Apunts sobre els avencs del puig Major: Escorca, Mallorca
ENDINS, n." 13. 1987. Ciutat de Mallorca.
APUNTS SOBRE ELS AVENCS DEL PUlG MAJOR
(Escorca, Mallorca)
per Miquel TRlAS
de la Secció dlEspeleologia del G.E.M.
Resum
Presentam aquí la descripció de quatre cavitats inedites ubicades prop del cim del
Puig Major, zona poc coneguda espeleologicament per albergar una base militar. La
rnés notable d'elles, I'Avenc des Mamuts, té una fondaria de 105 m. Una altra, el Clot
des Teixos, amb els seus 1.360 m d'altitud, és la localitat rnés alta de la rata-pinyada
Myotis myotis de Mallorca.
Abstract
The description of four pot-holes situated near the top of the Puig Major is presen-
ted. Very few speleological data were known because this area is a military base. The
most outstanding of the pots is Avenc des Mamuts, 105 m deep. Another one, Clot
des Teixos, 1.360 m high, is the highest majorcan site of the big bat Myotis myotis.
Introducció
El Puig Major de Son Torrella o de Torrelles és
prospecció espeleologica no hi va arribar, i poques
la muntanya més alta de Mallorca i la rnés desta-
notícies teníem de cavitats properes al cim i a la
cada dins el conjunt de la Serra de Tramuntana.
carretera d'accés.
N o t a n sols és la rnés alta sinó també la rnés bella,
Una bona excepció a aquest panorama era
a m b els accesos més espectaculars, i la possibilitat
precisament I'Avenc des Mamuts, que per esser
d e molts d'itineraris excursionistes, incloent traves-
m o l t aprop d'un dels edificis de la base era cone-
sies n o massa cansades i ben variades. Amb la po-
gut, i a m b molt poc seny, emprat com a abocador.
pularització de I'excursionisme a I'llla, la seva pu-
Havent tengut notícies d'aqiiesta cavitat i de la
jada s'havia convertit en una classica, cantada per
seva presumible fondaria, I'Speleo Club Mallorca
u n dels poetes de I'Escola Mallorquina (OBRADOR,
va sol.licitar permís a les autoritats militars per
1964). Els itineraris més fets partien de Son Torre-
visitar-lo, i el 16 de marg de 1975 va efectuar una
Ila o de Montnaber per la Coma de n1Arbona seguint
exploració fins a -60.
el camí dels nevaters. Un caminet ben construit feia
Per diverses causes I'avenc va romandre igno-
rnés comode el trajecte per I'aspre roquissar.
rat durant onze anys fins que recentment, i aprofi-
Dissortadament a finals dels anys cinquanta
tant la boníssima disposició de I'actual comanda-
s'hi construeix una estació de radar militar, i la
m e n t d e la base, hem tengut ocasió de completar
muntanya es fa inaccessible als excursionistes, al-
I'exploració i fer prospecció per les proximitats del
menys les parts properes a les construccions. Unes
cim. Fruit d'aquesta activitat és la nota que presen-
grandioses esferes ben visibles al cim demostra-
t a m i que n o pretén ser u n estudi de les cavitats
v e n fins a quin punt havia arribat la destrucció del
del Puig Major en conjunt, sinó només d'un grup
paisatge mallorquí. Si bé que amb el temps alguns
d'elles definides per esser facilment accessibles
excursionistes agosarats comencaren a trescar el
des d e les instal-lacions militars i que foren explo-
Puig i a atracar-se a les instal.lacions militars, la
rades a m b I'Avenc des Mamuts, objectiu principal
a
21

d e les activitats de la Secció dfEspeleologia del
allargassat en direcció NE-SO, dominat a 1.443 m
G.E.M. d e finals de 1986 i principis de 1987.
per la piramide del cim (I'altitud és discutible ja
Volem agrair al Sr. Joan Oliver qui esta al car-
q u e va esser aterrassat per construir-hi la base de
rec d e les instal.lacions militars. el permís per
radar). Dins aquest massís hi podem distinguir di-
accedir-hi, a més de la seva magnífica col.laboració
verses parts amb entitat propia: cap al NE, el cim
q u e ens ha facilitat extraordinariament la nostra
es continua per la Serra de na Rius, separada del
tasca. lgualrnent hem de manifestar el nostre reco-
M o r r o den Pelut per la Coma des Ribell o Coma
neixement a tot el personal de la base, de qui no
Fosca que arriba practicament fins al cim. A poc
h e m rebut més que atencions en tot moment i
més d'un quilometre del cim cap al SO, el Penyal
ajuda quan I'hem haguda de mester.
