Aportaci� a l'estudi de na Patarr�
ENDINS, n.' 7.1980. Ciutat de Malbrca
APORTACIÓ A L'ESTUDI DE NA PATARRA
per Miquel TRlAS
de' I'Speleo Club Mallorca
Abstract
In this paper we present a suwey of one of the most unique and best known monuments of
ancient Menorca: *<el pou de Na Patarrb. It is accompanied by a description, a note of historical
references and a summary of recent information. We also present some hypothetical parallels and
a general discussion on the questions arising.
Introducció
A la vora del poblat prehistoric de Torrauba
prirners que en cornparteixen una; si bé que, degut
salord, i a uns 200 m. de les cases de To-
a la inclinació de I'escala, aquestes plantes s'han
ba Ve11 (Alaior), en el centre d'una zona depri-
de considerar interseccions arnb plans paral4els
, s'obri una de les construccions antigues rnés
als corresponents trarns d'escala, projectades des-
espectaculars de Menorca, el Pou de Na Patarra.
prés perpendicularrnent al pla horit~o~ntal;
aixo se
Espectacular per les seves mides, forma i originali-
fa perqué una secció horitzontal que passas pel re-.
tat; a rnés d'esser-ho pel rnisteri de la seva exacta
pla superior, per. exernple, ocultaria part del trarn
litat, rnai rnassa ben aclarida.
d'escala degut a la irregularitat del pou. Corn que
Ja desde rnolt antic una obra tan colossal ha
els trarns se superposen en part,. hern hagut de
t I'atenció d'estudiosos de tota casta, trobant-
desplacar les plantes. Finalrnent, per poder-les res-
se esrnentada a rnolts de papers, i si bé se n'ha fet
tituir a la seva posició relativa, hern diboixat la poli-
alguna bona descripció, ens rnancava una topogra-
gonal completa, arnb els punts arnb'la rnateixa nu-
a que fos ben explicativa.
meració que tenen a les plarltes desplacades.
Es per aixd que publicarn aquest treball, con-
Degut a I'exagerat error observat a la confec-
tent basicarnent en la presentació de la topogra-
ció de la topografia, especialrnent notable a la fon-
fia, acornpanyada d'una breu descripció, d'una his-
daria, hern de prendre el valor d'aquesta corn a pu-
toriografia del pou, i d'unes consideracions da-
rnunt els interrogats que planteja. En resurn, poca
cosa rnés que el cornpendi i I'actualització deis co-
neixements existents fins al present.
La nostra topografia data de 1976 i havia ro-
mas inedita degut a que I'error apreciat entre les
diferents rnedicions superava el lo%, xifra que
considertivern inadrnissible. Ens hern decidit ara a
Resurnint les principals
publicar-la rnalgrat aixo, degut a que no en conei-
Na Patarra, hern de cornenqar la nostra relacióel
xern d'altre fins a la data; i a que I'accés a Na Pata-
1595 en que Binirnelis n'atribueix la construcció
rra ha estat prohibit recentrnent, bloquejant de rno-
als Gegants, i, és ben curiós, parla de 9 trarns d'es-
.
rnent la possibilitat de nous estudis.
cala, els mateixos visibles actualrnent, suposant
La topografia que presentarn, representa el
rnperd, que n'hi hagi rnés de sepultats; afirrnació
pou en diverses vistes. Primer en secció per un pla
ue no sabem si te cap fonarnent.
vertical passant pel seu centre aproximat. Després
El 1876, a la seva <~Historía
de -Menorca,,, Oleo
una planta per cada trarn d'escala, llevat dels.dos
Quadrado atribueix a Na Patarrh, sernbla que re-

collint notícies de tercers, una fondaria de 32 me-
A la paret E S ~
esta excavada una escala de 9
tres, arnb una escala de 7 trams, senyal de que en
trams, d'una amplada mitja de 1,20 i d'un rost
els 300 anys passats el pou havia estat parcialment
aproximat de 30". A partir del segon tram I'escala
colmatat.
te una barana d'uns 50 cm. d'amplada; en alguns
Més tard, el 1892 Cartailhac escriu sobre els
Ilocs on és més ample s'hi troben excavats cocons
sistemes hidraulics de la prehistoria de Menorca, i
per recollir I'aigua de pluja. En el segon, tercer i
ens informa de que el 1870 Na Patarra estava com-
quart tram hi ha una regata en els escalons per en-
pletament colmatat, a més d'anomenar un pou
solcar I'aigua que hi regalima. Els escalons presen-
semblant a Binimaimut, també quasi ple del tot en
ten una gran variació d'altaria: entre 17 i 32 cm.;
aquel1 temps.
de fet tota I'escala és molt poc regular. La paret on
No en tornam sentir menció fins al moment en
esta excavada sembla estar totalment picada, es-
que el propietari de Torrauba, Antoni Ballester, ple
sent la part mes uniforme i llisa del pou.
