galeria de
8 m de Ilarga, de direcció S300, amb morfologies de
corrosió.
COVA DE CALA MITJANA (Ferreries)
Coordenades: X: 7 O 39' 32"; Y: 3g0 56' 01";
2: O m.
És una cavitat localitzada a I'extrem oriental de la
platja de Cala Mitjana.
Es tracta d'una cova d'abrasió marina constituida
per una sala que arriba a tenir 22 x 13 m de dimen-
sions maximes. Té dues boques; la més occidental és
molt amplia (14 m) en canvi I'altra, situada a I'extrem
Sud de la sala, és bastant reduida.
Aquesta cova esta excavada en les calcarenites
mioceniques del migjorn menorquí. Quan a la seva
morfologia, tan sols s'ha d'esmentar la presencia d'un
Boca
AVENC DE
Es Mercadal
Topografia
M.TRIAS, J. L. FLORIT
Seccid
G.E.M.
25-6-88
Planta zona inferior

m.
Secci ons
AVENC D'ES CANUTELLS
Maó
Topografia : J. GINÉS
A. GINÉS
M. MEDIAVILLA
7-
9- 86
EST

antic nivell d'abrasió marina, situat 1,5 m per damunt
Petita cavitat situada damunt unes penyes molt
de Inactual nivell marí.
destacades que dominen la carretera que va a la urba-
nització de Sa Roca, des de la carretera de Maó a
AVENC D'ES CANUTELLS (Maó)
Fornells. Des del creuer d'ambdues carreteres a les
penyes hi ha 2 Km, i I'avenc es troba a 30 m per da-
Coordenades: X: 7O 51' 11"; Y: 39O 50' 57";
munt la carretera.
Z: 38 m.
La fondaria total de I'avenc és de 29 m i esta
Encara que I'existencia d'aquesta espectacular
constituit per una serie de pouets i de passos horit-
cavitat ha d'esser per forca del domini públic, fou loca-
zontals, en molts de casos anarquics i estrets. Esta
litzada en observar en uns fotogrames aeris les dues
obert en una calcaria mesozoica. Quan a la seva ge-
grans boques superiors que té. Es troba a prop dels
nesi es tracta d'una esquerda de despreniment;
espadats rocosos que delimiten la vessant occidental
aquest tipus de fenomens són descrits per alguns au-
de la Cala d'Es Canutells.
tors sota la denominació de cavitats tectoniques.
Presenta quatre boques principals. Les superiors
són dos grans orificis, el més septentrional dels quals
arriba a tenir unes dimensions de 6 x 10 m. Aquestes
COVA BASSERA (Es Migjorn Gran, Es Mercadal)
dues grans obertures permeten el descens a una es-
paiosa sala subjacent. En el cas de la boca situada
Coordenades: X: 7O 44' 12"; Y: 39O 55' 48";
més al Nord, el descens consisteix en una espectacu-
Z: 115 m.
lar vertical absoluta de 35 m (seccions A i B de la to-
És una cavitat de bon desenvolupament volume-
pografia). Per I'altra boca superior, de dimensions més
tric, oberta dins les calcarenites de I'Helvecia-Tortonia
reduides, també s'arriba al fons de la sala, pero és
molt a prop de les cases de Son Saura.
una baixacfa amb tendencia més subvertical (secció
Configura la caverna una única sala de planta
C). La sala a la que feim referencia és de fet una gran
rectangular arrodonida, amb unes dimensions plani-
cova marina, allargada en direcció NO-SE, que té una
metriques de 43 x 20 m i una altura bastant uniforme
boca principal (secció A) i diverses entrades secunda-
que supera els 5 m en el centre. A cada un dels cos-
ries mes cap al SE, totes al nivell de la mar. El desni-
tats de la sala rnés distants entre si (a Llevant i a Po-
vell total de la cavitat és de 38 m, xifra contrastada