des Migdia aixeca el seu imposant cingle dominant
N o podríem deixar de fer menció dels companys
la Vall de Sóller. A I'altra banda de la Coma de
del G.E.M. que han intervengut en aquestes explo-
n1Arbona, la Serra de Son Torrella continua el mas-
racions, comencant per I'entusiasta J.M. A~varez,
sís cap al SO. Més avall en direcció SE i clarament
autentic motor de la campanya, en la que han pres
separat pel Coll de ses Escudelles hi trobam el con-
part també amb plena dedicació B. Company, V.
trafort del Puig de ses Vinyes.
Flores, A. Nadal i P.L. Cantó. Hem d'agrair també a
Geologicament tot el conjunt és u n paquet de
J.A. Alcover la identificació del material quiropte-
calcaries massives grises del Lias inferior, part cul-
rologic esmentat més avall.
minant de la cúpula anticlinal de la segona serie
dels plecs que seguint una empenta del SE han
format la Serra Nord (COLOM, 1975). La cornplica-
As pectes geograf ics
ció tectonica i I'acció erosiva han donat origen 21s
característics perfils piramidals del Puig Major amb
Situat equidistant entre Lluc i Sóller, en el bell
timbes a totes les seves cares; recordem que la
m i g de la Serra Nord, el Puig Major forma un massís
majoria de muntanyes de la Serra presenten una
Mapa general del massis del Puig Major amb la situació dels
avencs. Els números són els rnateixos del text.
El mapa ha estat idealitzat. suprirnint-hi totes les construccions
modernes.

vessant SE de pendent suau i una cara NO molt
rosta, prop de la vertical.
Les formes carstiques superficials, com és ha-
AVENC DES CAP
bitual a les parts altes de la Serra, en general no
són gaire desenvolupades: rossegueres, lapiaz de
Escorca
diaclasi de poca fondaria i algunes zones de relles
Top. M.Trias 25.1.87
-
petites dominen el paisatge. Contrastant amb la to-
nica general, la zona o n s'obri el Clot dels Teixos
presenta u n bon modelatge carstic. Aquella és el
principi del coster que des del cim de la Serra de
na Rius davalla en direcció al Puig de ses Vinyes,
per acabar caient per I'imponent espadat del Pa de
Figa fins al Coll de ses Escudelles. Aquí hi trobam
excavada qualque dolina, no gaire extensa pero de
destacable fondaria, alguns rellars i especialment
notables exemplars d'avencs orbs i corredors cars-
tics, dels quals n'és un bon exemple el mateix Clot
des Teixos.
Descripció dels avencs
En conjunt les cavernes que descrivirn en aques-
tes planes, presenten la característica comú d'esser
cavitats verticals com és practicament general a les
parts altes dels massisos, enfora dels nivells de
base. Ara bé, dins aquest conjunt, presenten dife-
rencies prou notables per oferir-nos una casta de
neu, mecanisme que com hem vist més a dalt és
mostruari tipologic de cavitats verticals.
típic dels tessereft algerins (GINÉS, et al., op. cit.).
Dues d'elles (Avenc des Cap i Avenc Meu) sóri
poca cosa més que formes de superfície, genetica-
m e n t associades als esquetjars on s'obrin. Per ven-
2. AVENC DES MAMUTS
tura, I'Avenc des Cap presenti els trets típics dels
tessereft (GINÉS et alia, 1980), cavitats d'evolució
La cavitat s'obri a la cara Nord del Puig, 10 m
nival. És interessant que ens fixem que un dels as-
per davall del Coll des Vent. La seva boca de 2 x 1 m
pectes d'aquests avencs, les parets solcades per ca-
ens posa en comunicació amb un pou de 70 m, el
nals d e dissolució les trobarn també a I'Avenc Meu.