d'entusiasme n'organitza I'excavació; feina de
gran dificultat degut a la inclinació del pou i al vo-
lum de algunes de les roques que contenia. Els tre-
Discusió i paral-lels
balls duraren desde el 23 de Maig de 1949 fins I'A-
gost de 1950; en aquesta data, en que Gornila
Es evident que en haver d'atribuir una finalitat
acaba el seu escrit, I'excavació no se donava per
al pou, hem de pensar en el proveirnent d'aigua al
acabada; pero el fet és que va romadre sense
proper poblat de Torrauba. Tanmateix, i deixant
completar.
apart especulacions sobre altres fins, no podem
Amb motiu del X Congres Nacional d'Arqueo-
evitar de pensar que I'esforq de cavar-lo és despro-
logia a Maó, I'interes per Na Patarra puja de to, es-
porcionat. Pensant arnb la nostra Iogica dominada
sent un dels objectius del programa de visites.
per la idea del rendiment creim que la feina de pi-
lgualment és tema d'una comunicació del Dr. Peri-
car un volum aproximat de 900 m3, com el que te
cot, que el relaciona arnb un pou de Palestina. Ma-
lauradament aquest treball no va esser publicat a
les actes del co~ngres,
i arnb la desaparició de I'in-
signe arqueoleg se n'ha perdut la traqa.
No podem acabar el capítol historic sense fer
una breu menció a la llegenda dels gegants de la
taula de Torrauba. Segons la llegenda la taula era
I'altar dels sacrificis que celebraven els gegants,
que tenien pel servici ritual I'aigua de Na Patarra.
Aquesta se recollia dins una grandiosa pica que la
geganta guardiana del pou pujava damunt del cap
al punt de mitjanit.
Descripció
El pou de Na Patarra és una excavació de
forma vagarnent troncoconica, de secció horitzon-
tal allargassada en sentit N.-S. Aquesta direcció
coincideix arnb una diaclasa de la roca encajxant,
que és una calcarenita d'edat Tortoniana, el mateix
material que forma tota la rneitat sud de I'illa. Na
Patarra travessa quatre estrats d'aquesta formació
tabular: el primer de 4 m. de potencia, el segon de
20 m., un rnés fi que només te 1 m., i el darrer de
24 m. fins al fons del pou.
La planta va minvant de manera que si a una
cota de -11,50
m. te unes mides aproximades de
8 per 4 m., en el fons s'ha reduit a 4 per 3 m. El pou
no és vertical, ans presenta una inclinació arnb
I'horitzontal de 80"; així el fons no esta a plom de
la/ boca, quedant per tant exclos I'us de la corda
per treure I'aigua.


?
actualrnent Na Patarra, s'hagués pogut aprofitar
millor fent basses ¡/o cisternes.
I
Contribueix a fer el panorama encara rnés con-
fús, el que I'excavació no s'hagi cornpletat fins a la
roca, quedant el dubte de si el pou arribava a I'ai-
gua freatica o ble a una vena rnés o rnenys irnpor-
tant. De fet si I'aigua freatica esta a 55 m. corn diu
Gornila, resulta problernatic que el. pou hi pugui
arribar, almenys sense canviar de forma, ja que se
fa rnassa estret. A rnés en els 'dos darrers trarns
d'escala rnanifesta una clara tendencia a acabar: el
penultirn nornés te un desnivel1 de 4,60 m. devora
un rnínirn de 5,60 del trarns anteriors, i el darrer és
rnolt rnés curt que els altres, deducció feta de la
Ilargaria de la barana.
lgualrnent sernbla contrari a la teoria d'una
vena abundant el fet de que estant Na Patarra des-
&
tapat en ternps historie, no s'hi aprofitas rnés aigua
que la de pluja dins els cocons, si bastava excavar
relativament poc per arribar-hi. De fet aquestes es-
peculacions no tendran cap objecte el dia que I'ex-
cavació s'acabi.
Tanmateix, sigui per arribar a una o altre ai-
central. La primera part te 8 per 5 m. de planta i
gua, és rnolt rnés facil picar un pou estret i vertical
I'escala separada del pou per un ernba arnb fines-
que una obra de les rnagnituds i forma de Na Pata-
tres deixat a la rnateixa roca; la segona part, rnés
rra, apart de que I'extracció d'aigua seria rnolt rnés
avall del repla on s'instal4ava una sínia, nornés te 4
facil en el primer cas per rnitja d'una corda.
per 3 metres. No en tenirn cronologia, sernbla es-
L'explicació més simple a aquesta inclinació
ser un treball antic, reexcavat en temps de Salah
sernbla esser la de que se va aprofitar una cavitat
ed-Din, el fortificador de la ciutadella al final del
natural que s'obriria amb una arnplada que no po-
segle XII; ara be, la seva finalitat ha d'esser el pro-
dem determinar, a favor de la diaclasa de direcció
veiment d'aigua freatica a la ciutadella, situada a
N.-S. que hem esrnentat rnés arnunt. D'aquest
dalt d'un turó.