nent) s'obre una boca.de dimensions respectables (4
així mateix mitjancant metodes fotogrametrics.
x 2 m I'occidental i 12 x 15 I'oriental), totes dues amb
La morfogenesi d'aquest fenomen subterrani
importants obres d'acondicionament en forma de ram-
obeeix a I'actuació dels mecanismes d'erosió marina,
pes. En el centre de la cova hi ha un pou artificial de
conjuntament amb els processos de carstificació. De
0,8 m de diametre, que la comunica amb I'exterior; se-
fet, en I'actualitat ens trobam davant una gran sala en
gons referencies del senyor del Iloc, s'hauria fet per
la que tan sols es poden reconeixer morfologies deri-
treure els fems del bestiar que es guardaria dins la
vades dels progressius enfonsaments de les parets i
cova, per a I'accés del qual s'haurien construit les
de la volta, els quals en darrer terme han donat lloc a
rampes. El desnivel1 de la caverna és de 9,30 m des
les boques superiors. Aquests processos de reajusta-
del paladar de la boca oriental, si bé que si I'agafas-
ment mecanic han estat molt influits per les caracte-
sim pel pou seria lleugerament superior.
rístiques litologiques de detall de les calcarenites mio-
Ens trobam davant una típica cova de morfologia
cenes on es troba excavada la cova. No queden evi-
clastica i genesi fonda, és a dir formada inicialment a
dencies que informin de les particularitats morfogene-
la zona freatica sense relació directa amb circulacions
tiques de les cavitats previes als grans enfonsaments
superficials, i oberta després a I'exterior pel creixe-
observables avui dia. En que sí és evident és que es
ment tridimensional degut als processos clastics. És la
genera un important buit en base a I'actuació dels pro-
forma hipogea més característica del carst de les cal-
cessos clastics a partir d'una presumpta caverna d'ori-
carenites del Mioce postorogenic, tant de Menorca
gen carstic; aqueix gran coval es veuria capturat per
corn de Mallorca.
una cova d'abrasió marina, que degué buidar bona
Tal com veiem avui la cova trobam a faltar els en-
part de I'acúmul de blocs existent. Finalment convé
derrocs que haurien d'ocupar en principi el seu pis; en
assenyalar I'absencia de formes litogeniques, així corn
lloc seu hi ha una superfície plana d'argiles massives
I'existencia d'arenes eoliques bastant cimentades les
que per ventura manifesti una acció humana, al igual
quals es presenten com a restes aferrats a la paret oc-
que succeeix amb les obres de construcció que han
cidental de la sala (veure secció C); aquestes arenes
desfigurat la morfologia original de les entrades.
han de correspondre a qualcuna regressió marina del
Prop de I'inici de la rampa oriental hi ha un acu-
Quaternari recent.
mul de sediments varvats fins a un nivell de mes de 3
m per damunt del pis de la zona central, indicant una
AVENC DE S'AGLA (Es Mercadal)
antiga fase de colmatació. En aquest cas també po-
dem pensar que aquest reblit d'argiles varvades hagi
Coordenades: X: 7O 48' 57"; Y: 39' 59' 53";
estat destruit en acondicionar la sala. Prop d'aqui, en-
Z: 120 m.
tre les pedres basals de la rampa, trobhrem un os ai-

+ O
V
Seccid Longi tudinal
seccib AA'
.
.
COVA
BASSERA
ES Migjorn ( Es Mercadal
Topogrofia : M.TRIAS. J.CASTELL[I
G. E. M.
29-8-86

