Algunes cavitats del mass�s des Tossals: Escorca, Mallorca
ENDINS, n." 10-11. 1985. Ciutat de Mallorca.
ALGUNES CAVITATS DE^-MASS~S DES TOSSALS
(Escorca, Mallorca)
per Joaquín GINÉS, Martiniano MEDIAVILLA i Lina BORRAS
del Grup Espeleologic EST. Ciutat de Mallorca.
Resumen
Descripción de ocho simas del macizo de Tossals (Escorca, Mallorca); sus dimen-
siones son modestas, destacando entre ellas el Avenc des Benavenguts que alcanza
-78 metros. Se incluyen algunas anotaciones geográficas sobre la zona, así como di-
versas consideraciones sobre la morfogénesis de las cavidades estudiadas.
Desde el punto de vista bioespeleológico, merecen especial atención las asocia-
ciones de briófitas que alberga el Avenc des Tossals.
Abstract
Description of eight potholes of the Tossals massif (Escorca, Mallorca). Its dimen-
sions are modest, pointing out, among them, the Avenc des Benavenguts which rea-
ches -78 metres. Are included several geographical notes about the area and some
considerations about the morphogenesis of the studied cavities.
From the biospeleological point of view, we must pay attention to the bryophytes
associations lodged in the Avenc des Tossals.
Int roducció
El massís des Tossals és un sector muntanyós
característiques geografiques d'ambdbs massis
ben individualitzat dins la Serra de Tramuntana de
siguin analogues, ja que són conseqüencia de c
Mallorca. Encara que la seva altitud supera el miler
textos geologics i bioclimatics identics.
de metres, el fet de trobar-se molt a prop de les
Aquest conjunt calcari resta ben delimitat per
maximes elevacions de I'llla (Puig Major i Puig de
la depressió d'Almallutx (on esta ubicat I'embassa-
Massanella) fa que sia un racó no massa freqüen-
ment del Gorg Blau) al Nord; per I'Oest és el c
tat pels excursionistes i naturalistes locals. En
mencament del Torrent dlAlmedra, desaiguame
aquest context, no és estrany que hi hagi pocs tre-
natural de I'ample val1 de Cúber, que el separa d
balls realitzats sobre el massís en qualsevol camp
les elevacions de la Serra de Sa Rateta. Els seu
de les ciéncies de la naturalesa, essent inexistents
Iímits migjornencs no estan tan clars; noltros el
les publicacions que tractin dels seus fenomens es-
situarem en la torrentera que s'inicia (en direcció
peleologics. Aquesta nota pretén tan SOIS
donar a
W) prop de les cases velles des Tossals
coneixer les cavitats explorades fins ara en les ex-
El massís presenta en les seves pa
tensions superiors del Puig des Tossals.
relleu np massa abrupte, del que sobresurten
versos cims que passen del miler de metres d'al
tud; el més occidental d'ells (1.047 m.), en el qu
Aspectes geografics
hi ha un vertex geodesic, és el Puig des Tosca
propiament dit. En els seus cims més orientals,
La zona de la que ens ocupam constitueix la
major altura (1.115 i 1.103 m.) es on es localitz
prolongació cap a ponent del Puig de Massanella,
les cavitats objecte d'aquesta nota. Importan
del qual esta separat només pel comellar on es si-
penyasegats voretjen el massís, segons els Iímits
tua la Font des Prat. Així, no és d'estranyar que les
que abans hem esmentat; la seva vessant meridio-

EQUIDISTANCIA
CORBES D E NIVELL:lOOm.
.g
Mapa general de la zona, arnb la situació de les cavitats (els nú-
meros són els mateixos del text).

Coordenades referides al meridid de Madrid.
nal, al contrari, es troba exempta d'espadats, for-
Les cavitats del massís des
mant u n coster rnolt inclinat on destaquen els pro-
Tossals
rnontoris coneguts com Ses Capelletes.
En quant a I'estructura geologica, modelatge
Les dimensions de les formes subterranies ex-
.
superficial i altres aspectes geografics del Puig des
plorades són modestes; d'entre elles, I'avenc que
Tossals, és valid en Iínies generals el que cornenta-
assoleix u n major desnivel1 és I'Avenc des Bena-
v e m quan ens referíem al massís de Massanella
venguts (-78 metres). Els desenvolupaments horit-
(GINÉS et al., 1980) per tant no ho repetirem en
zontals de les cavitats són menyspreables.
aquestes planes. Tan SOIS esmentarem de passada
Pel que respecta a la morfogenesi dels feno-
que, a diferencia del que succeia aila, en el sector
rnens hipogeus observats, es tracta de cavitats ver-
que ens ocupa la majoria de les cavitats conegudes
t i c a l ~
que es poden enquadrar, totes elles, dins les
s'obrin en materials carbonatats del Muschelkalk;
zones epicarstica i vadosa del massís, essent el re-
només I'Avenc des Boix i el des Benavenguts (ma-
sultat de I'absorció i drenatge en profunditat de les
xima fondaria del massís) estan excavats en calca-
precipitacions.
ries del Lias inferior.
La situació aproximada de les cavitats apareix
en el mapa general d'aquest sector de la Serra de
En relació a la hidrologia de la zona poc po-
Tramuntana mallorquina, que s'inclou dins la pre-
d e m dir. Es localitzen algunes petites fonts en els
sent nota.
torrents que limiten el conjunt muntanyós per I'Est
i I'Oest. Una forma de drenatge irnportant, per al-
1. AVENC DES TOSSALS
tra banda I'única coneguda en les immediacions
del Puig des Tossals, és la Cova des Torrent de Cú-
Descripció modologia
ber; aquesta interessant cavitat permet accedir a
Una boca subcircular, d'uns 10 metres de dia
u n curs subterrani perenne que deu drenar bona
metre, dóna pas a u n ample i únic pou que arriba
part del sector nord-occidental del massís.
als 40 metres de des
14