avenc eixarnplat, quedaria per ventura la paret
A Jerusalern i a Meggido, ciutats situades
Oest, perque I'Est on és I'escala, és segur que esta
tarnbé a llocs alts, se picaren en ternps de les inv
tota picada. El que si és ben vistable és la diaclasa
sions assíries pous verticals seguits de galeries pe
de dalt a baix del pou, enc que en alguns llocs
captar fonts situades fora del recinte de les rnura-
quedi tapada pels regruixos estalagmítics produits
des, en territori que ocuparia un enernic assetjant
per I'aigua que hi ha ernanat. La rnateixa inclinació
la ciutat. Un d'aquests pous de Jerusalern fet per
justificaria que l'escala estigués tota en el costat
arribar a la font de Gehon, pot tenir un paral4el
subvertical del pou.
tecnic i morfologic arnb Na Patarra ja que és
Un avenc corn el que hern suposat per explicar
(<quasi vertical, a la construcció del qual ajudava
la forma de Na Patarra, si be no és la forrnació hi-
un lleuger crui natural,,. Tanrnateix corn que és un
pogea rnés freqüent del Karst de les calcarenites
referencia escrita, no grafica i a una obra de carac
tortonianes, no és tarnpoc excepcional. S'en conei-
ter general (KENYON 1963) que el cita de passada
xen exernples tant a Menorca corn a Mallorca; enc
ho donarn arnb totes les reserves.
que a la primera no sabern de cap que penetri per
Amb la mateixa intenció defensiva i aproxirna-
davall del nivel1 piezo piezornetric.
darnent pel rnateix temps se va fer el pou de la ciu-
Com ja hem dit un dels factors de la populari-
tadella israelita d'Hazor, arnb la diferencia respecte
tat de Na Patarra és la seva originalitat, ja que no
als casos anteriors de que captava aigua situada
té cap paral4el a la Mediterrania Occidental. Per
davall aquella. Es tracta d'un gran pou de 30 m. de
cercar-n'hi de relatius, ens hern de desplacar a I'O-
fondaria arnb una boca rectangular de 10 per 15
rient Mitja; i sernpre en obres de finalitat militar,
m., estrenyent-se progressivament, ja que I'escala
sigui a Egipte, sigui a Palestina.
és en espiral i no te els trarns superposats. El pou
Comparable a Na Patarra, alrnenys pel seu co-
continua per una galeria inclinada de 10 m. de des-
lossalisrne és el Bir Yussuf de la ciutadella del
nivel1 que arriva fins a I'aigua.
Caire, que te una fondaria de 88 m. repartits en dos
pisos arnb una escala helicoid

cumstancia que no es dóna a Na Patarra, ja que no
PERICOT, L. (
): *Un posible paralelo a Na Patarrb. X Con-
sembla que en cap rnoment el poblat de Torrauba
greso Nacional de Arqueologia. Maó. (descomparegut).
estigués fortificat. Així I'únic paral4el possible que
SERRA BELABRE M.L. (1967): *Circular y Guía del X Congreso
tenim ho sera de forma, no en quant a la finalitat
Nacional de Arqueologiam. pp 34-35. Zaragoza.
YADlN Y. (1975): -Hazorn. Ed. Weidenfeld and Nicolson; p. 228.
concreta.
Jesuralem.
Referent a la cronologia, hem de fer notar que
si be esta ben acceptat que Na Patarra és una
construcció prehistorica, no ern tenim cap eviden-
cia, llevat de la menció que fa Gomila de que hi va
trobar ceramic romana. Tarnpoc no ajuden a esta-
blir cap datació els pous esmentats, ja que perta-
nyen a paisos i cultures molt allunyats de la Me-
norca prehistorica. Per tan-t, en I'estat actual dels
coneixernents i a I'espera de noves dades, aporta-
des tal vegada per una excavació completa del
pou, I'aspecte cronologic ha de romandre per
forca a les fosques.
,
'

BlNlMELlS J. (1927): -Nueva historia de la isla de Mallorca y
otras islas a ella adyacentes,,. Imprenta de José Tous; tom 1,
p. 77. Ciutat de Mallorca.
CARTAILHAC E. (1892): <~Monuments.Primitifs
des !les Baleares,,.
Lib. Ed. Privat; p. 39. Tolosa de Languedoc.
.GOMILA SlREROlL ~.'(1950): .Na Patarrb. Suplernent de la Re-
vista de Menorca. Maó.
KENYON K. (1963): =Arqueologia en Tierra Santa*,. Ediciones Ga-
rriga; p. 244. Barcelona.
MASCARÓ PASARIUS, J. (1967): [~Corpus
de Toponimia de Mallor-
'
OLE0 I QUADRADO, R. (1876): historia de la Isla dé Menorca,,.
tom II, p. 383. Ciutadella.