O
2

6
h
m

'O
0
-
'T---'~%Q
-@-
S?+-

Oi..-.T-:=
.
- =->.--=--._- e p p "
- - - - . - - - - - -
. - -
-
b
COVA
FOSCA
Es Migjorn
( Es Mercodal 1
Topogrofia :
M. TRIAS .J.L.FLORIT
G.E.M.-U.E.M. 14-9-87
'?+
FF'
llat de Myotragus d'aspecte relativament modern, no
sició i d'excavació dels sediments. Aixo cense comp-
sabem si in situ o desplacat.
tar que hi pugui haver hagut excavacions artificials, ja
El quadre morfologic de na Bassera es completa
que en el centre de la cova hi ha també, com a na
amb algunes formes reconstructives, localment molt
Bassera, un pou artificial.
espectaculars, com les grandioses estalagmites tren-
cades d'aprop del final de la rampa occidental.
Bibliografia
CUBELLS, E. i MENÉNDEZ, F. (1980): <'Estudi del Barranc de Bini-
COVA FOSCA o COVA DE S'ENGOLIDOR
gaus (Menorca).. Polje, 1 :39-42. Barcelona.
(Es Migjorn Gran, Es Mercadal)
FLORIT, J.L. (1984): 4 o v a o Avenc de Son Pons: cinc anys en la
nostra historia*. Socarrell, 2:25-27. Maó.
Coordenades: X: 7 O 43' 49";
Y: 39O 56' 52";
MIR. F. (1976): <<Les
formes hipogees del Barranc d'Algendar (Menor-
Z:
100 m.
ca).
Endins, 3:27-39. Palma de Mallorca.
Situada a 500 m del poble des Migjorn Gran, se-
MIR, F. (1979): <%Noves
aportacions al coneixement de les coves de
guint la carretera que el comunica amb Ferreries; a 50
Menorca.>. Endins, 5-639-28. Palma de Mallorca.
MURILLO, A. (1963): l(La cueva den Xoroin. Revista de Menorca,
m d'aquesta es localitza la cova, davall d'una grandio-
3:327-342. Ma6.
sa figuera en un terreny agrícola que fa un poc de
MONTORIOL-POUS, J. i ASSENS-CAPARRÓS, J. (1957): ,<Estudio
pend ís.
geomorfolbgico e hidrogeológico del karst de la península de
Esta formada per un conjunt de galeries horitzon-
S'Albufereta (Fornells, Menorca).. Rass. Esp. Italiana, 9(1):3-48.
Como.
tals de direcció principal Est-Oest, amb bastant varie-
PRETUS, J.L. (1981): "Nota preliminar a I'estudi de la distribució del
tat donat el petit desenvolupament de la cova: només
genere Typhlocirolana RACOVITZA (Crustacea, Isopoda). Pri-
81 m.
mera cita a Menorcan. Endins 8: 21-24. Palma de Mallorca.
Ens trobam davant d'un conducte freatic, tipus de
THOMAS-CASAJUANA, J.M. i MONTORIOL-POUS, J. (1951): .,Los
cavitat molt abundant dins el carst de les calcarenites
fenómenos klrsticos de Parelleta (Ciudadela, Menorca).. Spe-
leon,
2(4):191-216. Oviedo.
del Migjorn menorquí. La morfologia 6s de corrosió i
TRIAS, M. (1980): f'Aportaci6 a I'estudi de Na Patarrb. Endins, 7:63-
el pis esta cobert d'argiles massives. Antigament la
69. Palma de Mallorca.
cova sembla haver estat colmatada per argiles varva-
TRIAS, M. (1985): "Les campanyes espeleolbgiques del 84 a Menor-
des (com podem veure a la secció H de la topografia),
can. Endins, 10-11:3-12. Palma de Mallorca.
TRIAS, M. i MIR, F. (1977): "Les coves de la zona de Can Frasquet-
pero aquestes han estat reexcavades. Recordem que
Cala Varquesn. Endins, 4:21-42. Palma de Mallorca.
les variacions climatiques del Quaternari es manifes-
TRIAS, M.; PAYERAS, C. i GINÉS, J. (1979): lclnventari espeleologic
ten en els conductes hipogeus per periodes de. depo-
de les Balears*. Endins, 5-639-108. Palma de Mallorca.

COVA
D'EN CURT
Seccid Longitudinal pqrcial
Ferreries
Topog raf ia
J.L.PRETUS M. TRIAS
M. GINART
F: ORFlLA
G.E.M:U. E.M. i 6.9.87- 20.4-88
Entrada
Seccions t ransversals