Pou Major. La part inicial d'aquest esta sobre dia-
Per altra part I'Avenc des Marnuts és un típic
clasi NO-SE, a partir de -10 en segueix una altra
avenc de dissolució; els diferents pous que el for-
de direcció NE-SO. Sobre aquests dos sistemes
m e n s'han originat a partir de cavitats fusiformes,
s'organitza tota la cavitat.
excavades sobre diverses fissures privilegiades per
La davallada del Pou Major esta animada per
I'aigua infiltrada a la superfície d'una manera di-
diversos accidents, a -28 hi trobam Es Cantera-
fusa. En canvi el Clot des Teixos s'ha originat gra-
nos, dos grandiosos blocs de roca in situ que I'exca-
cies a u n aport hídric més concentrat, ja que ha
vació del pou seguint dues diaclasis paral.leles ha
funcionat com a engolidor d'una enclotada dins un
deixat a I'aire. Davall d'ells hi ha Es Nínxol, un bon
esquetjar, si bé que els fusos coalescents de la
refugi contra la caiguda de pedres, ben necessari
seva zona interior semblen excavats per aigua d'in-
en aquest pou. Pocs metres més avall d'Es Nínxol
filtració zenital.
la planta del pou es fa rodonenca, per eixamplar-se
passat el Cul Fals, repla rost cobert de pedres ines-
1. AVENC DES CAP
tables, per sort facilment evitable. D'aquí la bai-
xada és aeria fins al fons del pou a -72 m.
És u n pou de 10 m de fondaria sobre diaclasi
Aquest té planta en escaire seguint els dos sis-
NE-SO. La boca subdividida en dues parts desiguals,
temes de diaclasis, i un fort pendent. Des de la
és lleugerament més grossa que el fons. Aquest fet
seva part alta podem accedir a través d'una fines-
i el modelatge de les parets formant canals i ares-
tra per davall d'un bloc pla d'aparenqa ominosa, al
tes molt marcats, fa que pensem que aquesta petita
P o u de s a Llosa de 10 m de fondaria, sense massa
cavitat s'hagi fet fonda gracies a I'acumulació de
interés, tret del bufador que hi trobam abaix, a -72

i que pensam que pugui comunicar arnb la part in-
abocador per tota classe de deixalles, fins i tot bi-
ferior del Pou des Cans.
dons grossos. Entre les coses que s'hi han tirat es
A l darrer citat hi penetram pel Pas des Vent,
troben dispositius d'emissió i conducció de micro-
situat entre els enderrocs de la part baixa del fons
ones dels aparells de radar i de comunicacions de
del Pou Major, a -75. Es tracta d'un buit de planta
la base. El fet que aquestes peces emiteixin en fun-
respectable: al principi té 8 x 3 m, en el fons asso-
cionament radiacions perilloses, ha permes especu-
leix els 20 x 7, formant una sala de direcció major
lar que a I'avenc s'hi Ilancaven materials radioactius,
NE-SO. A m b els seus 28 m de fondaria el Pou des
idea que ha estat recollida per la premsa regional
Cans en porta a -
105, cota més baixa de I'avenc.
e n u n article, per altra part ple de desbarats en I'as-
Tornant al Nínxol, ben davant d'ell hi tenim el
oecte espeleologic (Última Hora del dia 18-7-1985).
Pou de sYArtista.
Hi accedim arnb una travessia co-
Malgrat la poca base d'aquestes suposicions,
menqada desde I'ancoratge situat a 5 m per damunt
I'assumpte ha estat comprovat tant per interes dels
del Nínxol. Aquest pou de 10 m de fondaria sobre
responsables de les instal.lacions com pel propi in-
diaclasi NE-SO, es continua per una galeria de sotil
terés dels exploradors. De fet ni I'ambient del pou
inabastable situada aproximadament damunt del
o n s'acaramullen les restes, ni les peces sospitoses
Pou des Cans, enc que sens indicis de comuni-
han mostrat, exposades al comptador Geiger-
cació.
Müller, nivells de radibactivitat distingibles de
Morfologicament el predomini correspon a la
I'ambiental.
dissolució, arnb algunes zones on els procesos clas-
tics tenen una certa significació (sala al fons del
3. AVENCMEU
Pou des Cans); més poc important volumetrica-
m e n t és la litogenesi, si bé que els recobriments
Petita cavitat de 11 m de fondaria situada entre
parietals són molt abundants.
la dolina que trobam davall del Clot des Teixos i
En el curs de les nostres visites collirem bas-
una altra dolina més a Ponent. Al seu únic pou hi
tants d'ossos de quiropters, pertanyents a I'especie
entram per una boca de 60 x 40 cm; al principi
M y o t i s myotis, rata-pinyada de mida grossa que
subvertical, el pou mentres davalla es va eixam-
actualment sembla que no habita la cavitat, una
plant i girant fins a fer-se acampanat seguint dia-
dada més en el registre dramatic de la desaparició
clasi NE-SO. El fons de terra i pedres té unes di-
d'aquests mamífers.