La rnorfologia d'aquest avenc pareix apuntar
Segons ROSSELLO i GINÉS (1980) catorze es-
cap a una genesi nivo-carstica tal com ja proposa-
pecies de briofites estan representades en aquest
vem, en treballs anteriors, al referir-nos a algunes
avenc:
formes hipogees del proper rnassis del Massanella
Hepatiques: Pellia fabbroniana
(GINÉS et al., 1980, 1981 i 1982). Corn esmentavern
Solenostoma triste
Ilavors, aquestes cavitats presenterr característi-
Lejeunea cavifolia
ques sernblants als tessereft del Djurdjura en Arge-
Cololejeunea rosettiana
lia (QUINIF, 1978): poca profunditat, secció subcir-
cular, boca de dimensions iguals o rnajors que el
Molses:
Plagiomnium rostratum
fons i parets solcades per rnorfologies de disso-
Rhizomnium punctatum
lució.
Tortella tortuosa
Mnium sp.
Flora
Rhynchostegiella tenella
Són sumarnent interessants les associacions
Neckera crispa
d e plantes inferiors (especialment briofites) que es
Eucladium verticillatum
troben a I'avenc, gracies tant a les favorables con-
Thamnobryum alopeccrrum
dicions clirnatiques corn a la considerable il.lumi-
Homalia lusitanica
nació que arriba fins i tot al fons de la cavitat.
Fissidens cristatus
Fotografia aeria del rnassis. La gran boca de I'avenc des Tossals
apareix assenyalada a la foto amb un rotlet.
Cortesia d'ESTOP.


3. AVENC DES BATZERS
Cavitat constituida per un únic pou de 11 me-
'
tres de profunditat; presenta una secció subcircu-
lar propera als 3 metres de diametre.
Topo9mfio:
J. GINÉS
Pel que fa a la seva morfogenesi, pareix
GRUPO ESPELEOLOG~CO EST
tractar-se d'un petit avenc d'alimentació nival, les
característiques generals del qual han estat descri-
tes al referir-nos a I'Avenc des Tossals.
4. AVENC DE SA POR
Planta
S'obre al fons d'una reduida depressió pedre-
gosa. Esta format per un pouet de 12 metres de
fondaria, allargat e n direcció N-S i amb una manca
total d'interes.
AVENC DE SA POR
ESCORCA
Topografía - J. Ginés 23/9/
73
Corte
=e
U-Nm
N.rn.

3
9?.
B O C A
Per algunes d'elles (Solenostorna triste i Rhi-
zornniurn punctaturn) es tracta de la primera cita
"
-
2
LoL 6'01
d'aquestes briofites a les Balears.
PLANTA
Les especies enumerades presenten una mar-
cada zonació vertical al llarg de la cavitat, per mor
de la desigual incidencia de les condicions ambien-
4m
tals. Així, en eis llocs on la il.luminació Bs encara
bastant intensa i els valors de temperatura i humi-
tat no difereixen masca dels de I'exterior, es troben
algunes fanerogames (Acer granatense, Sorbus
aria) acompanyades d'un grup d'especies de briofi-
5. AVENC DEN DlEGO
tes com Neckera crispa i Rhynchostegiella tenella.
La petita boca d'aquest avenc dona accés a un
En profunditat, alla on I'avenc es veu sotmes a una
pou de 53 metres de profunditat amb replans a -31
debil. penetració de Ilum, apareix un altre aplec
i -41 metres. Durant bona part del descens és per-
d'especies, que també es troba freqüentment a al-
ceptible la diaclasi NE-SW damunt la que s'assenta
tres avencs de Mallorca, consistent en Tharnnobr-
la cavitat; la seva morfologia no ofereix cap tret
yurn alopecururn, Hornalia lusitanica, Eucladiurn
digne de destacar.
verticillaturn, Fissidens cristatus i Mniurn sp.
6. AVENC DE SES CAPELLETES
2. AVENC DES PINOTELL
Consta d'un pou inicial de 19 metres; una es-
Petit avenc de tan SOIS
8 metres de fondaria,
treta fissura descendent ens permet arribar a un
estructurat damunt una diaclasi dy direcció aproxi-
nou ressalt en el fons del qual s'assoleix la cota -37
mada Ndrd-Sud.
metres.

AVENC DES BATZERS
ESCORCA
Topografía - J. Ginés 23/9/
7 3
,2 3
4 m
A
AVENC DES PINOTELL
ESCORCA
Topografía - J. Ginés 2 3 / 9 / 73
e-Nrn
m
a
o ? 2%
-
b
-
CI
PLANTA
,l 2
_
I

3
4m
d
7

La cavitat esta instal.lada sobre diaclasi E-W,
n o oferint cap rellevancia morfologica llevat d'al-
AVENC DE SES CAPELLETES
gunes colades parietals.
ESCORCA
~opograf
fa -A. Alonso 15/11/ 70
AVENC DEN DIEGO
* O
ESCORCA
Topografía- J. Ginés 26/8/
79
u
1
/
/
o,,,
/
a' -19
a ===:-:=aJ
b e:
b' :
o--=-
c' =-
I
1
I
,-'
C
--------cl
be-37m
1
AVENC DES BOIX
ESCORCA
Topografia
- M. Mediavilla 2 5 / 9 / 8 3
7. AVENC DES BENAVENGUTS
Una reduida cavitat vertical de 3 metres de
desnivell, que és possible davallar sense material,
ens situa al cap d'un pou de 75 metres. Aquest pou
t é replans a -25 i -66 m., arribant a assolir una sec-
ció d'uns 8 metres de Ilargada. El seu fons repre-
senta la maxima profunditat de I'avenc (-78 me-
tres), el qual és, al seu torn, el més fondo conegut
al massís.
La morfologia d'aquest avenc no presenta cap
complicació: ens trobam davant una cavitat exca-
vada per dissolució aprofitant una important frac-
tura vertical. Té algunes colades parietals.
8. AVENC DES BOD(
Es tracta d'un petit avenc nivo-carstic de 15
metres de fondaria. Per tal de no esser reiteratius
en quant a la morfologia d'aquest tipus de cavitats,
remetem al lector a la descripció de I'Avenc des
Tossals.
18

L
L
AVENC DES BENAVENGUTS
ESCORCA
Topograf t'a - J. Ginés 24/4 / 83
M. Mediavi l la
e
-b
I f
-2
'SI
@-0A


.
'o
1 h
alzados
secciones
1

Bibliografia
GARCIA-PASTOR, J. (1976): VEIS
Tossals. l. Desde Solleric, por la
INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPARA (1962): Mapa
Font des Pi y els Tossals Verdsn. Rutas Escondidas de Mallor-
Geológico de España. Hoja n." 671. Escala 1:50.000. Madrid.
ca, n.O 73. Ciutat de Mallorca.
INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA (1963): Mapa
GARC/A-PASTOR,
J. (1976): «Els Tossals. 11. Desde Alrnallutx, por
Geológico de España. Hoja n.' 670. Escala 1:50.000. Madrid.
el Pa de Figa y la Coma dels Ases». Rutas Escondidas de Ma-
MASCARÓ-PASARIUS, J. (1958): Mapa General de Mallorca, Es-
llorca, n.O 74. Ciutat de Mallorca.
cala aproximada 1 :31.250. Ciutat de Mallorca.
GINÉS, J.; BORRAS, L. i GINÉS, A. (1980): ~Estudi
geo-espeleolo-
QUINIF, Y. (1978): ~Contribution
a I'étude des cavités karstiques
gic del rnassis de Massanella (Escorca, Mallorca). 1. Les cavi-
du Djurdjura (Algbrie). Description rnorpholo-hydrogéologique
tats del Puig den Galileun. Endins, 7: 3-16. Ciutat de Mallorca.
et cadre evolutif)). Int. Journal Speleol., 10 (2): 113-155. Milan.
GINÉS, J.; BORRAS, L. i GINÉS, A. (1981): .Estudi geo-espeleolb-
ROSSELLÓ, J. A. i GINÉS, A. (1980)) «Introducció a la brioflora
gic del rnassis de Massanella (Escorca. Mallorca). 2. Les cavi-
dels avencs rnallorquins~~.
Endins, 7:27-35. Ciutat de Mallorca.
tats de la Serra des Teixw. Endins, 8: 3-12. Ciutat de Mallorca.
SERVICIO GEOGRAFICO
DEL EJERCITO (1962): Cartografía Militar
GINÉS, J.; BORRAS, L. i GINÉS, A. (1982): aEstudi geo-espeleolb-
de España. Hoja 671 (Inca); Cuarto IV. Escala 1:25.000. Madrid.
gic del rnassis de Massanella (Escorca, Mallorca). 3. Les cavi-
SERVICIO GEOGRAFICO DEL EJERCITO (1962): Cartografía Militar
tats del Puig de Massanellaw. Endins, 9: 3-13. Ciutat de Ma-
de España. Hoja 670 (Sóller); Cuarto l. Escala 1:25.000. Madrid.
llorca.