mensions de 4 x 1 m. Dins I'apartat morfologic,
Com hem dit abans, la proximitat de I'Avenc
destacarem les canals de corrosió que solquen les
des Mamuts a les instal.lacions militars ha fet que,
parets de la seva zona inferior, del tot similar a I'es-
c o m passa massa sovint, hagi estat aprofitat com a
quetjar exterior.
4. CLOT DES TEIXOS
AVENC MEU
Com ja hem dit, davallant des del cim de la
Escorca
Serra de na Rius, i una mica més a Ponent, trobarn
una zona molt carstificada superficialment; dins
Topografia M. Trias B. Company
ella i m o l t vistable, una petita dolina presenta la
G. E. M. 8
-XII- 86
o
3
seva paret Sud coberta d'eura. Per damunt el cos-
-m
t a t NE de la dolina, uns arbres ens mostren la si-
tuació del Clot des Teixos.
Aquest s'ens apareix com a u n corredor cars-
tic, fenomen també conegut arnb el nom de bogaz
q u e és el que se li dóna en el Carst (MAIRE, 1980).
O
De fet aquesta forma carstica es diferencia d'un
avenc de diaclasi, en que és una forma de superfí-
cie d e poca fondaria. En el nostre cas, el corredor
comunica arnb un autentic avenc a la seva part Oest.
La zona hipogea consta de dues parts ben diferen-
Nm
ciades: u n pou de 19 m arnb u n repla a la meitat, la
segona és u n rosari de petits fusos escalonats so-
bre diaclasi NO-SE, que davallen fins a -36, mí-
nima cota de la cavitat. La morfologia de dissolució
C
t é u n predomini quasi absolut a tot I'avenc.
Tal c o m ja hem dit, podem suposar una genesi
diferenciada: els pous s'haurien excavat a partir de
-
ri

-
AVENC DES
Escorca
TOPOGRAFIA : M. Trias, V. Flores
G.E.M. 6-7.XII.86

o
5
Seccions r
m
CLOT DES TEIXOS
Escorca
TOPOGRAFIA : M. Trias, A. Nadal
G. E.M. 24 -1- 87
0
-
Planta
m
,
I'aigua recollida en el corredor, que en ternps pas-
Bibliografia
sat en podria replegar més (ara és a una eminencia
del terreny, pero podria haver estat enclotat); en la
BONNER, A. (1977): Plantes de les Balears. Editorial Moll. Ciutat
genesi dels fusos tendrien rnés importancia els
de Mallorca.
aports difusos de I'esquetjar que tenen a darnunt.
COLOM, G (1975): Geologia de Mallorca. Diputació Provincial de
Aquí també trobarern restes de Myotis myotis;
Balears. Ciutat de Mallorca.
GINES, J. et alia (1980): ~Estudi
geo-espeleolbgic del massis de
per tant aquest avenc, situat a 1.360 m d'altitud, és
Massanella (Escorca, Mallorca). l.-Les cavitats del Puig den
la localització rnés alta de la dita especie a Mallorca.
Galileu)). Endins, 7: 3-16. Ciutat de Mallorca.
Aquestes enclotades són arnb els penyals, per
MAIRE, R. (1980): ~Elements
de karstologie physique)). Spelunca,
les seves condicions d'ornbra i humitat, exceblent
especial n.' 3. Paris.
MASCLANS. F. (1958): Guia pera coneixer els arbres. Centre Ex-
refugi per a les especies vegetals reljctes de ternps
cursionista de Catalunya. Barcelona.
rnés freds i que ara són propies de regions centreu-
OBRADOR, M. (1964): ((La Roqueta)), recollit a Selecció de Poemes.
ropees. Hi trobarn teixos (Taxus baccata) junt arnb
Obra Cultural Balear. Ciutat de Mallorca.
els arbres de fulla caduca, rotaboc (Acer granaten-
SERVICIO GEOGRAFICO DEL EJERCITO (1962): acartografia Mili-
sis) i pornera borda (Sorbus aria).
tar de España)). Fulla 670; Quart l. Escala 1:75.000. Madrid.